De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
![](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Crystal128-pipe.svg/25px-Crystal128-pipe.svg.png) |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Rene-Jules-Gustave Coty
(
Le Havre
, 1882 - 1962) fou un politic,
president de la Republica francesa
de 1954 a 1959. Fou el segon i darrer president de la Quarta Republica francesa.
Home de dret, lletres i filosof, s'especialitza en dret maritim i comercial, i exerci en materia civil i penal a Le Havre. El 1905 funda el cercle literari
Cercle Vallonges
. Laic i democrata, es va inscriure sota la linia politica de
Leon Gambetta
,
Jules Ferry
i Waldeck-Rousseau. Fou conseller de districte pel partit Radical Socialista el 1907 i conseller municipal de Le Havre el 1908. Tambe defensa en judici al sindicalista Jules Durand el 1910. El 1913 fou conseller general del Sena inferior.
Durant la
Primera Guerra Mundial
fou reclutat i lluita a la
batalla de Verdun
. El 1923 fou secretari del Partit Radical i el 1930 secretari d'estat d'interior. Senador des del 1936, fou un dels que vota a favor de donar plens poders al mariscal
Henri Philippe Petain
. Per aquest motiu fou inhabilitat un temps el 1945, pero el 1946 torna a la politica com a cap dels Republicans independents.
Vicepresident del Consell de la Republica (
Senat
) el
1948
, el 1954 es presenta a les eleccions presidencials i va substituir
Vincent Auriol
despres d'un escrutini molt accidentat. Nogensmenys, durant el seu mandat es va fer estimar pels francesos per assumir el carrec amb dignitat i delicadesa.
Davant la crisi politica del 1958, va fer una crida al general
Charles de Gaulle
, ≪el mes il·lustre dels francesos≫, perque formes govern. Com que l'Assemblea Nacional, dominada per l'esquerra, es nega a acceptar-ho, va amenacar de dimitir, rao per la qual ell i De Gaulle foren acusats d'intentar donar un
cop d'estat
institucional. El gener del 1959 s'aprova una nova constitucio (la de la
Cinquena Republica
) i es convocaren noves eleccions presidencials, a les quals no es presenta en profit del general De Gaulle. Fou nomenat membre del Consell Constitucional i es retira a
Le Havre
, on va morir el 1962.