Romeu i Julieta
Adelina Patti
i
Mario
a l'estrena de
Romeo et Juliette
al
Royal Opera House
el 1867
|
| Titol original
| Romeo et Juliette
|
|---|
| Forma musical
| opera
 |
|---|
| Compositor
| Charles Gounod
|
|---|
| Llibretista
| Jules Barbier
i
Michel Carre
|
|---|
| Llengua del terme, de l'obra o del nom
| frances
|
|---|
| Basat en
| Romeu i Julieta
de
William Shakespeare
(
William Shakespeare
)
|
|---|
| Creacio
| 1865
|
|---|
| Data de publicacio
| segle
XIX
|
|---|
| Genere
| opera
|
|---|
| Parts
| cinc
|
|---|
| Format per
| Je veux vivre dans ce reve
(en)
 i
Que fais-tu, blanche tourterelle
(en)
|
|---|
| Personatges
|
- Juliette Capulet (
soprano
)
- Romeo Montaigu (
tenor
)
- Frere Laurent, un frare, confident de Romeo i Juliette (
baix
)
- Mercutio, amic de Romeo (
bariton
)
- Benvolio, cosi i amic de Romeo (tenor)
- Stefano, patge de Romeo (
mezzosoprano
o soprano)
- Frere Jean, confident de Romeo (baix)
- Le comte Capulet, cap de la familia Capulet (baix)
- Gertrude, nodrissa de Juliette (mezzosoprano)
- Tybalt, cosi de Juliette (tenor)
- Le comte Paris, promes de Juliette (bariton)
- Gregorio, criat dels Capulet (bariton)
- Le duc de Verone, maxima autoritat de la ciutat (baix)
|
|---|
|
| Estrena
| 27 d'abril
de
1866
|
|---|
| Escenari
| Theatre Lyrique
de
Paris
,
|
|---|
|
| Estrena a Catalunya
| 10 de juny
de
1876
Teatre Principal (Barcelona)
[1]
|
|---|
| Estrena al
Liceu
| 28 de maig
de
1884
|
|---|
|
Romeo et Juliette
es una
opera
en cinc actes de
Charles Gounod
, amb
llibret
de
Jules Barbier
i
Michel Carre
, basat en la tragedia
Romeu i Julieta
de
William Shakespeare
. S'estrena al
Theatre Lyrique
de
Paris
el
27 d'abril
de
1866
. A Catalunya s'estrena al
Teatre Principal de Barcelona
el
10 de juny
de
1876
i al
Gran Teatre del Liceu
el
28 de maig
de
1884
.
Origen i context
[
modifica
]
Despres d'haver obtingut l'exit amb
Faust
, Charles Gounod va escriure vuit operes mes. Nomes
Mireille
i
Romeo et Juliette
van ser rebudes amb entusiasme pel public. Aquesta darrera sempre havia estat en la ment de Gounod, era una idea que el va obsessionar des de ben jove, posar musica a una de les tragedies mes conegudes de Shakespeare. Gounod es va enamorar de la historia dels amants desgraciats de Shakespeare als dinou anys, quan va concorrer a un assaig orquestral de la simfonia dramatica
Romeo et Juliette
de
Berlioz
. Aquell poderos retrat musical de la tragedia shakespeariana va marcar a Gounod profundament. La peca encara no havia estat publicada, pero el jove compositor va memoritzar llargs trossos i els va tocar per Berlioz dies despres. Convencut que Gounod havia aconseguit una copia de la simfonia, Berlioz li va preguntar: ≪Com diables va ser que la va aconseguir?≫. ≪En un dels seus assajos≫, va ser la simple resposta.
En 1864, decades despres, Gounod es va proposar crear una versio operistica de
Romeu i Julieta
. Els seus antics col·laboradors, el talentos grup de llibretistes de Jules Barbier i Michel Carre, van seguir la coneguda tragedia escena per escena, preparant un llibret en nomes tres mesos. Simplificar la historia original de Shakespeare, eliminant personatges secundaris i reduint la trama als seus elements essencials; Gounod va poder aixi focalitzar la seva atencio en el romanc captivador que es el cor de la trama. Tambe va agregar elements especifics per fer que el llibret sigui mes operistic: com una escena nupcial, en la qual Juliette es desmaia dramaticament.
A la primavera de 1865, inspirat per la bellesa natural de la
Riviera Francesa
, Gounod es va abocar de ple a escriure. Quan es deixava portar per l'opera, les notes fluien sense esforc de la seva ploma. En una carta la seva dona, Gounod va admetre, mes tard, que escriure
Romeo et Juliette
l'havia fet sentir com si hagues tornat als vint anys una altra vegada.
Representacions
[
modifica
]
L'estrena es va realitzar al
Theatre Lyrique
de Paris, el 27 d'abril de 1867, amb una gran repercussio, la qual cosa el va portar a haver de representar l'obra mes d'un centenar de vegades. En l'estrena mundial a Paris, les magnifiques aries i els ardents duos d'amor van fer de l'opera un gran succes. En menys d'un any, l'opera atreia enormes audiencies a
Anglaterra
,
Belgica
i
Alemanya
. Algunes presentacions incloien fins i tot participacions inesperades del public. En una de les funcions a
Chicago
, amb
Nellie Melba
(Juliette) i
Jean de Reszke
(Romeo), un admirador fanatic es va passar de la llotja a l'escenari: ell tambe s'havia enamorat de Juliette! De Reszke valentament va desembeinar la seva espasa i es va col·locar entre el boig i Juliette, empenyent-lo fora de l'escenari.
Els cantants es contagiaven de la forta emotivitat de l'opera: quan
Adelina Patti
va cantar amb el seu Romeo, Nicolini, a l'
Opera de Paris
, va allargar l'escena del balco amb ni mes ni menys que vint-i-nou petons. Al cap de poc es divorciaria del seu marit, el Marques de Caux, i es convertiria en la senyora Adelina Nicolini.
Romeo et Juliette
va omplir teatres d'opera amb multituds d'admiradors fanatics, pero no va encantar a tothom. Alguns critics afirmaven que no estava a l'altura de
Faust
, opera anterior de Gounod. Ernest Newman va escriure: ≪Un dels desvaris del mon musical es que
Romeo et Juliette
sigui material ideal per a una opera ... ambdos, compositor i llibretista van fallar en no percebre que, a mes d'aquests dos personatges, hi ha molt poc en la peca que ofereixi les qualitats intrinseques d'una opera. I fins als personatges de
Romeo et Juliette
pequen en aquest sentit, pero son en una opera, el public espera algun tipus de maduracio dels personatges ... i els amants de Verona no maduren≫. Encara mes, tambe afirma que cada amant serveix nomes per una aria i, junts, per a un duo d'amor i un de mort. Segons ell, els altres personatges eren ≪meres figures secundaries≫, indispensables a la trama. Gounod, pero, buscava impacte emocional i no perfeccio dramatica. Es va concentrar en expressar cada capitol de la historia dels joves amants, minuciosament retratant les seves emocions en musica. Al public actual li continua fascinant ser part de la muntanya russa emocional de Gounod. La seva opera es considerada arreu del mon com una de les millors reproduccions musicals del relat shakespearia.
El 1888 va arribar al Teatre de l'Opera de la capital francesa, on es va haver de representar mes de cinc-centes vegades.
Localitzacio: A
Verona
, al segle XIV
El cor presenta una sintesi de l'argument.
Tybalt i Paris comenten el desenvolupament de la festa de mascares mentre esperen l'arribada de Juliette, que sera presentada en societat pel seu pare. Quan arriba, tots s'admiren de la seva bellesa. Ella es felicita per tanta alegria, i els presents entonen un cant de lloanca a la joventut. Mentre, Mercutio i Romeo ronden i comenten el mal somni que ha tingut Romeo. Mercutio anima al seu amic dient-li que a la festa hi ha moltes dames. En aquest moment, Romeo veu a Juliette i cau fulminantment enamorat. Despres d'escoltar d'amagat la conversa de Juliette i Gertrude sobre el proxim matrimoni d'aquella amb Paris, Romeo aconsegueix quedar-se a soles amb ella. La seva conversa s'interromp per l'arribada de Tybalt, que fa que Romeo s'oculti posant rapidament la seva mascara. El jove dedueix llavors que ella es la filla del senyor Capulet, alhora que Tybalt l'identifica com un Montaigu. Tybalt jura venjar-se, i Juliette, atemorida, compren que si no pot arribar a ser l'esposa de Romeo, el seu llit nupcial sera el seu feretre. Enmig de la festa, els Capulet identifiquen Romeo i els seus amics, que fugen, pero el senyor Capulet prohibeix a Tybalt que intervingui, ja que no vol escandols, i recomana fer com si no sabessin res. Mercutio arrossega fora a Romeo i tot el seu grup se'n va d'amagat, mentre el cor continua lloant a la joventut.
Stefano llanca una escala de corda perque Romeo pugui pujar a l'habitacio de Juliette. Ella treu el cap a la finestra, cantant el seu neguit per estimar a qui hauria d'odiar. Els dos enamorats canten el seu amor, pero en aquest moment entren Gregori i els seus criats amb llanternes per buscar Stefano, sense aconseguir-lo trobar. Quan se'n van, Juliette li demana a Romeo una data per casar-se en secret, moment que s'interromp per les trucades de la dida a Juliette perque torni al seu llit. Tots dos s'acomiaden amb un apassionat peto.
Il·lustracio de premsa de l'Acte III, escena 2, com es va posar en escena a l'estrena
Romeo va a la cel·la de Frere Laurent, i Juliette, que apareix seguida per Gertrude, li demana que beneeixi la seva unio casant-los. El frare promet ajudar, ja que considera que el seu amor cancel·la l'odi entre les dues families, i procedeix al sagrament. Despres, Juliette se'n va amb la seva dida, i Romeo amb el seu confident, el frare.
Stefano busca el seu senyor Romeo a la casa dels Capulet, als quals provoca amb una canconeta al·lusiva a Juliette. Gregorio s'hi enfronta, fet que desperta la indignacio de Mercutio. Aquest entra al combat, i el segueix, pel costat contrari, Tybalt, fins que Romeo s'interposa entre ells. Malgrat les provocacions que es produeixen llavors, Romeo es nega a barallar-se a causa de l'amor que sent per Juliette, que fa que "hagi passat el temps de l'odi". Pero Stefano, Mercutio i Benvolio accepten el desafiament per part dels Montaigu, i Tybalt, Paris i Gregorio, per part dels Capulet. Mercutio mor combatent, i Romeo ja no es pot contenir mes, matant a Tybalt. Entra el Duc entre fanfarries, i condemna a Romeo a l'exili, mentre els Capulet prometen que la pau no arribara mai.
Romeo, als peus de Juliette, renova la seva promesa d'amor, i l'alba s'acomiada d'ella amb un dolor insuperable. Capulet, en veure-la desperta tan d'hora, creu que es perque esta afligida per la mort de Tybalt, i l'informa que la casara amb Paris per complir el desig del seu cosi. Frere Laurent, que es troba present, es queda despres tot sol amb ella, i coneixent el seu amor per Romeo, li proposa beure un beuratge que fara que sembli morta. Aixi, quan l'efecte del beuratge hagi passat, ella podra fugir amb el seu estimat. Juliette beu.
Amb el seguici nupcial, Paris, Capulet i els convidats celebren el compromis. En el moment en que Paris va a posar l'anell nupcial a Juliette, es treu la corona de nuvia i cau desmaiada. Tots la donen per morta.
Frere Laurent es pregunta per la carta que ha enviat a Romeo, que ha estat interceptada pels Capulet. En veure Juliette a la tomba sense saber res del beuratge, Romeo es suicida prenent un pot de veri, just al mateix temps que ella comenca a recuperar-se. Tots dos viuen llavors el seu ultim moment d'amor, mentre Romeo llangueix i Juliette, desesperada, es clava un punyal. D'aquesta manera, els dos poden estar junts en pau.
|
|---|
| Operes primerenques
| Operes intermedies
| Operes de maduresa
| | | | |
|