≪ Revolucio d'Octubre ≫ redirigeix aqui. Vegeu-ne altres significats a ≪ Revolucio d'Octubre (desambiguacio) ≫.

Revolucio d'Octubre de 1917

Revolucio Russa i Guerra Civil Russa
Tipus	revolucio
Eponim	octubre
Data	7-8 de novembre de 1917
Lloc	Petrograd
Estat	Republica Russa
Resultat	Victoria bolxevic . Transicio del Govern Provisional Rus a la Republica Socialista Federada Sovietica de Russia . Inici de la Guerra Civil Russa .
Bandols
Bolxevics Govern Provisional Rus
Comandants
Vladimir Lenin Lleo Trotsky Aleksandr Kerenski
Baixes
Alguns ferits Tots desertaren

La Revolucio d'octubre de 1917 , va ser un episodi de la historia de Russia on es va portar a terme una revolucio liderada per Lenin i el partit bolxevic , que estava basada en les idees de Karl Marx i que marca el comencament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del segle  xx .

Despres de la revolucio de febrer, i la caiguda del poder absolut del tsar, el buit de poder fou ocupat per dues realitats, per una banda el Govern Provisional de la republica burgesa, fruit de l'alianca de liberals (kadets) i socialistes moderats; i per l'altra els soviets , o consells de treballadors, soldats i camperols, que havien protagonitzat la revolucio i organitzaven i gestionaven el dia a dia de les necessitats de la gran majoria de la poblacio. Mentre el govern Provisional pretenia mantenir la participacio de Russia a la Guerra, mesura molt impopular, els soviets apostaven per la fi d'aquesta. El govern igualment es resistia a un repartiment de la propietat de la terra, mentre que els soviets, amb forta influencia dels bolxevics, reclamaven el repartiment de la terra per restablir el subministrament d'aliments a les ciutats, que els propietaris rurals escamotejaven. Els plantejaments dels Soviets i el partit bolxevic, que acabarien amb el triomf de la revolucio d'Octubre, es resumiren en la consigna ≪Pau, terra i pa≫.

La dualitat de poders: El Govern Provisional i els Soviets [ modifica ]

La situacio de dualitat resulta insostenible, a mesura que el Govern Provisional pretenia consolidar una republica parlamentaria mantenint la politica de guerra del tsarisme, i era incapac de complir les promeses de la revolucio de febrer, mentre els treballadors i l'esquerra reclamaven la fi de la guerra i la implementacio de les promeses.

Fets d'abril [ modifica ]

En la crisi d'abril, el Govern s'enfronta al Soviet de Petrograd , arran de la politica bel·licista governamental. La publicacio de les notes del govern assegurant als aliats la continuacio de la guerra aixeca la indignacio dels treballadors i soldats, i es produiren els primers enfrontaments armats, acaba amb la dimissio dels ministres Miliukov i Gurtxov . Continua la creixent impopularitat del govern provisional i la creixent repressio governamental contra els soviets, els bolxevics, els partits d'esquerra i els treballadors. Lenin feu publiques les anomenades Tesis d'Abril , en que criticava durament el Govern Provisional i d'acord amb els plantejaments exposats al text del partit L'imperialisme, fase superior del capitalisme explica que per acabar amb la guerra calia enderrocar l'ordre capitalista, ja que la burgesia ja no era capac, als paisos recentment industrialitzats, d'assumir el paper democratic i avancat que havia exercit en el passat. Nomes es podria aturar la guerra i assegurar les conquestes de la Revolucio de Febrer donant tot el poder als soviets. Aquests plantejaments, inicialment minoritaris, fins i tot contraris a altres membres del partit com Stalin o Molotov, van guanyar forca amb la situacio de col·lapse economic i de guerra. Aixi, A principis de juny, els bolxevics ja eren majoria al Soviet de Petrograd d'obrers i soldats.

Fets de juliol [ modifica ]

La continuacio de la guerra i l'esforc bel·lic com a prioritat del Govern provisional feien impossible aplicar les conquestes de la revolucio de febrer, augmentant el descontentament dels treballadors amb el govern. A final de juny, comenca l' Ofensiva Kerenski amb l'objectiu d'una victoria militar que li permetes de guanyar suport popular i aixecar al moral de les tropes. L'ofensiva resulta un fracas, ^[1] els soldats situats a la capital, Petrograd, es van negar a tornar al front. Reunits amb els obrers, es van manifestar per exigir que els dirigents del Soviet de Petrograd prenguessin el poder. El partit bolxevic, pero, que considerava que els revolucionaris, majoritaris a Petrograd i Moscou pero no encara a tot el pais, encara no tenien prou forca, i demana no precipitar-se. Malgrat tot, la a repressio caigue sobre els bolxevics: Trotski va ser empresonat, Lenin es va veure obligat a refugiar-se a Finlandia. El govern empresona milers de soldats i treballadors i restaura la pena de mort, que havia abolit el febrer. Segui una onada reaccionaria, amb les restes del tsarisme encapcalant pogroms a les zones rurals, i a l'exercit els generals ordenaren disparar contra els soldats que es neguessin a continuar la guerra. El socialista moderat Kerenski va succeir a Gueorgui Lvov, democrata constitucional (kadet), al capdavant del Govern provisional despres de les Jornades de Juliol, pero va perdre progressivament la consideracio de les masses populars i semblava incapac de contenir el creixement de la reaccio. ^[2]

Intent de cop de Kornilov [ modifica ]

A final d'agost, el general Lavr Kornilov , poc despres de ser nomenat comandant en cap per Kerenski, protagonitza un aixecament armat, enviant tres regiments de cavalleria per ferrocarril a Petrograd, amb l'objectiu d'aixafar els soviets i les organitzacions obreres per tornar a Russia al context bel·lic. Davant la incapacitat del Govern Provisional per defensar-se, els bolxevics van organitzar la defensa de la capital. Els obrers van cavar trinxeres i els ferroviaris van enviar els trens a vies mortes, provocant que el contingent es dissolgues. Les consequencies de l'intent de cop van ser importants: les masses es van rearmar, els bolxevics van poder sortir de la seva clandestinitat i al juliol, els presos politics, inclos Trotski, van ser posats en llibertat pels mariners de Kronstadt. Per sufocar el cop, Kerenski va sol·licitar l'ajuda de tots els partits revolucionaris, acceptant l'alliberament i el rearmament dels bolxevics, pero aquests evitaren donar suport al seu govern.

Tot el poder per als Soviets [ modifica ]

El poder dels soviets queda reforcat, a poc a poc s'estengue l'opinio que el govern provisional no era sostenible si es volia acabar amb l'antic regim. ^[2] El 31 d'agost, el Soviet de Petrograd ja era majoritariament bolxevic, escollint a Trotski com el seu president el 30 de setembre. Totes les eleccions van ser testimoni del creixement bolxevic: aixi, en les eleccions de Moscou, entre juny i setembre, el PSR va passar de 375 000 a 54 000 vots, els menxevics de 76 000 a 16 000 i el KD de 109 000 a 101 000 sufragis, mentre que els bolxevics van augmentar de 75 000 a 198.000 vots. El lema ≪Tot el poder per als soviets≫ va ser utilitzat mes enlla de l'ambit bolxevic, i va ser usat per obrers del PSR o pels menxevics. El 31 d'agost, el Soviet de Petrograd i altres 126 soviets van votar una resolucio en favor del poder sovietic. La revolucio continuava i s'accelerava, especialment a les zones rurals. Durant l'estiu de 1917, els agricultors van adoptar mesures, prenent les terres dels senyors, sense esperar la promesa reforma agraria i endarrerida de forma constant pel Govern. Els camperols russos recuperaven la seva llarga tradicio de grans aixecaments espontanis (els bunts).

Assalt al Palau d'Hivern [ modifica ]

El 9 d'octubre de 1917 , Lenin va aconseguir que el Comite Central Bolxevic aproves, per deu vots a dos, la insurreccio armada. De l' 11 al 13 d'octubre , es va donar el Congres dels Soviets de la regio del Nord . Dos dies despres, el 15, es forma el Comite Militar Revolucionari , encapcalat per Lev Trotski .

La insurreccio es va posar en marxa a la nit del 6 al 7 de novembre (24 i 25 d'octubre segons el calendari julia ). Es va desenvolupar gairebe sense vessaments de sang. La Guardia Roja bolxevic va prendre, sense resistencia, el control dels ponts, de les estacions, del banc central i de la central postal i telefonica just abans de llancar un assalt final al Palau d'Hivern. Els insurgents nomes van haver de fer front a una resistencia feble, degut a la impopularitat del govern. De fet, entre les tropes aquarterades a la ciutat, solament alguns batallons de cadets (junkers) van donar suport al Govern Provisional, mentre que la immensa majoria dels regiments es van pronunciar a favor de l'aixecament. En total, hi va haver cinc morts i diversos ferits. A les 21:30 d'aquest dia, les tropes es fan amb el Palau d'Hivern . D'aquesta manera, van provocar la fugida de Kerenski .

Extensio de la revolucio per tot Russia [ modifica ]

A Moscou , la revolucio arriba pocs dies mes tard que a Petrograd, i es troba amb una mica mes de resistencia de les forces de l'antic governs. Els bolxevics van ocupar el Kremlin, pero els dirigents locals del partit van dubtar i van signar una treva amb l'autoritat social-revolucionaria de la ciutat abans d'evacuar l'edifici. Les tropes governamentals van aprofitar l'oportunitat de metrallar als tres-cents membres de la Guardia Roja i obrers desarmats que abandonaven l'edifici, seguint ordres de l'alcalde Vadim Rudnev. Va fer falta una setmana de combats aferrissats abans que els bolxevics, conduits pel jove Nikolai Bukharin , finalment s'apoderessin del Kremlin i prenguessin el control de la ciutat. Els seus opositors, eseristes i monarquics, van dirigir una repressio sagnant.

A les ciutats mes industrialitzades i localitats on els partits radicals d'esquerra controlaven el soviet local el traspas de poder es va realitzar rapidament. Sovint la forca necessaria per a assegurar-ho la van proporcionar les unitats locals de guardies vermells o de soldats de les Guarnicions. Aquest patro el van seguir principalment les ciutats industrialitzades del pais al nord i est de Moscou i els Urals . En altres ciutats on existia una oposicio apreciable, com en les del Volga central, la mateixa Moscou o algunes ciutats proximes, la implantacio del nou Govern va ser mes lenta i de vegades va trigar gairebe una setmana des dels esdeveniments de Petrograd.

Independencia de Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania i Ucraina [ modifica ]

Despres de la revolucio de Febrer de 1917 a l' imperi Rus , Finlandia va obtenir novament la seva autonomia i un Senat, o govern de coalicio, va assumir el govern del pais. Per una llei de juliol de 1917 es va decidir que tota l'autoritat que abans exercia l'emperador (a part de la defensa i la politica exterior) havia de ser exercida pel Parlament finlandes. Despres de la revolucio d'Octubre de 1917 i la presa de Russia pels bolxevics el Parlament fines va emetre una declaracio d'independencia el 6 de desembre de 1917, que va ser reconeguda per Lenin i el seu govern el 31 de desembre. ^[3] Estonia , Letonia , Lituania i Ucraina van declarar la seva independencia en el mateix periode.

Iconoclastia [ modifica ]

Durant i despres de la Revolucio, es va produir la destruccio generalitzada d'imatges religioses i seculars a Russia, aixi com la destruccio d'imatges relacionades amb la familia imperial. La Revolucio va ser acompanyada de la destruccio de monuments dels tsars, aixi com la destruccio d'aguiles imperials en diversos llocs de tota Russia. ^[4]

Primeres mesures revolucionaries [ modifica ]

L'endema, el 26 d'octubre , es duu a terme el Segon Congres de Soviets . Aqui, els menxevics i la dreta social revolucionaria son derrotats pels bolxevics, els social-revolucionaris d'esquerra. En al segona sessio del Congres, es conformara el Govern, el Consell de Comissaris del Poble ( Sovnarkom , Sov iet Nar odni Kom issarov), en el qual sera Lenin el cap visible de l' Estat , president (establint les bases per la creacio de l' URSS el 1923 ), junt amb quatre personalitats destacades; en primer lloc, Trotski , que s'encarregaria de les relacions exteriors; Anatoli Lunatxarski , que tractaria l'educacio i la cultura; Nikolai Rikov com a ministre d'Interior; Iossif Vissarionovitx Stalin , comissari del poble per a les Nacionalitats; Alexandra Kol·lontai com a Comissaria de benestar social; Vladimir Miliutin , d'Agricultura; o Ivan Skvortsov-Stepanov de finances, entre altres.

El govern liderat per Lenin va dur a terme dues obres importants en el si de la consolidacio de la Revolucio , com tambe del Partit Bolxevic en el poder.. En primer lloc, Lenin va procedir al repartiment de terres entre els camperols pobres, sense indemnitzar els latifundistes, seguidament, el 3 de marc de 1918 , signaria la pau amb Alemanya , en el que s'anomena el tractat de Brest-Litovsk . ^[5] En aquest tractat, Russia finalment es retirava del tot de la Primera Guerra Mundial , seguint una forta reivindicacio popular. Russia no en va sortir economicament gaire afavorida puix que va perdre regions forca fructiferes, pero Lenin, pretenia consolidar la Revolucio i assolir la pau reclamada pels Soviets.

Lenin va anunciar l'abolicio de la diplomacia secreta i la proposta a tots els paisos bel·ligerants en la Primera Guerra Mundial d'entaular converses ≪amb vista a una pau justa i democratica, immediata, sense annexions i sense indemnitzacions≫.

Despres, es va promulgar el Decret sobre la Terra: ≪les grans propietats territorials van quedar abolides immediatament, i sense cap indemnitzacio≫. Atorgava als soviets de camperols la llibertat de fer el que consideressin, ja fos socialitzar la terra o repartir-la entre els camperols pobres. El text confirmava una realitat ja existent, ja que els camperols ja havien ocupat aquestes terres durant l'estiu de 1917. Amb aquesta mesura, els bolxevics van aconseguir una alianca dels camperols, almenys fins a la primavera de 1918.

Finalment, es va nomenar un nou Govern, denominat Consell de Comissaris del Poble o Sovnarkom. Que va aplicar altres mesures, com l'abolicio de la pena de mort (tot i la reticencia de Lenin, que considerava aquesta pena indispensable en la situacio existent), la nacionalitzacio dels bancs (el 14 de desembre), el control obrer sobre la produccio, la creacio d'una milicia obrera, la sobirania i igualtat de tots els pobles de Russia, el seu dret d'autodeterminacio , inclosa la separacio politica i l'establiment d'un estat nacional independent, la supressio de qualsevol privilegi de caracter nacional o religios, etc. En total, es van realitzar les trenta-tres reformes que el Govern Provisional havia estat incapac de realitzar en vuit mesos de mandat.

La jornada de vuit hores s'aprova l'11 de novembre, una de les majors aspiracions obreres; la ≪declaracio dels drets dels pobles de Russia≫ que prohibi la discriminacio per nacionalitat i religio i va confirmar el dret d'autodeterminacio el 15; el 23 de novembre. van quedar abolits els titols i rangs socials, el traspas de les escoles religioses al 'Comissariat d'Educacio es va aprovar el 24 de novembre., la substitucio dels antics tribunals de justicia per altres elegits o nomenats pels soviets el 5 de desembre, i els decrets del 29 i 31 de desembre van declarar el matrimoni, el divorci i el registre de naixements i defuncions procediments civils. Es va promulgar la igualtat legal dels sexes . Al comencament de 1918, es va proclamar la separacio d'Esglesia i Estat i es va adoptar el calendari gregoria , es va prohibir a les associacions religioses i esglesies posseir bens. A final de novembre, es va anunciar la intencio del Govern d'instaurar una seguretat social que cobris atur, malaltia, jubilacio o minusvalidesa

Inici de la Guerra Civil [ modifica ]

El 12 de novembre (calendari julia), el nou poder va fer fracassar la temptativa de reconquesta de Petrograd duta a terme per Kerenski i els cosacs del general Krasnov . Per la seva banda, el Gran Quarter general (la Stavka) de l'Exercit rus va anunciar el 31 d'octubre la seva voluntat de marxar sobre Petrograd ≪amb l'objectiu de restablir l'ordre≫. Reunit de nou pels dirigents del Partit Social-Revolucionari, Victor Txernov i Abram Gots , pero abandonat per les seves tropes, l'Estat Major va haver de fugir el 18 de novembre. En les setmanes seguents, milers de junkers (cadets) i funcionaris com Kornilov, fugit, es van reunir a la Republica del Don . Es va formar l'Exercit de Voluntaris, dirigit pel general tsarista Mikhail Alekseiev . Va reprimir amb gran brutalitat els aixecaments obrers de Rostov del Don i Taganrog , el 26 de novembre i el 2 de gener, pero va ser desmembrat per la guerrilla de la Guardia Roja arribada a manera de reforcos des de les dues capitals. era tanmateix l'inici de la Guerra Civil russa .

L'any 1918 , el partit bolxevic, el l' RSDLP , es transforma en l'arxiconegut Partit Comunista de Russia , que el 1925 seria el Partit Comunista de l'URSS , any, el 1952 , en que adoptaria el seu nom definitiu.

La Guerra Civil Russa que duraria fins a 1923 suposaria un gran entrebanc per als primers anys de la revolucio. Per a enfrontar-lo es va crear l' Exercit Roig , el 28 de gener , dirigit per Lev Trotski , per a defensar-se de les agressions imperialistes de les nacions externes i la forca contrarrevolucionaria dels derrotats a la revolucio.

Pel que fa al tsar Nicolau II en un primer moment, quan el marc de 1917 abdica, marxa a Tobolsk ( Siberia ) l'agost d'aquell any junt amb la seva familia per ordres del govern de Kerenski . Alli van estar fins a la Revolucio d'octubre, quan aleshores, presoners del govern bolxevic , es varen moure, juntament amb el seu seguici a Iekaterinburg al soterrani de la casa de camp de Nikolai Ipatiev . Alli 11 soldats afusellen tota la familia alineant-los el 17 de juliol de 1918 . En un primer moment no varen morir tots, com per exemple les filles, que es diu que duien tantes joies, que aquestes les varen protegir de les bales. Aleshores haurien mort, inclosa Anastasia de Russia , a cops de baioneta i de culata de pistola. Els cossos dels ultims membres de la dinastia de tirans dels Tsars varen esser enterrats perque no els trobessin.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Revolucio de Febrer

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Revolucio d'Octubre de 1917