Un rem es una peca llarga i prima de fusta o un altre material que es fa servir per a vogar o remar, es a dir, donar impuls a les embarcacions. El rem tradicional porta un manec en un dels seus extrems, mentre que l'altre acaba en forma de pala, que es submergida i empesa en l'aigua per a crear l'impuls que fa moure l'embarcacio en formar una palanca .

En piraguisme , el rem s'anomena "pala" i el fa servir el caiaquista o canoista per a propulsar el caiac o la canoa . Es compon d'una perxa i una fulla en un dels extrems, en les canoes, o dues fulles en els caiacs.

Historia [ modifica ]

Abans es fabricaven per regular de faig perque fossin flexibles i es reforcaven a nivell de l' escalem amb dues peces d' alzina anomenades galavernes . Antigament, es solien reforcar els rems amb cercols de bronze i s'adornaven els de les naus d'esbarjo amb or i plata . Tant en temps dels romans com a l' edat mitjana i fins i tot fins al segle  xvii en els grans rems s'hi posava una massa de plom a nivell del guio per a equilibrar el pes dels dos tercos que quedaven fora de l'embarcacio. Els manejaven tres, quatre i fins a set homes. Com que el seu gruix era molt gran tenien unes manilles de ferro anomenades a l'edat mitjana anses perque era on s'agafaven els remers. La longitud del rem variava segons el port de l'embarcacio sent les seves dimensions en una galera ordinaria les seguents: longitud total, 11 metres; part exterior, 7,7 m; part interior 3,4 m; llarg de la pala o ultim terc 2,5 m i ample 0,24 m; diametre del guio 0,24 m, i a l' escalem 0,35 m. En les galiasses eren una mica mes grans. ^[1]

Parts d'un rem tradicional: ^[2] Maneta o puny; Gallo o guio; Canya; Galaverna; ^[3] Pala ^[4]

Els rems tradicionals es construien de fusta. El mes petits podien fer menys de 2 metres de llarg. El mes grans, els de les galeres per exemple, podien superar els 12 metres de llarg. Son peces auxiliars l' escalem , l'estrop i l'escalemera. Les embarcacions modernes de rem, especialment les de competicio, acostumen a disposar de peces auxiliars diferents de les tradicionals.

Rems parells i rems de punta [ modifica ]

La vogada amb rems parells es fa per un remer al mig del banc o per dos remers en un mateix banc. Les manetes no arriben a tocar-se pero queden properes al mig de l'embarcacio. Un rem en punta s'acciona pel remer assegut al banc a l'altra banda de l' escalem . La maneta queda propera de la borda oposada a l'escalem. (Una embarcacio tipica que usava els rems en punta era l'esquif d'una galera, embarcacio de dues proes amb quatre o sis remers). ^[5]

Principi de funcionament [ modifica ]

La posicio mes classica per a un remer es quan s'asseu sobre un banc mirant cap a popa. El rem es recolza sobre una superficie horitzontal adequada, l'escalemera, (que pot formar part de la borda) i s'atura a proa de l'escalem mitjancant l'estrop.

L'inici de la palada comenca amb la pala del rem fora de l'aigua i situada cap a proa. (En embarcacions petites el rem esta en posicio aproximadament horitzontal. En embarcacions mes grans el remer esta a un nivell mes alt i el rem forma un cert angle). El remer te els bracos estirats cap endavant i el tors inclinat cap a popa.

El remer introdueix la pala del rem dins l'aigua i estira del rem aproximant les mans al pit i encongint els bracos al mateix temps que inclina el tors cap enrere (cap a proa). El rem, subjectat per l'estrop, actua com una palanca: la potencia es el remer, el fulcre l'estrop fixat a l'escalem i la resistencia la fa la pala dins l'aigua. La forca que rep l'embarcacio es la que transmet l'estrop a l'escalem (que forma part de l'embarcacio).

Per a tancar el cicle, el remer treu la pala de l'aigua (baixant el puny o maneta del rem) i, desplacant la maneta cap a popa (generalment amb un gir que posi la pala horitzontal per a minimitzar la resistencia de l'aire) fa que la pala es desplaci cap a la seva posicio maxima prop de proa.

Remar o vogar correctament exigeix una tecnica correcta amb moviments precisos i sincronics. Tambe es necessari un esforc fisic important.

Altres posicions [ modifica ]

• Remer en posicio vertical, generalment mirant cap a proa: a la veneciana o a la ponantesa ("ponantaise" en frances). ^[6]
• Remer assegut mirant cap a proa amb rems normals: l'esforc es fa estirant els bracos.
• Remer mirant cap a proa amb rems articulats: hi ha rems articulats que permeten remar de manera "normal" pero mirant cap a proa. ^{[7] [8]}
• Remer mirant cap a proa amb rems suportats a l'extrem i estirats per la canya. ^[9]

Caiacs, canoes, piragues [ modifica ]

Aquestes embarcacions no son propiament de rem. Usen "pales" o "pagaies".

Casos especials [ modifica ]

En alguns paisos asiatics es fan servir els rems de manera molt peculiar. El remer s'esta dret, en equilibri damunt d'una cama mentre que el rem (la canya del rem) va recolzat i abracat (seria mes correcte dir "encamat") per l'altra cama. La maneta l'agafa el remer amb una ma. La ma del costat de la cama que engrapa el rem.

L'accio de remar es fa principalment amb la cama mentre que la ma nomes acompanya l'accio. ^[10]

Cinglar [ modifica ]

Cinglar consisteix a fer avancar una embarcacio amb un sol rem, amb el remer situat a la popa en posicio vertical i el rem recolzant sobre la popa. Hi ha dues variants importants:

• Cinglar amb un rem normal (a l'europea)
• Cinglar amb un rem especial (sistema oriental: "Yuloh" i semblants). ^{[11] [12]}

El rem i la fisica [ modifica ]

El funciona com una palanca del segon tipus. El fulcre es l'aigua, la potencia el remer i la resistencia la fa l' escalem (a traves de l'estrop). La canya treballa a flexio . Com una biga amb una carrega central suportada pels seus extrems pero al reves. En el rem el suport es l' escalem (a traves de l' estrop ) i les forces actuen en els extrems.

Estudis teorics [ modifica ]

La gran importancia practica dels rems en temps antics va originar la publicacio d'estudis teorics que provaven d'explicar el seu funcionament i presentaven les proporcions mes adequades que havien de tenir. Bernoulli, ^[13] Euler, ^[14] Jorge Juan, ... Molts cientifics i tecnics il·lustres publicaren estudis sobre els rems. ^{[15] [16]}

Materials [ modifica ]

En funcio dels esforcos exigits a un rem cal que sigui construit amb cura a partir de materials adequats.

En la Grecia classica [ modifica ]

Els rems se solien fabricar de fusta d' avet blanc (Abies alba). Pero no pas de qualsevol manera. Teofrast ^[17] escrigue la manera correcta d'obtenir rems resistents. En traduccio lliure: "Es millor fabricar-los a partir d'un avet jove. La fusta d'avet s'assembla a una ceba , amb diverses capes ben marcades. Un remolar habil sap conformar un rem sense tallar aquestes capes. Polint la fusta sense interrompre la capa exterior. Aixi el rem sera mes resistent. Per contra, un artesa maldestre deixara el rem amb les capes tallades que seran punts febles per on es podra trencar amb facilitat". La fusta d'avet blanc s'emprava tambe per a fer trirrems i els pals corresponents, i era objecte d'un comerc molt important. En epoques d'alta demanda i escassetat el seu preu era molt elevat.

Diversos autors han tractat sobre la forma i construccio dels rems de l'epoca classica. ^[18]

En la Franca dels s.XVII-XVIII [ modifica ]

Segons l'obra de referencia ^[19] l'unica fusta emprada en la construccio de rems de galeres era la de faig (Fagus sylvatica). L'autor recomana arbres amb un tronc de diametre moderat que permetin cadascun la fabricacio d'un parell o dos de rems. Calia triar els que creixien en indrets especials, amb un sol ric i no gaire humit. I els que donaven una fusta mes aviat blanca i no pas rogenca. Un cop l'arbre tallat calia escairar-lo una mica i marcar amb cordill les linies per a asclar-lo en dues, quatre o mes peces, segons el diametre. Cada peca, anomenada "stelle" o "atelle" en frances ("estella" en catala, des de l'edat mitjana) servia per a fer un rem. Els rems de galera eren molt llargs: 44 peus i 5 polzades per a una galera "reial" i 38 peus i 4 polzades per a les galeres "subtils". De gruix considerable, no podien ser manejats directament. S'afegia al rem un "agafador" i es protegia la part de la canya propera a l'estrop amb galavernes de fusta d'alzina verda (formades per dos semi-cilindres d'uns 6 peus de llarg).

Materials moderns [ modifica ]

Des de finals del s.XIX hi ha molta informacio sobre els rems. En les embarcacions petites i tradicionals s'empren fustes diverses. En barquetes de passeig son frequents les fustes lleugeres: pi de Sitka, avet de Douglas i altres. En esports de competicio hom prefereix els rems de fibra de carboni que son molt mes lleugers i rigids. ^[20]

El rem en la navegacio [ modifica ]

Durant milers d'anys els humans han navegat en embarcacions i vaixells de rems. La guerra en el mar es feu a rem durant segles. Nomes cal consultar les llistes publicades sobre batalles navals: Salamina, Illes Formigues, Ponca, Lepant, ...i moltes altres. Els detalls que no s'acostumen a esmentar son els que protagonitzaven les petites embarcacions auxiliars a rem indispensables en tasques de transport, exploracio, desembarcament, passar d'una nau a l'altra, recollir l'ancora,... Aquestes tasques es mantingueren en l'epoca de la vela i posteriors. ^{[21] [22]} Molts pesquers tradicionals que treballaven prop de la costa es propulsaven amb rems. Algunes barques de salvament feien igual. La navegacio comercial, amb independencia del sistema de propulsio dels grans vaixels mercants no hauria estat possible sense una munio de petites barques de rem. Casos particulars com el de les llanxes baleneres, cacant balenes prop de la costa o en alta mar arriades des d'un vaixell balener, o el dels petits dorys dels Gran Banks pescant el bacalla per a omplir les bodegues de les respectives goletes, il·lustren la importancia del rem en l'economia i la vida de les persones.

Embarcacions de rem notables [ modifica ]

• Paralos, Salaminia ^{[23] [24] [25]}
• Drakkar ^[26]
• Dory ^[27]
• Barca de panescalm ^[28]
• Caro d'art ^[29]
• "Surf boat" australians. ^{[30] [31] [32] [33] [34]}
• Balenera, llanxa balenera. ^[35]
• Patins italians de salvament amb rems. ^[36]

Obres literaries [ modifica ]

• Les Argonautiques ; Apol·loni Rodi ^[37]
• Virgili  ; Eneida ^[38]
• " El rem de trenta-quatre "; Joaquim Ruyra.

D'una llargaria de 34 pams (pams de gua): 7,34 metres.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Escalem
• Trainya
• Rem (esport)
• Cinglar
• Vogar

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Rem

Viccionari