Les
rogatives
son pregaries solemnes demanant proteccio per la fertilitat dels camps.
Principalment les rogatives es fan per demanar
pluja
‘pro pluviam’, pero tambe per demanar que s'acabi. A vegades per a buscar remei a
plagues
del camp, etc.
El "temps", primordial per l'
agricultura
…s'escapa encara del control de la tecnica, ara per ara incapac de fer ploure quan conve i on conve.
Es perd en el temps. En la
Roma antiga
es feien festes en honor de la deessa
Robigo
o
Robigus
amb processons pels camps per tal que tingues cura dels prats. Coincidint amb les dates del calendari, el catolicisme invoca despres a sant Marc (25 d'abril) amb la mateixa finalitat, establint una liturgia:
lletanies dels sants
, processo i benediccio del terme de cada parroquia. Les "
Robigalies
" es converteixen en rogatives.
Per a dominar "el temps" l'home acut als deus. Es aixi com els
sacerdots
de totes les religions han intervingut com a mitjancers entre el poble i els deus.
Organitzacio d'una rogativa
[
modifica
]
Quan hi ha una
angoixa
, els representats o caps del pobles dirigeixen una
suplica
a la clerecia. Aquesta estudia la conveniencia, el programa de l'actuacio i el grau de necessitat. En funcio d'aquest estudi s'organitza la pregaria.
Centrant-nos ja en l'ambit del
cristianisme
, i per demanar pluja, s'estableixen els seguents graus:
1r. Una oracio extraordinaria a algun sant, normalment intercalada en un ofici
ordinari, per exemple la
missa
.
2n. Si no s'acaba la sequera, es busca un sant de categoria superior, i es fa
mes viva la pregaria davant de la imatge plantada a l'altar major o exposant alguna
reliquia
.
3r. S'organitza una processo pel poble presidida per la imatge del sant.
4t. Es porta el sant fins a una zona on hi ha aigua, per exemple el mar, un riu,
una bassa... i se’l submergeix per tal que "capti" que el prec es urgent. Naturalment aixi les imatges es malmeten i la superioritat va prohibir aquest ritu.
5e. En casos molt extrems i tambe molt rars, s'organitza una peregrinacio a algun santuari important.
Meteorologia preterita
[
modifica
]
Els
protocols
de les rogatives, queden registrats en els arxius de les
parroquies
i en les actes de les assemblees de les
confraries
. Encara que molts arxius parroquials han sofert vandalisme i que molts arxius de confraries tutelats pel respectiu secretari, s'han esllanguit i perdut en hores baixes, n'han perdurat d'altres. El material del que es disposa permet avui estudiar els cicles de sequeres i establir-ne un ordre d'importancia subjectiva de cinc graus. A aquestes dades es poden afegir les llistes de danys produits per aiguats, existents en els arxius municipals. Cal cercar anotacions respecte a perdues humanes, de caps de bestiar i altres desgavells en les vies de comunicacio, caigudes de ponts, etc. La combinacio ben ponderada de les dades permet una visio en
perspectiva
del moment
clima
present, que no es altra cosa que el moment mes proper del passat.
Algunes dades referides a Catalunya
[
modifica
]
- En el s. XVI les rogatives per pluja es repeteixen amb una
cadencia
d'uns vint anys i desapareixen cap al final de segle coincidint amb un periode d'inundacions.
- El XVII te una primera meitat de grans pluges, encara que el 1608 la cofraria de la Sang de Tarragona va sortir en rogativa de grau 5.
- La cadencia de les rogatives en el s. XVIII fins a mig XIX es rapida, l'interval podria estimar-se en menys de deu anys.
- A mig segle
xix
hi ha un altre periode d'inundacions, al que segueix a finals de segle altra vegada la sequera.
- Hi ha indicis de que despres de periodes plujosos creixen les rogatives per combatre les plagues, en general d'erugues.
Quan s'entra en el segle
xx
la meteorologia es converteix en
ciencia
i les dades queden sistematitzades. Tot i aixi, aquesta ciencia, que ha comencat a descobrir la logica de l'encadenament de fets, esta encara lluny de controlar els fenomens.
Les rogatives s'han anat repetint fins ara mateix.