El relleu ( geografia , geomorfologia , ciencies de la Terra ) es la conformacio de la superficie solida terrestre, com a resultat de l'erosio, l'acumulacio sedimentaria, les deformacions estructurals, l'activitat volcanica i altres. ^[1] S'anomena relleu al realc o embalum del terreny sigui quina sigui la seva dimensio: pujol , puig, serra , serralada o en referencia al tipus de rocam com: els relleus granitics que configuren l’ orografia del Maresme.(sin. compl.: modelat). ^[2] El relleu en referencia al conjunt de formes: muntanya , turo, altipla , plana , delta , o altres accidents geografics que accidenten la superficie de la terra. ^[3] ( es relieve; fr relief; en relief) . ^[1]

El terme relleu es el terme utilitzat en relacio a les diferencies d'alcada d'un lloc a un altre a la superficie terrestre. La geologia subjacent hi te una gran afectacio. El relleu es basa en la duresa, la permeabilitat i l'estructura d'una roca ^[4]

El terme "relleu" sovint es usat essencialment en contraposicio al de "plana o planura". El terme relleu tambe es contempla normalment com la diferencia d'alcada entre el punt mes alt i el punt mes baix d'un paisatge. Tambe es comu usar de manera mes qualitativa: " planes de baix relleu " o " turons d'alt relleu ". Sovint tambe se sol diferenciar el relleu uniforme d'una regio assenyalant-ne la seva elevacio en relacio amb les regions circumdants. Tambe, tenint en compte un determinat relleu, hom es refereix a una " terra alta " o una " terra baixa ". ^[5]

El relleu geografic terrestre es la dimensio vertical de la superficie de la Terra . Quan esta referit al fons del mar s'anomena batimetria . El relleu s'expressa en termes d'altitud, pendent i orientacio de les superficies del terreny. El relleu afecta el flux de l'aigua i la seva distribucio, i per tant l'agricultura i altres recursos naturals. ^[6] En grans superficies, el relleu tambe influeix en la meteorologia . Ambdos factors afavoreixen o dificulten la instal·lacio de poblacions humanes en zones determinades.

Formes del relleu de la terra [ modifica ]

Les formes del relleu de la terra es classifiquen per atributs fisics caracteristics com l'elevacio, pendent, orientacio, estratificacio i tipus de sol.

Relleu continental [ modifica ]

• Plana : area amb un relleu relativament pla.
• Altipla : superficie relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
• Vall : depressio allargada de la superficie terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
• Muntanya : elevacio natural, acusada i abrupta del terreny.
• Platja : acumulacio sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs.
• Istme : llengua de terra que uneix a traves de la mar dues zones de terra mes grans, com poden ser continents, una peninsula amb un continent o dues parts d'una illa.
• Penya-segat : espadat rocos de forta pendent o vertical abrupta en la linia de contacte entre terra i mar.
• Golf : part de l'ocea o mar, de gran extensio, tancat per puntes o caps de terra.
• Cap : massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
• Peninsula : extensio de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme.
• Illa : territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Relleu submari [ modifica ]

• Plataforma continental : es la superficie terrestre coberta per mars relativament poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el continent.
• Talus continental : gran esglao que uneix la plataforma continental amb una plana abissal.
• Plana abissal : zones del fons oceanic completament planes o amb un pendent molt suau.
• Fossa marina : depressio submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
• Dorsal oceanica : grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d'altitud.

Descripcio del relleu terrestre [ modifica ]

La descripcio del relleu es propia de l’orografia. ^[7] Un relleu es mesurat segons l’altitud o la distancia vertical entre el cim i el nivell mari , i tambe per l’extensio. Hom parla, per tant, de relleu major si te com a minim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, es a dir, quan no assoleix aquest minim; els microrelleus tenen dimensions extraordinariament petites. Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’accio de les forces endogenes i dels agents erosius. Les forces tectoniques produeixen els plegaments ( anticlinal , sinclinal ), les falles (i en consequencia els graben i els horst ), els fenomens volcanics (cons, craters, colades, etc). L’erosio per la seva part ataca, destrueix i transforma els relleus preexistents; la seva accio es completada, en certa manera, pel transport dels materials detritics i per l’acumulacio d’aquells en altres indrets i creant, per tant, un altre tipus de relleu, per exemple un delta. Hom distingeix, doncs, entre relleu estructural ^[8] i relleu d’erosio. Els relleus estructurals poden esser primitius o directes (un volca ) o derivats (un turo testimoni ). Si un relleu mante el mateix sentit de la deformacio tectonica es un relleu conforme: una muntanya correspon per exemple a un anticlinal, una vall a un sinclinal ( relleu jurassic ); un relleu d’inversio, contrariament, no guarda relacio amb la forma estructural anterior: un sinclinal es mes elevat que l’anticlinal, o, en altres termes, l’estructura de sentit negatiu domina la de sentit positiu (relleu prealpi). Les formes de relleu modelades pels agents erosius depenen de la duresa mes o menys gran de les roques, de les condicions climatiques, i en definitiva de les diverses formes d’erosio: mecanica, quimica, de les aigues, del vent, del glac, antropica. ^[3]

Geomorfologia [ modifica ]

Article principal: Geomorfologia

La geomorfologia es una disciplina de sintesi de les ciencies de la terra que estudia la formacio del relleu geografic o de la topografia. El relleu es forma per la interseccio dels processos:

• Geologics : migracio de les plaques tectoniques falles i simes, erupcions volcaniques, etc.
• Processos erosius
• Impactes extraterrestres (meteorits) ^[9]

Representacio del relleu [ modifica ]

Article principal: Cartografia

La cartografia es la ciencia que estudia la representacio dels elements en tres dimensions de la Terra en dues dimensions sobre un mapa. Dins de la cartografia destaca la topografia, que es l’estudi de les formes i caracteristiques de la superficie de la Terra; i dins de la topografia destaquen l’ altimetria , que es el conjunt de signes o cotes que en els mapes representen el relleu del terreny respecte d’un pla de referencia, que sol ser el nivell del mar, i la batimetria , que es l’equivalent de l’altimetria pero per a profunditats. Aixo inclou el fons mari i el fons dels llacs. ^[10]

Mapes fisics [ modifica ]

Mapes, generalment a petita escala, que representen els trets fisiografics principals d'un territori. ^[11] Els mapes fisics estan dissenyats per a mostrar les caracteristiques del paisatge natural de la Terra. Son mes coneguts per mostrar la topografia (relleu), ja sigui amb colors o amb ombrejat. Els mapes fisics solen seguir un esquema de color verd a marro a gris per mostrar l'elevacio del terreny. Els verds mes foscos s'utilitzen per a elevacions properes al nivell del mar, amb la gradacio de colors bronzejats i marrons a mesura que augmenten les elevacions. El degradat del color sovint acaba en tons de gris per a les elevacions mes altes. Els rius, llacs, mars i oceans solen mostrar-se en color blau, sovint amb color blau clar per a les zones poc profundes i enfosquint-se en un gradient o per intervals per a les zones d'aigues mes profundes. Les glaceres i els casquets glacials es mostren en colors blancs. ^[12]

Mapes topografics [ modifica ]

Article principal: Mapa topografic

El terme mapa topografic, en un sentit ampli, expressa sobretot els productes mes o menys primaris, d'escales relativament grans, resultants generalment dels aixecaments topografics (o fotogrametrics ) del territori, del que mostra sobretot la seva configuracio general, i per tant, tant la planimetria com l'altimetria, pero tambe la localitzacio, forma i dimensions d’elements concrets, visibles, fixos i durables de la zona que representen. Pero en un sentit mes concret, el terme mapa topografic fa sovint referencia a un document oficial basic de cartografia, que cobreix sistematicament, amb una mateixa escala i uns determinats criteris establerts, tot el territori propi de l'administracio corresponent. ^[13]

Mapes batimetics [ modifica ]

Mapa que representa el fons submari mitjancant corbes de nivell ( isobates ), que corresponen a cotes expressades en valors negatius, comptats a partir de la superficie de la mar. ^[14] Un mapa batimetric, tambe anomenat carta batimetrica, es un mapa que mostra la profunditat d'una massa d'aigua, com ara un llac, una part de l'ocea, un riu o un embassament. Les profunditats es poden mostrar mitjancant linies de contorn, relleu ombrejat, colors o una combinacio d'aquests metodes. Els mapes batimetrics son valuosos per evitar les aigues poc profundes o perilloses durant la navegacio d'un vaixell, planificar projectes de construccio, decidir on pescar, determinar el cost de la perforacio de petroli [...] o planificar un cable de comunicacions transatlantic. ^[12]

Model digital d'elevacions (MDE) [ modifica ]

Article principal: Model Digital d'Elevacions

Un model digital d'elevacions es una representacio de la superficie del terreny per mitja de l'altitud mesurada o interpolada en un conjunt de posicions. En tant que superficie complexa, els sistemes d’informacio geografica, representen la superficie del terreny com una superficie estadistica, resultant d'ajustar una funcio de superficie als valors d'altitud, o valors z, originals mesurats en punts de mostreig. Aquesta funcio de superficie permet interpolar els valors desconeguts en altres posicions i constitueix en termes de calcul un model de superficie. El model de superficie que s'emmagatzema, tanmateix, no es la formulacio analitica de la funcio de superficie (la funcio d'interpolacio espacial), sino una representacio extensiva en forma de col·leccio finita de punts amb un valor associat (mesurat originalment o interpolat) de la magnitud representada; es a dir, d'altitud en el cas dels models digitals d'elevacions. ^[15]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Relleu

Viccionari