Roma I Lecape

Moneda de l'epoca de Roma I
Nom original	(el) Ρωμαν?? Α? Λακαπ?νο?
Biografia
Naixement	870 (Gregoria)
Mort	15 juny 948 (Gregoria) (77/78 anys) Constantinoble
Sepultura	Mesquita de Bodrum
Emperador roma d'Orient 920 ? 944 ←  Constanti VII ? Constanti VII  →
Dades personals
Religio	Cristianisme
Activitat
Ocupacio	governant
Carrera militar
Rang militar	almirall
Familia
Familia	Dinastia macedonia
Conjuge	Teodora (consort de Roma I)
Fills	Cristofol Lecape , Teofilacte de Constantinoble , Basili Lecape , Helena Lecape , Esteve Lecape , Constanti Lecape , Agatha Lekapene (en)
Pare	Teofilacte Abastacte

Roma I Lecape (en grec medieval : Ρωμαν?? Α? Λεκαπην?? , Romanos I Lekapinos ; ^{[nota 1]} ca.  870 ? 15 de juny del 948 ) fou emperador roma d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.

Originalment un general, aprofitant el matrimoni de la seva filla amb l'hereu de la corona romana d'Orient es va proclamar coemperador de Constanti VII el 919 i, per la minoria d'edat del seu gendre el va apartar del poder. Quan Constanti va arribar a la majoria d'edat no li va tornar el lloc, sino que va nomenar successors els seus propis fills. Uns anys despres, dos dels seus fills ( Esteve i Constanti Lecape ) estaven ansiosos per ser emperadors i el van deposar. Tot i el cop d'estat , els usurpadors no van obtenir el tron, que queda en mans de Constanti VII .

Origens [ modifica ]

Roma Lecape era fill de Teofilacte Abastacte, un camperol armeni ^{[1] [2]} que havia salvat la vida a l'emperador Basili el Macedoni quan estava en una batalla a Tefricia i fou recompensat amb un lloc a la guardia imperial. ^[3] Com el seu nom indica, era nadiu de Lakape (tambe anomenada Laqabin), una ciutat situada entre Melitene i Samosata .

Era analfabet, ja que no va rebre cap educacio. Va servir a la flota imperial en temps de l'emperador Lleo VI i es va distingir per la seva valentia. En una ocasio va matar un lleo que va atacar un dels seus homes. Quan Constanti VII Porfirogenit va pujar al tron, Roma era almirall i dirigia la flota del Danubi en la guerra contra Bulgaria . ^[4]

Ascens al tron [ modifica ]

Sobtadament va retirar la flota de Bulgaria i es va dirigir a Constantinoble . Fou llavors acusat de traicio per Lleo Focas pero segurament havia actuat a la recerca del tron com havien fet altres; va estar a punt d'esclatar la guerra civil pero Roma, ajudat per l'emperadriu vidua, va agafar captiu al camarlenc Constanti, un dels principals partidaris de Focas. Lleo Focas va venjar la captivitat del seu amic agafant les armes contra Roma, pero aquest fou nomenat gran heteriarca o comandant en cap de la guardia imperial i va derrotar Focas. ^[5] A l'abril va arranjar amb l'emperadriu el matrimoni de la seva filla Helena amb l'hereu al tron Constanti Porfirogenit . Al setembre va exigir ser nomenat cesar i fou coronat com a emperador august el 17 de desembre del 919 . ^[6] Se suposava que faria de regent mentre el seu gendre fos menor d'edat pero en realitat va nomenar augusts, es a dir successors, al seu fill Cristofol Lecape i a la seva esposa Teodora . De fet fou Roma el qui va exercir el poder encara que nominalment era col·lega de Constanti.

A Constantinoble va fer-se construir un palau, en un indret anomenat Myrelaion, a prop de la mar de Marmara . Al costat del palau va edificar una capella que es el primer exemple de capella privada destinada a contenir la tomba d'un emperador roma d'Orient. Tambe va fer construir una esglesia dedicada al Crist Salvador ( Christ Chalkites ), situada a prop de la porta del Gran Palau . ^[7]

Revoltes internes [ modifica ]

Durant els primers anys del seu govern es va trobar amb diverses conspiracions per intentar enderrocar-lo, que va detectar a temps i va impedir destituint les persones responsables: el seu primer paradynasteuontes , Joan el Rector i Joan el Mistic. Des del 925 el carrec el va ocupar un funcionari de mes confianca anomenat Teofanes . ^[8]

Cap al 928 l'eparca Basili Ma de Coure va sublevar contra l'emperador una multitud d'indigents. Sembla que la causa va ser una plaga de fam que va perjudicar els mes pobres. Per solucionar-ho Roma Lecape va fer una legislacio proteccionista respectes als mes desafavorits i a Basili el va fer cremar viu al forum Amastrianum de Constantinoble. ^[9] Durant el seu regnat va procurar limitar l'acumulacio de latifundis pels grans terratinents de l'imperi.

Conflicte amb el papat [ modifica ]

Un dels principals esdeveniments del seu regnat va ser el cisma de l'esglesia, que durava des de la deposicio del patriarca Eutimi pels matrimonis efectuats per l'emperador Lleo VI . Per acontentar el Papa Joan X , va acabar amb la disputa fent un edicte el 920 que declarava anticanonic el quart matrimoni de Lleo, convertint-lo en objecte de castig i declarant, per tant, Constanti Porfirogenit il·legitim.

Conflictes armats [ modifica ]

El 921 va esclatar la guerra contra els bulgars que havien assolat Tracia ; el 923 Simeo de Bulgaria es va aliar als arabs; el 926 una entrevista entre Roma i Simeo, rei dels bulgars davant les muralles de Constantinoble va acabar temporalment amb la lluita. Poc abans, el 925 el patrici Joan Radi va destruir la flota de l'infame Lleo de Tripoli , pirata que havia saquejat Tessalonica 22 anys abans. El 927 va morir el rei Simeo de Bulgaria i el va succeir el seu fill Pere i va entrar al territori roma d'Orient al front d'un exercit exigint a l'emperador, si volia la pau, de donar-li la seva neta en matrimoni, proposta que Roma va acceptar, ja que necessitava totes les seves forces contra els arabs. Tambe les possessions a Italia van necessitar proteccio contra els petits princeps longobards .

El 931 va rebre un dur cop emocional, la mort del seu fill Cristofol, que estava casat amb Sofia la filla de Nicetes el magister palatii . ^[10] El 933 va nomenar el seu quart fill Teofilacte el 60e patriarca de Constantinoble amb permis del papa Joan XI . ^[11] Del 934 al 940 l'imperi va gaudir de pau, excepte a Italia on hi va haver atacs dels princeps longobards .

Els romans d'Orient havien estat aliats dels khazars fins que Roma Lecape va iniciar una persecucio de jueus. Segons el Document de Schechter el rei dels khazars Josep ben Aaron va respondre a aquesta persecucio desfent-se de molts cristians i llavors l'emperador roma d'Orient va demanar al tsar Oleg de Kiev que ataques els khazars. ^{[12] [13]}

El 941 la flota dels russos amb 10.000 naus va apareixer a Constantinoble, dirigida pel princep Igor de Kiev , que va ancorar a l'entrada del Bosfor i les tropes del qual van assolar el territori vei . Roma, amb 15 galeres al Corn d'Or , va atacar els russos i va destruir gran nombre de les seves naus obligant-lo a retirar-se; una mica despres va derrotar la resta de la flota russa a la costa Tracia i els invasors van retornar a Russia, on Igor va morir poc despres.

Expulsio del tron [ modifica ]

Constanti Porfirogenit nomes gaudia del titol perque el seu sogre l'havia privat de tot poder, pero va decidir recuperar el lloc que li pertocava. Va excitar l'ambicio dels dos fills de Roma, Esteve i Constanti, que tenien el titol d'augusts, que estaven farts de l'autoritarisme del seu pare, i van acordar una conspiracio; els dos princeps van obtenir el suport de diversos notables. Un dia, Esteve va detenir el seu pare ( 16 de desembre del 944 ) i el va enviar a l'illa de Protea a l'entrada de la Propontida , on fou ingressat a un convent i on li van afaitar el cap per quedar inhabilitat per regnar ( 20 de desembre del 944 ). ^[14]

Pero ni Esteve ni Constanti es van aprofitar de la seva traicio, ja que Constanti Porfirogenit fou proclamat emperador unic despres de cinc setmanes en que Esteve va gaudir del titol de coemperador. Llavors Esteve i el seu germa foren detinguts i enviats a Protea on es van reunir amb el seu pare. Esteve va morir al cap de 19 anys i Constanti al cap de dos anys (va morir en un intent de fugida). ^[15]

Roma va romandre com a monjo i va morir de mort natural el 15 de juny del 948 .

Descendencia [ modifica ]

Amb la seva esposa va tenir:

• Cristofol , casat amb Sofia la filla d'un patrici eslau anomenat Nicetes, la filla dels quals es va casar amb l'emperador bulgar.
• Esteve
• Constanti
• Teofilacte , patriarca de l'esglesia,
• Helena , casada amb l'emperador Constanti VII
• Agata, casada amb el general Roma Argir, el net dels quals va ser l'emperador Roma III .

Amb una altra dona va tenir un fill bastard:

• Basili el Paracemomen que va ser un personatge influent a la cort sobretot entre els anys 976?985.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Roma I Lecape

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Ahrweiler , Helene; Laiou , Angeliki E. Studies on the Internal Diaspora of the Byzantine Empire . Dumbarton Oaks, 1998. ISBN 978-0-88402-247-3 .  
• Flusin , Bernard; Cheynet , Jean-Claude. Jean Skylitzes. Empereurs de Constantinople . Paris: P. Lethielleux, col·leccio ≪Realites byzantines≫ (num. 8), 2003. ISBN 2-283-60459-1 .  
• Janin , Raymond. Constantinople Byzantine. Developpement urbaine et repertoire topographique , 1964.  
• Kajdan , Aleksandr. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I . Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6 .  
• Ocak , Murat. The Turks: Early ages . Yeni Turkiye, 2002.  
• Previte-Orton , Charles William. Cambridge Medieval History, volum 1 . CUP Archive, 1975. ISBN 0-521-09976-5 .  
• Rosser , John H. Historical Dictionary of Byzantium . Scarecrow Press, 2011. ISBN 978-0-8108-7567-8 .  
• Runciman , Steven. The Emperor Romanus Lecapenus and His Reign: A Study of Tenth-Century Byzantium . Cambridge (RU): Cambridge University Press , 1988. ISBN 0-521-35722-5 .  
• Schechter , S. ≪An Unknown Khazar Document≫. JQR, New Series , 3, 2, 1912.
• Treadgold , Warren. A History of the Byzantine State and Society . Stanford, California: Stanford University Press, 1997. ISBN 0-8047-2630-2 .