한국   대만   중국   일본 
Republica Socialista Sovietica Lituana-Belarussa - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Republica Socialista Sovietica Lituana-Belarussa

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Lietuvos?Baltarusijos TSR
Л?то?ска?Беларуская ССР
Литовско?Белорусская ССР

Republica Socialista Sovietica Lituana-Belarussa



1919


de}}} Litbel

Bandera

Ubicació de Litbel
Informacio
Capital Vilnius
Minsk
Smolensk
Idioma oficial litua , belarus , rus , polones i idix . [1]
Periode historic
Establiment 17 de febrer  de  1919
Dissolucio 17 de juliol  de  1919
Politica
Forma de govern Republica Socialista Sovietica
President
Consell de Comissaris del Poble

La Republica Socialista Sovietica Lituana-Belarussa (RSSLB; en litua : Lietuvos?Baltarusijos Tarybin? Socialistin? Respublika ; en belarus : Л?то?ска?Беларуская Савецкая Сацыял?стычная Рэспубл?ка; en rus : Литовско?Белорусская ССР; en polones : Litewsko?Białoruska Republika Rad ) o Litbel ( Lit-Bel ) va ser una republica socialista sovietica que va existir en territoris de les modernes Belarus i Lituania durant aproximadament set mesos de l'any 1919 . Va ser creada per la unio de la Republica Socialista Sovietica de Lituania i de la Republica Socialista Sovietica de Belarus . Aquesta efimera republica es va dissoldre quan l'Exercit polones va ocupar els territoris que reclamava l'RSSLB a la Lituania Oriental, durant la Guerra poloneso-sovietica .

Antecedents [ modifica ]

La revolucio bolxevic a Russia a l'octubre de 1917 va establir un govern comunista en el pais. Aquest, es va afrontar des del primer moment a una guerra civil , i va decidir negociar una pau rapida amb les Potencies Centrals per donar fi a la participacio russa a la Primera Guerra Mundial i poder enfrontar-se en condicions a les diverses faccions contrarevolucionaries que se li l'acaraven. D'acord amb el Tractat de Brest-Litovsk (marc de 1918) Russia va aconseguir la pau a costa de perdre una considerable extensio del seu territori; les actuals Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania, Polonia, Moldavia, Belarus i Ucraina van quedar sota ocupacio militar de les potencies centrals. Tanmateix l'esdevenir de la guerra al Front Occidental va propiciar la rendicio i derrota de les potencies centrals nomes uns mesos mes tard, al novembre de 1918.

Aixi despres del final de la Primera Guerra Mundial al novembre de 1918, la Unio Sovietica va comencar una ofensiva cap a l'oest seguint la retirada de l'exercit alemany i el buit de poder deixat per aquests. A la seva concepcio de revolucio proletaria global els bolxevics russos tractaven de propagar la revolucio per tot el mon. El seu objectiu amb l'ofensiva cap a l'oest era des d'aquest prisma crear una xarxa de republiques sovietiques ≪germanes≫ a l' Europa de l'Est , [2] fins a arribar a prendre contacte territorial amb Alemanya i Hongria on s'estaven produint en aquests moments d'altres moviments revolucionaris de caracter proletari (la Revolucio de Novembre a Alemanya i la proclamacio d'una republica sovietica a Hongria ), amb l'objectiu de recolzar aquests moviments. [3] Tambe cabia entendre aquesta ofensiva des d'un altre prisma, el de l'intent de recuperacio dels territoris que Russia s'havia obligat a cedir uns mesos abans a Brest-Litovsk. En el seu avancament cap a l'oest els sovietics es van enfrontar principalment als moviments nacionalistes dels paisos acabats d'independitzar. Comptaven aixo si amb el suport de grups comunistes locals que van anar fundant republiques sovietiques formalment independents a mesura que es produia l'avenc sovietic, encara que aquestes a la practica estaven controlades des de Russia. A la fi de desembre de 1918, les forces bolxevics van arribar fins a Lituania.

El 16 de desembre de 1918 es va proclamar la Republica Socialista Sovietica de Lituania , [4] i uns pocs dies mes tard, l'1 de gener de 1919 es va fundar alhora la Republica Socialista Sovietica de Belarus . [5] Les dues noves republiques eren febles estats governats pels acabats de crear Partit Comunista de Lituania i Partit Comunista de Belarus , mancats de suport popular. [6] Enfrontats a diversos revessos militars en els seus enfrontaments amb els nacionalistes lituans i polonesos, els sovietics van decidir combinar els seus esforcos i les dues republiques es van fusionar a Litbel el 27 de febrer de 1919. [4] Els partits comunistes tambe van ser fusionats al Partit Comunista de Lituania i Belarus.

Estat de breu durada [ modifica ]

L'RSS Lituana-Belarussa va tenir una breu vida, tot just set convulsos mesos al llarg de 1919. Durant aquest temps es va encarar a dues guerres en paral·lel, la Guerra poloneso-sovietica i la Guerra lituanopolonesa .

La unio de les dues republiques sovietiques no va tenir bona acollida en cap dels dos paisos. [1] Particularment els belarussos van viure la fusio com una sort de traicio a les seves aspiracions nacionals per part dels bolxevics, [1] entenent que aquests les havien donat suport anteriorment per interes tactic. L' RSS Belarussa va ser dividida en dues parts, les provincies de Smolensk , Vitsiebsk i Mahiliou van ser lliurades a la RSF Russa i les restants provincies belarusses al nou estat litua-belarus. El poeta i politic belarus Zmicier Zhylunovich , president de l' RSS Belarussa va abandonar els seus carrecs politics en senyal de protesta. [7]

Moscou va insistir en la conveniencia de la fusio i la unio va ser supervisada per Adolph Joffe , que va escollir els membres del govern del Litbel. El nou govern va ser encapcalat pel litua Vincas Mickevi?ius-Kapsukas , president del Sovnarkom ?carrec corresponent al de primer ministre? i no va incloure belarussos a les seves files, [1] encara que si jueus i polonesos. El govern va ser financat per credits de la RSF Russa . [1] Historiadors descriuen aquest govern com una ≪creacio artificial≫ o ≪una ficcio≫. [8]

Inicialment la capital de Litbel va ser Vilnius . Al mes d'abril va ser traslladada a Minsk , despres que Vilnius fos ocupada per l'Exercit Polones en l' Ofensiva de Vilnius . [4] El premier Sovietic Vladimir Lenin tenia l'esperanca d'iniciar negociacions amb Polonia mitjancant el comunista polones Julian Markhlevski i oficialment va liquidar Litbel el 17 de juliol de 1919. [9] Llavors quasi tot el territori de Litbel estava ja ocupat pels polonesos. El 8 d'agost van ocupar Minsk i el govern de la ja fantasmal Litbel va ser evacuat a Smolensk . [10]

Repercussions [ modifica ]

El setembre del 1919 els sovietics havien reconegut ja la independencia de Lituania i es van oferir a negociar un tractat de pau amb els lituans. [4] El Tractat de pau lituano-sovietic va ser signat finalment el 12 de juliol de 1920 .

En aquell temps la Guerra poloneso-sovietica havia canviat de sentit, estant aquesta vegada favorable als sovietics. Les tropes sovietiques van recuperar Minsk i aleshores els bolxevics van reorganitzar radicalment la Republica Socialista Sovietica de Belarus , que va neixer novament el 31 de juliol de 1920. [5] Encara que per a aquell moment els sovietics havien reconegut ja a Lituania, van planejar un cop d'estat per enderrocar al govern litua i reeestablir Litbel. [8] Tanmateix, despres de perdre la Batalla de Varsovia van ser novament empesos cap a l'est pels polonesos. La frontera Polonesa-Rusa va ser determinada per la Pau de Riga , que va deixar aproximadament la meitat del territori belarus en mans poloneses i l'altra meitat a les mans de la Republica Socialista Sovietica de Belarus . [5] Alguns historiadors creuen que la victoria polonesa va salvar la independencia lituana del cop planejat pels sovietics, ja que va deixar a Lituania sense fronteres comunes amb el territori sovietic. [11] [12]

Membres del Consell de Comissaris del Poble [ modifica ]

Els membres del Consell de Comissaris del Poble (equivalent a un gabinet de ministres) el 27 de febrer de 1919 eren: [13]

  • President i Comissari d'Afers Exteriors: Vincas Mickevi?ius-Kapsukas
  • Comissari d'Assumptes Interiors: Zigmas Aleksa-Angarietis
  • Comissari d'Aliment: Moses Kalmanovich
  • Comissari de Treball: Semyon Dimanstein
  • Comissari de Finances: Yitzhak Weinstein
  • Comissari de Carreteres: Aleksandras Jak?evi?ius
  • Comissari d'Agricultura: Vaclovas Bielskis
  • Comissari d'Educacio: Julian Leszczy?ski
  • Comissari de Comunicacions: Carl Rozental (К. Ф. Розенталь)
  • Comissari de Justicia: Mieczysław Kozłowski (Мечислав Козловский)
  • Comissari de Guerra: Jozef Unszlicht
  • Comissari de Salut: Petras Avi?onis
  • Comissari d'Economia del Poble: Vladimir Ginzburg
  • Comissari d'Afers Socials: Josif Oldak

Vegeu tambe [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Republica Socialista Sovietica Lituana-Belarussa