Rodolfo Graziani

(1940)
Biografia
Naixement	11 agost 1882 Filettino (Regne d'Italia)
Mort	11 gener 1955 (72 anys) Roma
Sepultura	Affile
Ministre de Defensa d'Italia 23 setembre 1943 ? 25 abril 1945 ← cap valor ? Supressio del carrec → Membre del gabinet: government of the Italian Social Republic (en) 2n List of governors-general of Italian Libya (en) 11 juny 1936 ? 21 desembre 1937 ←  Italo Balbo ? Italo Gariboldi  →
Dades personals
Formacio	Military Academy of Modena (en)
Activitat
Ocupacio	politic , oficial
Activitat	1903  ?  1945
Partit	Partit Nacional Feixista Partit Feixista Republica Moviment Social Italia
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Italia i Republica Social Italiana
Branca militar	Regio Esercito i Exercit Republica Nacional
Rang militar	Mariscal d'Italia
Comandant de (OBSOLET)	10e Exercit (Italia) i Army Group Liguria (en)
Conflicte	Primera Guerra Mundial , Guerra italo-turca , Pacificacio de Libia , Segona Guerra Mundial , Segona Guerra Italoetiop , Campanya del nord d'Africa i Campanya d'Italia
Premis (10 novembre 1937)   Sobira Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta,   Commemorative Medal of the African Campaigns (en)   Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llatzer   Croce d'Oro per ufficiali (it)   gold medal to award long periods of command in the Italian military (en)   Medalla commemorativa de la Guerra Italo-Turca (1911-1912)   Medalla commemorativa de la Unitat d'Italia 1848-1918   Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918   Allied Victory Medal (en)   Knight Grand Cross of the Colonial Order of the Star of Italy (en)   Gran Creu de l'Orde Militar de Savoia   Orde de Sant Silvestre   Medalla de Bronze al Valor Militar   Medalla de Plata al Valor Militar   Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Italia   Medalla Mauriciana al Merit pels 50 anys de Carrera Militar   Medalla commemorativa de les operacions militars a l'Africa Oriental Italiana 1935-36

Rodolfo Grazian i (Filettino, 11 d'agost de 1882 - Roma, 11 de gener de 1955) va ser un general i politic italia.

Va servir com a capita del Regio Esercito durant la Primera Guerra Mundial . En la postguerra es va unir al feixisme , convertint-se en una de les seves figures destacades. Va tenir responsabilitats de comandament durant les guerres colonials italianes: a la reconquesta de Libia (1921-1931), a la guerra d'Etiopia (1935-36) i, posteriorment, a la repressio de la guerrilla abissina (1936-1937). El seu paper a Libia i els seus metodes brutals li van valer el sobrenom de "El carnisser de Fezzan". ^[1] Per les seves accions durant la guerra a Etiopia, va ser designat criminal de guerra per la Comissio de Crims de Guerra de les Nacions Unides. ^[2]

Durant la Segona Guerra Mundial va esdevenir comandant superior i governador general a la Libia italiana , prenent el relleu d' Italo Balbo . A la campanya del nord d'Africa va comandar l'exercit italia durant la invasio italiana d'Egipte i l' operacio Compass , que va provocar una catastrofe militar marcada per la seva total derrota estrategica: les forces militars italianes, numericament quatre vegades superiors a les britaniques pero inferiors en entrenament tactic i deficients en armament, vehicles i organitzacio van patir una de les majors derrotes de la seva historia. Graziani va justificar la seva posicio descrivint l'enfrontament entre italians i britanics com una "lluita de la puca contra l'elefant", i despres va demanar ser rellevat del seu carrec; Mussolini el va substituir, atribuint-li tota la responsabilitat de la derrota i obrint una investigacio sobre les seves accions. ^[3]

Despres d'un periode d'inactivitat va acceptar de Mussolini el carrec de ministre de Defensa Nacional ^[4] (a partir del 6 de gener de 1944 Ministeri de les Forces Armades) ^[5] en el govern constitutiu de la Republica Social Italiana , que va ocupar fins al col·lapse final de 1945, participant en la lluita contra els aliats i en la repressio anti- partisana . Despres de la guerra, a causa de l'us de gas verinos i el bombardeig dels hospitals de la Creu Roja durant la guerra d'Etiopia, va ser inclos per la Comissio de Crims de Guerra de les Nacions Unides a la llista de criminals de guerra a peticio del govern etiop, pero no va ser mai processat. La sol·licitud d'extradicio presentada per Etiopia va ser denegada per Italia el 1949. ^[1] En canvi, va ser jutjat i condemnat a 19 anys de preso per col·laboracionisme , tot i que va sortir de la preso despres de quatre mesos. Despres es va unir al Moviment Social Italia , del qual va esdevenir president honorari. ^[6]

Referencies [ modifica ]