 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
La
Republica Socialista Sovietica del Turkmenistan
(
RSS del Turkmenistan
) va ser una republica constituent de la
Unio Sovietica
fins al
1991
, any en que es va declarar la independencia del
Turkmenistan
. Inicialment es va constituir, el
7 d'agost
del
1921
, com a l'
Oblast
Turcman de la Republica Socialista Sovietica Autonoma del Turkestan. El
13 de maig
de
1925
es va formar l'RSS del Turkmenistan i es va convertir en una de les 15 republiques de la Unio Sovietica. El
27 d'octubre
de
1991
es va canviar el nom a Republica del Turkmenistan. Tenia un Soviet Suprem de 285 diputats. Durant tot el periode comunista els carrecs foren acaparats per membres de la
tribu tekke
.
Els turcmans presentaren una forta resistencia a la
col·lectivitzacio
del 1929, i mantingueren resistencia armada fins al 1936. El 1928 tambe es va engegar una forta campanya antireligiosa, de manera que de les 500 mesquites que hi havia el 1917, nomes en restaven 4 el 1979. Pero el nou regim millora tambe la seva situacio en salut i cultura, va estendre el regadiu agrari (amb el
Canal de Karakorum
), i el conreu del coto des del 1945.
El cap del partit,
Sultan Babayev
, fou obligat a dimitir juntament amb molts mes membres del govern el 1958 acusat de nacionalisme, per proposar que els turcmans ocupessin mes carrecs directius al pais. El 1979 el professor Nazarov es va rebel·lar contra l'obligatorietat de l'examen final en rus a la Universitat d'
Aixgabat
.
Saparmurad Niyazov
, nomenat cap del partit des del 1985, dirigi el pais a l'estil de Kunayev o Rachidov en el seu moment. I el pais, proveidor de materia primera a Russia, amb un pobre nivell de comunicacions, manca d'una historia de nacio unificada i divisions tribals, va despertar les protestes i critiques per l'impacte mediambiental.
Com a consequencia del rigid control sovietic de la vida religiosa, el 1985 nomes hi havia quatre mesquites oficials al Turkmenistan, pero la vida religiosa hi tenia poc contacte, ja que es basava en els sants sufites, els cementiris musulmans i els llocs sagrats. L'islam no oficial era seguit pels
mollasumak
(pseudomullahs), molts d'ells itinerants que viatjaven de vila en vila i de santuari en santuari. Els pirs tenien sovint santuaris de devocio, els mes importants dels quals eren el d'Agishan (anomenat
Zengi Baba
), considerat com ancestre d'un clan de la federacio tekke; un altre era marcat per una tomba a Archman (Krasnovodsk) i a Goymat, vorta
Geokteppe
, que era identificat amb el clan
bakdash
de la federacio yomut. El santuari Zengi Baba inclou una fortalesa vora Sarygamysh i mausoleus medievals a
Bakherden
, aixi com els santuaris de Kopet Dagh i
Bakdash
; considerat com una reminiscencia preislamica,
Zengi Basba
es adorat com a patro del ramat. El dedicat a
Babagammar
(o
Gammarbaba
) inclou un vora
Kopetdagh
i un altre vora Yoloten; aquests, segons la tradicio popular, es considerat pir dels saz i dutar, instruments musicals fets amb fusta sagrada. Altres llocs de pelegrinatge eren les tombes de
Chopanata
,
Garababa
,
Gozlibaba
i
Saragtbaba
.
Durant la revolucio iraniana, les autoritats sovietiques es tornarien mes rigoroses, que no pas efectives. Com que la constitucio sovietica garantia la llibertat de consciencia, les sancions foren aplicades principalment als alts carrecs de la jerarquia sufi (murids,
dervixos
,
kalendars
,
walis
,
pirs
,
ishans
) sota acusacions de parasitisme,
alcoholisme
i maltractar l'esposa. Des del 1981 els
mollasumaks
sufis foren duts a camps de treball correctius establerts amb aquests proposit a
Naftezavodsk
.
L'oposicio politica, a mes a mes, era desarticulada, a diferencia d'altres republiques, i el primer partit opositor,
Agzybirlik
, no es va fundar fins al 1989.