Revolucio Mexicana
Fotografia de revolucionaris l'any 1911
|
| Tipus
| revolucio
i
guerra civil
 |
|---|
| Data
| 1910-1920
|
|---|
| Lloc
| Mexic
|
|---|
| Estat
| Mexic
|
|---|
| Resultat
|
|
|---|
|
 Forces revolucionaries
|
Forces contrarrevolucionaries
|
|
|
|
|
|
La
Revolucio Mexicana
va ser un moviment social i cultural violent, matisat per tendencies socialistes i nacionalistes, que es va realitzar de
1910
-
1917
amb alguns combats fins a
1920
. Aquest moviment va formar el
Mexic
del segle
xx
, ja que va tenir un fort impacte en els treballadors socials i en l'
agricultura
, i la
constitucio
que es va derivar d'aquest moviment va ser la primera del mon que va reconeixer les garanties socials i els drets laborals col·lectius. D'aquest moviment van sorgir personatges internacionals d'esquerra com els pintors
Diego Rivera
i
Frida Kahlo
, i els rebels
Emiliano Zapata
i
Pancho Villa
.
Antecedents Socials
[
modifica
]
Durant la fi de segle
xix
Mexic va ser governat per
Porfirio Diaz
. La seva presidencia es va caracteritzar per la promocio de la industria i la pacificacio del pais. Va fomentar la inversio estrangera principalment dels nord-americans, els francesos i els anglesos. Malgrat el creixement macroeconomic del pais, la pau i el progres relatius es van assolir a costa de la sobreexplotacio de les classes camperola i obrera, concentrant la riquesa, el poder politic i l'acces a l'educacio en un grapat de families posseidores de grans latifundis.
Per a eleccions de
1910
, Porfirio Diaz va decidir postular-se com a candidat per cinquena ocasio, pero el seu adversari va ser
Francisco Ignacio Madero Gonzalez
, un popular i acabalat empresari educat a l'estranger que simpatitzava amb les reformes socials i els ideals socialistes i liberals dels germans
Flores Magon
. Diaz va ordenar l'arrest de Madero mentre feia campanya en
Monterrey
, i va poder reelegir-se una vegada mes a la Presidencia de la Republica. Madero va aconseguir fugir i exiliar-se en San Antonio,
Texas
, on va redactar el Pla de San Luis en el qual convocava a un aixecament armat que havia d'iniciar el
20 de novembre
,
1910
. Addicionalment, el pla declarava nul·les les eleccions de
1910
, desconeixia al govern de Diaz, nomenava a Madero president provisional, restituia als indigenes les terres que se'ls havia confiscat i establia el principi de no reeleccio (encara vigent a
Mexic
). Molts intel·lectuals es van unir al moviment, aixi com els indigenes encapcalats per Emiliano Zapata al sud, i Pancho Villa i
Pascual Orozco
al nord. El 10 de maig de
1911
els revolucionaris prenen
Ciudad Juarez
, i Madero entra triunfant i nomena el seu primer gabinet.
[1]
Diaz va decidir renunciar al govern i es va exiliar a
Franca
.
La Revolucio
[
modifica
]
Despres de la renuncia del president Diaz es va formar un govern provisional encapcalat per Francisco Leon succeit per Madero el
1911
. No obstant aixo, dos anys despres Madero seria victima d'un cop d'estat encapcalat pel general
Victoriano Huerta
que el va fer matar i es proclamaria president de la nacio.
[2]
Aquest havia planejat el cop amb l'ambaixador dels
Estats Units
a Mexic, Henry Lane Wilson, ja que les reformes socials i laborals liberals promogudes per Madero afectaven els interessos dels
nord-americans
i
britanics
qui controlaven les empreses petrolieres del pais.
Els cabdills van enfocar la lluita en contra del nou govern de Huerta, en una llarga guerra on cada cabdill tenia diferents ideals. Per a aturar la lluita
Venustiano Carranza
, governador de l'estat de
Coahuila
va formar l'Exercit Constitucionalista amb la intencio de pacificar al pais adoptant la major part de les demandes socials esgrimides pels rebels i integrant-les en una nova
constitucio
progressista i socialista. Carranza va assolir plasmar la major part de les demandes en el text de la Constitucio de
1917
. Amb aquesta va acabar oficialment la Revolucio, encara que no pas la violencia, que continuaria per alguns anys mes.
Despres de la Revolucio
[
modifica
]
El govern de Carranza va durar poc. El general
Alvaro Obregon Salido
, qui s'havia ocupat en la primera etapa del seu govern com a Ministre de Guerra i Marina, es va revoltar en veure's en desavantatge en la seva lluita per la candidatura oficial en les proximes eleccions nacionals i Carranza va morir de dos trets el
21 de maig
de
1920
.
[3]
Obregon va assumir el poder i va demostrar no nomes ser un habil militar, car va acabar de pacificar la major part del pais, sino un habil politic que va fomentar la creacio de multiples sindicats i centrals obreres i alhora es va fer del seu suport. Va ser succeit pel tambe general Plutarc Elias Calles, qui promouria algunes lleis anticlericals i fundaria el Partit Nacional Revolucionari (PRN) que es convertiria en el
Partit Revolucionari Institucional
, que uniria a tots els generals de la Revolucio i els seus ideals.
Assoliments i consequencies de la revolucio
[
modifica
]
El mes gran assoliment de la Revolucio va ser la
constitucio de Mexic de 1917
, que regeix actualment al pais
[4]
i va ser la primera
constitucio
progressista i social del mon, que va reconeixer els drets dels treballadors, dels camperols, i sobretot dels indigenes. Continuant amb el caracter nacionalista i socialista de la Revolucio, els presidents post-revolucionaris van a realitzar l'expropiacio petroliera, el repartiment de terres als camperols i indigenes, es va promoure l'educacio gratuita bilingue a les comunitats indigenes i es va crear l'Institut Mexica de l'Asseguranca Social. El pais va ser impulsat de manera important davant la
segona revolucio industrial
, els costums, la fesomia de les ciutats, els transports i la produccio de bens materials van canviar radicalment.
Amb aquests i altres canvis, Mexic va assolir un impressionant creixement economic que va ser anomenat pels economistes nacionals i estrangers com al "Miracle Mexica". En aquest periode molts immigrants sud-americans i europeus, principalment espanyols i catalans exiliats de la
Guerra Civil espanyola
, es van establir al pais.
No obstant aixo, el
Partit Revolucionari Institucional
es convertiria en el partit mes poderos de la politica mexicana, practicament el partit de l'Estat, guanyant gairebe totes les eleccions fins als anys vuitanta, i va ser acusat en moltes ocasions de frau electoral i corrupcio. El Miracle Mexica no assoliria el creixement economic necessari per a igualar el creixement demografic sobretot despres de la crisi petroliera dels anys setanta, i el pais s'enfonsaria en una greu crisi economica.
Bibliografia
[
modifica
]
- Serrano
, Francisco.
La rebelion de Pascual Orozco
(en castella). Nueva biblioteca del nino mexicano, 1910.
Enllacos externs
[
modifica
]