Escut del Requete
Bandera Tradicionalista
Requete
o
requete
[1]
fou l'organitzacio paramilitar del
carlisme
creada a principis del segle
xx
. L'us mes antic del terme "requete" correspon al Tercer Batallo de Navarra, denominat del Requete, el 1835, durant la
Primera Guerra Carlina
. El valor dels seus components va fer que, per extensio, aquesta denominacio es generalitzes a tots els combatents carlins.
A principis del segle XX diverses organitzacions carlines van utilitzar aquesta denominacio per a elles o les seves publicacions periodiques a diferents llocs d'Espanya: Catalunya, Arago, Andalusia. Una d'elles va ser fundada per
Joan Maria Roma
com una organitzacio juvenil del carlisme en
1907
. Tenia com organ d'expressio a
Lo Mestre Titas
. Sota la direccio de
Joaquim Llorens
es va convertir a partir de
1913
en l'organitzacio paramilitar del carlisme seguint l'exemple dels
Camelots du Roi
l'organitzacio juvenil d'extrema dreta d'
Action Francaise
. Va mantenir escassa activitat en els anys de la
Primera Guerra Mundial
, reactivant-se el
1920
sota la direccio de
Juan Perez Najera
i sobretot despres de la proclamacio de la
Segona Republica Espanyola
, fonamentalment a Navarra, on havia uns 10.000 requetes organitzats.
El 1932
Jose Enrique Varela
es va fer carrec de la direccio dels requetes, als quals va estructurar militarment: des de la unitat basica, la patrulla, que es componia de 5 boines vermelles i un cap, el requete que formava una companyia de 246 homes i finalment el terc que estava format per tres companyies.
Ricardo Rada
es va posar al carrec de l'organitzacio el 1935 i al juliol de 1936 els requetes sumaven 30.000 homes. El 15 d'abril de 1934, es va celebrar l'Acte de Quintillo a Sevilla, que va consistir en la presentacio i desfilada, publicament de la milicia armada carlina. En aquest acte, van participar 650 boines vermelles andalusos, uniformats i instruits militarment, que va suposar una exhibicio sense precedent a la qual van assistir els dirigents carlins nacionals, per a demostrar la forca que tenia el requete fora dels seus feus tradicionals.
Durant la
Guerra civil espanyola
els tercos de requetes, que van combatre al costat de
Francisco Franco
, van tenir una actuacio destacada. En total es van constituir 41 tercos: 10 compostos per navarresos, 8 per bascos, 8 per castellans, 7 per andalusos, 6 per aragonesos, 1 per asturians i 1 per catalans, el conegut com a
Terc de Requetes de la Mare de Deu de Montserrat
.
Els noms de tots ells es troben gravats en les estacions del Via Crucis de
Montejurra
, i el del Terc de la Mare de Deu de Montserrat te una petita capella al
monestir de Montserrat
. Es calcula que al voltant de 60.000 requetes van participar en la guerra civil i d'ells uns 6.000 van morir.
El 1959 es va constituir a Burgos la Germanor Nacional d'Antics Combatents de Tercos de Requetes.
Bibliografia
[
modifica
]
- Francisco de Paula Madrazo:
Historia militar y politica de Zumalacarregui
; Madrid 1844.
- Julio Arostegui
:
Los combatientes carlistas en la Guerra Civil espanola 1936-1939
, Madrid 1991
- Larraz Andia
, Pablo;
Sierra Sesumaga
, Victor.
Requetes: de las trincheras al olvido
.
La Esfera de los libros
, 2011, p. 956.
ISBN 9788499700465
.
Enllacos externs
[
modifica
]
- ↑
Requete
en pronuncia occidental i
requete
en pronuncia oriental. Per a mes informacio, consulteu
el Llibre d'estil