el Sena (
la Seine
)
(fr)
Seine
|
| El Sena al seu pas per
Paris
|
|
Tipus
| Riu principal
|
---|
|
Pais de la conca
| Franca
|
---|
Cota inicial
| 446 m
|
---|
|
Entitat territorial administrativa
| Normandia (Franca)
,
Borgonya (Franca)
,
Xampanya-Ardenes (Franca)
,
Sena i Marne (Franca)
i
Paris
|
|
Localitzacio
| Source-Seine
|
---|
|
|
Entitat territorial administrativa
| comunitat d'aglomeracio de Le Havre (Franca)
|
|
Localitzacio
| Le Havre
,
Canal de la Manega
|
---|
Desembocadura
| canal de la Manega
|
---|
|
Format per
| |
---|
Afluent
| 56
|
---|
Conca hidrografica
| conca del Sena
|
---|
|
Mida
| 776,67 (
) km
|
---|
Travessa
| Costa d'Or
,
Aube
i
Marne
,
Sena i Marne
,
Essonne
,
Val-de-Marne
,
Paris
,
Alts del Sena
,
Sena Saint-Denis
,
Val-d'Oise
,
Yvelines
,
Eure
,
Sena Maritim
i
Calvados
.
|
---|
Superficie de conca hidrografica
| 78.650 km²
|
---|
|
|
|
riba del Sena
|
Tipus
| Patrimoni cultural
→ Europa-America del Nord
|
---|
Data
| 1991 (15a Sessio),
Criteris PH
:
(i)
,
(ii)
i
(iv)
|
---|
Identificador
| 600
|
---|
|
|
|
Cabal
| 500 m³/s
|
---|
|
|
El
Sena
(en
frances
la Seine
) es un riu frances que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de
Paris
i als voltants de
Troyes
i
Rouen
. Neix a
Source-Seine
i desemboca al
canal de la Manega
.
L'origen del nom Sena prove de la deessa Sequana, que donava nom al riu els segles I i II.
[1]
Per als mariners i als serveis de navegacio el Sena es divideix en:
- Petit Sena: va de
Mussy-sur-Seine
a
Montereau-Fault-Yonne
- Alt Sena: va de Montereau-Fault-Yonne a Paris
- Sena Parisenc: Paris
- Baix Sena: va de Paris a Rouen
- Sena Maritim: va de Rouen al mar
- Desembocadura: estuari
El feble pendent de la vall del Sena (Illa de Franca i Normandia) ha causat la formacio de multiples i profunds
meandres
.
El Sena es una via navegable molt important que connecta Paris amb el canal de la manega. Per aixo, dos dels ports fluvials mes importants son el de Paris i el de Rouen.
Tambe hi ha nombroses industries situades al llarg de la vall del Sena, sobretot: l'automobil, petroquimica, centrals termiques i centrals nuclears.
Principals afluents
[
modifica
]
|
|
- l'
Oise
(D) - 302 km
- l'
Epte
(D) - 100 km
- l'
Andelle
(D) - 54 km
- l'
Eure
(E) - 225 km
- el
Risle
(E) - 140 km, desemboca a l'estuari del Sena
|
D. afluent de la riba dreta. E. afluent de la riba esquerra.
El nom del riu Sena apareix en textos molt antics. La primera situacio te lloc l'any 358 i es relatat per
Julia l'Apostata
. El
875
les bandes de
vikings
assetjaren Paris i s'instal·laren, de manera permanent, a la desembocadura del Sena.
El 1684 el rei
Lluis XIV
va inaugurar la
maquina de Marly
que servia per bombar l'aigua del riu per tal d'alimentar els jocs d'aigues del parc de
Versalles
.
Amb la construccio del
pont de l'Alma
, inaugurat per
Napoleo III
el
2 d'abril
de
1856
, l'estatua d'un
zuau
(
zouave
) a peu servia d'instrument popular de mesura de les crescudes del Sena. L'administracio mesura el nivell de les crescudes al
pont de la Tournelle
.
A partir del 1830 s'inicia la construccio de preses i rescloses. El
1944
, durant la
Segona Guerra Mundial
s'hi van produir molts bombardejos que apuntaven, sobretot llocs estrategics, com ara el Pont de Tancarville, Pont de Brotonne,
pont de Normandie
que travessen el riu.
Per a saber-ne mes
[
modifica
]
La pesca al Sena
[
modifica
]
Les ribes de la capital son abundants de peix. I com que la qualitat de l'aigua ha millorat en els ultims anys, es pot consumir el producte de la seva pesca (no com fa 25 anys). Les especies mes escampades de Paris son: els silurs, els espets i les carpes.
Les fonts del Sena
[
modifica
]
Les
fonts del Sena
son la propietat de la ciutat de Paris des del
1864
.
Una gruta artificial es va construir el
1865
per protegir la font principal i l'estatua d'una nimfa, que simbolitza el riu.
Bateau Mouche
[
modifica
]
A Paris, hi ha un transit de viatgers, principalment turistic, un exemple es el
Bateau Mouche
que fa recorreguts per la ciutat de Paris i el qual es poden veure els monuments mes importants de la ciutat.
- ↑
Nougier
, Louis-Rene;
Brochard
, Pierre;
Cohat
, Yves.
La vie privee des hommes : Les Gaulois et autres barbares
(en frances).
ISBN 2012918972
.