De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La
Republica Txetxena d'Itxkeria
(en
txetxe
:
Нохчийн Республика Ичкери
, transcrit:
Nokhtxiin Respublika Itxkeri
, versions escurcades:
Нохчийн Республика
,
Nokhtxiin Respublika
- Republica Txetxena, i
Нохчийчоь
, transcrit
Nokhtxiitxo
- Txetxenia) es el nom del govern rebel txetxe, contraposat a la republica autonoma de
Txetxenia
,
subjecte federal
de
Russia
. Fou declarada l'any
1991
, i no ha obtingut mai cap reconeixement tot i controlar
de facto
parts importants del pais en diferents moments, especialment durant el govern de
Djokhar Dudaiev
. Tan sols va rebre el suport del president
georgia
Zviad Gamsakhurdia
, i dels
talibans
quan aquests governaven l'
Afganistan
. Dudaiev fou qui elegi el nom d'
Itxkeria
per a la nova republica, pres d'una regio muntanyosa feu del
teips
(clans) mes independentistes. Durant les hostilitats amb
Russia
, la representacio oficial del govern a l'exili va estar a
Londres
.
Marcada per les guerres txetxenes, organicament Itxkeria va estar relacionada amb organitzacions
rebels
del nord del Caucas: els jamaats (assemblees) i l'Exercit d'Alliberament del Daguestan, i impulsa el
Congres dels Pobles de Daguestan i Itxkeria
, liderat pel txetxe
Xamil Bassaiev
i
Movladi Udugov
.
[1]
Tot i compartir l'objectiu d'aconseguir una Txetxenia independent, els sectors mes moderats d'Itxkeria van tenir conflictes amb organitzacions de caracter fonamentalista com el
Regiment Islamic per a Proposits Especials
o la
Brigada Islamica Internacional de Manteniment de la Pau
. Es considera que la fi de la Republica fou el 2007, quan
Doka Umarov
la va integrar en l'anomenat
Emirat del Caucas
, una organitzacio que deia aglutinar els moviments independentistes i islamics del
nord del Caucas
, de la que Umarov se'n declara
Emir
. El gir islamista d'Itxkeria va ser refusat per algunes faccions de l'exili.
[2]
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
