Escut de Mirdita
Republica de Mirdita
(Fou una
republica
no reconeguda de curta durada, declarada al nord d'
Albania
per
Marka Gjoni
i els seus seguidors. Va existir entre el
17 de juliol
i
20 de novembre
1921
.
Rebel·lio de Mirdites contra els otomans
Mirdita es una important regio del centre i el nord d'Albania. Pobla la part meridional de la regio muntanyosa que ocupa el Drin central i que a
Munela
assoleix una altura de 2.000 m. El pais, que porta el nom de Mirdita i que esta limitat al nord pel
Dukadschin
, a l'est per
Valmor
, al sud pel mont
Salkota
(1.714) i a l'oest pels monts fronterers a la
Mar Adriatica
, correspon una extensio de 1.400 km², que en el temps de la seva independencia contava entre 20 i 25 mil habitants catolics, que posaren en peu de guerra un exercit de 6.000 homes. No hi ha cap ciutat, i la seva poblacio mes important es
Orosi
, amb escoles i un gran temple que en el seu temps fou residencia del cap espiritual (un abat mitrat).
Parlant el dialecte
gego
. Des de principis del segle
xviii
estaven governats per princeps de la sang, anomenats
capitans
, el fundador dels quals fou
Dchon Marku
. El pais esta dividit en cinc
barjaks
, a saber: Orosi,
Spaci
,
Kusneni
,
Fani
i
Dibri
, cadascun dels quals esta governat per un
barjaktar
(abanderat), el qual acabdilla al poble en la guerra i en temps de pau recolza els consellers municipals.
Els tractats amb
Turquia
i amb les tribus circumveines se sotmetien a la deliberacio de l'assemblea popular, que es reunia tots els anys en l'esglesia de Sen Pal, d'Orosi. La vida social es regulava d'acord amb les
Kanuni Leck Dukadchinit
, o sigui, certes lleis en vigencia des de quatre-cents anys, les infraccions de les quals es castigaven amb la confiscacio del bestiar, ja que el bestiar, a manca de moneda, constituia el recurs general de l'intercanvi. Per aixo, els mirdites eren tinguts per lladres de bestiar, que molestaven sens parar als tractants que feien la ruta de la carretera de
Shkoder
i
Prizren
, entorpint a vegades el trafic setmanes senceres.
Soldat Mirdita
El furt fora del seu territori manca de sancio; per contra, la venjanca sagnant era reprimida fortament.
La principal activitat dels mirdites es l'
agricultura
i la cria de bestiar; vestien com els habitants del centre d'Albania, o sigui un vestit llarg de
franel·la
subjectat per un cinturo vermell, calces de
lli
i avarques. Son catolics, pero quant a practiques externes no tenen mes que desdejuni i les processons. Vivien en miserables barraques de pedra. Fora de Orosi, no hi havia escoles mes que a
Kacinjeti
i a
Spaci
. Mai un mirdita es casa amb dona de la seva tribu, mirant-se entre ells aquesta boda com una especie d'incest. La costum general consisteix a raptar una dona de les tribus musulmanes properes, batejar-la i despres celebrar el matrimoni d'acord amb el ritu catolic.
Els mahometans no solen oposar-se al rapte, perque es ben sabut entre ells que despres sera remunerat el pare de la raptada. Les dones contrauen matrimoni amb els albanesos d'altres tribus. L'adultera era sepultada sota una pila de pedres pel seu parent mes proper, i el cap de l'amant s'enviava al marit per a notificar-li el castig. La instruccio era nul·la.
Bibliografia
[
modifica
]