Aquesta pagina o seccio es sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista . El seu contingut actual es sospitos de no ser objectiu. Vegeu la discussio per a mes informacio. L'avis es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

La Revolucio Digital a Andorra apareix si fa no fa amb la mateixa rapidesa que a la resta de paisos europeus. El pais visque una introduccio lenta de les tecnologies primitives com ara els ordinadors industrials fins que finalment la decada de 2000 accelera i forca la introduccio de les noves tecnologies . Llavors el pais es mostra del tot capdavanter en haver-hi iniciatives publiques que incentivaven una penetracio abans d'hora de les TIC . Aixi, Andorra fou dels primers paisos d'Europa a fer l'apagada analogica, com tambe dels primers a implantar ordinadors a les aules escolars, primer i, despres, les tauletes inaugurades merces a la marca Apple .

En aquest sentit, el pais visque el canvi cultural propi de la Revolucio Digital . La societat esdeve mes narcisista , mes dependent de les noves tecnologies, sobretot d'internet. Internet envaeix tots els camps. Primerament els ordinadors, despres els mobils , seguits de la televisio , de la musica , el cinema , l'entreteniment i, fins i tot, el transport. Aixi el transport public passa a tenir el seu propi seguiment a traves d'internet. La capital andorrana, en aquest ambit, s'adapta lentament esteticament parlant a l' era digital . Els projectes de construccio d'edificis deconstructivistes , regionalistes , neofuturisime i arquitectura blob es veu palpable unicament a la premsa . En aquesta s'hi parla dels esbossos que voldria el govern andorra . Principalment s'hi parla de la construccio d'un The Cloud, edifici connectat a la ciutat , pero l' oposicio i la manca de pressupost , endarrereixen, bloquen, cancel·len i tornen a obrir el projecte, per cancel·lar-se i tornar-se a obrir.

En tot cas Andorra es troba llavors en consonancia amb el mon industrialitzat . La Xina comenca a fer-hi negocis i obre les seves botigues de tecnologia com ara Xiaomi . Alhora la competencia, com es el cas d'Apple, envaeix el mercat per fer-se depassar per Android . El pais es tractat com a colonia digital. En efecte, la guerra ideologiques que portaren a terme Franca , el mon anglosaxo i la Xina per situar la nova superpotencia , fe que les companyies multinacionals, les quals havien d'exportar el soft-power de cada imperi , simplement no incorporessin Andorra com a pais a banda i mercat potencial, de forma que els andorrans hagueren de fer-se passar per espanyol, francesos i britanics per accedir a les compres d' Apple , Fnac , Google , Amazon , AliExpress , etc. Algunes excepcions les presenten Spotify i Netflix que tot i aixi, seguint la tendencia d'imperialisme linguistic, imposaven el castella , frances o angles , en lloc de presentar els seus productes en llengua catalana . Les queixes no es deixaren esperar i des dels Paisos Catalans com des d'Andorra hi hague necessitat de voler consumir en llengua propia malgrat la imposicio jerarquica d'aquestes empreses.

El pais introdueix finalment i amb forca paral·lelisme amb el seus veins les tecnologies robotiques. En relativament poc temps el pais veie els primers anuncis d'aspiradores robots, alhora que el mercat andorra proposava els seus endolls, llums, termostats , persianes, detectors d'inundacio, gestors del control de l'aire o cuines robots. La robotica no obstant triga a introduir xips en persones tot i que si veiem una incorporacio forca prompte de panys electric o automobils electronics. Els primers edificis ecologics acompanyen la tendencia cap a un capitalisme circular. Aix i tot, contrariament a la primera revolucio digital, la Xina segui encapcalant la segona, es a dir, la robotica, amb els primers trens de levitacio magnetica mentre la roborica esdevenia gairebe un taranna de la poblacio japonesa. Andorra depen aleshores i molt del comerc occidental i, per aixo, la robotica hi arriba tard, aixi com tambe arribava tard al mercat europeu.

Historiografia [ modifica ]

Ates que la Revolucio Digital es un assumpte forca recent dins la historiografia , s'enten que a la decada del 2010 encara no hi hagues hagut cap mena de proposta en historiadors andorrans de parlar sobre la seva implantacio a Andorra. ^[1]

Existeixen algunes referencies sobre les tecnologies a Andorra a diverses biografies:

• Rubi Ariel Rocha Simoes (2019) Els Anys (No Tant) Daurats . Editorial Circulo Rojo
• Diversos autors (2004) 110 Anys de telecomunicacions a Andorra . STA
• Marti Garcia-Ripoll Duran (2007). Radio en catala a l'estranger . UAB.
• Gualbert Osorio (2013) Radio Andorra, la historia d'un mite que va fer historia. Credit Andorra
• Maria Jesus Lluelles Larrosa (2018) Les radios andorranes, una questio de sobirania. Institut d'Estudis Andorrans.
• Maria Jesus Lluelles Larrosa (2004). El segle  xx . La modernitzacio d'Andorra . Pages Editors

Per aixo exposat abans, no s'ha fet cap feina en aquest ambit i tota l'evolucio que pateix la societat andorrana cal anar-la a cercar a la premsa i els arxius de premsa.

Revolucio digital [ modifica ]

Primera Revolucio Digital [ modifica ]

La penetracio del capitalisme durant els Anys Daurats del segle XX ha permes a Andorra d'adaptar-se a gran velocitat a la Revolucio digital esdevinguda a partir de la decada dels 1990 . El pais ha estat fins i tot capdavanter. Andorra fou efectivament el segon a la llista en haver-se adaptat a la televisio digital terrestre i haver apagat el sistema analogic televisiu . Alhora fou dels primers a apagar l' ADSL i deixar pas unicament al sistema de fibra optica . El pais presenta en aquest sentit diversos avantatges. En esser de dimensions petites, Andorra aconsegui desplegar facilment els cablatges necessaris sense que hi hagues dificultats afegides, com si aparegue en altres indrets d' Europa . Per aquest motiu el senyal digital televisiu fou des de primera a primera forca bo. El pais introdui inicialment cinc canals de televisio digitals fins l'apagada en que la varietat televisiva va augmentar considerablement amb prop de 30 canals. El sistema televisiu va heretar les practiques sorgides despres de l'aprovacio de la Constitucio andorrana de 1993. El segon avantatge d'Andorra es que no existien diversos operadors de manera que tot l'entramat audiovisual del pais estava en mans d'una empresa publica que, com a tal, havia de garantir un servei de qualitat, deixant de banda els beneficis que, no contrastant aixo, tambe hi son. Aixi doncs l'STA, es a dir, Servei de Telecomunicacions d'Andorra , s'encarrega del passatge de l'era analogica a la digital. ^{[2] [3]}

Parla de l'STA es parlar de l'analogia andorrana. El pais introdui els primers telex l'any 1968 i d'enca que l'administracio andorrana sempre ha procurat nodrir el pais de noves tecnologies. Les tecnologies a Andorra sempre han estat objecte d'ambicions politiques. Des del segle  xix que Franca i Espanya batallen per nodrir el pais de noves tecnologies a canvi que els andorrans cedeixin i esdevinguin o espanyols o francesos. Quelcom que des d'Andorra mai s'ha vist amb bons ulls i per aixo durant la decada dels 1960 i 1970 hi hague tota una batalla entre administracions sobre qui tenia o no dret d'instaurar la seva propia operadora. ^[3]

L'any 1972 s'inaugura l'STA que fou la primera vertadera operadora nacional. Aquesta sorgeix per diverses causes. Durant els 1960 la televisio es distribuida una mica per tot Europa pero no amb la mateixa proporcionalitat, de manera que malgrat que hi hagi documents que parlen dels primers senyals als 1960 , no es fins als 1970 que Andorra comenca a veure com penetra aquest aparell. Llavors el Consell General , que feia funcio de legislatiu i executiu alhora, no pas com avui, mira d'introduir el pais a les noves tecnologies i d'enca que es podria dir que les noves tecnologies entren a Andorra al mateix ritme que a Europa, de vegades mes aviat. Per aixo mateix durant la decada dels 1990 el govern andorra mira de potenciar les noves tecnologies i, aixi mateix, el pais visque la bombolla dels 2000. ^{[3] [4]}

Tambe hi ha documentacio que deixa en evidencia que el pas dels despatxos amb ploma cap a les computadores fou forca paral·lel a l'evolucio europea. D'enca que l'STA posseeix el monopoli de les telecomunicacions , i ultra els desavantatges de preu dels qual la poblacio es queixava tot sovint, aixo permete implantar novetats com l'any 2002 quan decideix inaugurar el primer servei portal d'internet corporatiu. A la decada dels 2000 totes les escoles andorranes, tots els sistemes educatius inclosos, tenien sales d'informatica en que per primera vegada els ordinadors eren utilitzats com a eina per a l'aprenentatge. De fet, l'STA fou la primera que col·labora amb els tres sistemes educatius per tal d'implantar-hi les primeres plataformes digitals d'aprenentatge. ^{[5] [5]} A la vegada el govern andorra fou el primer al mon que proposa a la decada dels 2010 d'incorporar les tauletes a les escoles del sistema educatiu andorra com a substitut parcial dels llibres classics. ^{[3] [4]}

A la decada dels 2010 al pais hi ha gairebe dos mobils per habitant. El desembre de 2002 hi havia unes 43.500 unitats de telefonia fixa, incloent-hi les telefoniques i canals XDSI. La telefonia mobil comptava amb 45.400 unitats. Llavors el pais frega gairebe els 80.000 habitants. Internet ja es introduit amb fibra optica . La penetracio d'internet a Andorra es de les mes elevades del mon i la necessitat es cada volta mes creixent. Per aixo mateix l'STA canvia els seus estatuts juridics i amb la introduccio de la Llei d'obertura economica l'antic Servei de Telecomunicacions d'Andorra passa a coneixer-se com a Andorra Telecom . S'introdueix una marca corporativa: SOM Telecom, aixi com una nova estetica, pintada de color rosa. ^{[6] [7]} El pais es troba llavors davant la revolucio dels telefons intel·ligents que introdueixen la missatgeria instantania i, en aquest aspecte, Andorra Telecom opta inicialment per politiques proteccionistes , com ara el barratge de WhatsApp , fins finalment adonar-se que tenia molt a guanyar amb les xarxes de dades mobils, rao per la qual esdeve tambe capdavantera en la introduccio dels 4G . ^{[3] [8]}

Nota: el fet que a Andorra nomes una empresa paraestatal tingui el monopoli de les telecomunicacions ha permes el mercat lliure dels telefons mobils. Aixi, contrariament a altres paisos, com ara Portugal , Espanya , Franca , el Regne Unit , Irlanda o Alemanya , els mobils eren tots lliures i no es venien blocats de serie. La companyia no es feia carrec de la venda dels mobils i aquests podien trobar-se lliurament al comerc. Aixo fou aprofitat inicialment pels turistes que venien expressament a Andorra a comprar-se mobils alliberats. La dinamica continua d'aquesta manera fins que s'introduiren els telefons intel·ligents. Aleshores els preus augmentaren considerablement i de 20 euros els telefons mobils passaren a costar prop de 1000 euros, el salari minim d'un ciutada andorra, superior a un ciutada catala i lleugerament inferior a un ciutada frances. Per aixo mateix, encara que a Andorra es continuessin venent telefons desblocats, el preu deixava de ser competitiu i, per tant, molts turistes francesos, catalans o espanyols deixaren de desplacar-se al pais per comprar-hi telefonia mobil. ^{[9] [10]}

En aquest sentit, cal tenir en consideracio altres progressos significatius que arribaren al mon sencer merces a la revolucio digital. Llistem-los:

• Ordinadors
  • Ordinadors industrials (1953)
  • Ordinadors personals (1976)
  • Ordinadors hibrids (2012)
• Telefonia mobil
  • Telefon mobil (1983)
  • Telefon intel·ligent (2007)
• Impressores i escaners autonomes i sense cablat (1970-2000)
• Caixers automatics (1980)
• Televisio intel·ligent
  • Televisio cablada (1980)
  • Televisio panoramica (1990)
  • Televisio a la carta (2010)
• Videojocs (1990)
• Revolucio audiovisual
  • Dibuixos animats (1990)
  • radio digital (2000)
  • cameres digitals (1990)
  • imatge alta definicio (1990)
  • pel·licules per emportar (K7, CD, DVD, Blu-ray, streaming) - (1990, 200, 2010)
  • Musica per emportar (K7, CD, minidisc, digital, streaming) - (1990, 200, 2010)
• Informacio i comunicacio
  • Correu electronic (2000)
  • Diaris digitals (2000)
  • Missatgeria instantania (2000)
• Tauletes (2010)
• GPS
  • GPS (2000)
  • Internet (1990)
  • Automobils intel·ligents (2010) i hibrids
• Rellotges intel·ligents

No hi ha constancia als arxius nacionals del pais de la introduccio prematura d'ordinadors industrials pero si que hi ha documentacio relativa a l'ordinador personal que segueix la mateixa penetracio que al territori francofon. Aixi vers la decada dels 2020, el pais importa instantaniament els primers ordinadors hibrids promoguts per Microsoft . Tambe veiem una implantacio instantania i paral·lela a Franca del telefon mobil analogic i intel·ligent, aixi com de les impressores i dels caixers automatics , sense deixar de banda la televisio cablada que fou inicialment privada. De fet, l'STA mai s'ocupa de la televisio per cable, fet que canvia notablement amb la introduccio de les televisions panoramiques, amb imatge d'alta definicio i, finalment, amb la televisio a la carta . En aquest sentit, la parapublica andorrana signa un contracte amb Movistar Espanya per tal d'oferir un servei de streaming nacional als ciutadans andorrans. ^[4]

La cosa ja no es presenta tant igual per als videojocs. Aquests, com a molts paisos, arriben timidament a Andorra fins que finalment hi ha una penetracio instantania i, d'enca, que la mateixa Andorra Telecom promou salons del videojoc. Es llavors quan una empresa andorrana decideix contribuir a la creacio de videojocs, tal com s'esdeve a les capitals europees. Ordino Studios fou una empresa andorrana que va obrir les portes en plena crisi de les Subprimes i que va tenir presencia a la premsa del pais per presentar-se com la primera startup andorrana que creava videojocs. Els responsables de la serie nord-americana Stargate li van demanar que crees el videojoc de la serie per als mobils i tauletes, de forma que els gamers varen poder finalment gaudir del videojoc en llengua catalana. Pero si el 2012 tot semblava que arrencava espectacularment, un any mes tard el caos s'apoderava de l'empresa. En efecte, el Diari d'Andorra informava que Ordino Studios tenia un deute que s'elevava gairebe a tres milions d'euros. D'aquest deute una part la va pagar el propi govern que havia incentivat en un principi la creacio d'aquesta startup. ^{[11] [5] [4]}

El pais doncs tambe va viure la revolucio audiovisual subsequent i merces a l'empenta de molts catalans, aixi com del seu govern, es podria dir que els andorrans varen poder gaudir dels primers dibuixos animals digitals en llengua propia. Podem comptar-hi Toy Story , Buscant en Nemo , Cars , Ratatouille , Els Increibles o Frozen . La mateixa banda sonora de Frozen I fou interpretada en la seva versio catalana per la representant d'Andorra a Eurovisio . Aixi doncs podriem dir que apareixen els primers DVD , K7 i Blu-ray amb pel·licules traduides al catala. Alhora el cinema i la musica es transformen en un producte per emportar. Les primeres K7 de pel·licules en llengua catalana foren altre cop possibles merces a l'empenta catalana. El Pas de la Casa fou per excel·lencia el poble andorra que mes nota el creixement de la musica amb l'arribada del CD . Els mini-discs foren un fracas tambe a Andorra pero el pais visque l'auge de la industria musical merces a la penetracio del CD. Durant l'euforia viscuda a Espanya arrel de l'estrena del programa de televisio Operacion Triumfo , el pais passa a acollir signatures de discs als centres comercials com ara Pyrenees o l'Escale. Els CD dels triunfitos foren dels mes venuts alhora que desapareixien els cassets del mercat. ^{[ cal citacio ]}

De retruc, hi hague una gran penetracio del sistema a la carta, inaugurant a la peninsula iberica i en el camp televisiu per Televisiu de Catalunya . Netflix esdeve llavors l'una de les perles de les cases andorranes durant el confinament del 2020. Alhora obren, un cop mes per l'empenta catalana, serveis de streaming en llengua propia com ara FilmIn . Quant a la informacio, d'altra banda, cal destacar l'aparicio dels primers periodics digitals, com ara Forum.ad , seguits per altres diaris digitals com ara Altaveu, la resurreccio de Poble Andorra, l'entrada de La Valira, entre altres. Aixo comporta una dura competencia amb la premsa tradicional, de forma que el Diari d'Andorra hague de proposar els seus articles en format de pagament. En aquest ambit cal afegir-hi l'arribada del correu electronic aixi com dels primers sonitons, despres reconvertits en tons per als smart phones . Amb els primers diaris, apareix igualment la tecnologia Wi-Fi que s'escampa per tot el pais merces a la fibra optica. Empreses com McDonadls o l'Illa Carlemany el proposen tot de cop de franc el seu public mentre Andorra Telecom fa de la via comercial andorrana una zona de "free Wi-Fi" per al turista. ^{[12] [13]}

Les aplicacions, un nou concepte de programari que va inventar Apple van revolucionar la forma en com el pais es comunicava, treballava i tractava el turisme. Per exemple, la Cambra de Comerc va crear una aplicacio per tal que els empresaris poguessin seguir el calendari fiscal i comptable. ^{[5] [14]} L'onada YouTube va tenir molta influencia arreu del mon. Fenomens com el Harlem Shake , el LipDub , el Gangnam Style i tants altres tambe van acabar per conquistar la poblacio andorrana. ^{[15] [16]} La poblacio andorrana s'acomoda progressivament al mercat digital i es demanava productes des d' Amazon , AliExpress , Fnac o AliBaba. ^[17]

Anecdota: l'any 2015 en plenes eleccions generals el pais va aconseguir que el hashtag #EG2015 fos trending topic, una paraula que, d'altra banda, acabava de fer irrupcio en els mitjans de comunicacio. ^[18]

La Societat Andorrana de Drets d'Autors [ modifica ]

Andorra Telecom va tenir un problema cabdal amb les societats d'autors francesa i espanyola a principi de la decada dels 2000. La parapublica emetia canals de televisio espanyols, catalans, portuguesos i francesos sense pagar els drets d'autor corresponents. Franca i Espanya van amenacar que portarien el govern andorra als tribunals. El problema es va resoldre de dues maneres. Primera, Andorra Telecom es comprometia a pagar una multa milionaria a canvi de no veure’s als jutjats i el govern per la seva banda crearia una Societat de Drets d'Autors que comences a regular el dret intel·lectual. La polemica generada per la quantitat escandalosa de la multa potser podria haver-se d'interpretar com una forma d'ingerencia. La situacio de la industria discografica als paisos veins era molt pessima. Tant que la Societat d'Autors Espanyola (SGAE) es dedicava a multar gent que cantava cancons pel carrer. ^{[19] [20] [21]} Es possiblement per aixo que la societat francesa i espanyola van decidir denunciar d'Andorra conscients que el pais no tenia cap mena de legislacio que impedis la pirateria. Si mes no aixo apuntarien les veus mes critiques. Andorra tampoc te pes en el sistema-mon. La llei que va acabar per aprovar el parlament andorra, a mes de crear la SDADV (Societat de Drets d'Autors i Drets dels Veins), tambe volia protegir el dret intel·lectual dels artistes andorrans ?que per altra banda els mateixos artistes andorrans reclamaven. Amb l'arribada de la SDADV per primer cop es va comencar a cobrar en bars, discoteques, hotels,. ^{[22] [4]}

Segona Revolucio Digital [ modifica ]

La introduccio de la robotica a Andorra coincideix amb l'obertura dels primers negocis digitals del pais. Comercos petits i grans decideixen obrir les seves plataformes digitals de compra. N'hi hague un munt i per aixo nomes posarem l'exemple dels mes grans i visibles. Es el cas de River Centre Comercial, Super U, E-leclerc o l'Andorra 2000. Per tant, en paral·lel s'introduien tots els elements amb que la llar andorrana esdevenia progressivament "intel·ligent" i aquesta vegada amb l'ajuda del sector privat. ^{[23] [24]}

La robotica, pero, entra lentament. El mercat andorra depenia enormement dels seus homolegs europeus i Europa es veia molt a la cua en aquest ambit. A l'Asia, el Japo havia estat liderant considerablement la introduccio de la robotica mentre a la Xina o Singapur s'hi provava amb alguns elements de ciutats intel·ligents. Aixi a Andorra no hi havia encara cap mena d'agricultura sobre teulada ni tampoc una construccio de xarxes de transport publiques eficients i ecologiques connectades a la xarxa. Malgrat aixo, l'antic Escale, reconvertit en Centre Comercial Andorra/Super U aixi com McDonals i Burger King incorporaren rapidament a Andorra els restaurants i supermercats sense caixers, tot i que va costar molt mes de veure apareixer les primeres botigues sense caixers. Unes botigues potenciades des d'Amazon a Franca, el Regne Unit o els Estats Units. Singapur, per la seva banda, experimentava l'entrada dels primers restaurants sense cambrers, fet que feia evident la tardanca que tenia Andorra. Encara dins el consum es pot destacar la creacio d'empreses com CityXperta que venien a domicili menjar mitjancant aplicacions de mobil.

En aquesta segona fase de la Revolucio Digital els Estats Units i la Xina varen iniciar una nova guerra freda. La penetracio del 5G es va veure posposat a Andorra degut a les falses noticies que els Estats Units escampaven al mon per pertorbar el desplegament d'aquesta tecnologia per part de l'empresa Huawei . El pais va detenir l'esposa del fundador de la companyia a America perque l'acusava de tenir lligams amb l' Iran . Una falsedat que es trobava reproduia en acusacions a la Xina sobre l'us creixent d'aplicacions com ara Tik Tok . ^{[25] [26]} Tal com posava en evidencia la televisio publica suissa, grans milionaris rere empreses de tecnologia servien els estats i, a banda, se servien de les seves propies empreses per tal d'implantar a escala global un model ideologic de societat recolzat per les seves invencions. ^[27]

Podem llistar tot seguit algunes de les innovacions:

• Casa Intel·ligent
  • Llums, termostat, persianes, etc, connectats
  • Comandament de veu intel·ligent (ex.: Alexia, etc)
  • Controladors de qualitat de l'aire i xemeneies connectades
  • Lavabos intel·ligents (ex.: eixugamans, vater intel·ligent, miralls, etc)
  • Panys electrics
  • Robots aspiradores, baietes, de cuina, etc
  • Impressores en tres dimensions
  • Neveres intel·ligents
• Consum
  • Botigues sense caixers
  • Restaurants sense caixers
  • Restaurants sense cambrers
  • Botigues digitals
• Transport
  • Hoverboard
  • Automobils electrics i autonoms
• Altres
  • Drons
  • Ulleres intel·ligents

Alhora el pais presencia alguna construccio d'edifici ecologic. La Segona Revolucio Digital vingue acompanyada d'un replantejament de l'economia, fet que havia de plasmar-se en l'anomenada ciutat intel·ligent. Per aixo alguns edificis foren construits a copia d'un model ecologic. El transport andorra no s'adapta gaire rapid a la nova tendencia, aixi com el mon en general triga a adaptar-se a l'ecologia. Tot i que tenim des d'un bon principi els primers cotxes electrics en circulacio, primer es veneren amb forca exit els hibrids. ^[28]

Impacte a la societat [ modifica ]

Les noves tecnologies canviaren el quotidia de la poblacio andorrana. En primer lloc es podria parlar de les noves professions i els canvis a nivell laboral. En efecte, els ordinadors s'incorporaren a tots els despatxos i la comptabilitat s'informatitza. El correu electronic millora considerablement les comunicacions entre empreses i fins i tot entre particulars. Existeixen noves professions com ara youtubers que fins i tot s'instal·laren expressament a Andorra per no haver de pagar les mateixes quantitats d'imposts que als paisos d'origen. En aquest sentit obren empreses de community manager a Andorra mentre l'administracio andorrana ha d'adaptar-se als nous metodes de comunicacio com ara l'obertura de comptes a les xarxes socials per mantenir la poblacio informada. ^{[29] [4]}

Al sector terciari les vendes es digitalitzen mentre el comerc on-line canvia progressivament els costums de la poblacio. Aquesta s'adapta a uns passatemps mes passius com ara els videojocs , les plataformes digitals de consum de series, films o musica en linia, etc. Quelcom que provoca la crisi d'alguns sectors pero obri les portes a altres sectors. L' educacio es veie forca avantatjada amb la introduccio de la Revolucio Digital. ^[30]

No contractant aixo, hi hague igualment afectes adversos com ara l'aparicio mes recurrent dels problemes de concentracio, d'oida o vista, de socialitzacio, d'insomni o comportaments generalitzats de narcisisme i un increment important de l'individualisme. De fet, la poblacio comenca a perdre la nocio del valor, del temps o del dret a intimitat, aixi com de la materialitat o propietat privada. ^[31]

Relacions socials [ modifica ]

L'aparicio de la Revolucio Digital va alterar les relacions socials entre persones. Merces a Internet i tot tipus de sistemes de missatgeria, la poblacio comenca a relacionar-se mes directament i instantaniament malgrat les distancia. Per exemple, a nivell de relacions entre celebritats i els seus seguidors, deixa d'haver-hi un mur rigid jerarquic i merces a aplicacions com ara Twitter, la poblacio comenca a relacionar-s'hi directament. Aixo permetia expressar-se mes lliurement sense haver-se de regir per les normatives de la premsa i dels media classics.

Alhora aplicacions de missatgeria com ara Whatsapp, Viber, Skype o Line permeteren un acces a l'altre persona de forma mes rapida, gens costosa i molt amena. Aixo permetia relacionar gent que havia deixat de veure's temps enca per questions geografiques. Alhora repercuti a les formes de treballar ates que l'economia de bolos es feia essencialment merces a aquest tipus d'aplicacions. ^[32]

Nota: algunes d'aquestes aplicacions foren objecte de cobdicia. Els EUA i la UE se serviren de Whatsapp per espiar ciutadans mentre que l'aplicacio russa Telegram servi per garantir el dret a intimitat dels usuaris com a resposta a les ambicions dels rivals.

El mal us de les noves tecnologies de la informacio, com la seva concepcio mateixa, va fer que una part considerable de la poblacio s'emmalalti progressivament. Les seves relacions socials es veieren tocades per una solitud important que va fer apareixer gradualment una manca d'autoestima a la societat. D'aquesta manca d'autoestima apareixeren empreses que miraren d'explotar-ho de forma virtual per fer-hi negoci. Es el cas de les relacions sexuals virtuals o de les aplicacions de datting que posen en contacte persones de llocs diferents i desconegudes entre elles. ^[32]

Aquest fet revela una paradoxa: les noves tecnologies de la informacio varen alterar les relacions socials. La gent es va tornar mes solitaria, menys sociable, i, per tant, mira de recolzar-se en videojocs que permetien de fer-les viure altres vides, com ara Animal Crossing, Els Sims o Second Live. La gent va comencar a deshumanitzar l'altre i degut a aixo augmentar la ideologia del compra i llenca aplicada a les relacions humanes. Allo que s'anomenava xarxes socials no feien gala precisament del seu nom. ^[32]

Vida laboral [ modifica ]

La vida laboral s'altera merces a la Revolucio Digital. El primer canvi visible que pati la societat andorrana fou la incorporacio d'ordinadors i tota mena de noves tecnologies al seu espai de treball. Al despatx com als comercos, el treball abandona completament les plomes per substituir-les per teclats i pantalles digitals. Aixo produi un canvi considerable a nivell de la comptabilitat que passa a fer-se a traves d'ordinadors, es a dir, a informatitzar-se. Tambe impacta en les formes de relacionar-se amb proveidors i clients. Aixo, pel que fa els canvis mes visibles, pero, de fet, el pais tambe s'adapta a les noves formes de treballar, tot i que no sempre amb la mateixa velocitat que a la resta de paisos.

Es podria dir que el pais experimenta, tot i que no majoritariament, l'entrada del teletreball que consisteix a treballar a distancia mitjancant l'ajuda de la informatica. Quelcom que no es gens nou pero que tingue una renovacio important a partir de la decada dels 2000 merces a Internet aixi com de plataformes de videotrucada. La venda de cameres per a videoconferencia creixeren tot de cop, anunciant d'aquest mode les noves formes de treball. Pero aquesta fou l'adaptacio mes visible i majoritaria dins l'ambit del canvi de les maneres de produccio. En efecte, el pais triga i molt a incorporar els nous models de treball com ara els planigrames d'empresa a mode funcional o be a mode staff and line . No hi ha constancia a la premsa andorrana que empreses del pais s'adaptassen a aquests nous models que apareixien des dels Estats Units. Mes concretament, des d'empreses com ara Facebook o Google que funcionen a mode staff and line, aixi com funcionalment, tot proposant al seu assalariat sales de joc per relaxar-se del treball. Un metode que permete de la motivar el personal.

En aquest aspecte es podria emetre la hipotesi si, en efecte, l'Ordino Studios funcionava o no a mode de staff and line, cosa que probablement era aixi ates que constituida una start up. Aquest tipus de manera organitzativa i productiva de l'empresa obligava la poblacio andorrana a ser mes autonoma, flexible i polivalent. Pero, tanmateix, a banda de la introduccio de les noves tecnologies, no hi hague una vertadera penetracio dels nous metodes de produccio i organitzacio, lligats al neoliberalisme com, de fet, a la Revolucio Digital. La introduccio de la robotica canvia els paradigmes ates que les maquines substituiren d'una altra manera l'esser huma. Els treballs de tipus tayloria o fordistes, foren substituits per maquines mentre que el manteniment de maquines feia creixer el sector dels tecnics. Una nova manera de concebre el mercat laboral s'estava posant en marxa i aixo fou ben visible a empreses de nova tecnologia com ara Google o be empreses automobilistiques que havien substituit totalment la ma d'obra fordista per robots. A Andorra aquest canvi arriba molt tard malgrat que ben aviat es veieren els primers supermercats sense caixers com ara el Super U d'Escale o els primers restaurants sense caixers com ara McDonalds o BurgerKing. En aquest sentit, Singapur fou l'indret d'on arribaren bona part d'aquestes novetats. Els McDonalds ja hi presentaven restaurants sense cambrers i els carrers agents de circulacio robots. Tot i aixi, la premsa catalana, que la poblacio andorrana llegia, anunciava tots aquests canvis i hi reflexionava profundament.

A nivell de les transaccions, el pais incorpora rapidament els bitcoins com a nou metode de pagament. A RTVA, per exemple, s'informava el 19 de febrer del 2018 com dos joves emprenedors creaven la seva propia empresa de creacio de bitcoins. ^[33] Els bitcoins nasqueren com una forma especulativa de fer diners a la borsa per part de financers anglosaxons pero es proposa aviat com a nova forma de substitucio del sistema monetari heretat dels Anys Daurats i que pati fins i tot els primers canvis a la decada dels 1970. Alguns botiguers andorrans estrenaven els primers caixers de criptomoneda l'any 2019. ^[34] En aquest sentit cal destacar iniciatives com les de Credit Andorra que permetia als seus clients de pagar amb el seu propi mobil a les plataformes d'Android ates que la companyia Apple, de tipus tecnologic mes aviat no democratica, no permetia als clients andorrans de comprar i vendre lliurement. Quelcom que se supera a l'Android merces al Credit Wallet. ^[35]

Entreteniment [ modifica ]

Amb l'arribada de la Revolucio Digital s'alteraren considerablement les formes d'entretenir-se, sobretot per al jovent. La poblacio abandona progressivament la televisio. Internet esdevingue el lloc per excel·lencia de l'entreteniment per al public jove. YouTube, TikTok, Twitch o Dailymotion es tornen en el lloc privilegiat per trobar contingut audiovisual. L'entreteniment esdeve passiu ates que la poblacio passa a consumir essencialment sobre pantalles com ara els mobils intel·ligents, les tauletes o televisions intel·ligents, en detriment d'altres activitats mes actives, com ara l'esport o el ball. Tanmateix, s'aboliren les rigides normes i jerarquies de l'era analogica i, per tant, la poblacio podia triar a cada moment que havia de veure o no i quan s'havia de veure, fins i tot com s'havia de veure. ^{[36] [37]}

Aixo darrer desplaca les antigues estrelles de futbol, musica o cine en favor d'estrelles amb codis culturals forca diferents. Parlem dels youtubers, booktubers, influencers, etc. Eren joves que s'havien fet famosos merces a les xarxes socials i a plataformes d'entreteniment com ara YouTube. El seu exit desplaca completament la industria classica. Per exemple, estrelles com ara Justin Bieber, Ed Sheeran o Shwan Mendez es donaren a coneixer merces a Internet i, de fet, fou despres, que les discografiques s'interessaren per ells. Es pot fins i tot parlar de casos abans-d'hora com ara la Lorie, una cantant francesa que inaugura el nou mil·lenni amb milers d'escoltes de les seves cancons, sense les quals no hauria obtingut cap contracte discografic. ^[36]

La industria comenca fins i tot a contractar aquestes noves celebritats per fer-se publicitat en lloc de recorre als classics cantants, actors o esportistes d'elit. Aixo permete uns ingressos importantissims. Per donar algun exemple, es podria parlar de l'Alexa Chung amb 3,3 milions de seguidors a les xarxes socials i prop de 4000 euros de benefici generats cada mes. La catalana Laia Dominguez aconsegui fins i tot crear productes derivats merces a la seva notorietat a Internet. Es el cas de la seva marca Dulceida. Aquestes noves celebritats tenien codis culturals forca mes diferents. Uns codis que foren fins i tot traslladats al mon de la musica amb cantants com la Meghan Trainor que amb el seu single Me Too demostrar adaptar-se als codis culturals de l'era digital. ^[36]

En aquest sentit hi hague un fort creixement dels videojocs i noves formes d'entreteniment a partir dels videojocs com ara Twitch. A Andorra, Andorra Telecom aprofita la volada per crear salons del videojoc, forca ben acollits per la poblacio gamer . De fet, existeixen empreses capdavanteres en quant als videojocs a Andorra. Es el cas, per exemple, d'Ordino Studios, la primera start up en crear un videojoc amb repercussio mundial o Zero Latency, una empresa andorrana dedicada a oferir experiencia de joc amb realitat virtual al seu public. Cal destacar alhora com molts youtubers decideixen canviar de lloc de residencia fiscal i fisica per Andorra amb l'objectiu de pagar menys imposts al seu pais d'origen, un cop s'evidencia que l'exit els obligava a pagar quantitats molt mes elevades d'imposts, transformant les seves plataformes en noves professions. ^{[36] [37]}

En aquest sentit cal dir que les antigues revistes per adolescents en paper com ara la Bravo, Super Pop o Fan2 deixaren de tenir sentit i foren tretes del mercat. A canvi s'hi instaura una nova revista, Like, aixi com tot un seguit de revistes digitals, com ara Adolescents.cat, dedicades a aquestes noves formes d'entretenir-se. Per aixo mateix empreses com ara WEBEDIA decidiren crear contingut esportiu especialment per a aquest nou public. TV3 als Paisos Catalans estrena igualment el seu primer contingut exclusivament per les xarxes com ara Bricoheroes alhora que apareixien els primers influencers catalans com ara en Pol Gise, la Mixa amb Paraules de la Mixa, en Marc Lesan, la banda d' Adolescents.cat , la banda instagramer de Modz o de PlisPlayer, l'Elia Periwinkle, la Juliana Canet, en Long Li Xue o en Miquel Montoro que aconsegui fer-se celebre amb les seves famoses pilotes . ^[36] A nivell hispanic es podria destacar l'AuronPlay o en Jordi Wild mentre que a nivell francofon es destacaria Squeezie o en Pierre Corce. Als Paisos Catalans la Corporacio Catalana de Mitjans Audiovisuals fou fins i tot capdavantera en creacio de contingut exclusivament per internet a tota la peninsula iberica. Signes dels nous temps, el mateix coprincep frances, Emmanuel Macron, es deixa entrevistar per un YouTuber format en periodisme.

El nou llenguatge d'aquest entreteniment feia que la poblacio tingues un nivell molt mes elevat d'angles aixi com d'informatica. L'argot juvenil s'ana omplint de mots de procedencia anglesa com ara "trending topic", "too much", "gamer", "piratejar", etc. El camp dels videojocs fou els mes abonat per aquesta nou vocabulari. Les noves celebritats es presentaven amb menys prototips. Aixo donava un entreteniment i figures menys fabricades i mes imperfectes, percebudes per la poblacio com a mes reals. ^{[36] [37]}

La poblacio menys joves tambe s'adapta a aquesta nova realitat merces a les televisions intel·ligents i fins i tot les tauletes. Les tauletes permeteren un acces molt mes ame a poblacio que no havia nascut en mig de les noves tecnologies informatiques mentre que la televisio a la carta els permetia entrar en la dinamica de la nova era digital, es a dir, l'entreteniment passiu. ^[36] Aquest tipus de poblacio tambe s'acolli a les noves practiques merces a l'esport en linia que substitui els antics entrenadors personals fisics. ^[37]

El costat menys positiu de la Revolucio Digital es nota amb un creixement important de les addiccions. Les terapies contra l'addiccio a les noves tecnologies de la informacio i la informatica foren en crescendo una mica per tot el planeta. La poblacio comenca a sentir el sindrome d'abstinencia, a substituir activitats i a no poder abandonar la consulta constant als mobils, fet que tornaven les noves tecnologies una forma per adquirir una vertadera patologia. ^[38] Un bon exemple d'aixo foren les pagines webs i continguts digitals de tipus pornografics. La poblacio mes joves se'n veie altament afectada ates que l'acces gairebe il·limitat i gratuit a la pornografia canviava considerablement els comportaments societaris. Uns comportaments que ultra la desacomplexitat de cara al sexe, que es podria considerar, segons els punts de vista com a positiu, produien actituds vexatories, masclistes i violentes dins el jovent que no sabia vertaderament detectar el limit entre la realitat i la mentida. ^[39]

No nomes, altres exemples posen en evidencia les consequencies d'un us no responsable de les noves tecnologies. Part no gens menys preable de la poblacio deixa de distingir entreteniment i informacio, de manera que s'informava a traves de les xarxes socials que no son precisament fonts d'informacio. Aixo permetia una divulgacio importantissima de falses noticies, les quals tenien el camp abonat, be per la facilitat de divulgacio, com per la facilitat de manipulacio de la imatge o la informacio. Aixi doncs la poblacio estigue encara mes subjecta a diversos mecanismes de manipulacio de la informacio, cosa que esdevenia un gran perill per a la democracia i la salut mateixa dels paisos industrialitzats. ^[40]

La crisi de la industria musical [ modifica ]

La lenta adaptacio de la industria musical a la Revolucio Digital va fer que fos el primer sector a patir una crisi descomunal. La quantitat de CD que es venien va comencar abaixar any rere any. Els motius d'aquest fenomen son diversos. D'un costat estava el preu excessiu dels CD. La gent tambe va cansar-se de les apostes musicals arriscades i pobres musicalment. A mes a mes, l'arribada d'internet va fer que sorgissin les plataformes P2P , streaming,... La pirateria es va estendre per tot arreu fent caure de manera espectacular el sector. Les plataformes legals de venda de musica on-line van trigar a apareixer i, un cop aparegudes, les multinacionals del CD els costa adaptar-s'hi. El sector del cinema tambe va viure una crisi semblant a la musical. La venda de DVD tambe va caure en picat. Les discografiques com les productores o distribuidores de films es van salvar algunes perdues merces als concerts i sales de cinema. Es forca significatiu que la barrera marcada per obtenir un distintiu musical (dics d'or, de plati o plata) fos abaixant any rere any. Les discografiques, d'altra banda, van anar fusionant-se. Apareixia un escenari totalment monopolitzat per dues majors. ^{[41] [42] [43]}

Franca, en una optica proteccionista erronia, a vista de l'streaming posterior, va perseguir els usuaris, es a dir, el consumidor per descarregar-se musica pirata fins a reconeixer que aquestes mesures no tenien cap efecte i retirar la polemica “Llei Hadoppi” amb la qual l'estat podia espiar l'usuari per tal d'esbrinar si descarregava musica il·legal. Sent aixi, li enviava un correu electronic en que informava que havia de cessar les descarregues o seria engarjolat. ^{[44] [45] [43]}

A Andorra tots aquests canvis tambe es van viure. Pero en el cas andorra va ser de manera molt mes intensa que a la resta de paisos. La manca de legislacio sobre la pirateria va fer que si les botigues de musiques s'havien multiplicat vertiginosament anys anteriors, ara queien tambe vertiginosament. No hi ha dades del nombre de gent ni de descarregues il·legals que s'haguessin pogut fer a Andorra. Pero el Tonet de la Musica es un bon exemple que el pais no va viure al marge de la pirateria. La cadena de botigues de musica andorrana va haver de tancar la porta practicament d'un dia per l'altre. De tenir botigues a totes les parroquies i pobles d'Andorra va passar a tancar-les totes. El seu responsable va declarar a la premsa que es una noticia “pessima” per al sector cultural. “Evidentment que es una decisio llargament meditada, precisament perque 59 anys d'activitat no es llencen per la borda”. Unes paraules molt rellevants pel que fa a la crisi del sector musical a Andorra. Pero aquesta tampoc va ser l'unica noticia evident dels canvis a que s'estava anant. ^{[5] [4]}

Educacio [ modifica ]

A l'ambit de l'educacio, les noves tecnologies de la informacio canviaren mes rapidament els metodes d'aprenentatge. S'utilitza progressivament els videojocs per tal d'accedir al coneixement, es a dir, per tal de formar la poblacio. Aixo podia fer-se de forma individual o col·lectiva. Per aixo varen comencar a sorgir aplicacions d'aprenentatge de llengues de tot tipus que es basaven en el joc per ajudar a la memoritzacio, aixi com aplicacions d'escriptura per als mes petits de la casa, de memoritzacio de l'alfabet, de l'aprenentatge d'historia a traves de minirelats digitals o de visualitzacio cientifica a traves de la realitat virtual. Eren noves eines per aprendre que tenien per objectiu ajudar en el proces d'aprenentatge mitjancant el joc.

L'educacio a distancia fou l'una de les primeres maneres de fer mes emprades a tot el mon. Sorgiren diverses plataformes a YouTube amb professors que s'enregistraven en linia amb la pissarra a la ma i donant classes per a tot el planeta. L'estudiant era doncs lliure d'accedir a qualsevol coneixement sense necessitat d'inscriure's a cap curset. ^[46] Al Brasil i Argentina aquesta practica tingue molt d'exit. Una forma que permetia estudiar amb flexibilitat d'horaris. De resultes, l'estudi a distancia fou emprat sobretot com a forma de substitucio dels professors de reforc escolar a Andorra. Als Paisos Catalans, Catalunya fou l'un dels nuclis capdavanters a Europa en quant al nou ensenyament. La Universitat Oberta de Catalunya era l'una a Europa a proposar ensenyament universitari a distancia i adaptat als requeriments de les noves tecnologies. L'e-learning tal com es presentava en aquesta universitat encara no havia estat operant a Europa i per aixo mateix la seva filial internacional s'exporta a bona part dels paisos llatinoamericans. Foren molts els andorrans que estudiaren mitjancant la UOC i, de fet, la Universitat d'Andorra proposava cursos a distancia en col·laboracio amb la UOC. En aquest sentit, moltes de les proves finals que s'havien de fer presencialment, tenien la seu andorrana de la Universitat d'Andorra com a lloc d'examinacio. ^{[47] [48]}

En aquest ambit, pero, la Universitat Harvard proposa innovacions forca interessats o, si mes no, percebudes com a interessants en aquella epoca, com ara l'us de l'HBX Studios en tant que nova plataforma d'ensenyament a distancia. Caldria destacar altres iniciatives a nivell mundial que tambe estigueren a l'abast del public andorra, com ara la Khan Academy per al continent america ^[46] o Kartable per als paisos francofons. ^[49] Aquesta nova forma de fer presentava una metodologia diferent. No es pretenia en cap moment substituir les aules fisiques, sino mes aviat ajudar, donar un reforc escolar a l'alumnat. Ara be, la introduccio de la Revolucio Digital fe plantejar nous objectius d'ensenyament. S'abandona progressivament l'ensenyament prussia per un tipus de metodologia que havia de potenciar la polivalencia de l'alumne, les seves capacitats i aptituds, per d'aquest manera desenvolupar-se mes correctament a un mercat laboral canviant en que hi prima menys saber la data en que nasque Napoleo pero, en canvi, saber, comprendre, relacionar allo que portar Napoleo al poder, les decisions que es prengueren, etc. ^{[47] [48]} Es l'anomenada metodologia per competencies emprada no nomes a l'ensenyament andorra, pero tambe a l'ensenyanca superior dels paisos membres de la Unio Europea.

L'ensenyament frances a Andorra fou en aquest sentit forca capdavanter en introduir les primeres formacions d'ambit professional al pais. A Franca, mes que a cap altra pais, s'hi va desenvolupar ben aviat les arees de formacio professional perque el govern gal va comprendre que la societat necessitaria molts mes tecnics, que no pas gent formada en ambient mes generalistes, de cultura general. Calia en aquest sentit desenvolupar arees de formacio mes tecnica i per aixo sorgiren diplomes universitaris professionals de tota mena, alguns dels quals importants a Andorra. A la vegada a Andorra els ordinadors foren incorporats a les aules fins que les tauletes varen substituir-los progressivament. La primera empenta vingue del govern andorra que incorpora a les aules del sistema educatiu andorra la compra de tauletes com a substituts dels llibres escolars. Aixo permetia alleugerir la carrega del pes de l'alumne aixi com millorar la metodologia d'aprenentatge. El microestat innova i molt en aquesta materia. Fou el primer pais a disposar de tauletes a les aules, aixi com dels primers a incorporar la informatica a l'ambit escolar. Tambe fou dels primers a crear aules virtuals per a la gestio de l'ensenyament merces a una estreta col·laboracio entre l'operadora de telecomunicacions andorrana, el govern i els tres sistemes educatius.

Cosa diferent fou tot el debat i la reflexio al voltant de la millora de l'educacio amb l'arribada de les noves tecnologies. En efecte, l'opinio publica es preguntava aleshores si les noves tecnologies havien permes millorar l'educacio o si s'estaven menjant una bona forma d'ensenyar. A escoles catalanes, com la de Jacint Verdaguer, en lloc de veure les noves tecnologies com un problema, les enfocaren com una oportunitat i per aixo utilitzaven drons, tauletes i altres novetats com a noves eines per a l'aprenentatge. ^[46] I, en aquest sentit, hi va haver molts controversia a Andorra sobre la introduccio de tauletes a les aules. Molts pares no feien correcte que els seus fills tinguessin un acces tant prematur a les noves tecnologies. Essencialment, moltes associacions de pares d'alumnes es queixaven que l'alumne havia d'aprendre a llegir primerament en un diccionari fisic, en un mapa fisica, amb un llibre fisic i, despres, un cop apres aixo, ja se li podia introduir la tauletes. Era, a pare seu, contraproduent i, efectivament, grans enginyers responsables de la Revolucio Digital no educaven els seus fills en un ambient tecnologic, tal com deixa en evidencia la reflexio del periodista Jordi Baste a la seva publicacio, No pot ser! . ^[46]

Per aixo mateix, a Catalunya hi naixeren les anomenades "escoles bosc" que canvien completament el metode d'ensenyament i, en lloc de proposar ordinadors, percebuts com una renovacio de l'ensenyament prussia, posen a l'abast de l'alumne el medi natural. La questio aci es partir del principi que posant l'alumne en contacte amb el medi ambient, es a dir, amb el bosc, se li proposa, d'arribada l'experiencia i, despres, apren la teoria a la classe. Aquesta metodologia privilegia l'experiencia i, malgrat tot, a Andorra de projectes d'aquesta mena no se'n troben, llevat de les escoles amb ensenyament ecologic. ^[50]

Nota: la incorporacio de la tecnologia a la vida de les noves generacions fou un motiu de preocupacio per a molts governs ates que distreien l'alumnat a les aules. Per aixo mateix el coprincep frances prohibi l'us dels telefons intel·ligents a les classes de secundaria i primaria, fet que tingue repercussio al sistema educatiu frances d'Andorra. ^[46]

Democracia i tecnologia [ modifica ]

La problematica de les dades personals [ modifica ]

La invencio del Cloud per part d'Apple i l'entrada de les tecnologies sense cable va permetre a tota la societat agilitzar tot de tramits i al mateix temps va permetre desfer-se de tot l'embull de cablejat que nedava a les llars andorranes. Pero ultra aquests beneficis, la seva incorporacio presentava problemes de caracter moral i etic. En efecte, arrel dels afers d' Edward Snowden i Julian Assange entra en debat a tota la societat sobre la necessitat de garantir el dret a privacitat, andorrana com mundial. ^{[51] [52]}

El mon veu com empreses gegantines tenen un monopoli sobre les tecnologies, monopoli que despres es cedit als Estats Units , Franca, el Regne Unit o la Xina amb practiques no morals. Els telefons mobils permetien que les empreses poguessin obtenir informacio de caracter personal amb que despres feien diners. Es de fet sobre aquest principi que Facebook , VK o TikTok funcionen. I, d'aixo, molts governs se n'adonaren rapidament, rao que els porta a demanar-ne la cessio de dades, denunciada per activistes com ara Edward Snowden. Snowden, com altres "altertadors" foren perseguits pels Estats occidentals, els quals feien servir les dades amb intencions geopolitiques. Aixi, la Xina, Russia i els Estats Units entraren en una guerra de dades que fou debat i preocupacio regular a Andorra com a la resta de paisos del mon. ^{[52] [53]}

En el cas andorra, el govern hague d'obrir la primera Agencia de Proteccio de Dades, amb la llei subseguent. Aquesta permete tot seguit el desenvolupament d'una administracio digital de forma que es podia tramitar a traves d'internet tota mena de documentacio o requeriment administratiu sense bellugar-se de casa, i, en principi, sense patir per la divulgacio de les dades personals. Andorra fou tambe un pais capdavanter en aquest ambit, tot i que a Europa, Estonia porta el vaixell en tot moment. Un model que es volgue copiar als Paisos Catalans. ^[54]

Diversos casos posats al descobert per la premsa permeteren als ciutadans andorrans de viure les consequencies d'un us gens etic de les noves tecnologies. L'any 2010 sortia, per exemple, a la llum una marcada controversia per escoltes il·legals en despatxos de la policia . La policia andorrana escoltava presumiblement els despatxos exteriors de ministres , politics , detinguts,... Les escoltes havien estat presumiblement autoritzades pels governs liberals. Albert Pintat assegura que “no en sabia res” i que ho trobava “incomprensible”. ^{[55] [56]} L'afer va ser portat als tribunals. Aleshores la premsa informa que els serveis secrets espanyols ( CNI ) tenien una linia telefonica presumiblement connectada als despatxos del cos d'ordre andorra i, segons es despren d'aquesta, el govern andorra n'estava al corrent. ^[57] El cap de govern Antoni Marti va declarar que la justicia hauria de permetre “esclarir els dubtes que hagin pogut sorgir” tot perdonant els responsables de la suposada punxada perque “la seva honorabilitat quedi planament restablerta”. ^[58] La premsa andorrana tambe informa que la justicia andorrana hauria estat investigant la possible destruccio de proves per part dels implicats. ^{[5] [5]}

Cinc anys despres, mentre es debatia els pressuposts al parlament andorra, el partit majoritari de l'epoca, Democrates per Andorra , va aprovar la compra d'una maquina presumiblement il·legal per punxar trucades i telefons intel·ligents. La compra va ser denunciada pel cap de l'oposicio, Jaume Bartumeu , que afirmava que DA havia amagat la maquina entre les linies del pressupost per aconseguir que l'adquisicio passes desapercebuda. El partit majoritari al parlament argumenta que calia una nova tecnologia que permetes detectar mobils de traficants sota 4G. ^{[59] [60] [59]} El Partit Socialdemocrata , per contra, dona el seu vist-i-plau i, d'aquesta manera es trasllada un nou debat sobre el dret a intimitat. ^{[61] [62]}

La polemica per les punxades degue de tenir encara mes resso degut a l'anomenada Llei mordassa. L'any 2014 el govern andorra reforma la Llei de proteccio a la intimitat, l'honor i propia imatge, en consonancia amb el debat de proteccio de dades. Pero, l'oposicio, com la premsa mateixa, qualificaren la Llei de mordassa. S'acusa aleshores al govern d'utilitzar aquesta Llei per impedir el treball dels periodistes sota l'excusa que s'havia vulnerat la imatge propia de possibles politics que s'hi veiessin concernits. ^[63] El grup La Veu del Poble va decidir publicar un diari tot buit titulant "aquest es el tipus de premsa que vol el govern de DA". ^{[64] [65]} La llei es aprovada malgrat l'oposicio de la resta de la cambra parlamentaria. ^{[64] [66]}

Els xous d'impacte [ modifica ]

La televisio tambe va passar a uniformalitzar-se durant la Revolucio Digital. El fenomen de la telerealitat va envair les pantalles televisives d'arreu del mon. Sorgien versions del mateix programa a totes les televisions del planeta. El Big Brother va tenir la seva versio portuguesa, francesa, espanyola, argentina, holandesa, alemanya, britanica, xilena,.. Basant-se en el vaticini de George Orwell en la seva famosa obra 1984 on preveia que el mon seria vigilat per un gran germa que ho veuria tot i ho controlaria tot, la productora holandesa Endemol va dissenyar un concurs on un grup de voluntaris viurien aillats durant tres mesos en una casa farcida de cameres de televisio. El programa va ser un exit absolut alla on es va estrenar. ^[67]

Andorra no tingue cap telerealitat propia pero segui la dels altres. La televisio andorrana mai en va fer una versio pero el pais va seguir les versions espanyola, francesa i portuguesa ates que es rebien els canals de televisio d'aquests paisos. ^{[68] [69]} El Gran Hermano de Telecinco despres va ser adaptat amb una especie de telexou musical, Operacion Triunfo , que va ser un gran exit a Andorra. Els guanys espectaculars ^[70] que va generar OT va portar la competencia a crear els seus propis programes de “talentxou”: Popstars, X Factor, Pop Idols, The Voice , Rising Stars . ^[71] A Andorra es contractaven cantants d'OT per les festes majors (ex.: Gisela, per representar Andorra en el festival d'Eurovisio, o la Beth, en Bustamante,. ^{[72] [73]} per les festes majors). Quan aquests programes van comencar a perdre forca van ser substituits per series de televisio renovades que semblaven mes aviat a pel·licules. Andorra tambe va seguir aquesta onada (ex.: Joc de Trons, The Wolk In Dead, Perduts...). ^{[74] [5] [75]}

Mencionar els programes de telerealitat es forca important perque varen contribuir a l'abolicio de la percepcio que hom s'estava aprofitant de dades personals alienes. Poder veure com un concursant practica sexe en una casa en directe o com parteix peres amb la seva parella permete canviar els valors de la societat i de mica en mica a Andorra la percepcio de la privacitat ana canviant progressivament.

La problematica geopolitica [ modifica ]

Cap tecnologia es neutre i l'aparicio de noves tecnologies no es innocent. Aquesta es la conclusio que finalment s'ha extret despres de gairebe trenta anys d'estudi en el camp de la tecnologia, la ciencia i la societat. En efecte, hom pensa tot sovint que la tecnologia mateixa no es culpable, sino que l'es qui l'utilitza i, efectivament, es podria dir que aixo es cert pero seria no comptar que cap tecnologia sorgeix del no res. Segons els professors Bruno Labour i Wiebe Bijker , que contesten aquesta visio dita de determinisme tecnologic, a mes del professor Miquel Domenech de la Universitat Oberta de Catalunya, la tecnologia es desenvolupa sempre en un context social i, per tant, respon a uns desigs expressats en societats concretes. L' economia , els paradigmes cientifics o les mentalitats d'una societat son les que porten a aplicar els resultats cientifics en la tecnologia i, aixo, per tant, es fa d'una manera determinada segons sigui la societat. Les noves tecnologies que varen apareixer amb la Revolucio Digital no son de cap mena neutrals i plantegen problemes etics i morals. Problemes que han estat exposats fins i tot en televisio merces a programes com No pot ser! de TV3 . ^{[76] [77]}

D'aquesta forma les tecnologies de la Revolucio Digital responien al panorama geopolitic de l'epoca. En efecte, tot just comencar el segle XXI els Estats Units amb el mon anglosaxo, Franca i la Xina lliuraren una competencia a escala global per prendre el poder, es a dir, esdevenir superpotencies. Els Estats Units resolen acusar l'esposa del fundador de Huawei de vincles amb l'Iran, una falsedat que evidencia que la implantacio, per exemple, del 5G te tot un rerefons geopolitic. Tot un debat s'orienta a Franca sobre acceptar o no el 5G xines. En joc hi havia el control de dades i de l'espionatge a escala global. ^[78] Arrel d'aixo es presentaren tres tipus de sistemes tecnologics que son, en realitat, el desig del tipus de societat que els produi. Tal com s'ha teoritzat amb Lewis Mumford existeixen tecnologies "democratiques" i tecnologies "autoritaries". Les segones son tecnologies que han estat concebudes inicialment a partir d'una logica de jerarquia rigida i, per tant, presenten un sistema operatiu rigid inamovible des dels usuaris. Aixo fa que els usuaris es transformin en simples actors passius i sotmesos a les consignes del desenvolupador sense cap mena de dret a opinio. S'ha demostrat d'enca Lewis Mumford com les tecnologies no es desenvolupen per necessitats dels consumidors, sino mes aviat per la necessitat de crear necessitats al consumidor per, d'aquesta forma, empenyer-lo a comprar. Es la logica de companyies com ara Apple . Les primeres, dites democratiques, poden ser totalment obertes o parcialment obertes i, en aquest sentit, son la imatge de la societat que voldrien els seus desenvolupadors. Microsoft seria un exemple de societat mig oberta i Linux d'una societat totalment democratica. ^{[79] [77] [80]}

Tot plegat evidencia com arrel de la Revolucio Digital els Estats Units , Franca i la Xina feren servir la tecnologia com a forma de crear societats totalitaries i/o democratiques. I es que estats com l'espanyol miren d'intervenir en el desenvolupament tecnologic, imposant a les empreses de tractar el consumidor obligatoriament en castella i de presentar obligatoriament els projectes en castella si les empreses volen suport estatal. El catala, el basc, el gallec o l'occita, oficials, no son acceptades, tal com denuncia Plataforma Per la Llengua. ^[81] Un altre exemple clar d'us politic de les tecnologies es la forma en com les multinacionals tractaren els Paisos Catalans i Andorra amb la promocio i concepcio mateixa que feren dels seus productes. En efecte, Andorra no apareixia al cataleg de paisos disponibles a Apple i tampoc tingue mai dret de tenir en territori nacional botigues oficials en termes d'Apple. Els usuaris andorrans es veieren obligats a fer-se passar per ciutadans espanyols o francesos per poder utilitzar-ne els seus productes tot i que la companyia els distribueix al pais. Hagueren fins i tot de pagar els productes d'Apple amb targetes de regal per tal de poder accedir a les seves botigues ates que Apple no reconeix Andorra com a pais. Alhora malgrat que el govern andorra aprova lleis de proteccio intel·lectual, Apple es nega a incloure Andorra com a pais. De fet, malgrat que Andorra complis amb els requisits legals, companyies com ara Paypal impossibilitaven les transferencies bancaries als usuaris andorrans. Alhora hi hague companyies que tot i incloure Andorra dins el seu llistat, com ara Netflix o Spotify , fins i tot Deezer o FNAC , el pais mai tingue dret a poder consumir en la seva propia llengua i era obligat a utilitzar els productes en castella, angles o frances. Aquest fet es revela forca preocupant perque tractava Andorra com a colonia, regio o fins i tot obligava els seus usuaris a una compra pirata dels productes, tal com s'apreciava en usuaris de Google . En no tenir acces a la musica legal en plataformes de Google , la poblacio es veia obligada a descarregues il·legals, penades per la Llei andorrana; companyia que opera a Andorra. ^[80] Empreses que treballen doncs en territoris de parla catalana, basca, gallega i occitana que en conjunt formen prop del 50% de la poblacio de l'Estat espanyol i que tot i aixo es veuen obligades a utilitzar-ne els productes en castella i no poden triar entre les llengues oficials de l'Estat, cosa que no es reprodueix a Suissa , Belgica o Canada , estats plurilingues com l'hispanic.

Se'n despren que les potencies en guerra mai volgueren tractar Andorra com a igual ates que durant la globalitzacio les multinacionals foren utilitzades com a forma de poder tou . Quelcom que conte un caire forca abreujant ates que companyies com ara Microsoft tractaren de contribuir a trencar la unitat linguistica del catala o altres com ara les distribuidores de pel·licules s'aprofitaven de les ajudes estatals del govern catala per traduir poques pel·licules, desviant part de les ajudes a altres indrets, tal com es denuncia des de Plataforma per la Llengua. ^[82] La mateixa posa en evidencia com Netflix tot i disposar de les versions catalanes de les seves pel·licules, perque ja s'han pagat, simplement no les inclou dins el llistat d'idiomes disponibles, malgrat operar a Andorra i els Paisos Catalans . ^[83] En aquest ambit resulta que empreses xineses com ara Xiaomi decidiren tractar Andorra com a pais, inaugurant-hi la seva propia botiga oficial, pero, en canvi, comunicar-se amb els usuaris en castella als seus comptes oficials com ara Twitter . Part d'aquesta situacio tambe la visqueren els consumidors dels Paisos Catalans. Empreses franceses com ara Dailymotion , americanes com ara Twitch , sueques com ara Spotify , canadenques com ara Shopify o xineses com ara AliBaba es negaren a traduir els seus productes en llengua catalana i fou sempre des dels usuaris mateixos, es a dir, des dels consumidors que es fe pressio perque cadascun dels productes fos traduit en llengua catalana. Aquestes situacions deixaven en evidencia la politica rere els productes i, aquesta, era intolerant, tal com denunciaren igualment molts col·lectius feministes de la decada de 1990. ^{[80] [4]}

Aixi doncs Andorra fou tractada com a regio, de voltes com a colonia , ignorada expressament per decisions ideologiques que no responien a problemes ni logistics ni economics. Andorra en l'escenari geopolitic d'aquella epoca era militarment parlant feble. No podia en cap moment defensar-se i a mes a mes tampoc representa cap mena de pes demografic, tot i que si el representava tota la comunitat de parla catalana junta. En aquest sentit, Andorra hague d'abandonar el sistema de paradis fiscal , la qual cosa en reduia la seva capacitat d'influencia a l'exterior. L'actitud d'aquestes companyies responien a les politiques d' imperialisme linguistic com etnic.

La Questio d'Andorra [ modifica ]

L'expressio de Questio d'Andorra es la forma amb que es designa la batalla que mantingueren Espanya i Franca durant el segle  xix per annexionar-se Andorra. El pais fou efectivament objecte de cobdicia a Franca i Espanya on es mira d'absorbir el territori andorra sense gaires penes. ^[84] Andorra es trobava aleshores en plena Renaixenca catalana , la qual exalta la cultura catalana, en consonancia amb altres moviments renaixentistes, com el romanes, albanes o italia, fins i tot podriem afegir-hi txec o serbi. ^[4]

En aquest periode hi ha una introduccio de la industria merces a la Revolucio Industrial . El pais es troba en aquella epoca tancat i la competencia de les fabriques catalanes i franceses delma la seva situacio economica. El pais passa d'acollir gent a perdre ciutadans. Per aquest motiu hi hague un creixement constant de les tensions entre classe privilegiada i gent menys privilegiada. El sistema electoral fou reformat despres de d'una revolta escalfada des de dalt. Aixo no agrada gens ni mica als coprinceps que imposaren les seves voluntats per deixar constancia que Andorra era territori seu. ^[84]

Arrel de les revoltes, la primera des de dalt i la segona des de baix, el microestat europeu es objecte d'interes per part de Franca que mira d'annexionar-se'l de forma definitiva, fet que no fou acceptat per la jerarquia catolica ni per Espanya. De manera que la introduccio de les noves tecnologies tingue un rerefons. Mentre Franca instal·lava el seu telegraf, Espanya instal·lava el seu i aixi amb gairebe tot el segle  xix . ^[84]

Despres de la Segona Guerra Mundial la mateixa dinamica es represa entre andorrans, que no volen ser annexats, i Franca, d'una banda, Espanya, de l'altra. Si anteriorment els telegrafs eren la guerra de batalla, la televisio i la telefonia mobil esdeve camp abonat. Mes i tot, durant l'entreguerres el pais esdeve l'un dels mes capdavanters a Europa. Juntament amb Luxemburg , Belgica i Monec , el pais contribui a l'arribada de la radio comercial a tot Europa, sent fins i tot lider d'audiencia al sud de Franca despres de la segona guerra. Radio Andorra, que en fou la cara, va ser contestada per Franca que volia mantenir controlada la informacio i per aixo va intentar tancar-la en tot moment. Arrel d'aixo, durant els Anys Daurats, Andorra com Franca mantenen una guerra forca sonada. ^{[85] [3]}

Dit aixo, tot resumint l'espai, Andorra ha sigut d'una forma o una altra territori de l'imperialisme mes classic europeu. Aleshores l'era pels telegrafs, posteriorment per la radio i les linies telefoniques fins avui que esdeve, mes aviat, territori colonitzat per les multinacionals que obliguen la seva poblacio a consumir en altres llengues i fer-se passar per estrangers.

Referencies [ modifica ]

Biografia [ modifica ]

Material audiovisual

• Tot el que sabem de tu . TV3, 2020.  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Revolucio Industrial
• Historia d'Andorra

Bibliografia [ modifica ]

Documents audiovisuals

• A world without money: How cash is becoming a thing of the past (2018) DW Documentary