La
llista de reis de Navarra
inclou els monarques del
regne de Pamplona
, predecessor del navarres, des del primer monarca
Ennec Aritza
fins a
Sanc VI
, primer monarca a prendre el titol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisio entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la
Corona de Castella
i, despres integrada a la
Monarquia Hispanica
, la segona es mantindra independent fins a la seva integracio a la
Corona de Franca
amb l'adveniment d'
Enric III de Navarra
com a rei de Franca. El titol s'ha mantingut a Espanya, mentre que a Franca desapareix amb la
Revolucio Francesa
i la reorganitzacio del territori frances en departaments.
Aquesta dinastia aconseguira posar un control cristia a la zona de Navarra, amb el titol de ≪Rei de Pamplona≫, i es mantindra fins al segle
x
, aturant les alternances de poder a Pamplona i mantenint amistat amb els seus familiars, els
Banu Qasi
.
[1]
Fortuny va ser destronat i reclos al monestir de Leire. La dinastia Ximena s'uneix a l'Ennega a traves del matrimoni de
Toda Aznar
, neta de Fortuny I.
Els reis d'aquesta dinastia son els seguents:
A mitjans de 1162, Sanc VI pren la decisio de substituir el titol pamplones pel de ≪Rei de Navarra≫:
[14]
El 1234, Sanc VII mor sense fills legitims. L'hereu legitim per a Navarra va ser Teobald IV de Xampanya, primogenit de
Blanca de Navarra
, germana de Sanc VII, iniciant la dinastia Xampanya a Navarra:
A la mort de la reina Joana, el seu fill, Lluis de Hutin, va ser proclamat rei de Navarra; la corona navarresa s'unia durant aquest periode a la francesa:
[19]
Joana II va casar-se amb
Felip d'Evreux
i, amb aquest matrimoni, inicia una nova dinastia en els seus fills:
A la mort de Blanca I,
Joan II d'Arago
va seguir regnant i ostentant el titol de rei de Navarra, segons havia dictat en el seu testament la seva esposa que, de manera confusa, nomenava hereu a
Carles de Viana
, pero pregava que no prengues el titol de rei mentre visques el seu pare. Aquest fet va contribuir a l'esclat de la
guerra civil navarresa
entre pare i fill, que s'uni despres, tambe, a la
guerra civil catalana
. La guerra entre els dos bandols es perllonga fins a la mort de Carles el
1461
.
[23]
[24]
Elionor I estava casada amb
Gasto IV de Foix
,
el seu fill
Gasto de Foix
va ser princep de Viana, pero a la mort d'aquest, el successor va ser el seu fill
Francesc Febus
.
[28]
[29]
Divisio del regne
[
modifica
]
Francesc i Caterina serien els unics representants de la dinastia dels Foix a l'Alta Navarra, el
1492
, el seu oncle
Ferran II d'Arago
ocupa la major part de Navarra i l'annexiona a la
Corona d'Arago
, si be el
1515
les corts castellanes reunides a
Burgos
va annexionar-la a la
Corona de Castella
.
[30]
Des d'enca, a l'
Alta Navarra
regnen els reis de Castella i, despres, d'Espanya:
D'altra banda, els descendents de Caterina, nascuts com a membres de la dinastia Albret, pel matrimoni de la seva mare amb
Joan Albret
, van continuar regnant a la
Baixa Navarra
.
[30]
Joana III va casar amb
Antoni de Borbo
, traspassant el regne de Navarra dels Albret als Borbo.
[34]
L'
hugonot
Enric III va regnar a Franca com Enric IV, sent reconegut com a rei de Franca pels
Estats Generals
a
Blois
el
1593
, despres que es convertis al
catolicisme
, a la mort d'
Enric III de Franca
sense descendents.
[35]
El 1607 Enric decreta la unio de les dues corones, quedant Navarra com a ≪pais d'estat≫, amb autonomia propia, retallada pel seu fill
Lluis II
el
1611
, el qual finalment incorporaria el regne de Navarra als territoris de la Corona de Franca el
1620
, convertint el titol navarres en un dels del rei de Franca. Tot i aixi, mantindria aquesta autonomia fins a l'abolicio del titol i la reorganitzacio de les regions franceses arran de l'esclat de la
Revolucio Francesa
.
[36]
[37]
- ↑
Suposat quart rei de Pamplona, fill de Fortuny, sota la regencia del seu oncle, pero tots dos van ser deposats per
Ramon I de Pallars
amb l'ajut d'
Alfons III d'Asturies
; al seu lloc va ser exaltat el seu nebot.
- ↑
Joan va ser fill postum de Lluis I, pero va morir al poc de neixer i el va succeir el seu tiet.
- ↑
A partir de 1441, morta la reina Blanca, Joan II continua en el tron en el marc de la guerra civil.
- ↑
Per testament de la seva mare, no podia prendre el titol de rei, pero fins a 1450 Joan II, any que es foragitat de Castella, no fa us del seu dret i Carles actuara com a rei de fet durant el periode de 1441-1450.
- ↑
Blanca era addicta al seu germa Carles en la questio sucessoria, per aixo el seu pare els despossei dels drets al tron el
1455
en benefici de la seva germana Elionor. Blanca va restar com a ostatge del seu pare i despres va ser conduida al
comtat de Foix
, on resta captiva fins a la seva mort.
- ↑
Nomes va regnar quinze dies.
- ↑
Martinez Diez
, Gonzalo.
Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus
(en castella). Madrid: Marcial Pons Historia, 2007, p. 22.
- ↑
≪
Fortuny I de Pamplona
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑
≪
Garcia II de Pamplona
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Garcia V de Pamplona
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑
≪
Sanc IV de Pamplona
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑
≪
Sanc III d'Arago
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑
≪
Pere I d'Arago
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑
≪
Alfons I d'Arago
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑
≪
Garcia VI de Pamplona
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑
14,0
14,1
≪
Sanc VI de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Sanc VII de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Felip IV de Franca
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Lluis X de Franca
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Felip V de Franca
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Felip III de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Blanca I de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Joan II de Catalunya-Arago
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Carles d'Arago
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Blanca II de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Elionor I de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Gasto III de Castellbo
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Francesc I de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
30,0
30,1
≪
Regne de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Joan III de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Enric II de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Joana III de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
34,0
34,1
≪
Antoni I de Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Enric IV de Franca
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
≪
Baixa Navarra
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. [Consulta: 26 febrer 2014].
- ↑
Nombela
, Julio.
Cronica de la provincia de Navarra
. Madrid - Valladolid: MAXTOR, 1868 - 2003, p. 40.
Bibliografia
[
modifica
]