Una revista cientifica es una publicacio periodica de tematica cientifica , sigui com a plataforma per publicar articles dels investigadors o com a divulgacio per al gran public (sovint combinen les dues funcions en una unica revista ). Compta amb un comite d'experts que assessora l'editor sobre la qualitat i el rigor cientific dels articles presentats avaluats per experts . La majoria d'articles cientifics de les revistes, com a minim aquells que presenten resultats inedits, comencen amb una introduccio sobre el context per situar la rellevancia de l'estudi, despres inclouen la metodologia de recerca (materials i metodes) o els termes basics que es volen explicar, els resultats obtinguts i les conclusions o discussio, entre les quals s'inclouen les preguntes no resoltes o direccions de possibles investigacions futures. La majoria d'articles contenen un breu resum inicial o abstract , sovint multilingue, que ajuda al lector a triar els temes del seu interes. La revista cientifica mes antiga del mon es el Journal des savants frances, publicat per primer cop en 1665. Entre les revistes de mes factor d'impacte hi sol haver Nature i Science , de caracter ≪generalista≫, o The New England Journal of Medicine o The Lancet , especialitzades en medicina.

Edicio [ modifica ]

En les revistes cientifiques els articles passen un:

1. Proces d'acceptacio o rebuig inicial per part d'un editor.
2. Proces d'avaluacio de la qualitat de l'article a carrec dels membres del comite assessor o cientific de la revista, format per especialistes, la qual cosa s'anomena avaluacio d'iguals o peer review . Encara que els arbitres o avaluadors (en angles peers o referees) acostumen a ser dos, la paraula iguals no significa aqui ‘dos', sino ‘persona de nivell de coneixements semblant o similar al de l'autor’.
3. Proces de revisio ortografica i codificacio (majuscules, negretes, cursives, peus d'il·lustracions, bibliografia...). Comprovacio d'URL.
4. Proces de revisio d'estil i millora de la intel·ligibilitat del text. Es desglossen sigles i, si es necessari, s'afegeixen il·lustracions i requadres explicatius. ^[1]

A Catalunya [ modifica ]

Dins del panorama cultural catala hi ha hagut diverses iniciatives de creacio d'una premsa de divulgacio cientifica. L'unica que ha aconseguit consolidar-se dins del mercat editorial ha estat la revista Metode , considerada actualment la publicacio de divulgacio de referencia de l'ambit linguistic catala. ^[2]

Sovint aquesta premsa especialitzada s'ha trobat amb una doble dificultat. D'una banda, els interessos economics de les editorials, i de d'altra, el desinteres de la comunitat cientifica per divulgar els progressos. A mes, cal tenir en compte la llengua de la societat a la qual s'adreca. Al mon cientific, hi predomina l' angles , la qual cosa dificulta encara mes la participacio dels investigadors en la difusio del treball.

Tot i aquests entrebancs, en el context de la cultura catalana trobem diferents iniciatives dutes a terme amb rigor i qualitat. La primera es remunta als anys vuitanta. El 1980 apareixia el primer numero de Ciencia. Revista de Ciencia i Tecnologia , que reprenia l'esperit d'una capcalera historica, Ciencia , publicada entre el 1926 i el 1933. Una revista que ja havia demostrat que el catala era una llengua viable per a la comunicacio cientifica, fins i tot en un context dificil com era la dictadura de Primo de Rivera . Aquesta nova Ciencia , doncs, dirigida pel bioleg Joan Senent-Josa , naixia amb l'objectiu de difondre el coneixement cientific i, tambe, de normalitzar el catala en aquest ambit. La intencio era aconseguir una publicacio d'alta divulgacio, que fes public el coneixement cientific i que servis d'intercanvi entre cientifics i investigadors de diverses branques. Tanmateix, continues aturades i canvis en la direccio en van provocar la desaparicio el 1991, que va deixar un buit en la divulgacio cientifica en catala.

La Vanguardia tambe va decidir llancar el seu primer suplement cientific a finals dels anys vuitanta, contemporaniament a la darrera etapa de Ciencia . El diari barceloni feia alguns anys que publicava una seccio dominical titulada amb el mateix nom, Ciencia . El 1989, va passar als dissabtes i va ser llavors quan va prendre el format de suplement amb el titol de Ciencia y Tecnologia . La coordinacio anava a carrec de Vladimir de Semir . Un suplement que comptava amb la col·laboracio de periodistes i cientifics. El format de quadern independent, a tot color, amb una frequencia setmanal, el va presentar mes com una revista de divulgacio que no com a premsa diaria. Ciencia y Tecnologia barrejava articles d'opinio, noticies d'actualitat, reportatges i entrevistes. El resultat va ser un suplement atractiu i ame, pero rigoros i amb una clara vocacio divulgativa. ^[2]

Al llarg dels anys, el suplement experimentaria diverses modificacions. Es va fusionar amb el suplement de Salud y Calidad de Vida i va anar canviant de nom fins que va adquirir el de Ciencia y Salud , el 1996. No va disposar de gaire temps mes. El 20 de juliol de 1997 es va deixar d'editar, malgrat que comptava amb un gran nombre de seguidors entre els lectors de 'La Vanguardia'. A partir d'aquell moment, les noticies sobre ciencia i medicina van comencar a incloure's a la seccio de societat, seguint el model d'altres diaris generalistes. ^[2]

La revista Nat tambe va correr la mateixa sort. Una iniciativa ambiciosa, editada per ' Sapiens' i dirigida per la periodista mediambiental M. Josep Pico . Una publicacio que va rebre una bona acollida, pero que nomes va durar tres anys, del 2005 al 2008 . ^[2]

En aquest context de dificultat, Metode s'ha convertit en l'unica iniciativa editorial que ha aconseguit consolidar-se. Inicialment, la revista es va trobar tambe amb problemes. D'una banda, l'enfrontament amb un mercat complicat com es el de la divulgacio cientifica, i d'altra banda, la de ser publicada en catala i des del Pais Valencia. Malgrat tot, editada per la Universitat de Valencia i dirigida per Marti Dominguez, avui dia es un referent de la difusio cientifica en l'ambit de la cultura catalana. A mes, ha rebut diverses distincions com ara el Premi Nacional de Periodisme, el Premi APPEC 2007 o el Premi Prisma 2009. I des del 2009 es tambe una revista de referencia a la Xarxa Vives, associacio d'universitats que aglutina vint institucions de Catalunya, del Pais Valencia, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord i d'Andorra. ^[2]

Influencia internacional [ modifica ]

L'index internacional de revistes mes prestigios es el Journal Citation Reports . ^[3] La darrera versio, JCR 2008 , conte nomes 8.194 publicacions. Tanmateix son les que compleixen els rigorosos criteris de seleccio. ^[4] Malgrat la representacio esbiaixada, que sembla orientar-ho tot cap a l'area anglosaxona, i les ciencies pures, mediques i de la vida, el JCR 2008 inclou 19 publicacions catalanes, les quals representen un 35,2% de les publicacions espanyoles. Pel que fa a les edicions del JCR , 17 corresponen a Science i nomes 2 a Social Science . ^[5]

A banda, cal tenir en compte que una revista pot estar inclosa en mes d'una categoria tematica. Dins de cada categoria, les publicacions es classifiquen en quartils segons el factor d'impacte, es a dir, segons el nombre de cops que han estat citades. A Catalunya, de fet, es publica l'unica revista cientifica espanyola que s'inclou en el primer quartil d'una categoria, la que rep el nom de Geologica Acta . Sis de les dotze publicacions estatals consten al segon quartil: International Microbiology , en 2 categories; AIDS Reviews , tambe en 2 categories, Collectanea Mathematica i, finalment, la Revista Espanola de Cardiologia . ^[5]

Pel que fa a Catalunya, cal subratllar que la trobem representada en dues de les principals bases de dades bibliografiques internacionals: 74 revistes a Scopus (Elsevier) i 35 a ISI Web of Science (Thomson Reuters) (Garfield, 2009). Per grans arees, la majoria d'aquestes publicacions corresponen a ciencies mediques, pures i de la vida. En aquest sentit, cal remarcar la considerable presencia a Catalunya (sobretot a Barcelona) d'editorials especialitzades en revistes cientifiques de resso internacional: Elsevier , que incorpora Masson i Doyma , Mayo , Prous Science , Viguera , etc. ^[5]

D'altra banda, pero, tambe cal reivindicar les revistes cientifiques de tots els camps del coneixement i que, sovint, assoleixen un impacte mes local. En primer lloc, s'ha de tenir en compte la contribucio de RACO ( Revistes Catalanes amb Acces Obert ). Aquest ultim es tracta d'un diposit digital del Consorci de Biblioteques Universitaries de Catalunya (CBUC) que permet l'acces a 260 revistes cientifiques i erudites. ^[5]

En segon lloc, el Portal de Revistes Cientifiques de l' Institut d'Estudis Catalans (IEC). Una plataforma que ofereix un entorn comu a les publicacions de l'academia nacional i de les seves societats filials. Entre aquestes, cal destacar Contributions to Science i Catalan Historical Review . En darrer lloc trobem l' Associacio de Publicacions Periodiques en Catala d'Abast Nacional (APPEC). Una xarxa que aplega mes de 140 publicacions en llengua catalana de subscripcio no gratuita, juntament amb les de venda al public, de periodicitats diverses i tematiques molt variades. ^[5]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Cost de publicacio d'article

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Revista cientifica

• http://wac.colostate.edu/books/bazerman_shaping/
• http://www.dlib.org/dlib/december99/12harnad.html