De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Rene Robert Cavelier, senyor de La Salle
(
Rouen
,
Alta Normandia
22 de novembre
1643
- Navasota,
Texas
,
19 de marc
1687
) fou explorador i clergue frances, un dels primers a explorar la regio dels Grans Llacs als
Estats Units d'America
i el primer europeu a travessar el
Mississipi
de nord a sud, alhora que intenta establir-se al Golf de Mexic.
Va estudiar amb els jesuites un temps, i el 1660 va prendre els vots sacerdotals. El 1667, pero, en fou expulsat per "feblesa moral". Aleshores marxa a
America
, on el seu germa Jean, un frare sulpici, predicava als nadius. El 1669 va
fer algunes exploracions
a la zona del riu Ohio, i vers el 1674, patrocinat pel governador de
Nova Franca
,
Louis de Baude Frontenac
, va establir Fort Frontenac vora l'actual Kingston (
Ontario
), als marges del llac Ontario.
El 7 d'agost del 1679 s'uni a
Henri de Tonti
vora l'actual Niagara Falls i amb el vaixell
Le Griffon
navega pels Grans Llacs i s'establi als marges del
llac Michigan
. Alli hi deixa
Henri de Tonti
i ell marxa pels rius Kankakee i Illinois, tot fundant-hi Fort Crevecoeur (vora l'actual
Peoria, Illinois
). Alesahores torna a Fort Crevecoeur per queviures, pero mentrestant
Louis Hennepin
fou capturat pels
sioux
i dut a
Minnesota
, alhora que els soldats s'amotinaren, destruiren el fort i exiliaren Tonti. La Salle captura els amotinats al Llac Ontario i es reunis amb Tonti a Mackinaw.
Cap al 1682 sorti de Fort Crevecoeur amb canoa i marxa Mississipi avall, i nomena les terres de la desembocadura
Louisiana
en honor del rei
Lluis XIV
.
[1]
Va construir Fort Prudhomme vora l'actual
Memphis
(
Tennessee
). El
1683
torna a Fort Crevecoeur i marxa cap a
Franca
a cercar reforcos. El 1684 va tornar amb 4 vaixells i 300 colons, pero l'expedicio fou delmada pels pirates, la mala navegacio i l'hostilitat dels indis. Un dels vaixells fou capturat pels pirates a la badia de Matagorda, pero aconsegui establir-se a Fort Saint Louis (
Texas
).
[2]
El 1687 pati un moti dels seus mariners durant una expedicio en suport a Fort Saint Louis i fou assassinat a Navasota (Texas),
[3]
els darrers colons que restaven foren massacrats pels
karankawes
el 1688. L'expedicio que va fer
Henri de Tonti
el 1689 ja no hi va trobar ningu.