De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Rodolfo Grazian
i (Filettino, 11 d'agost de 1882 - Roma, 11 de gener de 1955) va ser un general i politic italia.
Va servir com a capita del
Regio Esercito
durant la
Primera Guerra Mundial
. En la postguerra es va unir al
feixisme
, convertint-se en una de les seves figures destacades. Va tenir responsabilitats de comandament durant les guerres colonials italianes: a la reconquesta de Libia (1921-1931), a la
guerra d'Etiopia
(1935-36) i, posteriorment, a la repressio de la guerrilla abissina (1936-1937). El seu paper a Libia i els seus metodes brutals li van valer el sobrenom de "El carnisser de Fezzan".
[1]
Per les seves accions durant la guerra a Etiopia, va ser designat
criminal de guerra
per la Comissio de Crims de Guerra de les Nacions Unides.
[2]
Durant la
Segona Guerra Mundial
va esdevenir comandant superior i governador general a la
Libia italiana
, prenent el relleu d'
Italo Balbo
. A la
campanya del nord d'Africa
va comandar l'exercit italia durant la
invasio italiana d'Egipte
i l'
operacio Compass
, que va provocar una catastrofe militar marcada per la seva total derrota estrategica: les forces militars italianes, numericament quatre vegades superiors a les britaniques pero inferiors en entrenament tactic i deficients en armament, vehicles i organitzacio van patir una de les majors derrotes de la seva historia. Graziani va justificar la seva posicio descrivint l'enfrontament entre italians i britanics com una "lluita de la puca contra l'elefant", i despres va demanar ser rellevat del seu carrec;
Mussolini
el va substituir, atribuint-li tota la responsabilitat de la derrota i obrint una investigacio sobre les seves accions.
[3]
Despres d'un periode d'inactivitat va acceptar de Mussolini el carrec de ministre de Defensa Nacional
[4]
(a partir del 6 de gener de 1944 Ministeri de les Forces Armades)
[5]
en el govern constitutiu de la
Republica Social Italiana
, que va ocupar fins al col·lapse final de 1945, participant en la lluita contra els aliats i en la repressio anti-
partisana
. Despres de la guerra, a causa de l'us de gas verinos i el bombardeig dels hospitals de la Creu Roja durant la guerra d'Etiopia, va ser inclos per la Comissio de Crims de Guerra de les Nacions Unides a la llista de criminals de guerra a peticio del govern etiop, pero no va ser mai processat. La sol·licitud d'extradicio presentada per Etiopia va ser denegada per Italia el 1949.
[1]
En canvi, va ser jutjat i condemnat a 19 anys de preso per
col·laboracionisme
, tot i que va sortir de la preso despres de quatre mesos. Despres es va unir al
Moviment Social Italia
, del qual va esdevenir president honorari.
[6]
- ↑
1,0
1,1
Angelo Del Boca,
Graziani, Rodolfo
,
Dizionario biografico degli italiani
, vol. 58, Istituto dell'Enciclopedia italiana Treccani, 2002.
- ↑
Alberto Stramaccioni,
Crimini di guerra Storia e memoria del caso italiano
, Editori Laterza, 2018,
ISBN 8858133579
- ↑
Alessandro Cova
Graziani: un generale per il regime
, Newton Compton, 1987
- ↑
Virgilio Ilari,
Storia del servizio militare in Italia: Soldati e partigiani
(1943-1945), Centro militare di studi strategici, 1991
- ↑
Marco Borghi,
Tra fascio littorio e senso dello Stato: funzionari, apparati, ministeri nella Repubblica sociale italiana (1943-1945)
, Istituto veneto per la storia della Resistenza e dell'eta contemporanea, 2001
- ↑
Mariozzi
, Antonio. ≪
Un parco per Graziani, ministro a Salo L'Anpi: ≪Una vergogna≫
≫ (en italia). [Consulta: 16 febrer 2023].