Republica Popular d'Ucraina

Укра?нська Народна Республ?ка
Ukrainska Narodnya Respublika

Republica Popular d'Ucraina


1917  ?  1921




de}}}Ucraïna de}}}Ucraïna
Bandera Escut
Himne nacional : Ще не вмерла Укра?на    ( Ucraines )
Sxe ne vmerla Ukraina ( transcrit )
La gloria d'Ucraina no ha mort
Ubicació de UcraïnaMapa d'Ucraina amb fronteres provisionals el 1919
Informacio
Capital Kiev
50° 27′ N, 30° 30′ E  /  50.450°N , 30.500°E  / 50.450; 30.500
Idioma oficial Ucraines , idix , rus
Religio Esglesia Ortodoxa ~85%
Judaisme ~9%
Esglesia Catolica Romana ~4%
Moneda Karbovanets , hrivnia
Geografia
Superficie 1897: 477.021 km²
Poblacio 1897 (est.): 23.430.407 ( Densitat : 49,1 h/km²)
Periode historic
Primera Guerra Mundial
Fundacio de la Republica 7 de novembre  de  1917
Independencia de la Republica 22 de gener de 1918
Saqueig de Kiev 9 de febrer de 1918
Estat Ucraines 29 d'abril de 1918
Directori d'Ucraina 13 de novembre de 1918
Pau de Riga 18 de marc  de  1921
Politica
Forma de govern Republica parlamentaria
President
 ? 1918: Mikhailo Hruixevski
 ? 1918-1919: Volodimir Vinnitxenko
 ? 1919-1925: Simon Petliura
President
 ? 1926-1954: Andri Livitski
 ? 1954-1965: Stepan Vitvitski
 ? 1965-1989
1989-1992:
Mikola Livitski
Mikola Plaviuk

La Republica Popular d'Ucraina ( ucraines : Укра?нська Народна Республ?ка transcrit Ukrainska Narodnya Respublika , abreujat УНР UNR , amb ortografia antiga Укра?нська Народня Республ?ка , transcrit Ukrainska Narodnia Respublika ) tambe coneguda com a Republica Nacional Ucrainesa , fou una republica que es va declarar en part del territori de la moderna Ucraina despres de la Revolucio russa .

Historia [ modifica ]

Onada revolucionaria [ modifica ]

Febrer de 1918, article de The New York Times on es mostra un mapa dels territoris de l' Imperi Rus reclamants per la Republica Popular d'Ucraina en aquella epoca, abans de l'annexio de les terres austro-hongareses de la Republica Popular d'Ucraina Occidental .
Fronteres d'Ucraina autonoma segons la directiva Del Govern Provisional De Russia 1917/08/04 (destacats en vermell).

El 23 de juny de 1917 ( 10 de juny segons el calendari julia (CJ), aleshores vigent al territrori), la Rada Central d'Ucraina declara la seva autonomia com a part de la Republica Russa segons la seva primera decisio al Congres Militar de Tots els Ucrainesos. La mes alta institucio de govern de la Republica Popular d'Ucraina esdevingue el Secretariat General , encapcalat per Volodimir Vinnitxenko . El Primer Ministre de Russia, Aleksandr Kerenski reconegue el Secretariat, nomenant-lo com a junta directiva representativa del Govern Provisional Rus i limitant els seus poders a cinc gubernies : Volinia , Kiev , Podol·lia , Txernigov (Txernihiv en ucraines ) i Poltava . Al principi Vinnitxenko protesta i deixa el seu carrec com a lider de Secretariat, pero finalment retorna per reconstruir el Secretariat despres que la Rada Central accesptes la Kerensky Instruktsiya i emetes la Segona Universal .

Despres de la Revolucio d'Octubre de 1917 la faccio kieviana del Partit Bolxevic instiga la revolta a Kiev el 8 de novembre de 1917, a fi i efecte d'establir el poder sovietic a la ciutat. Les forces del districte militar de Kiev intentaren aturar-lo, pero despres que la Rada Central dones el seu suport al bolxevics, les forces russes van ser foragitades de Kiev. Despres d'expulsar les forces governamentals, la Rada va anunciar una amplia autonomia per a la Republica Ucrainesa, que encara mantenia lligams amb Russia, el 22 de novembre de 1917. El territori de la Republica va ser proclamat el 20 de novembre del 1917 (7 de novembre CJ) per la Tercera Universal [1] de la Rada Central amb la inclusio de les gubernies de Volinia , Kiev , Podol·lia , Txernigov , Poltava , Kharkov , Iekaterinoslav , Kherson , Taurida , (sense incloure-hi Crimea ). Tambe manifesta que la gent de Voronej , Kholm i Kursk estava convidada a unir-se a la republica a traves d'un referendum . Mes enlla encara, la Rada Central, en la seva Universal, manifestava que, donat que no hi havia cap mena de govern a la Republica Russa despres de la Revolucio d'octubre , es proclamava a si mateixa com a maxima autoritat en el territori d'Ucraina, fins que no s'hagues restaurat l'ordre a la republica russa. La Rada Central considera totes aquestes activitats revolucionaries (com ara la Revolucio d'octubre ) com si fossin una guerra civil i expressa les seves esperances per a la resolucio del caos.

Despres d'una breu treva, els bolxevics s'adonaren que la Rada no tenia cap mena d'intencio de donar suport a la Revolucio. Es reorganitzaren en un Consell de Soviets de tots els Ucrainesos el desembre de 1917 en un intent de prendre el poder. Quan aixo falla a causa de la manca relativa de popularitats dels bolxevics a Kiev, passaren a Kharkiv . Els bolxevics d'Ucraina declararen proscrit el govern de la Republica Popular Ucrainesa i proclamaren la Republica Socialista Sovietica d'Ucraina , amb capital a Kiev, tot afirmant que el Secretariat del Poble d'Ucraina era l'unic govern del pais. L' Exercit Roig bolxevic entra a Ucraina des de la RSFS de Russia en suport del govern sovietic local. Com que les relacions dins de la Rada Central s'havien agrit forca, una serie de republiques sovietiques regionals al territori d'Ucraina van proclamar la seva independencia i fidelitat al Sovnarkom de Petrograd ( Republica Sovietica d'Odessa (Ucraina del sud) i Republica Sovietica de Donetsk - Krivoi Rog (Ucraina oriental)). La Republica de Donetsk-Krivoi Rog va ser creada per un decret directe de Lenin com a part de la RSFS de Russia amb la seva capital a Kharkiv . Aquell decret fou reeixidament implementat per Fyodor Sergueiev que es va convertir en president del govern municipal aixi com, simultaniament, s'unia al govern sovietic d'Ucraina. A diferencia de la Republica de Fyodor Sergueiev , la Republica d'Odessa no va ser reconeguda per cap altre govern bolxevic i per propia iniciativa havia entrat en conflicte militar amb Romania pel control sobre la Republica Democratica Moldava , el territori de la qual estava sota disputa.

Independencia [ modifica ]

Tractat de Brest-Litovsk (9 de febrer de 1918)
   Republica Popular d'Ucraina
   Territoris en disputa (amb franges)
   Arees habitades per una majoria ucrainesa
   Tropes alemanyes la tardor de 1917
   Russia sovietica
   Govern regional del Don
   Govern regional de Kuban
   Govern regional de Crimea
   Austria-Hongria
   Consell polones
   Romania
   Moldavia
   Serbia

A causa de l'agressio patida per part de la Russia Sovietica , el 25 de gener de 1918 la Rada Central va emetre la seva Quarta Universal (datada el 22 de gener de 1918), trencant els llacos que la unien amb la Russia Bolxevic i proclamant un estat ucraines sobira .) [2] Menys d'un mes despres, l'Exercit Roig assetjava Kiev.

Assetjada pels bolxevics i havent perdut molt territori, la Rada es veie forcada a buscar ajut exterior, i signa un tractat adjunt al Tractat de Brest-Litovsk el 9 de febrer de 1918, per tal d'obtenir ajuda militar dels Imperis alemany i austrohongares . Alemanya ajuda l'Exercit Ucraines a foragitar els bolxevics d'Ucraina. El 20 de febrer, 1918 el consell del Kuban accepta la resolucio per a unio federal de Kuban amb a Ucraina, mentre les forces bolxevics empenyien cap a Ekaterinodar . S'accepta enviar la resolucio per a la seva ratificacio al govern ucraines.

Despres del tractat de Brest-Litovsk, Ucraina es converti en un protectorat virtual de l' Imperi Alemany que en aquell temps semblava una situacio mes favorable que no pas ser envait per les forces sovietiques que estenien la devastacio al pais. A Alemanya li angoixava el fet de poder perdre la guerra, i intentava accelerar el proces d'enviament d'aliments des d'Ucraina, per la qual cosa decidi instal·lar la seva propia administracio en la persona del Mariscal de Camp Hermann von Eichhorn que reemplaca el Coronel General Alexander Von Linsingen . El 6 d'abril el comandant del grup d'Exercit Kijew emete una ordre en la qual explicava les seves intencions d'executar les condicions del tractat. Aixo, naturalment, entrava en conflicte amb els drets del govern ucraines, que anul·lava la seva ordre. Els alemanys arrestaren i dissolgueren la Rada Central el 29 d'abril de 1918 per aturar les reformes socials que estaven tenint lloc i que endarrerien el proces de subministrament alimentari a Alemanya i Austria-Hongria. Les autoritats alemanyes tambe arrestaren el Primer Ministre , Vsevolod Holubovitx , amb acusacions de terrorisme, i aixi dissolgueren el Consell de Ministres del Poble. Abans d'aixo, la Rada havia aprovat la Constitucio de la Republica Popular Ucrainesa . Concurrentment amb tots aquests esdeveniments i uns quants dies abans del canvi de poders al pais el 24 d'abril de 1918 el govern de Belarus confirmat la Cambra belarussa de Comerc a Kiev encapcalada per Mitrofan Dovnar-Zapolski a iniciativa del secretari belarus de finances Piotr Kretxevski . [3]

Hetmanat [ modifica ]

maig-novembre de 1918:
   Estat Ucraines
   Territoris de la Unio Ucrainesa (amb franges)
   Govern regional de Crimea
    Lituania
    Polonia
    Romania
    Serbia

Despres del cop , la Rada fou reemplacada per un govern conservador del Hetman Pavlo Skoropadski , el Hetmanat , i la Republica Popular d'Ucraina per un "Estat ucraines" ( ucraines : Укра?нська держава Ukrainska derjava ). Skoropadski, un antic oficial de l' Imperi Rus , establi un regim que afavori els grans terratinents i concentra el poder al capdamunt, tot i que era merament un titella d'Alemanya. El govern tenia poc suport per part dels activistes ucrainesos, pero a diferencia de la Rada socialista, fou capac d'establir una organitzacio administrativa eficac, i de fet establi relacions diplomatiques amb molts paisos, i conclogue un tractat de pau amb la Russia Sovietica. En uns quants mesos, l'Hetmanat tambe imprimi milions de llibres de text en llengua ucrainesa i establi moltes escoles ucraineses, dues universitats i l' Academia nacional de les ciencies d'Ucraina .

El govern hetmanat tambe dona suport a la confiscacio de terres dels camperols previament nacionalitzades per part de propietaris rics, sovint amb l'ajuda de tropes alemanyes. Aixo condui a un cert malestar i a l'ascens d'una guerrilla partisana camperola, l'ascens d'un moviment partisa camperol ( guerrilla ) i un seguit de rebel·lions armades populars a gran escala. Es considerava que les negociacions tenien el suport dels antics membres de la Rada Simon Petliura i Volodimir Vinnitxenko , pero de fet aquests activistes treballaven per derrocar Skoropadskyi. El 30 de juliol, un revolucionari d'esquerra rus, Boris Mikhailovitx Donskoi , amb l'ajuda de l' USRP local, aconsegui perpetrar un atemptat terrorista contra Hermann von Eichhorn , a plena llum del dia al centre de Kiev.

A causa de la imminent derrota a la Primera Guerra Mundial per part d'Alemanya i l' Imperi Austrohongares , els patrocinadors de Skoropadskyi, el Hetman forma un nou gabinet amb monarquics russos i es compromete a federar-se amb una possible i futura Russia no-bolxevic. En resposta a aixo, els socialistes ucrainesos anunciaren un nou govern revolucionari, el Directori , el 14 de novembre de 1918.

Directori [ modifica ]

El govern de l'UNR el 1920 - Assegut al centre, Simon Petliura .

El Directori guanya popularitat massiva, i el suport d'algunes de les unitats militars de Skoropadsky incloent-hi la Divisio Serdiuk. El seu exercit insurgent encerclava Kiev el 21 de novembre. Despres d'un estancament de tres setmanes Skoropadsky dimiti en favor del Consell de Ministres que es va rendir a les forces Revolucionaries. El 19 de desembre, de 1918, el Directori prenia el control de Kiev.

Els bolxevics envairen Ucraina des de Kursk a finals de desembre de 1918 on el nou govern sovietic ucraines es va restablir el novembre del mateix any. El 16 de gener de 1919 , Ucraina declarava oficialment declarat una guerra sobre Russia mentre el govern sovietic rus continuava negant totes les queixes sobre la invasio. El 22 de gener de 1919 , el Directori s' unia oficialment amb la Republica Popular d'Ucraina Occidental , encara que l'ultima entitat de facto mantingue el seu propi exercit i govern. El febrer de 1919, els bolxevics prengueren Kiev.

Durant tot l'any 1919, Ucraina visque submergida en el caos mentre els exercits de la Republica d'Ucraina, els bolxevics, els blancs , els poders estrangers de l' Entesa i Polonia , aixi com bandes anarquistes com la Nestor Makhno , tractaven d'imposar-se. La subseguent Ofensiva de Kiev , planejada per l'exercit polones i forces ucraineses aliades, fou incapac de canviar la situacio, i el marc de 1921 la Pau de Riga segellava un control compartit del territori per Polonia, la RSFS de Russia i l' RSS d'Ucraina .

Com a resultat d'aixo, els territoris de Galitsia ( Halytxyna ), aixi com una gran part gran del territori de Volinia , van ser incorporats a Polonia, mentre que les arees a l'est i sud es convertiren en part de la Ucraina sovietica.

Despres de la derrota militar i politica, el Directori continua mantenint el control sobre algunes de les seves forces militars. En preveure una invasio planejada per part del seu rival, l' Arxiduc Guillem d'Austria , [4] l'octubre de 1921, el govern de la Republica Popular d'Ucraina a l'exili llanca un seguit de raids guerrillers a Ucraina central que arribaren fins a la Provincia de Kiev . El 4 de novembre, les guerrilles del Directori van capturar Korosten i s'apoderaren de molts subministraments militars, pero el 17 de novembre de 1921 , aquesta forca fou envoltada i destruida per la cavalleria bolxevic.

Revoltes antibolxevics i altres [ modifica ]

A continuacio s'enumera un llistat de les nombroses revoltes que tingueren lloc durant la formacio de la Republica Popular d'Ucraina. Algunes es produiren en oposicio al govern de Petliura (com l'Afer d'Oskilko), alguns foren contra l'establiment del regim sovietic, alguns tingueren lloc per eliminar les forces de l'Entesa. Segons les documentacions de les Txeques , durant 1917 fins al 1932, tingueren lloc a Ucraina 268 revoltes en mes de 100 raions, on els camperols revoltats mataren txequistes, comunistes que es dedicaven a requisar aliments per la forca. [5]

Reconeixement internacional [ modifica ]

La Republica Popular d'Ucraina fou reconeguda de iure el febrer de 1918 per part de les Potencies Centrals de la Primera Guerra Mundial ( Imperi Austrohongares , Imperi Alemany , Imperi Otoma i Bulgaria ) [8] i per la Russia Bolxevic , els estats baltics ( Estonia , Letonia i Lituania ), Georgia , Azerbaidjan , Romania , Txecoslovaquia , i la Santa Seu . De facto el reconeixement li fou concedit per Suissa , Suecia , Dinamarca , i Persia . [9]

Mes tard, el 1918, Russia decidi retirar el seu reconeixement de la Ucraina independent, tot esgrimint els protocols del Tractat de Versalles com a justificacio per a la seva accio. El 1920 Simon Petliura i Jozef Piłsudski signaren el Tractat de Varsovia , en el qual els dos paisos establien les seves fronteres al llarg del riu Zbrutx .

Demografia [ modifica ]

Segons l'ultim cens dut a terme el 1897, a la republica hi vivien mes de 20 milions de persones, en set antigues gubernies russes, mes tres uiezds de la Taurida que estaven situats al continent.

Composicio nacional

A la xifra corresponent als romanesos tambe s'hi inclouen els moldaus , que durant el periode sovietic es consideraven diferents dels romanesos.

Divisio administrativa [ modifica ]

El 4 de marc de 1918 el govern ucraines accepta la llei sobre la divisio administrativa territorial d'Ucraina. La llei establia que Ucraina restava dividida en 32 zemlia ( terra ) que son administrats pel seu zemstvo respectiu. Aquesta llei no fou plenament implementada fins al 29 d'abril de 1918, quan es va produir el cop antisocialista a Kiev, despres del qual el Hetman Pavlo Skoropadskyi reverti la reforma altre cop a l'antiga administracio de tipus gubernia .

Forces armades [ modifica ]

El quarter general de les forces armades de la republica s'anomenava el General Bulawa i es considerava que estava situada a Kiev. Naturalment, a causa de la intervencio constant per part del sovnarkom de Petrograd i l' Imperi Alemany la localitzacio fisica d'aquest anava canviant ( Kamianets-Podilski , Bila Tserkva , entre altres llocs).

Diners i Banca [ modifica ]

Hi havia nombrosos bancs a la republica. Alguns dels mes populars eren l'Ukrainabank i el Soyuzbank, que foren creats per Khristofor Baranovski , lider d'un moviment cooperatiu.

Mapes [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Republica Popular d'Ucraina

Enllacos externs [ modifica ]

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]