El
Regne de Funan
(
xines
扶南
pinyin
Funan;
vietnamita
PhuNam) fou un antic regne localitzat al voltant del
delta del Mekong
, al sud de la peninsula d'
Indoxina
, avui part del
Vietnam
. El nom es troba en registres historics xinesos que descriuen el regne, i les descripcions mes extenses es basen principalment en l'informe de dos diplomatics xinesos que representaven el
regne de Wu
de
Nanquin
i que van viatjar a aquesta regio a mitjan segle tercer; tanmateix, el nom ≪Funan≫ no es troba en els textos locals i no se sap quin nom li donaven els seus habitants.
Alguns estudiosos han donat teories de l'origen i significat de la paraula ≪Funan≫. Sovint es diu que ≪Funan≫ representa una transcripcio d'algun idioma local al xines. Per exemple, l'academic frances Georges Coedes (1886-1969) va suggerir que ≪Funan≫ es una
transcripcio
o
transcripcio figurada
al xines per a bna? o vna?, i que significa muntanya. No obstant aixo, tambe s'ha observat que en xines el caracter 南 (nan), vietnamita (nam) representa el sud, els academics xinesos l'han utilitzat a l'hora de nomenar d'altres llocs i regions del sud-est d'Asia, com ara Annam, antiga provincia xinesa, situada en l'actual
Vietnam
.
[1]
Per tant, ≪Funan≫ pot ser una paraula, originalment xinesa, que significa alguna cosa aixi com ≪Pacific sud≫, i no pas una transcripcio.
Com el nom mateix del regne, el caracter etnolinguistic de les persones es un tema de molta discussio entre els especialistes. Les hipotesis principals son que els funanesos eren majoritariament
mon-khmer
, o
austronesis
, o que constituien una societat multietnica. L'evidencia disponible no es concloent sobre aquest tema.
Prenent com a referencia el testimoni dels historiadors xinesos, la politica de Funan es creu que es va establir al segle
i
al delta del Mekong, pero la investigacio arqueologica ha demostrat que pot ser tan antiga com del
segle IV aC
. Tot i ser considerat pels autors xinesos, com una entitat politica unificada, alguns estudiosos moderns sospiten que Funan pot haver estat una col·leccio de ciutats estat que de vegades lluitaven entre si i en altres ocasions constituien una unitat politica.
[2]
Per les proves arqueologiques se sap que Funan havia d'haver estat un estat de negociacio de gran abast i les excavacions a Angkor Borei, sud de
Cambodja
han lliurat evidencia d'un important assentament. La seva capital possiblement va ser
Oc Eo
o
Vyadhapura
, antiga ciutat a la vora del riu Mekong.
El primer estudios modern que va reconstruir la historia de la politica antiga de Funan fou
Paul Pelliot
, que en el seu article anomenat ≪Le Fou-nan≫ de 1903, assenyala amb esdeveniments sequencials basats en registres antics xinesos, connecta la fundacio del regne aproximadament al segle
i
i la seva caiguda en els segles VI o VII. Critics xinesos han expressat escepticisme respecte a les seves conclusions
[3]
Els
Registres dels Tres Regnes
(三?志), un text historic sobre el periode dels
Tres Regnes
a l'antiga Xina, que abasta des de l'any 189 fins al 280 i que fou completat per
Chen Shou
(??) l'any 289, registra l'arribada de dos ambaixades funaneses a la cort L? Dai (?待) de
Wu
: la primera va arribar entre l'any 225 i 230; i la segona l'any 243.
[4]
Les fonts mes recents son les del
llibre de Liang
(梁?)de
Yao Cha
姚察 (533?606) i
Yao Silian
姚思廉 (m. 637), completat l'any 636, registra l'arribada de xinesos del
regne de Wu
a Funan. Els escrits d'aquests enviats, tot i que no es conserven en el seu estat original, van ser extrets i com a tal conserven les posteriors histories dinastiques, i constitueixen la base en gran part del que sabem de Funan.
Des de la publicacio de l'article de Paul Pelliot, l'excavacio arqueologica al Vietnam i Cambodja, en particular l'excavacio de llocs relacionats amb les cultures d'
Oc Eo
, han donat suport i complementat les seves conclusions. Es poden trobar inscripcions locals al Vietnam i Cambodja, especialment les inscripcions a Thap Muoi,
đ?ng Thap
en la "Plana dels Joncs" i les del
M? S?n
, que tambe han contribuit a la reconstruccio de la historia funanese.
Segons els estudiosos moderns extrets principalment de fonts literaries xineses, un estranger anomenat Huntian (混 塡) va establir el regne de Funan al voltant del segle
i
al delta del Mekong, al sud del Vietnam. L'evidencia arqueologica mostra que l'assentament huma en l'extensa regio pot remuntar-se fins al segle
iv
aC. I per be que els historiadors xinesos els consideren com una sola nacio, d'acord amb alguns estudiosos moderns Funan pot haver estat una col·leccio de ciutats estat que de vegades lluitaven entre si i en altres ocasions constituien una unitat politica.
[2]
Els origens etnics i linguistics dels funaneses han estat objecte de debat academic, i no hi ha conclusions definitives. Els funaneses van poder ser de l'
etnia txam
o d'altres
pobles austronesis
, potser del
poble khmer
. Es possible que siguin els avantpassats dels pobles indigenes que habiten a la part sud del Vietnam avui que es refereixen a si mateixos com a "Khmer" o "Khmer Krom." (El terme khmer terme "Krom" significa "per sota" o "part inferior de" i es fa servir per referir-se al territori que mes tard va ser colonitzat per immigrants vietnamites i s'integra en l'estat modern del Vietnam). Tambe es possible que Funan fos un societat multicultural, que inclouria diversos grups etnics i linguistics. Al final dels segles IV i
v
, la indianitzacio avancar amb mes rapidesa, en part a traves d'impulsos renovats procedents de la
Dinastia Pal·lava
del sud de l'India i l'
Imperi Gupta
del nord de l'India.
[5]
Els unics escrits locals existents de l'epoca de Funan son inscripcions paleografics
Pal·lava grantha
en
sanscrit
de la
Dinastia Pal·lava
, un llenguatge academic utilitzat per les elits governants apres i tot el sud i el sud-est Asia. Aquestes inscripcions no donen cap informacio sobre l'origen etnic o la llengua vernacla dels funaneses.
Funan pot haver estat el
Suvarnabhumi
a que es fa referencia en els antics textos indis.
[6]
Entre els
khmer krom
de la regio del baix Mekong se soste la creenca que son els descendents de l'antiga Funan, el nucli de Suvarnabhumi / Suvarnadvipa, que va cobrir una vasta extensio del sud-est d'Asia inclosa l'actual Cambodja, el sud del Vietnam, Tailandia, Laos, Birmania, Malaisia, Sumatra i altres parts d'Indonesia.
[7]
El Llibre de Liang registra la historia de la fundacio de Funan per l'estranger Huntian (混 塡): ≪Ell va venir des del pais del sud Jiao (?, un lloc no identificat, potser a la
peninsula de Malaca
o a l'
arxipelag de Riau
), despres de somiar que un
geni
li havia lliurat un arc divi. Al mati, es va dirigir al temple, on es topa amb un arc als peus d'un arbre. Despres, va abordar un vaixell a Funan. La reina del pais, Liuye (柳?, 'full de salze') volia saquejar el vaixell i apoderar d'ell, per la qual cosa Huntian va disparar una fletxa amb el seu arc divi i va travessar el vaixell de Liuye, que llavors es va espantar i es va rendir, i Huntian la prengue com a esposa. Despres va governar aquest pais i va passar el poder al seu fill, que va ser el fundador de les set ciutats ≫.
Gairebe la mateixa historia es repeteix en el llibre Jin (晋?), compilat per Fang Xuanling 房玄? (578-648) l'any 648, pero, en el Llibre Jin els noms donats a l'estranger i la seva dona eren Hunhui (混 ?) i Yeliu (? 柳).
Alguns erudits han identificat el Huntian del Llibre de Liang amb el Kaundinya braman que es va casar amb N?ga (serp), com s'estableix en un registre en
sanscrit
trobat en el
M? S?n
que data de l'any 658.
[8]
Altres investigadors ho rebutgen, tot assenyalant que la paraula "Huntian" nomes te dues sil·labes, mentre que la paraula "Kaundinya" en te tres.
[9]
No obstant aixo, el nom de "Kaundinya" apareix en una serie de fonts independents i sembla apuntar a una figura de certa importancia en la historia funanese.
Kaundinya en fonts xineses
[
modifica
]
Fins i tot si "Huntian" no es la transcripcio correcta de la paraula sanscrita "Kaundinya", el nom de "Kaundinya" es molt important en la historia de Funan segons allo escrit pels historiadors xinesos: empero, no es transcriu com a "Huntian, "sino com a" Qiaochenru "(? ? 如). Una persona amb aquest nom s'esmenta en el Llibre de Liang, en una historia que s'assembla una mica a la historia de Huntian. Segons aquesta font, Qiaochenru fou un dels successors del rei Tianzhu Zhantan (天竺 ?檀), un governant de Funan de l'any 357, que enviava elefants domesticats com a tribut a l'emperador Mu de
Jin
(司? 聃) fou un
braman
oriund de l'
India
. Una veu li va dir: ≪has d'anar al regne de Funan≫. Al sud, va arribar a Panpan (? ?). Els funaneses se li van unir, i el regne sencer es va aixecar amb alegria, anava davant seu, i el va triar com a rei. Va canviar totes les lleis que s'ajustaven al sistema de l'India.
Kaundinya en la inscripcio de Mi-Son
[
modifica
]
La historia de Kaundinya tambe s'exposa breument en un document sanscrit trobat al
M? S?n
. Es data del diumenge 18 de febrer de 658 (i per tant pertany al periode post-funanense) que diu: ≪Ella va ser presa com a esposa per l'excel·lent Kaundinya≫.
[10]
Kaundinya en la inscripcio de Thap Muoi
[
modifica
]
Aquesta
estela
trobada a
Thap M??i
en la
provincia de đ?ng Thap
, Vietnam, i ara ubicada al Museu d'Historia a
Ciutat Ho Chi Minh
es un dels pocs escrits existents que es poden atribuir amb seguretat al regne de Funan. El text esta en
sanscrit
, escrit en
alfabet grantha
de la
Dinastia Pal·lava
, data de mitjans del segle
v
, i parla d'una donacio en honor de
Vixnu
per un princep Gunavarman del llinatge Kaundinya.
La inscripcio en sanscrit al districte Thap Muoi (coneguda com a "Prasat Pr?? Love?" en khmer), que esta ara en exhibicio al
Museu d'Historia del Vietnam
a
Ciutat Ho Chi Minh
, es refereix al princep Gu?avarman, el fill menor (n?pasunu balo-pi).
[11]
Tenint en compte que els registres funaneses no van sobreviure a l'epoca moderna, gran part del que es coneix provenen d'excavacions arqueologiques. Les excavacions van produir descobriments d'estructures de paret de maons, metalls preciosos i ceramica des del sud de Cambodja i Vietnam. Tambe es va trobar un sistema de gran canal que unia les localitats d'Angkor Borei i les sortides costaneres. Aixo suggereix un govern altament organitzat.
[12]
Funan era una societat complexa i sofisticada, amb una alta densitat poblacional, tecnologia i un sistema social complex.
En el suposat cas que Funan fos una entitat politica unificada, els erudits han avancat diversos arguments linguistics sobre la ubicacio de la seva "capital". Una teoria, basada en la suposada connexio entre la paraula "Funan" i la paraula khmer "Phnom", es localitza la capital a la rodalia de Phnom Ba, prop de la moderna ciutat cambodjana de Banam a la provincia de Prey Veng.
Una altra teoria, proposada per George Coedes, es que la capital era una ciutat identificar en Angkor inscripcions com "Vy?dhapura" (Ciutat del cacador).
[13]
Coedes va basar la seva teoria en un passatge de la historia de la Xina que van identificar a la capital com a "Temu" (特 牧) Coedes va afirmar que aquest nom representa una transcripcio de la paraula khmer "dalm?k", que ell va traduir com a "cacador". Aquesta teoria ha estat rebutjada per altres estudiosos, amb l'argument que "dalm?k" significa "tramper", no "cacador".
[14]
Per desgracia, no s'ha realitzat cap investigacio arqueologica de Funan al sud de Cambodja, en diverses decades, i es precisament aquesta regio la que suposadament albergava la capital o capitals de Funan.
[15]
Funan va ser fortament influenciada per diverses civilitzacions indies, potser a traves d'intercanvis o comerc. Immigrants indis van ser emprats en l'administracio de l'Estat, el sanscrit era la llengua de la cort, els funaneses van adoptar l'
hinduisme
i, a partir del segle
v
, tambe doctrines religioses budistes.
Les fonts xineses diuen que la gent vivia en cases, conreava arros, enviava tributs d'or, plata, ivori i animals exotics a la Xina.
[16]
Els impostos es pagaven en plata, or, perles i fusta. Els enviats xinesos Tai Kang (康泰) i Zhi Ying (朱 ?) van informar que a Funan es practicava l'esclavitud i la justicia es prestava a traves de l'
ordalia
, incloent metodes amb cadenes de ferro roent i aigua bullent. Els registres xinesos de la cort tambe mostren que un grup de musics funaneses va visitar la Xina en el 263. L'emperador xines va quedar tan impressionat que va ordenar la creacio d'un institut per a la musica funanese prop de Nanjing.
[17]
Dos monjos budistes de Funan, anomenats Mandrasena i Sa?ghabara, van comencar a residir a la Xina en els segles V i VI ii traduiren textos del sanscrit al xines.
[18]
Entre aquests textos es troba el Mahayana Sapta?atik? Prajn?p?ramit? S?tra, tambe anomenat Mah?prajn?p?ramit? Manju?r?parivarta S?tra.
[19]
Funan va ser una super potencia al sud-est d'Asia. Prosper gracies al comerc maritim i l'agricultura. El regne pel que sembla, va encunyar la seva propia moneda de plata, amb la imatge d'un
Rheinardia ocellata
.
[20]
Funan era com una mena de parada entre el comerc de l'India amb la Xina i per tant podia haver controlat tota la ruta comercial de Malaisia amb el centre del Vietnam.
Funan tambe es va beneficiar d'un sofisticat sistema agricola que incloia l'us d'un elaborat sistema d'emmagatzematge d'aigua i reg. La poblacio es va concentrar principalment al llarg dels rius del delta del Mekong. La zona era una regio natural per al desenvolupament d'una economia basada en la pesca i el cultiu de l'arros.
[21]
| Ordre
|
Sanscrit
|
Xines i pinyin
|
Regnat
|
| 01
|
Desconegut
|
Li?ye 柳葉 / Yeli?葉柳
|
Segle I/II?
|
| 02
|
Desconegut
|
Huntian 混塡 / Hunhui 混?
|
Segle I/II?
|
| 03
|
Desconegut
|
Hunpanhuang 混盤況
|
Segle II
|
| 04
|
Desconegut
|
Panpan 盤盤
|
Segle II
|
| 05
|
Desconegut
|
Fan Sh?man 范師蔓
|
Segle III
|
| 06
|
Desconegut
|
Fan J?nsh?ng 范金生
|
230?
|
| 07
|
Desconegut
|
Fan Zh?n 范?
|
230-243
|
| 08
|
Desconegut
|
Fan Chang 范長
|
244
|
| 09
|
Desconegut
|
Fan Xun 范尋
|
245/50-287
|
| 10
|
Desconegut
|
Desconegut
|
Segle IV
|
| 11
|
Candana
|
Zh?ntan ?檀
|
357
|
| 12
|
Desconegut
|
Desconegut
|
Segle IV
|
| 13
|
Kau??inya
|
Qiaochenru 僑陳如
|
420
|
| 14
|
?r? Indravarman
|
Chilituobamo 持梨陀跋摩
|
430-440
|
| 15
|
Desconegut
|
Desconegut
|
Desconegut
|
| 16
|
Desconegut
|
Desconegut
|
Desconegut
|
| 17
|
Kau??inya Jayavarman
|
Qiaochenru Sheyebamo 僑陳如?耶跋摩
|
484?514
|
| 18
|
Rudravarman
|
Liutuobamo 留?跋摩
|
514-545
|
- ↑
Fairbank
, John K.
The Cambridge History of China
. Cambridge University Press, 1978, p. 693.
ISBN 0-521-21446-7
.
- ↑
2,0
2,1
Ha Van Tan, "
Oc Eo
: Endogenous and Exogenous Elements",
Viet Nam Social Sciences,
1?2 (7?8), 1986, pp.91?101.
- ↑
Vegeu Vickery,
Funan Deconstructed
.
- ↑
Pelliot,
Le Fou-nan
, pag. 303.
- ↑
Asia: A Concise History per Milton W. Meyer p.62
- ↑
Pang Khat, ≪Le Bouddhisme au Cambodge≫, Rene de Berval,
Presence du Bouddhisme
, Paris, Gallimard, 1987, pp.535-551, pp.537, 538; Amarajiva Lochan, ”India and Thailand: Early Trade Routes and Sea Ports”, S.K. Maity, Upendra Thakur, A.K. Narain (eds,),
Studies in Orientology: Essays in Memory of Prof. A.L. Basham
, Agra, Y.K. Publishers, 1988, pp.222-235, pp.222, 229-230; Prapod Assavavirulhakarn,
The Ascendancy of Theravada Buddhism in Southeast Asia
, Chieng Mai, Silkworm Books, 2010, p.55
- ↑
Philip Taylor,
The Khmer lands of Vietnam: Environment, Cosmology, and Sovereignty,
Honolulu, Asian Studies Association of Australia in association with University of Hawai?i Press, 2014, pp.36-37, 65, 67, 271.
- ↑
Vickery, "Funan reviewed", pag. 197.
- ↑
Edwin George Pulleyblank,
Lexicon of reconstructed pronunciation in early Middle Chinese, and early mandarin
, Vancouver: UBC Press 1991, pag. 135 y 306.
- ↑
Golzio, "Kau??inya in Sudostasien“, pag. 157-165.
- ↑
George Cœdes, "Etudes Cambodgiennes XXV: Deux inscriptions sanskrites du Fou-nan", pag. 2-8.
- ↑
Charles Holcombe,
Trade Buddhism: Maritime trade, immigration, and the Buddhist landfall in early Japan
, p. 280
- ↑
Coedes,
The Indianized States of Southeast Asia
, pag. 36 ff.
- ↑
Michael Vickery,
Society, Economics, and Politics in pre-Angkor Cambodia: The 7th?8th centuries
, pag. 36 ff.
- ↑
Miriam T. Stark,
et al.
, “Results of the 1995?1996 Archaeological Field Investigations at Angkor Borei, Cambodia”,
Asian Perspectives,
vol.38, no.1, 1999,
on University of Hawai’i
, pag. 7ff.
- ↑
Paul Pelliot,
Le Fou-nan
, pag. 248-303.
- ↑
D.R.Sardesai,
Southeast Asia: Past And Present
, 3a ed. 1994, Westview Press,
ISBN 978-0-8133-1706-9
, pag. 23.
- ↑
T'oung Pao: International Journal of Chinese Studies.
1958. pag. 185
- ↑
The Korean Buddhist Canon: A Descriptive Catalog (T 232)
.
- ↑
L??ng Ninh, “Oc Eo - C?ng th? qu?c t? c?a V??ng qu?c Phu Nam (
Oc Eo
? International Trade Port of Funnan Kingdom)”,
Kh?o c? h?c / Vietnam Archaeology,
3, 2011, pag. 39-44.
- ↑
George Coedes,
Les Peuples de la Peninsule Indochinoise: Histoire - Civilisations
, Paris, Dunod, 1962, pag. 62, traducido por H.M. Wright,
The Making of South East Asia,
Berkeley, University of California Press, 1966, pag. 58-59.