Anunci de la primera o segona audicio del segon trio de Robert Gerhard al
Palau de la Musica Catalana
Robert Gerhard i Ottenwaelder
(
Valls
,
Alt Camp
,
25 de setembre
de
1896
[1]
?
Cambridge
,
Anglaterra
,
5 de gener
de
1970
) fou un compositor catala de
musica classica
.
[2]
[3]
Infantesa i primers estudis
[
modifica
]
Vista general de la ciutat de Valls l'any que va neixer Gerhard
El pare, Robert Gerhard, era originari de la Suissa alemanya, i la mare, Maria Ottenwaelder, de l'Alsacia francesa. La familia havia arrelat a Valls per a dedicar-se al negoci de l'exportacio
vinatera
. Robert, el gran de tres germans, Carles -diputat al parlament de Catalunya-
[4]
i Ferran -continuador del negoci familiar a Valls-,
[5]
s'educa en aquests primers anys en un ambient cultural catala.
[6]
La seva mare havia passat la joventut a
Versalles
i sentia unes necessitats intel·lectuals i culturals que va transmetre al seu fill i que van influir en la seva vida i educacio. La seva educacio musical possiblement s'inicia al col·legi dels Germans de Sant Gabriel, on va ser membre del cor parroquial i va aprendre a llegir i cantar partitures per a la liturgia.
[7]
1908-1914: Suissa
[
modifica
]
El 1908, a l'edat de dotze anys, es trasllada a Suissa per continuar amb els estudis de secundaria, primer a la ciutat de
Zofinguen
, i mes tard a
Neuchatel
.
[7]
Per tal de formar-lo per a fer-se carrec del negoci, el 1913, amb disset anys, el seu pare l'envia a
Lausanne
[5]
amb la finalitat d'estudiar comerc. En aquesta localitat, Gerhard va aprofitar per rebre classes d'harmonia i contrapunt amb l'alemany
Hugo Strauss
. El metode amb el qual treballa fou
Lehrbuch der Harmonie
d'
Ernst Friedrich Richter
.
[7]
Es en aquest moment quan comenca a fer les seves primeres composicions. Un any despres, Gerhard va aconseguir que els seus pares el deixessin dedicar unicament a la musica. Fou aixi com, quatre mesos abans de l'esclat de la
Primera Guerra Mundial
, Gerhard es va traslladar a Munic, on va estudiar piano, cor i contrapunt a l'Academia Reial de Musica. Un dels seus professors va ser
Walter Courvoisier
.
[6]
1914-1923: Barcelona
[
modifica
]
El 1914, amb l'esclat de la guerra va haver de tornar a Catalunya. L'abril del 1915 es matricula a l'
Academia Granados
, on perfecciona durant dos anys la seva tecnica pianistica amb els mestres
Enric Granados
i
Frank Marshall
. El 1916, despres de la mort de Granados, va ser deixeble de
Felip Pedrell
, amb qui estudiaria durant quatre anys
[8]
i del qual hereta l'amor per l'antiga musica hispanica.
[6]
En aquesta epoca viu entre Valls i Barcelona.
[5]
Despres de la mort de Pedrell, buscant orientacio, va visitar primer Falla a Granada, pero el va descartar com a possible mestre
[9]
i va decidir tancar-se en una masia per reflexionar en el seu futur professional i concentrar-se en la seva feina.
[10]
1923-1928: Viena, Berlin
[
modifica
]
Buscant sistematicitat, va dirigir la seva mirada a la musica d'avantguarda germanica i va decidir enviar una extensa carta al llavors ja celebre compositor vienes Arnold Schonberg, a la qual va adjuntar les seves composicions, el 21 d'octubre de 1923,
[11]
pregant ser acceptat com el seu alumne. Despres de la conformitat d'aquest, Gerhard va partir immediatament a Viena i s'hi va instal·lar per rebre els seus ensenyaments, convertint-se aixi en l'unic alumne espanyol del mestre vienes i passant a formar part de l'anomenada
Segona Escola de Viena
. Gerhard va estudiar amb Arnold Schonberg a Viena i a Berlin, entre el 1923 i el 1928 i la relacio mestre-alumne es va convertir en una autentica amistat amb el mestre vienes fins a la mort d'aquest, com mostra la correspondencia completa editada entre els dos compositors.
[12]
Seguint el mestre per Viena i Berlin, coneix i fa amistat amb altres musics expressionistes, com
Alban Berg
i
Anton Webern
. De totes maneres, Gerhard fa un us personal i antidogmatic del
dodecafonisme
, barrejant-lo amb la seva tradicio mes mediterrania.
[5]
[7]
Aquestes classes marcaran per sempre la seva carrera musical. De Schonberg assimila el
llenguatge atonal
i, posteriorment, el
metode dodecatonic
, que fou el primer a introduir a Espanya.
[6]
La relacio amb Schonberg va deixar una profunda empremta tant en l'ambit creatiu com ideologic en Gerhard, que marca el cami que segui els seguents anys a Barcelona. De fet, els ideals estetics de Gerhard s'apropaven considerablement als del compositor austriac, pero divergien en el fet que Gerhard considerava la unio entre “musica culta” i musica popular; mentre que Schonberg no.
[7]
De la mateixa manera que Schonberg, defensava que no valia la pena fer coses segures o conservadores, i que allo que valia la pena era allo extrem. I Gerhard citava a Schonberg en la seva correspondencia amb Joaquim Homs per realcar la importancia de l'originalitat en l'artista: ”l'artista original en realitat nomes apren de si mateix, no dels altres, per molt que ho sembli."
[13]
1929-1938: Barcelona
[
modifica
]
Amb la seva tornada a Catalunya la seva obra es va anar fent cada vegada mes coneguda. Les contribucions de Robert Gerhard a la situacio musical de la Catalunya dels anys 30 van suposar un canvi i un progres en les idees estetiques i compositives del moment, en diversos ambits. Per una banda, Gerhard va afavorir la creacio i organitzacio de grups i associacions amb proposits d'interpretar i difondre la musica contemporania a Catalunya, que van significar un enriquiment en les estetiques d'avantguarda. Per altra banda, la seva produccio compositiva va impactar el gran public, fent que tan sols una minoria d'aquest fes costat als seus avencos, mentre que l'altra el titllava d'
enfant terrible
. Un exemple d'aquesta minoria va ser
Enric Morera
, qui despres de retreure a Gerhard que compongues una musica ≪tan prima i tan mansa≫, va concloure: ≪Voleu dir que en Gerhard, en escollir per mestres en Pedrell i mes tard a Schonberg, no la va esguerrar?≫.
[14]
Altres contribucions van ser les seves tasques musicologiques i docents, que van estar enfocades a replantejar alguns aspectes encunyats en la historia de la musica occidental, com es el sistema jerarquic d'ordenacio dels sons: la tonalitat.
[7]
A Barcelona, per guanyar-se la vida, va traduir de l'alemany diverses obres per a l'
Editorial Labor
, aixi com els esmentats articles de musica al setmanari
Mirador
i en la
Revista de Catalunya
. Tambe es va iniciar com a pedagog.
[4]
El 27 d'abril de 1930 es va casar amb Leopoldina Feichtegger (coneguda per tothom com a Poldi), exalumna seva de catala i castella a Viena. Fins al 1938 el matrimoni van residir a Barcelona.
D'esquerra a dreta: Robert Gerhard,
Agusti Grau
,
Joan Gibert Camins
,
Eduard Toldra
,
Manuel Blancafort
,
Baltasar Samper
i
Ricard Lamote de Grignon
. Hi falta
Frederic Mompou
. (1931)
Gerhard va contribuir a fer de la vida musical barcelonina una de les mes actives d'Europa.
[16]
1939-1948: Paris, Cambridge
[
modifica
]
A principis del 1939 el matrimoni Gerhard va decidir exiliar-se primer a Paris
[16]
i a partir del mes de juny a
Cambridge
, on passarien la resta de les seves vides, tret d'algun viatge als
Estats Units
per donar cursos de composicio, i de viatges continus a Catalunya per passar les vacances. Es va instal·lar convidat pels hispanistes
Edward Dent
i
John Brande Trend
, amics d'
Adolfo Salazar
i
Manuel de Falla
. Concretament ho va fer a casa d'
Alice Roughton
(9, d'Adams Road de Cambridge), qui li va donar allotjament i treball, a ell i la seva dona, Poldi. La mansio es va convertir al llarg del segle XX en un lloc de pas d'intel·lectuals i cientifics com
John Maynard Keynes
,
Joan Robinson
,
Bertrand Russell
,
Stephen Hawking
o
James Watson
, pero tambe en domicili i refugi de jueus alemanys el 1939, d'exiliats hongaresos el 1956 o de xilens que fugien de la dictadura de Pinochet el 1973.
[17]
A Cambridge va col·laborar amb la seccio de musica del
King's College
.
[6]
Xavier Montsalvatge
descrivia els anys quaranta per Gerhard com "un periode de dificultats i de renunciaments perceptibles en la seva obra que, sense perdre els perfils essencials de la seva personalitat, acusa el proposit de fer-la mes assequible i molt menys dogmatica, enfocada cap a un espanyolisme susceptible d'ajudar a la seva divulgacio".
[18]
Es va veure obligat, per guanyar-se la vida, a realitzar orquestracions de musica espanyola
[8]
L'opera
The Duenna
(1945-47) que nomes s'interpreta en versio de concert en vida del compositor i es representaria el 1992 (a Madrid i a Barcelona), vint-i-dos anys despres de la mort de Gerhard,
Gerhard va confessar que la coreografia inicial representada a Anglaterra no era totalment del seu gust, pero en altres paisos es podria refer la coreografia ja que la partitura era lliure. Poc despres
el Quixot
arribaria als Estats Units i tambe intentaria que s'interpretes
The Duenna
, pero inicialment se li va negar ja que ja havia estrenat
El Quixot
.
[13]
[19]
1949-1953: Cambridge
[
modifica
]
A partir de 1949 va comencar a replantejar-se el que havia passat al voltant de l'
Escola de Viena
i als seus seguidors, estenent el sistema de Schonberg a la metrica, ritmica i estructura formal. Tot aixo el portara a un interes per l'electronica i la musica concreta, avancant-se a les generacions properes.
[8]
1954-1959: Cambridge
[
modifica
]
L'interes de Gerhard pels corrents creatius internacionals el mantenia en contacte amb
Elliott Carter
,
John Cage
,
Leonard Bernstein
o
Luigi Nono
, tots ells protagonistes de la musica contemporania. La profunda revisio dels criteris compositius que es vivia a comencament de la decada de 1950 eren seguides per Gerhard que encara anava mes enlla en la seva incorporacio. En paraules de
Belen Perez Castillo
, professora de la
Universidad Complutense de Madrid
, "Encara que, en principi, va rebutjar la subordinacio absoluta als metodes del serialisme integral, la influencia del corrent de l'
escola de Darmstadt
es va fer evident en les seves obres compostes entre 1955 i 1960. A la Simfonia num. 2, per exemple, la serie regula no nomes les altures dels sons, sino tambe les seves durades i les proporcions de la composicio". A la seva
Simfonia num. 3
i en algunes col·laboracions radiofoniques i obres per a teatre o cinema, opta per incorporar procediments electronics aportats per les noves tecnologies.
[20]
1960-1970: Cambridge, Nova York, Cambridge
[
modifica
]
La seva aplicacio al terreny simfonic tindra lloc en compondre la
Simfonia num. 3
, "
Collages
" (1960)
, amb la incorporacio d'una banda magnetica tractada com un element mes dels sons de l'orquestra.
[21]
Dels seus treballs per a la radio destaca l'adaptacio radiofonica de la novel·la d'
Albert Camus
L'Etranger
, que va permetre una interessant col·laboracio amb l'escriptor que es concreta, anys mes tard, amb la cantata
The plague
(
La Peste
) (1964), obra encarrec de la
BBC
.
Va morir el 5 de gener de 1970 per culpa d'una afeccio cardiaca.
Reconeixements
[
modifica
]
Al final de la seva vida va rebre, entre altres distincions, el doctorat honoris causa atorgat per la
Universitat de Cambridge
el 1968 i el titol de
Commander of the Order of British Empire
.
[8]
L'any 1969, la televisio britanica
BBC
va emetre el documental
The Explorer
, dirigit per Barrie Gavin, que s'aproxima a l'obra, la personalitat i la figura del compositor Robert Gerhard, amb el qual el compositor va col·laborar fins al punt que la cadena va instal·lar un petit estudi al seu domicili.
[22]
Una altra compositora celebre de la BBC en aquella epoca era
Delia Derbyshire
Mentre que a Anglaterra ana guanyant un creixent reconeixement, a Espanya el compositor va ser practicament ignorat fins a la seva mort. La confusio que existia sobre l'origen de Gerhard pels seus cognoms, els anys que visque a Anglaterra, la seva condicio a favor de la
Republica
, afegit a l'estetica avantguardista de la seva musica, son els motius que justifiquen el poc reconeixement que la seva obra i figura va tenir a Espanya durant els anys del
franquisme
.
[7]
El mateix Gerhard va dir: ≪Mai he deixat mai de sentir-me profundament vinculat amb el clima cultural catala, l'afirmacio que m'he declarat music "angles" es absurda, un tipic embolic d'un periodista que jo he insistit a desmentir cada vegada que he tingut l'oportunitat de fer-ho! La veritat del cas es que he arribat a assumir, mes i mes clarament, que als ulls de l'actual generacio jove a Catalunya, jo soc un "estranger".≫
[23]
El critic musical britanic
Edward Sackville-West
, que es va esforcar per promoure les obres de joves compositors britanics, inclosos
Benjamin Britten
i
Michael Tippett
, va dir de Gerhard: ≪En ser catala, es temperamentalment menys sever que el castella, la rigidesa li ve d'un clima rigoros i d'unes tradicions inflexibles; al mateix temps es menys sensual i "morisc" que l'andalus. Excepte en unes poques ocasions -i llavors unicament per invocar un quadre especific- la musica de Gerhard esta absolutament lliure d'aquests irritants manierismes (ritmes monotons i triples aguts) que els no espanyols consideren caracteristics de la musica espanyola, quan realment pertanyen a Andalusia. Pero, encara que pot reclamar amb tota justicia la seva posicio com a compositor europeu, la seva musica continua sent essencialment espanyola en virtut de determinats elements -determinades qualitats, espirituals i alhora purament musicals- que semblen inherents al caracter espanyol, pero que son menys conegudes que els trucs estilistics andalusos que acabo d'esmentar. En la musica de Gerhard hi ha molt d'humor, en el mordac i sincer estil llati; pero, mes profundament, hi ha la noblesa d'una naturalesa apassionada, encara que reticent.≫
[24]
De la seva musica escriu
David Drew
: ≪temperamentalment te afinitats amb les de
Bela Bartok
-la ferocitat elemental i la lluminosa quietud interior que l'acompanya- i potser tambe amb la de
Busoni
-el sentit de l'exili espiritual i cultural-≫.
[25]
Despres de la seva mort
[
modifica
]
Despres de la seva mort, es van fer nombrosos homenatges i actes de reconeixement al compositor.
Mes o menys el 20 de gener del 1977 es va celebrar un concert exclusivament amb obres del Robert Gerhard, organitzat per Radio Nacional al Palau de la Musica. Es van interpretar
L'infantament, 2 apunts, 2 impromptus, i 6 cancons populars catalanes.
El 31 de gener, onze dies despres, es va celebrar un concert en homenatge al compositor a la Fundacio Miro, al qual es van estrenar obres d'altres autors catalans contemporanis.
[26]
L'1 de juliol del 1978, a Berlin, es va tocar
Libra
a un concert de musica contemporania. A mes, tambe se sap que aquesta obra es va interpretar en diverses ocasions a Catalunya, Toledo i Madrid.
[26]
Anys despres, el 8 i 9 de novembre del 1984, es va estrenar a Madrid la Primera Simfonia dirigida per Jesus Lopez Cobos. El 17 i 18 de novembre del mateix any, 1984, es va estrenar completament
L'alta naixenca del Rei en Jaume
al Palau de la Musica. Tambe es va tocar la Quarta Simfonia i la
Pedrelliana.
Van ser dirigides per Antoni Ros-Marba al capdavant de l'Orquestra Ciutat de Barcelona.
[26]
Per ultim, el 25 d'abril del 1985, la BBC va estrenar a Cambridge el
Concerto per a Orquestra
.
[26]
Obres principals
[
modifica
]
| Periode
|
Titol
|
Repartiment
|
Parts / Notes
|
Estrena
|
Genere
|
| 1914
|
Sonatina a Carlos
|
Piano
|
|
|
Instrumental - piano
|
| 1916-1918
|
L'infantament meravellos de Shahrazada
, op. 1
|
Veu i piano
|
Cicle de cancons sobre poemes de
Josep Maria Lopez-Pico
|
1918, 22 de gener: Barcelona, Palau de la Musica Catalana.
|
Veu i instrument
|
| 1918
|
Trio en si major, num. 1
|
Violi, violoncel, piano
|
|
1918, 25 d'abril: Barcelona, Palau de la Musica Catalana.
|
Instrumental - tres instruments
|
| 1918
|
Trio en la bemoll, num. 2
|
Violi, violoncel, piano
|
|
1922, 2 de marc: Barcelona, Palau de la Musica Catalana.
|
Instrumental - tres instruments
|
| 1921-1922
|
Dos apunts
|
Piano
|
|
|
Instrumental - piano
|
| 1928 ca.
|
Tres quartets de corda
|
Quartet de corda
|
Perduts; el tercer es va reutilitzar al
Concertino per a cordes
|
|
Instrumental - quatre instruments
|
| 1928
|
Sonata
|
Clarinet i piano
|
N'hi ha versio per a clarinet baix i piano
|
|
Instrumental - dos instruments
|
| 1928
|
Quintet de vent
|
|
Primera de les seves obres serials
|
1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Musica Catalana.
|
Instrumental - cinc instruments
|
| 1928-1929
|
Andantino
|
Clarinet, violi i piano
|
|
|
Instrumental - tres instruments
|
| 1929
|
Concertino
|
Orquestra de corda
|
Allegro assai - Andante espressivo - Allegretto vivace.
13 min.
|
1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Musica Catalana.
|
Orquestral
|
| 1922
|
Set hai-kai
|
|
|
1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Musica Catalana.
|
Veu i conjunt instrumental
|
| 1928-1929
|
Catorze cancons populars catalanes
|
Veu (soprano) i piano
|
Dedicades a Conxita Badia.
|
1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Musica Catalana;
Conxita Badia
.
|
Veu i piano
|
| 1929
|
Sardana I
|
Cobla. En 1958 va fer una nova versio per a instruments de vent.
6 min 30 s.
|
1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Musica Catalana.
|
|
Instrumental
|
| 1929
|
Sardana II
|
Conjunt de deu instruments de vent, contrabaix i percussio. 6 min 30 s.
|
1929, 22 de desembre: Barcelona, Palau de la Musica Catalana.
|
|
Instrumental
|
| 1931
|
Sis cancons populars catalanes
|
Veu i orquestra
|
Orquestracio de sis de les
Catorze cancons populars catalanes
La Calandria, La mort i la donzella, El petit vailet, El cotillo, L'enemic de les dones, Els ballaires dins un sac
14 min
|
1931, 01 de novembre:
Palau de la Musica Catalana
amb l'
orquestra Pau Casals
, la veu de la soprano
Concepcio Badia d'Agusti
i el propi Robert Gerhard sota la direccio musical.
[27]
|
Veu i orquestra
|
| 1932
|
L'alta naixenca del rei En Jaume
|
Cor i orquestra
|
Cantata sobre text de
Josep Carner
Cinc numeros
18 min
|
1933 (nomes els dos ultims numeros): Amsterdam, Festival de la SIMC, R. Gerhard, dir.
1984 (obra completa): Barcelona, Palau de la Musica Catalana; Orquestra Ciutat de Barcelona, Antoni Ros-Marba, dir.
|
Veu i orquestra
|
| 1934
|
Ariel
|
Orquestra
|
Llibret: R. Gerhard i
J. V. Foix
.
25 min
|
1936, 19 d'abril (versio de concert): Barcelona, Palau de la Musica Catalana; Orquestra Pau Casals, Hermann Schenchen, dir.
2011, 29 de gener (versio escenica): Valls, Centre Cultural Municipal; Orquestra Camerata XXI, Tobias Grossmann, dir.
|
Escenica - ballet
|
1936-1938
1995
|
Soirees de Barcelone
|
Orquestra
|
Llibret:
Ventura Gassol
.
Per als Ballets de Montecarlo, de L. Massine; el ballet no va estrenar-se i un 20% de la musica va quedar en versio de piano: en 1995 fou orquestrada per Malcolm MacDonald.
David Atherton va estrenar una suite de quatre moviments del ballet.
22 min.
|
|
Escenica - ballet
|
| 1937
|
Albada, interludi i dansa
|
Orquestra
|
11 min
|
1937: transmissio radiofonica de la BBC.
|
Orquestral
|
| 1940-1947
|
Don Quixote
|
Orquestra, dos pianos
|
6 escenes
42 min
|
1947 (suite simfonica): Copenhagen, Festival de la SIMC
1950, 20 de febrer (versio escenica): Londres, Royal Opera House Covent Garden, Robert Irving, dir.
|
Escenica - ballet
|
| 1941
|
Cancionero de Pedrell
|
Soprano; flauta, oboe, clarinet, piano, arpa, percussio, 4 violins, viola, violoncel, contrabaix
|
8 peces
18 min.
|
1942: Londres, BBC Radio;
Sophie Wyss
, Leslie Bridgewater, dir.
|
Veu i conjunt instrumental
|
| 1941-1954
|
Pedrelliana
|
Orquestra
|
Concebuda primerament com a ultim moviment de la simfonia
Homenatge a Pedrell
(1941) que no es va estrenar ni publicar; va reelaborar-lo en 1954
12 min
|
|
Orquestral
|
1942
1950
|
Alegrias
|
Dos pianos
|
"Divertimento flamenco" en un acte.
Llibret: R. Gerhard.
20 min
|
1943, 16 de juliol: Birmingham, Rambert Ballett
|
Escenica - ballet
|
1942-1943
1950
|
Pandora
|
Dos pianos i percussio (versio original)
Orquestra (versio definitiva)
|
Llibret: Kurt Jooss, per al Ballet Joos.
50 min
|
1944, 24 de gener (versio original): Cambridge, Arts Theatre
1950 (suite orquestral): Londres: BBC Symphony Orchestra, Constant Lambert, dir.
|
Escenica - ballet
|
| 1943
|
Concert per a violi i orquestra
|
Violi, orquestra
|
4 moviments, 33 min
|
1950, maig: Florencia, Maggio musicale; Antoni Brosa, violi; Hermann Scherchen, dir.
|
Orquestral - concerts
|
| 1947-1949
|
The Duenna
|
14 solistes, cor, orquestra
|
Sobre l'obra homonima de
Richard Sheridan
Opera en tres actes.
130 min.
|
1949, 23 de febrer (en versio radiofonica): Londres, BBC Symphony Orchestra, Stanford Robinson, dir..
1992 (versio escenica): Madrid, Teatro de la Zarzuela, Antoni Ros-Marba, dir.
|
Escenica - opera
|
| 1948
|
Sonata
|
Viola i piano
|
Refeta en 1956 com a sonata per a violoncel i piano
|
|
| 1949
|
Capriccio
|
Flauta i piano
|
|
|
Instrumental - dos instruments
|
| 1950
|
Tres impromptus
|
Piano
|
|
|
Instrumental - piano
|
| 1950-1955
|
Quartet de corda num. 1
|
Quartet de corda
|
|
|
Instrumental - quatre instruments
|
| 1951
|
Concert per a piano i orquestra de corda
|
Piano, orquestra de corda
|
3 moviments
29 min
|
1951: Aldeburgh, Festival; Noel Mewt.
|
Orquestral - concerts
|
| 1955-1956
|
Concert per a clavicembal, corda i percussio
|
Claveci, orquestra de corda i percussio
|
3 moviments
22 min
|
1958, 25 de marc: Londres, London University; Thurston Dart, claveci; Brian Priestman, dir.
|
Orquestral - concerts
|
| 1956
|
Sonata
|
Violoncel i piano
|
Reelaboracio de la sonata per a viola i piano de 1948
|
|
Instrumental - dos instruments
|
| 1951-1952
|
Secret people
|
Clarinet, violi i piano
|
Estudi per a banda sonora
|
|
Instrumental - tres instruments
|
| 1952-1953
|
Simfonia num. I
|
Orquestra
|
Dedidada a Poldi, la seva esposa
3 moviments
39 min
|
1955: Baden-Baden, Festival de la SIMC; Hans Rosbaud, dir.
|
Orquestral - simfonies
|
| 1956-1957
|
Nonet
|
Flauta, oboe, clarinet, fagot; trompeta, trompa, trombo, tuba; acordio.
|
|
1957, setembre: Londres, BBC (en transmissio radiofonica); Dennis Brian Wind Ensemble, Normal del Mar, dir.
|
Instrumental - nou instruments
|
| 1957
|
Fantasia
|
Guitarra
|
|
|
Instrumental - guitarra
|
| 1957-1959
|
Simfonia num. II
|
Orquestra
|
Dedicada a
Rafael Patxot
; reelaborada en 1967 com a
Metamorfosis
|
1959, 28 d'octubre: Londres, Royal Festival Hall; BBC Orchestra, Rudolf Schwarz, dir.
|
Orquestral - simfonies
|
| 1958-1959
|
Audiomobiles I-IV
|
|
|
|
Electronica
|
| 1959
|
Xacona
|
Violi
|
|
|
Instrumental - violi
|
| 1960
|
Simfonia num. III, Collages
|
Orquestra
|
Encarrec de la Koussevitzy Foundation
7 moviments
20 min
|
1961, febrer: Londres; BBC Symphony Orchestra, Rudof Schwarz, dir.
|
Orquestral - simfonies
|
| 1961-1962
|
Quartet num. 2
|
Quartet de corda
|
|
|
Instrumental - quatre instruments
|
| 1962
|
Concert for eight
|
Flauta, clarinet, acordio, mandolina, guitarra, contrabaix, percussio, piano
|
Dedicat a
Ricard Gomis
10 min 30 s
|
1962, 17 de maig: Londres; Melos Ensemble, Jacques-Louis Monod, dir.
|
Instrumental - vuit instruments
|
| 1963-1964
|
The plague
(
La pesta
)
|
Narrador, cor i orquestra
|
Cantata sobre text d'
Albert Camus
47 min
|
1964, 1 d'abril: Londres, Royal Festival Hall; Stephen Murray, narr., BBC Orchestra and Choir, dir.:
Antal Dorati
|
Veu i orquestra
|
| 1965-1966
|
Epithalamion
|
Recitador i orquestra
|
22 min
|
1966, Valdagno. Ettore Gracia, dir.
|
Veu i orquestra
|
| 1966-1967
|
Simfonia num. IV, Nova York
|
Orquestra
|
Per als 125 anys de New York Philharmonic Orchestra
13 moviments
27 min
|
1967, 14 de desembre: N. York, Avery Fisher Hall; N. York Philharmonic Orchestra, William Steinberg, dir.
|
Orquestral - simfonies
|
| 1967-1970
|
Metamorfosis (Simfonia num. II)
|
Orquestra
|
Reelaboracio de la
Simfonia num. II
, inacabada (en deixa el 90% de la partitura)
Set moviments; 32 min
|
1973, 12 de juny: Londres, Royal Festival Hall; London Symphony Orchestra, David Atherton, dir.
|
Orquestral - simfonies
|
- ↑
≪
Llibre de Baptismes (1889-1897). Pag.746
≫. A.H.A.T. Valls.Parroquia de Sant Joan Baptista, 25-09-1896. [Consulta: 19 gener 2020].
- ↑
Joaquim Homs.
Robert Gerhard y su obra
. (Ethos-Musica; 16). Universidad de Oviedo, 1987, p. 15.
- ↑
Perez Castillo
, Belen ≪
Semblanzas de compositores espanoles, Nueva serie: Robert Gerhard (1896-1970)
≫.
Revista de la Fundacion Juan March
, 387, 2009, pag. 2-7.
- ↑
4,0
4,1
Sarda Perez-Bufill
, Albert
. ≪
Robert Gerhard: un gran impuls per a la musica catalana
≫. Quaderns de Vilaniu, 2001. [Consulta: 11 setembre 2019].
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
≪
Biografia
≫. Institut d'Estudis Vallencs. [Consulta: 11 setembre 2019].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
6,0
6,1
6,2
6,3
6,4
≪
Robert Gerhard i Ottenwaelder
≫.
Gran Enciclopedia de la Musica
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
7,0
7,1
7,2
7,3
7,4
7,5
7,6
Tarre i Pedreira
, Monica ≪Robert Gerhard i l'avantguarda musical≫.
Treball Final de Grau d'Historia de l'Art
, 2014.
- ↑
8,0
8,1
8,2
8,3
Casares Rodicio, Emilio, "Gerhard Ottenwaelder, Roberto". En: Diccionario de la Musica Espanola e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 5, pp. 579-585.
- ↑
Sanchez de Andres
, Leticia ≪Pasion, desarraigo y literatura. El compositor Robert Gerhard≫.
Musicalia Scherzo
, 2013, pag. 55.
- ↑
Ortiz-de-Urbina
, Paloma.
Robert Gerhard i Arnold Schonberg. Correspondencia. Edicio critica
. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2020, p. 20.
ISBN 9788418199066
.
- ↑
Ortiz-de-Urbina
, Paloma.
Robert Gerhard i Arnold Schonberg. Correspondencia. Edicio critica
. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 202, p. 35.
ISBN 9788418199066
.
- ↑
Ortiz-de-Urbina
, Paloma.
Robert Gerhard i Arnold Schonberg. Correspondencia. Edicio critica
. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2020.
ISBN 9788418199066
.
- ↑
13,0
13,1
Ribe
, Ramon;
Homs
, Pietat.
Robert Gerhard - Joaquim Homs: Correspondencia
. Primer edicio. Valls: Cossetania, 2015, p. 40-90.
- ↑
Pla i Arxe
, Ramon. ≪
Schonberg y Gerhard
≫ (en castella). La Vanguardia.
- ↑
16,0
16,1
Carabach
, Joan Anton. ≪
Un discipulo de Schonberg que animo la vida musical barcelonesa
≫ (en castella). La Vanguardia, 04-02-1992. [Consulta: 10 setembre 2019].
- ↑
Playa Maset
, Josep. ≪
La doctora humanista de Cambridge
≫ (en castella). La Vanguardia. [Consulta: 15 setembre 2019].
- ↑
Monsalvatge
, Xavier
. ≪
Robert Gerhard, musico racial y universalista
≫ (en castella). La Vanguardia, 11-01-1970. [Consulta: 15 setembre 2019].
- ↑
Gan Quesada
, Ger. ≪
La recepcio de la musica de Robert Gerhard a Catalunya durant el franquisme
≫.
num. vii (2014), p. 153-171
.
Revista Catalana de Musicologia
. [Consulta: 16 setembre 2019].
- ↑
Perez Castillo
, Belen. ≪
Biografia
≫ (en castella). Fundacio Juan March. [Consulta: 16 setembre 2019].
- ↑
≪
Programacio Gerhard 2011
≫. L'Auditori. Arxivat de l'
original
el 8 d’octubre 2021. [Consulta: 11 setembre 2019].
- ↑
Eras
, Josep Lluis. ≪
Valls s'aboca a l'aniversari del naixement de Robert Gerhard
≫. El Punt Avui, 28-09-2016. [Consulta: 11 setembre 2019].
- ↑
Sanchez de Andres, 2015
, p. 74.
- ↑
Alfaya
, Javier. ≪
Programa de ma. Robert Gerhard, musica de cambra
≫ (en castella). Fundacio March, Novembre 1996. [Consulta: 14 setembre 2019].
- ↑
Moran
, Gregorio
. ≪
Gerhard vuelve del exilio
≫ (en castella). La Vanguardia, 01-02-1992. [Consulta: 15 setembre 2019].
- ↑
26,0
26,1
26,2
26,3
Gerhard
, Robert;
Homs
, Joaquim;
Ribe i Queralt
, Ramon;
Homs Fornesa
, Piedad.
Robert Gerhard, Joaquim Homs: correspondencia
. Valls: Cossetania, 2015, p. 177.
ISBN 978-84-9034-377-7
.
- ↑
≪
Centre de documentacio de l'Orfeo Catala
≫. [Consulta: Abril 2016].
Bibliografia
[
modifica
]
- Sanchez de Andres
, Leticia.
Pasion, desarraigo y literatura: el compositor Robert Gerhard
. Antonio Machado Libros, 2015.
ISBN 978-84-9114-086-3
.
- Homs
, Joaquim
.
Robert Gerhard i la seva obra
. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1991.
ISBN 978-84-7845-109-8
.
- Mestres Quadreny
, Josep Maria
.
Vida i obra de Robert Gerhard
. Barcelona: C_RG L'Auditori, 2011.
ISBN 978-84-615-0940-9
.
- Bowen, Meirion.
Gerhard on music : selected writings
, edited by Meirion Bowen. Aldershot: Ashgate, 2000.
- Proceedings of the 1st International Roberto Gerhard Conference : May 27-28th 2010
. England: Centre for Research in New Music, University of Huddersfield, 2010.
- Ortiz-de-Urbina, Paloma.
Robert Gerhard i Arnold Schonberg. Correspondencia. Edicio critica
. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 2020.
ISBN 978-84-18199-06-6
.
- DDAA.
El compositor Robert Gerhard. Patrimoni huma / The composer Robert Gerhard. Human heritage
. Valls: Institut d'Estudis Vallencs (Col. Estudis Vallencs), 311 pag, edicio bilingue catala-angles, 2017.
ISBN 978-84-86083-82-3
- Rubio Jordana, Bernat.
Robert Gerhard i Jordi Rubio: estudi d'una relacio
. Valls: Institut d'Estudis Vallencs (Quaderns de Vilaniu / Miscel·lania de l'Alt Camp, 72), 2017.
- PEREZ I TREVINO, Oriol.
Robert Gerhard : un quixot amb noblesa d'esperit.
Girona: Ficta Around Music, 2022.
- Monty Adkins, Rachel Mann.
Roberto Gerhard. Re-Appraising a Musical Visionary in Exile
. Proceedings of the British Academy, Oxford, Oxford University Press, 2022.
Enllacos externs
[
modifica
]