Rodion Konstantinovitx Sxedrin
, o tambe
Rodion Shchedrin
, en
alfabet ciril·lic
Родио?н Константи?нович Щедри?н,
transliteracio cientifica
:
Rodion Konstantinovi? ??edrin
,
IPA
: rod???on konst?n?t?inov??? ?t??ed?r?in (
Moscou
,
16 de desembre
de
1932
), es un
compositor
i
pianista
rus
. Fou un dels principals compositors
sovietics
i president de la
Unio de Compositors Russos
.
Nasque en
Moscou
, fill d'un compositor i professor de
teoria musical
. Estudia a l'Escola Coral i al
Conservatori de Moscou
graduant-se el 1955, sota instruccio de
Iuri Xaporin
(composicio),
Jakow Flier
(piano) i
Nikolai Miaskovski
.
El 1964 prengue el carrec de professor de composicio en el
Conservatori de Moscou
i el 1973 el de president de la
Unio de Compositors Russos
, carrec que mantingue fins a
1990
. Malgrat aquesta posicio, participa tambe en festivals de paisos occidentals, com per exemple en l'edicio de 1982 del festival estival de piano de
Munic
. El 1992, despres de la caiguda del regim comunista, obtingue el premi estatal rus Dmitri Xostakovitx, que li entrega el llavors president
Boris Ieltsin
. L'any 2007 fou guardonat amb l'orde de segona classe del servei a la patria. Des de 1989 es membre de l'Academia de les Arts de
Berlin
i, actualment, alterna el seu domicili habitual entre Moscou i Munic.
A mes de la seva distingida carrera compositiva, Sxedrin es un pianista i organista virtuos. Prengue part en cada estrena de tres dels seus concerts per a piano i, en un memorable concert el 5 de maig de 1974, Sxedrin efectua la proesa d'apareixer com a solista en els tres concerts el mateix dia, un rere l'altre. D'aquell concert es conserven gravacions.
Des de
1958
esta casat amb la
ballarina
Maia Plissetskaia
, la qual, igual que ell, es ciutadana d'honor de
Lituania
. En juny de 2008 tots dos participaren en els "Dies Sxedrin" que se celebraren a
Armenia
.
L'obra primerenca de Sxedrin es
tonal
i amb una acolorida
orquestracio
que sovint inclou fragments de
musica popular
. En peces posteriors utilitza tecniques
aleatories
i
serialistes
. A Occident la musica de Sxedrin guanya popularitat gracies al treball de
Mstislav Rostropovitx
, qui va gravar algunes peces.
Entre els seus treballs es troben els
ballets
El cavallet geperut
(1955), la
Suite Carmen
(1967), basada en l'opera
Carmen
de
Bizet
(aquest projecte fou rebutjat abans per
Xostakovitx
i
Khatxaturian
),
Anna Karenina
(1971, basada en la novel·la
novela
de
Leo Tolstoi
), i
la Senyora amb un gos falder
(1985); les operes
No sols amor
(1961) i
Animes mortes
(1976, partint de la novel·la de
Nikolai Gogol
); concerts per a piano,
simfonies
,
musica de cambra
i
piano
entre altres treballs. Compongue
24 preludis i fugues
despres d'escoltar els de
Xostakovitx
. Tambe digne de mencio n'es el seu
Quadern polifonic
.
Ha escrit cinc
concerts per a orquestra
, dels quals el primer n'es el mes conegut i fou el que el presenta a escala internacional.
[1]
El segon dels seus concerts fou un encarrec de l'
Orquestra Filharmonica de Nova York
, que dirigi
Leonard Bernstein
en les celebracions del 125e aniversari d'aquesta. El Tercer Concert esta basat en musica antiga dels
circs
provincials. El Concert num. 4,
Khorovodi
(danses circulars) l'escrigue en 1989 i el 5e,
Quatre cancons russes
, en 1998.
Walter Fink
l'invita i el presenta en l'edicio de 2009 del
Rheingau Musik Festival
, seccio
Musics vius
. La seva liturgia russa
L'angel segellat
per a cor i flauta fou representat davant seu i de la seva dona. Les peces per a cambra inclogueren
Melodies antigues de cancons populars russes
(2007) amb
Raphael Wallfish
al violoncel i ell mateix al piano. El tenor Kenneth Tarver i el pianista Roland Pontinen interpretaren
Meine Zeit, mein Raubtier
(
el meu temps, el meu rapinyaire
), que ja havien presentat abans al
Festival Verbier
.
Obres selectes
[
modifica
]
- No sols amor
(Не только любовь) (1961)
- Oratori Lenin
(Оратория Ленина), a cantata (1972)
- Animes mortes
(Мёртвые души), segons
Nikolai Gogol
(1977)
- Lolita
(Лолита) (1992)
- El caminant encantat
(Очарованный странник) (2002)
- Boiarinya Morozova
(Боярыня Морозова) (2006)
- El cavallet geperut
(1955)
- Carmen
(1967) estrenada al Teatre Bolxoi de Moscou amb coreografia de
Roberto Alonso
.
[2]
- Anna Karenina
(1968)
[3]
- La gavina
(Чайкa) (en 2 actes) basat en una obra d'
Anton Txekhov
(1980)
- La senyora amb un gos falder
(1985)
Obres orquestrals
[
modifica
]
- Simfonia num. 1 (1958)
- No sols amor
, suite simfonica de la seva opera anterior (1964)
- Simfonia num. 2, "Vint-i-cinc preludis per a orquestra" (1965)
- Obertura solemne
(1982)
- Suite Gavina
(1984)
- Stihira
, "Himne per al mil·lenni de la cristianitzacio de Russia" (1987)
- Concert per a piano num. 1 (1954)
- Concert per a orquestra No. 1,
Naughty Limericks
(1963)
- Concert per a piano num. 2 (1966)
- Concert per a orquestra No. 2,
The Chimes
(1968)
- Concert per a piano num. 3 (1973)
- Concert per a Orquestra No. 3,
Musica antiga de circs russos
(1988)
- Concert per a Orquestra No. 4,
Khorovody
(1989)
- Concert per a piano num. 4 (1991)
- Concert per a violoncel,
Sotto Voce
(1994)
- Concert per a viola,
Concerto Dolce
(1997)
- Concert per a violi,
Concerto Cantabile
(1998)
- Concert per a orquestra No. 5,
Quatre cancons russes
(1998)
- Concert per a piano num. 5 (1999)
- Concert per a piano num. 6 (2003)
- Concert per a oboe (2010)
- Doble Concert per a piano i cello (2011)
Obres liturgiques
[
modifica
]
- L'angel segellat
(musica coral de Nikolai Leskov), 1988
Grup de cambra
[
modifica
]
- Muzikal'noye prinosheniye
(Una ofrena musical) per a 3 flautes, 3 trompes, 3 trombons i orgue (1983)
Musica de cambra
[
modifica
]
- Drei heitere Stucke
(Tres obres alegres) per trio de pianos (1997)
- Gesprache
(Conversacions)
- Spielen wir eine Oper von Rossini
(Interpretem una opera de Rossini)
- Humoreske
- Menuhin Sonata
per a violi i piano (1999)
- Melodies antigues de cancons populars russes
per a cello i piano (2007)
Musica vocal
[
modifica
]
- Meine Zeit, mein Raubtier
(
el meu temps, el meu rapinyaire
), cicle vocal segons
Osip Mandelstam
per a recitacio, tenor i piano (2002)
- Peces per a piano (1952?1961)
- Poema
- Quatre peces del ballet
El cavallet geperut
- Humoresque
- Imitant Albeniz
- Troika
- Dues peces polifoniques (
Invencio a dos parts
i
Basso Ostinato
)
- Piano Sonata (1962)
- 24 preludis i fugues (1964?1970)
- Quadern polifonic, 25 preludis (1972)
- Piano Sonata No. 2 (1997)
- Diari, set peces (2002)
- Sonatina Concertant (2005)
- A la Pizzicato (2005)
- A la Albeniz
op. 52 (1973)
- Sonata Eco
, op. 69 (1984)
- Balalajka
(1998)
- Duets
(2000)
Enllacos externs
[
modifica
]