Robert Clive

Biografia
Naixement	29 setembre 1725 Shropshire (Anglaterra)
Mort	22 novembre 1774 (49 anys) Londres
Causa de mort	Suicidi  ( Dessagnament )
Sepultura	Shropshire
Membre del 11e Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 11th Parliament of Great Britain (en)
Membre del 13e Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 13th Parliament of Great Britain (en)
Membre del 12e Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 12e Parlament del Regne de la Gran Bretanya
Membre del 14e Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 14e Parlament de la Gran Bretanya
Dades personals
Formacio	Merchant Taylors' School
Activitat
Lloc de treball	Bengala
Ocupacio	politic , oficial , soldat
Activitat	1746  ?
Membre de	Royal Society
Carrera militar
Branca militar	Infanteria
Rang militar	general major
Conflicte	Carnatic Wars (en) , Battle of Chandannagar (en) i batalla de Plassey
Altres
Titol	Baron Clive (en) (1762?1774) Baro
Conjuge	Margaret Clive (en) (1753–)
Fills	Edward Clive , Charlotte Clive (en) , Margaret Clive (en) , Elizabeth Clive (en) , Rebecca Clive (en) , Richard Clive (en) , Jane Clive (en) , Robert Clive
Pares	Richard Clive (en)   i  Rebecca Gaskell (en)
Germans	William Clive
Premis   Membre de la Royal Society   Orde del Bany

El Major General Robert Clive ( Shropshire , 29 de setembre de 1725 - Londres , 22 de novembre de 1774 ), tambe conegut com a Clive of India , va ser un militar britanic que va establir la supremacia politica i militar de la Companyia Britanica de les Indies Orientals a Bengala . ^[1] Junt amb Warren Hastings va ser una de les figures clau de l' India britanica . En la lluita pels llocs comercials, derrota els francesos i els seus aliats indis a Arcot (1751), Calcuta (1757) i Plassey (1757). Va ser governador de Bengala de 1757 a 1760 i de nou 1764 a 1767. Clive obri el cami per al domini angles sobre India, el qual va durar gairebe dos segles. ^[2]

Clive era fill d'un membre de Parlament angles i era un nen extremadament indisciplinat i malhumorat. Als 18 anys marxa cap a Madras , India , com treballador de la Companyia Britanica de les Indies Orientals. Pres del tedi i de la solitud va intentar suicidar-se dues vegades. En la guerra colonial de 1751, Robert Clive va prendre el Fort d'Arcot amb 200 europeus i 300 sipais (tropes indies) i el va defensar contra 10.000 soldats indis i francesos.

Clive torna a Anglaterra el 1753, de nou a India, el 1757, com a tinent coronel. El comerc angles se centrava a Calcuta. El 1756, el princep Siraj-ud-Dowlah, de Bengala va prendre Calcuta i va empresonar, dins una petita sala, 146 subdits britanics. 123 d'ells moriren rapidament sufocats. Despres de tornar a prendre Calcuta, Clive va derrotar Siraj-ud-Dowlah a Plassey, l'any 1757. A continuacio va deixar els anglesos com governants de Bengala. L'any 1763 el Tractat de Paris va consolidar la supremacia anglesa a l'India.

Clive va rebre el titol de baro Clive de Plassey, va ser nomenat diputat i cavaller, el 1764. Va ser atacat politicament, es va fer addicte a l' opi va estar afectat per la depressio i l'any 1774, es va suicidar tallant-se el coll. ^[2]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Robert Clive