La
Monarquia de Juliol
(
1830
-
1848
) es un proces revolucionari frances que comenca amb la denominada
Revolucio de juliol
o les "Tres Glorioses" (
Trois Glorieuses
) jornades revolucionaries de Paris, que van portar al tron a
Lluis Felip I
i va iniciar aquest periode monarquic. L'agitacio social es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a
Belgica
? que va obtenir la independencia del
Regne Unit dels Paisos Baixos
?,
Alemanya
i
Italia
? on s'identifica amb moviments de tipus nacionalista unificador ?,
Polonia
i l'
Imperi Austriac
. Els partidaris del rei,
Louis-Philippe
en
frances
, eren anomenats
philippards
.
Les potencies absolutistes de la
Santa Alianca
van aconseguir reconduir el proces revolucionari sense perdre poder, fins a la seguent revolucio, la del
1848
. Anglaterra no participa del proces revolucionari, ja que te una monarquia parlamentaria, tot i que contempla l'aparicio del moviment obrer i el moviment politic de reivindicacio de l'extensio del sufragi anomenat
cartisme
.
Es considera com una de les anomenades revolucions burgeses o revolucions liberals, continuacio de la
Revolucio de 1820
, originada a
Espanya
, i que tindra continuitat al seu torn amb la Revolucio de 1848.
El seu inici va ser una revolta de les classes mitjanes contra el rei
borbo
Carles X de Franca
, que va ser substituit per Lluis Felip I, de la mateixa familia, pero de la branca denominada Borbo-Orleans. Se'l coneixera amb el sobrenom del rei de les barricades.
Quan Carles X va pujar al tron el
16 de setembre
de
1824
, Franca estava progressant en la reconstruccio despres de les guerres napoleoniques. El regnat del germa i predecessor de Carles,
Lluis XVIII
havia estat tranquil i havia comptat amb el suport de la gran part de la poblacio. El govern va ser, malgrat tot, bastant autocratic, pero tanmateix va consentir als seus subdits mes llibertat que l'
Antic Regim
anterior a la
Revolucio Francesa del 1789
.
Carles X s'enfrontava a un parlament de majoria liberal moderada. Davant d'aquest fet va decretar les 4 ordenances de juliol, que suspenien la llibertat de premsa, va dissoldre la Cambra de diputats acabada d'elegir, allargant la durada del carrec dels diputats i reduint el seu nombre.
El 1830, el poble de Paris es va llancar al carrer i va aconseguir derrotar l'exercit reial. Els politics liberals es van aprofitar d'aquest esdeveniment i el rei Carles X es va veure obligat a exiliar-se.
Amb l'arribada del nou rei, Franca es va aprovar una constitucio de caracter mes liberal, que reconeixia de nou la
sobirania nacional
. El rei ja no ho es de Franca per dret divi, sino dels francesos per voluntat d'aquests. Lluis Felip d'Orleans era el cap de l'executiu i compartia la iniciativa legislativa amb les dues cambres: la Cambra dels Pars va deixar de ser hereditaria, i va perdre poder en favor de la Cambra dels Diputats. La
bandera tricolor
, emprada durant la Revolucio Francesa i l'Imperi, fou restablerta com a bandera nacional. El
22 d'abril
de
1834
els liberals
Regne Unit
, el Regne de Franca, el
regne d'Espanya
i el
regne de Portugal
van signar la
Quadruple Alianca
en suport mutu
[1]
La crisi de la Monarquia de Juliol
[
modifica
]
El 1846, les collites de
blat
, un
aliment
basic, van ser molt dolentes i els preus van augmentar consequentment. El
poder adquisitiu
va minvar i es va generar escassesa. Com es disposava de menys diners, el mercat de consum interior va deixar d'augmentar, i aixo va comportar una crisi industrial a causa d'una superproduccio mal gestionada. Els propietaris de les industries, per adaptar-se, nomes van saber acomiadar als obrers, que per substentar-se sense treball van haver de treure els seus estalvis dels bancs, que van caure a causa d'aquesta reaccio massiva. Les fallides bancaries es van multiplicar i la borsa va caure en picat. L'Estat va decidir aleshores comprar blat a
Russia
, pero per poder invertir diners en aixo va haver d'aturar les grans obres civils, de construccio, etc. provocant tambe una crisi en aquests sectors.
En aquest context, i d'altra banda, la imatge del regim no parava de tacar-se a causa de la corrupcio (per exemple, el cas Teste-Cunieres, el 1847) i un seguit d'escandols, com l'estranya mort del Ministre de Justicia, quan es descobreix l'amplitud que abarca una malversacio de fons que implica a funcionaris i diputats; el suicidi d'un duc adulter, despres de matar a la seva dona; les compres de llocs de treball com a alts funcionaris, etc.
Mentrestant, a
Roubaix
el 60% dels obrers estava a l'atur, es comencaven a produir manifestacions i, el 1847, a
Buzancais
, motins. L'oposicio primer es va veure bloquejada, ja que -a partir de 1835- les concentracions publiques estaven prohibides, pero van aconseguir esquivar la llei als enterraments civils d'alguns d'ells, que es van acabar convertint en manifestacions publiques. Altres excuses per a agrupar-se eren els
banquets
i festes de familia. De fet, entre 1847 i 1848 es van fer uns 70 banquets a totes les grans ciutats de Franca, en el que es va coneixer com la "campanya dels banquets", per a oposar-se contra les decisions preses pel govern conservador de Guizot i sempre per demanar major amplitud del cos electoral, es a dir, que hi hagues mes gent amb dret a votar. Va ser precisament la prohibicio d'un d'aquests banquets, que havia de fer-se el 14 de gener de 1848, el que va provocar la
revolucio francesa de 1848
, que va posar fi a la Monarquia de Juliol.
La caiguda del regim
[
modifica
]
El 1848, el rei Lluis Felip I, despres d'una de les agitacions, va comencar substituint Guizot per un ministre mes dur,
Adolphe Thiers
, partidari de la repressio, i no va ser fins quan va veure que era rebut amb hostilitat devant del
Palau de les Teuleries
,
[nota 1]
que va decidir-se a abdicar. Ho va fer en favor del seu net
Felip d'Orleans
, deixant la regencia en mans de la seva nora i mare de Felip,
la princesa Helena d'Orleans
. Pero el poble tampoc no volia un nou rei i el 24 de febrer d'aquest mateix any es va proclamar la
Segona Republica Francesa
en un lloc emblematic, la
columna de Juliol
aixecada el 1830 a la
placa de la Bastilla
de Paris.
Lluis Felip havia volgut ser un rei ciutada a l'escolta de les persones, no considerava -com el seu predecessor- que tenia uns drets des del seu naixement, sino que creia estar cridat al tron per un contracte que considerava legitim, "allunyat dels abusos del poder reial". Pero no va saber veure, o no va voler, o va tenir por, de comprendre que el que li demanava una gran part del poble era engrandir el cos de persones que poguessin votar, per als mes moderats simplement ampliar el cens fins a les classes una mica menys acomodades o, pels mes radicals, establir el
sufragi universal
masculi.
- ↑
≪
Legion Extranjera Francesa
≫ (en castella).
XIX. mendeko historia militarra Euskal Herrian
. Zumalakarregi Museoa, 2006. [Consulta: 27 setembre 2015].
Bibliografia
[
modifica
]
- Edward Berenson,
Populist Religion and Left-wing Politics in France, 1830-1852
, Princeton University Press,
1984
- Adele d'Osmond,
Memoires de la comtesse de Boigne nee d'Osmond
, publicades per primer cop el 1907
- Hugh Collongham,
The July Monarchy : a Political History of France (
1830
-
1848
)
, London, Longman
- Patrick Harismendy,
La France des annees 1830 et l'esprit de reforme
, Presses Universitaires de Rennes, 2006.
- Louis-Philippe
, Guy Antonetti, Paris, Ed. Librairie Artheme Fayard, 2002,
ISBN 2-213-59222-5
- La Monarchie de Juillet
, Herve Robert, Col·leccio
Que sais-je ?,
Ed. Presses Universitaires de France (PUF), 2000,
ISBN 213046517X
- Etude d'une mise en œuvre de l'article 45 de la Charte de 1830 : les petitions pour la reforme electorale sous la monarchie de Juillet
, these, Olivier Serres, Paris, 2003
- Histoire de la Monarchie de Juillet
, Paul Thureau-Dangin, Paris, Plon, 1904 - 1914. 7 volumes in-8.
Enllacos externs
[
modifica
]