Llobregat

Llobregat
Tipus	Curs d'aigua , riu i riu principal
Inici
Cota inicial	1.295 m
Entitat territorial administrativa	Catalunya (Espanya) i provincia de Barcelona (Catalunya)
Localitzacio	Castellar de n'Hug
Final
Entitat territorial administrativa	Baix Llobregat (Catalunya)
Localitzacio	el Prat de Llobregat
Desembocadura	mar Mediterrania
Afluent	riera de Merles , Riera Gavarresa , riu Calders , Cardener , Anoia , riera de Vallvidrera , riera de Gaia , riera de Rubi , riu de Saldes , Torrent Bo , Estanyet de Greixer , riera de Merola
Limita amb	sequia de Manresa
Dades i xifres
Mida	175 ( ) km ;
Travessa	Bergueda , Bages , Baix Llobregat i Valles Occidental
Superficie de conca hidrografica	4.948,3 km²
Mesures i indicadors
Cabal	20,77 m³/s

No s'ha de confondre amb Llobregat d'Emporda .

El Llobregat es un dels principals ^[1] rius de Catalunya . Neix a les fonts del Llobregat , a una altitud de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug ( Bergueda ) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat , prop de Barcelona . Tota la seva conca es en territori catala i recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la poblacio del pais per a diversos usos: agricoles, industrials i de consum, entre altres.

Etimologia [ modifica ]

A l' antiguitat el riu era conegut com a Rubricatum , toponim que ens ha arribat pel testimoni dels geografs Pomponi Mela , Plini el Vell i Claudi Ptolemeu . ^[2] En llati, el mot r?br?c?tus vol dir vermellos i probablement feia referencia a les tonalitats vermelloses de les seves aigues, ates que la terra del lloc on neix es vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color. ^[2] El toponim no torna a apareixer fins al segle ix , ja sota la forma (llatinitzant) Lubricatus , amb la r inicial dissimilada en l , tal volta amb influencia del mot l?br?cus 'llenegadis'. ^[2]^[3]^[4] El nom que rebia el riu en la llengua indigena ens es desconegut; es en aquesta direccio que apunta la hipotesi que vol identificar amb el Llobregat el riu Anystus citat per Avie en la seva obra , de manera que el nom indigena del riu seria aquest. No obstant aixo, l'obra d'Avie s'ha demostrat com a molt imaginativa i poc fiable i, a mes, tambe s'ha volgut identificar l' Anystus amb la Muga , de manera que resta incerta la identificacio d'aquest misterios toponim amb el Llobregat. ^[2]

Curs [ modifica ]

El seu tracat travessa successivament el solc prepirinenc, l'encavalcament de l'Alt Bergueda, el Valles i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s'engorgi a Cercs , al congost del Cairat (entre Monistrol de Montserrat i la Puda) i a Martorell.

De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, s'orienta despres a ponent, al solc prepirinenc, a la Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija , per l'esquerra, i a Guardiola de Bergueda s'hi troba l'aiguabarreig amb les aigues del Bastareny , que baixa del Cadi i poc despres les aigues del Riu de Saldes , procedent del Pedraforca, ambdos tributaris per banda dreta. A Guardiola de Bergueda hi trobem l'inici del canal industrial de Berga, obra inaugurada l'any 1899 i impulsada per l'enginyer Marcel·li Buxade , que porta l'aigua del riu a la capital de la comarca del Bergueda . Es en aquest municipi on el riu abandona el solc prepirinenc en travessar el muntanyam calcari encavalcat de l'Alt Bergueda per l'estret congost de Figols (municipis de Cercs i la Nou).

En el seu cami cap al sud, l'aigua del riu que no ha estat canalitzada alimenta l' embassament de la Baells , inaugurat el 1974, amb una capacitat de 109,43 hm³ i que esta situat a Cercs . El riu entra a la Depressio Central . Despres de l'embassament el riu recorre molts municipis o termes municipals ( Olvan , Avia , Gironella , Puig-reig , Navas , Balsareny , Sallent , Sant Fruitos de Bages , Manresa …). Fa uns anys s'aprofitaven les aigues del Llobregat per produir l'energia electrica que necessitaven les maquines de les industries textils que hi havia en tots aquests pobles. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses colonies textils amb rescloses i canals llarg del riu. Actualment continuen en funcionament nombroses minicentrals electriques que fan que el cabal del riu disminueixi molt de manera artificial en nombrosos trams, especialment en temps de sequera.

Prop de Balsareny hi ha l'inici de la Sequia que fou construida per ordre del rei Pere III el Cerimonios per tal de portar l'aigua del Llobregat a Manresa .

En el seu curs, el Llobregat va rebent aigues de diverses rieres i rius que van augmentant progressivament el seu cabal: riera d'Olvan i de Clara a Gironella; riera de Merles a Puig-reig; riera Gavarresa a Cabrianes; el Calders a Navarcles...

A Castellgali , el Llobregat rep les aigues del seu afluent principal, el Cardener , que fa augmentar notablement el seu cabal.

Mes endavant travessa la Serralada Litoral , A Monistrol inicia un enorme congost per l'extrem oriental de Montserrat , que acaba a la Puda, i s'obre a la depressio del Valles i del Penedes, la qual travessa per Olesa de Montserrat, fins a Martorell on rep les aigues d'un altre afluent molt important: el riu Anoia , i passa sota el pont del Diable. Pocs quilometres despres rep la riera de Rubi i franqueja el darrer congost. Finalment, eixampla la vall i dona lloc a la plana del delta, d'una gran densitat demografica, agricola i fabril on el Llobregat es molt aprofitat tant pels horts i camps de fruiters com per a les fabriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges.

Desemboca formant un vast delta d'uns 100 km² on es troben les instal·lacions portuaries i aeroportuaries de la ciutat de Barcelona , aixi com diverses reserves naturals d'importancia a nivell europeu. El curs del riu s'ha modificat a la seva part final per poder continuar ampliant les zones dedicades a la logistica del transport de mercaderies.

En aquesta zona s'hi troben nombroses localitats tradicionalment agricoles (que inclouen Llobregat en el seu nom, com Sant Boi de Llobregat , Cornella de Llobregat o el mateix el Prat de Llobregat ) que viuen una perdua d'aquesta activitat per la forta pressio per obtenir sol per a us industrial.

Afluents [ modifica ]

Els principals afluents del Llobregat son:

Pel marge dret (oest):
- Riu Bastareny ^[5]
- Riu Cardener ^[6]
- Riera de Magarola ^[7]
- Riu Anoia ^[8]
- Riera de Cervello
- Riera de Torrelles
Pel marge esquerre (est):
- Riu Arija ^[9]
- Riu Mergancol
- Riera de Merles
- Riu Cornet ( Sallent )
- Riera Gavarresa ^[10]
- Riu El Calders
- Riera de Mura
- Riera de Santa Creu
- Riera del Morral del Moli
- Riera de Rubi
- Riera de Vallvidrera o la Rierada

Ecologia [ modifica ]

El bernat pescaire ( Ardea cinerea ), el corb mari gros ( Phalacrocorax carbo ), l' anec collverd ( Anas platyrhynchos ) son aus forca facils de veure a les ribes del Llobregat durant l'hivern.

Pel que fa als peixos , els mes comuns son algunes especies autoctones com la bagra comuna ( Leuciscus cephalus cephalus ) o la truita comuna ( Salmo trutta ssp. fario ) i especies introduides com el barb comu ( Barbus bocagei graellsii ) i la carpa ( Cyprinus carpio ).

Durant els segles xix i xx , a la conca del Llobregat s'hi van instal·lar nombroses industries que aprofitaven la seva energia i aigua, destacant-ne les anomenades colonies textils . Algunes d'aquestes industries es van reconvertir en centrals hidroelectriques .

A la segona meitat del segle xx , l'aigua del riu va patir molta contaminacio per part de les industries i per residus urbans situats al llarg del seu curs. Avui en dia aquests tipus de contaminacio estan gairebe solucionats pero encara queden alguns punts negres, per exemple els poligons industrials de Terrassa i Rubi que aboquen a la riera de Rubi . Malgrat tot, el Llobregat encara sofreix avui una font peculiar de contaminacio pels residus de les mines de potasses de Cardona , Suria i Sallent , que fan que la salinitat a la part baixa del riu sigui forca elevada.

La conca del Llobregat es la font d'aigua potable per a poblacions com Manresa, l'Hospitalet de Llobregat o bona part de la mateixa Barcelona, per la qual cosa la seva contaminacio planteja problemes per la presencia en l'aigua de trihalometans (THMs), compostos organics de clor i brom que es formen al clorar l'aigua per a eliminar virus i bacteris i que poden causar cancer .

Les fonts del riu Llobregat a prop de Castellar de n'Hug
El riu Llobregat tambe es una important via de comunicacio, aqui la carretera C55 a Olesa de Montserrat .
El canyissar cobreix els marges del riu Llobregat, al fons la muntanya de Montserrat .
Bosc de ribera
Riu Llobregat a l'alcada del Pla del Rovello (Via Verda del Llobregat, Cercs , Barcelona)
Riu Llobregat a l'alcada del Pla del Rovello (Via Verda del Llobregat, Cercs, Barcelona)
Riu Llobregat al pont de la Via Verda del Llobregat (Cercs, Barcelona)
Pont de Pedret sobre el Riu Llobregat, Via verda del Llobregat Cercs, Barcelona
El Riu Llobregat al pas pel Pont Nelson Mandela , l'ultim pont del seu curs.