Rodalia de Barcelona
 |
| Territori
| Alt
i
Baix Penedes
,
Anoia
,
Bages
,
Baix Llobregat
,
Cerdanya
,
Barcelones
,
Garraf
,
Maresme
,
Osona
,
Ripolles
,
Selva
,
Valles Occidental
i
Oriental
|
|---|
| Tipus servei
| tren de rodalia
tren suburba
|
|---|
| Longitud
| 615,6 km;
(Renfe: 462,7 i FGC 152,9)
|
|---|
| Linies
| 21;
Rodalies Renfe: 8
Rodalies FGC: 4
Suburbans FGC: 9
|
|---|
| Estacions
| 233
|
|---|
| Linies de la xarxa
|            
      |
|---|
| Operador
| Renfe
i
FGC
|
|---|
| Autoritat
| ATM Barcelona
|
|---|
|
| Ample ferroviari
| Renfe
: 1.668;
FGC
: 1.435 i 1.000 mm
|
|---|
|
| Metro de Barcelona
|             |
|---|
| Tramvia de Barcelona
|     |
|---|
| Rodalia del Camp de Tarragona
|   |
|---|
| Rodalia de Girona
|  |
|---|
| Funicular
|  F.Vallvidrera
F.Gelida
|
|---|
| Teleferic
|  A.Montserrat
|
|---|
| Cremallera
| C.Montserrat
 C.Nuria
|
|---|
| Regionals
|        |
|---|
Rodalia de Barcelona
es un servei
transport public
de
tren de rodalia
a l'
area metropolitana de Barcelona
. Hi ha dues companyies que ofereixen serveis de rodalia:
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
(FGC) i
Rodalies de Catalunya
operat per
Renfe Operadora
.
Renfe opera els serveis per les linies d'
ample iberic
propietat d'
Adif
. Des de l'
1 de gener
de
2010
la
Generalitat de Catalunya
gestiona el servei de
Rodalies Renfe
a
Catalunya
.
[1]
Amb aquest traspas, la denominacio del servei ofert per Renfe va canviar de
Rodalia Barcelona
a
Rodalies de Catalunya
.
Els bitllets estan integrats al sistema tarifari, coordinat a traves de l'
Autoritat del Transport Metropolita
[2]
(ATM) i permet enllacar a altres linies de rodalia FGC-Renfe i amb el
metro
,
tramvia
i autobusos.
Serveis de rodalia
[
modifica
]
R1 a Malgrat de Mar
R2 a Cubelles
R4 a Castellbisbal
R5 a Sant Vicenc de Castellet
S1 a Terrassa
Hi ha 21 serveis, 8 gestionades per
Renfe
i 13 per
FGC
de les 11 solament 4 son rodalia, les 9 restants son linies suburbanes. Totes les linies de
FGC
parteixen de
Placa Catalunya
o
Placa Espanya
. Les dues xarxes enllacen a l'
estacio de Bellvitge/Gornal
i
Martorell
o Martorell Central; i a
Placa de Catalunya
,
Volpelleres
,
Terrassa Estacio del Nord
i
Sabadell Nord
.
Xarxes de rodalies de Renfe i FGC
De nit, els
autobusos nocturns a l'Ambit metropolita de Barcelona
son una alternativa parcial a aquest servei.
Infraestructura
[
modifica
]
- Per a un inventari complet de les estacions, vegeu la
Llista d'estacions de tren de la regio metropolitana de Barcelona
A les linies de
Renfe
,
Renfe Operadora
es l'operadora de les linies, pero les estacions i vies son propietat d'
Adif
, ambdues empreses del
Ministeri de Foment
.
Les dues xarxes tenen un total de 228 estacions repartides en 15 linies. La majoria d'estacions es troben a l'ecterior i estan configurades amb vies centrals i dues andanes laterals, diverses estacions tenen mes de dos vies. Pel que fa a les estacions d'
Adif
, algunes d'elles encara tenen passos a nivell, com per exemple l'
estacio de Granollers-Canovelles
i la majoria no estan adaptades.
-
L'estacio de Palautordera de la linia Barcelona-Granollers-Macanet (R2 Nord)
-
L'estacio de Sitges de la linia Barcelona-Vilanova-Sant Vicenc de Calders (R2 Sud)
-
L'estacio de Sant Esteve Sesrovires de la linia Llobregat-Anoia (R6)
-
L'estacio de Figaro de la linia Barcelona-Vic (R3)
Les estacions presenten un destacada uniformitat en l'arquitectura i disseny. Les d'
Adif
solen estar pintades d'un vermell granatos i blanc. Solen tenir guixeta i la majoria disposen de maquines dispensadores de bitllets, exceptuant les estacions de Garraf,
Palautordera
i Riells i Vilabrea-Breda a la linia R2; Castellbell i el Vilar, Vacarisses-Torreblanca, Sant Miquel de Gonteres-Viladecavalls i Lavern-Subirats a la linia R4. A les d'Adif moltes no tenen barreres validadores per passar, pero les que no en disposen si que disposen de maquines cancel·ladores d'andana, sent l'acces a la mateixa lliure, excepte les estacions de Riells i Vilabrea-Breda, Palautordera i Garraf a la linia R2, i Castellbell i el Vilar, Vacarisses-Torreblanca i Sant Miquel de Gonteres a la linia R4 que no disposen de cap maquina cancel·ladora, be perque mai s'han instal·lat o be perque les que existien o be han sigut vandalitzades o retirades per obres (es el cas de Riells i Vilabrea-Breda, que es trobava a l'interior de l'edifici, el qual ja no existeix, ja que va ser enderrocat per les obres de la linia d'alta velocitat). A moltes estacions l'us es limitat a l'horari d'obertura de la guixeta, de manera que quan aquesta es tancada no es possible la validacio dels titols de transport. Les estacions de
FGC
disposen de barretes tarifaries a totes les estacions a la linia Barcelona-Valles a excepcio de Carretera de les Aigues i l'andana de la via 1 de La Floresta, en el primer cas no te cap mena de venda ni cancel·ladora, en el segon cas disposa de cancel·ladora d'andana ates que no es pot tancar l'andana amb barreres validadores, ja que es un cami public. En el cas de la linia Llobregat-Anoia, disposen de barreres validadores totes les estacions entre Barcelona-Placa Espanya i Olesa de Montserrat, a mes de les estacions de Monistrol de Montserrat, Manresa-Viladordis, Manresa-Baixador i Igualada. La resta d'estacions disposen de maquina cancel·ladora d'andana, sent l'acces a l'andana lliure com a les estacions d'Adif. En aquesta linia no disposen de cap mena de venda de bitllets les estacions de Montserrat-Aeri, Castellbell i el Vilar, La Beguda, Can Parellada i Capellades. La resta d'estacions, a les dues linies, nomes disposen de maquines autoexpenedores donat que l'ultima guixeta en servei va ser tancada a principis de l'any 2009, concretament la de l'estacio de Piera.
Cartell de
FGC
a
Provenca
A les andanes de les estacions de
FGC
es pot veure diversos cartells en forma de
rombe
amb el fons blanc, el contorn vermell i una barra blava amb el nom de l'estacio al damunt a la linia Barcelona-Valles, heretat de l'antiga companyia privada que explotava la linia. A la linia Llobregat-Anoia, en canvi, els cartells son blancs rectangulars amb la sola inscripcio en negre del nom de l'estacio. A les de
Renfe
el cartell sol ser mes gran, rectangular, de color vermell i amb lletres blanques i utilitza un cartell similar d'unes dimensions mes grans per a la facana principal de l'estacio.
Totes les estacions d'
Adif
a
Barcelona
estan soterrades menys l'
estacio de Franca
, l'
estacio de Sant Andreu Comtal
i l'
estacio de Torre del Baro
. Tambe estan soterrades les estacions de:
Vic
,
Sabadell Centre
i
Nord
,
Terrassa
,
Montmelo
,
el Prat de Llobregat
i
Vilafranca del Penedes
, aquestes dos ultimes per l'arribada dels trens d'
alta velocitat
. Properament se soterraran le estacions de
Montcada i Reixac
,
Bellvitge
,
L'Hospitalet de Llobregat
,
Sant Feliu de Llobregat
,
Sant Andreu Comtal
,
Sitges
i
Aeroport
, amb l'objectiu de millorar la integracio de les instal·lacions ferroviaries en les respectives poblacions. En les properes ampliacions de la xatxa, es construiran diverses estacions, com per exemple les estacions de
Barcelona-La Sagrera
,
La Torrassa
,
la nova estacio de l'aeroport sota la T1
o les estacions de la
Linia Orbital Ferroviaria
, entre d'altres. La majoria d'estacions de
FGC
a
Barcelona
i l'
Hospitalet
estan soterrades a mes de:
Rubi
,
Terrassa-Rambla
,
Sabadell-Rambla
,
Palleja
,
Sant Andreu de la Barca
i
Manresa-Viladordis
.
Millores i accessibilitat
[
modifica
]
Com a consequencia de l'aprovacio del Codi d'Accessibilitat mitjancant el Decret 135/1995 de
24 de marc
l'any
2006
, tota la xarxa de ferrocarril ha d'esser accessible a les persones amb mobilitat reduida.
La xarxa de
FGC
actualment arriba al 100% d'adaptacio de les estacions de la xarxa metropolitana (76 de 76 estacions metro i rodalia),
[3]
ha fet que l'empresa hagi estat distingida amb diferents premis i que estigui adherida al programa europeu de "Disseny per a tothom". Aixo es tradueix en l'adaptacio sistematica de totes les instal·lacions i els equipaments de nova construccio o que s'hagin de sotmetre a una remodelacio integral.
[4]
A diferencia de
FGC
, les estacions de
Renfe
-
Adif
no s'han posat al dia, exceptuant aquelles mes grans o que s'han renovat per ampliacions de serveis com l'
estacio de Barcelona-Sants
,
Vilafranca del Penedes
,
Placa Catalunya
.
Actualment el
Ministeri de Foment
ha anunciat que invertira 125 milions d'
euros
en millorar les instal·lacions i l'accessibilitat en estacions. Es remodelaran 38 estacions, sobretot de
Barcelona
i s'augmentara l'accessibilitat en 12 estacions. En aquelles estacions que encara hi ha passos a nivell, s'hi construiran passos a diferent nivell dotats amb doble escala mecanica. Una de les intervencions mes grans que s'ha fet es la remodelacio i augment de la mida dels vestibuls, a mes de la millora de l'accessibilitat, a l'
estacio d'Arc de Triomf
i les obres a l'
estacio de Passeig de Gracia
. Totes les estacions que les andanes no tinguin l'altura necessaria, s'augmentara.
[5]
En algunes linies circulen trens Civia, trens nous adaptats, pero que, com que moltes estacions no estan adaptades, l'adaptacio d'aquests trens no serveix.
Ample ferroviari
[
modifica
]
Amples de via.
Pel que fa a l'ample de via les linies de la
Linia Barcelona-Valles
de
FGC
circulen per vies d'
ample estandard
(1435 mm), tot i que es van construir en
ample iberic
. Les linies de la
Linia Llobregat-Anoia
(
FGC
) son de via estreta (1000 mm), per aixo es va guanyar el sobrenom de
el carrilet
. I les vies de la xarxa de
Renfe
son d'ample iberic (1668 mm).
La xarxa a Barcelona
[
modifica
]
| Mapa sinoptic FC a Barcelona
|
|
|
Tradicionalment totes les linies de rodalia de
Renfe
i
FGC
han passat per
Barcelona
. Actualment totes ho fan exceptuant la
Linia 8
i en un futur la projectada
Linia orbital
. Totes les linies de
Renfe
paren a l'
estacio de Sants
i a les set estacions restants de la capital no hi passen totes les linies, ja que la linia
2
i
10
passen pel tunel que hi ha sota el carrer Arago per anar a
Passeig de Gracia
. Actualment hi ha dues estacions en construccio o per licitar la construccio, ambdues al barri de la Sagrera, potser en detreniment de dues estacions del mateix districte, Sant Andreu.
A mes tambe esta en construccio un tercer tunel en ample estandard que ha de creuar la ciutat i unir les estacions de
Sants
i
Sagrera-TAV
. El tunel creuara per sota el carrer Provenca i mes enlla de l'
avinguda Diagonal
per sota el carrer Mallorca, passant molt a prop de la
Sagrada Familia
.
A mes dels tunels d'Adif (Rodalies Renfe), tambe hi ha els tunels de
FGC
. Per una banda un parteix de la
Placa Espanya
direccio al
Baix Llobregat
per sota la
Gran Via de les Corts Catalanes
i l'altre parteix de
Placa Catalunya
, exactament a sota el carrer Pelai i despres el carrer de Balmes direccio al
Valles
. Ambdues linies no tenen cap estacio d'enllac i per aixo s'esta plantejant allargar la linia del
Baix Llobregat
fins a la Placa de Francesc Macia. Altres obres en estudi son el llac de
Gracia
, el tunel d'Horta i el tunel de Montcada, per donar noves sortides a l'unic tunel del
Valles
que podria quedar col·lapsat en un futur.
Material motor
[
modifica
]
Unitat 451 de Renfe
Renfe Operadora
[
modifica
]
El material motor de
Renfe Operadora
esta compost per:
- 463, 464 i 465: Material
Civia
, fabricats per
CAF
i
Alstom
, son els mes moderns que circulen per la xarxa.
- 447: Donen servei en totes les linies explotades per
Renfe Operadora
.
- 440: Es la serie mes antiga de la xarxa barcelonina i actualment nomes circulen unitats 440R, es a dir reformades, des de principis de
2008
deixaren de circular unitats sense reformar. La 440.131 es troba apartada a
Sant Andreu Comtal
i la 440.132 al TCR de Vilanova i la Geltru. Actualment ja no circula cap 440R. Es van retirar totes a l'estiu del 2010.
- 450/451: Son trens de dos pisos de 6 cotxes en el cas dels trens 450 i de 3 en el cas dels 451.
Serie 113 de FGC
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
[
modifica
]
El material de
FGC
esta format per:
Passatgers diaris per linia el 2018
[6]
| Linia
|
Passatgers diaris
|
|
|
105.742
|
|
|
133.619
|
|
|
27.422
|
|
|
134.213
|
|
|
5.906
|
|
|
4.082
|
Territori cobert
[
modifica
]
Actualment hi ha 32
comarques
que tenen alguna estacio de ferrocarril, 14 de les quals tenen servei de Rodalia Barcelona i/o de
FGC
. Hi ha 18
comarques
que tenen estacions de linies de mitjana distancia o de llarga distancia i 9
comarques
que no tenen cap tipus d'estacio de ferrocarril.
Comarques
amb servei de rodalia:
- Comarques que la totalitat de les seves estacions o algunes no tenen sistema tarifari integrat de l'
ATM
de
Barcelona
.
|
Enllacos externs
[
modifica
]