 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
El
Regne de Burundi
fou un estat que va existir a l'
Africa
entre el segle
xvii
i el
1966
, quan es va proclamar la Republica de
Burundi
.
Origens del regne
[
modifica
]
Les primeres proves de l'existencia d'un regne son del segle
xvii
a l'entorn del
1680
. Sobre els seus origen nomes existeixen tradicions orals. El regne es va expandir durant el seguent segle i va competir amb el de
Ruanda
. Al seu maxim poder hi va arribar sota el rei (
mwami
) Ntare Rugamba (1796-1850) que va doblar el territori. El rei era el cap d'una aristocracia (
ganwa
) que dominava la terra i cobrava tributs dels grangers locals. L'aristocracia era majoritariament tutsi i com a Ruanda, garantia la proteccio i la tinenca de la terra a canvi dels tributs. A la mort de Ntare IV vers el
1852
es van iniciar les lluites pel poder entre diferents nobles (ganwa). Mwezi IV Gisabo (1852-1908) va estar primer sota la regencia de Ndivarije i cap al final va enfrontar revoltes de Macoonco (gendre del rei) i de Cyilima, (germanastre del rei), que van durar uns quants anys fins al 1905 i 1906.
Exploracions
[
modifica
]
Les exploracions europees van comencar el
1858
, quan van estar al territori (
14 d'abril
de
1858
)
Richard Francis Burton
i
John Hanning Speke
, quan buscaven les fonts del
Nil
; al trobar una poblacio hostil es van allunyar l'endema. El
24 de novembre
hi van arribar el missioner
David Livingstone
i el periodista america
Henry Morton Stanley
que es van trobar aqui i hi van acampar a 10 km al sud de
Bujumbura
(Usumbura).
Llavors van venir els Pares Blancs, la primera caravana dels quals va arribar el
1879
; tres missioners van morir a mans dels nadius (
1881
). El
1884
un traficant d'esclaus de nom Mohammed Ben Khalfan, alies Rumaliza, va entrar al pais, pero els seus homes foren derrotats per l'exercit reial. El
1885
la
conferencia de Berlin
va reconeixer la influencia alemanya a aquest territori; el
1891
va arribar una altra caravana de Pares Blancs que es va instal·lar a Uzige prop de Bujumbura, pero altre cop foren atacats i massacrats.
Protectorat alemany
[
modifica
]
Els alemanys van anar penetrant i el
1896
van establir un forti a Kazaga, al costat d'Uzige; el
1897
van establir una estacio militar a Bujumbura, llavors anomenada
Usumbura
. El
1898
els Pares Blancs van provar d'entrar pel nord-est i es van establir finalment a Muyaga el
1898
des d'on es van expandir. Vers el
1902
els alemanys van donar suport als caps locals rebels Macoonco i Cyilima, parents del rei. El rei Gisabo va prohibir tot contacte amb els europeus en revenja per l'ajut d'aquestos als seus rivals. El
1903
, el comandant interi Von Beringe (que substituia a Von Grawert, que estava malalt) va ordenar una expedicio contra el rei per aquest boicot; l'expedicio es va iniciar el
27 d'abril
de
1903
; amb armes modernes els alemanys van vencer facilment i el rei va capitular el
6 de juny
de
1903
i va haver de signar el tractat de
Kiganda
(una localitat del centre del pais on el rei tenia una de les seves residencies) pel qual Mwezi II Gisabo reconeixia la sobirania alemanya i Alemanya el reconeixia com a rei. Macoonco i Cyilima foren reconeguts com a caps independents en el tractat del
6 de juny
de
1903
, pero tot seguit (1904) el governador de l'
Africa Oriental Alemanya
Von Goetzen (1901-1908) va ordenar restablir l'autoritat del rei Mwezi II Gisabo.
Els caps rebels es van quedar sense ajut alemany i finalment Macoonco fou derrotat (
9 de maig
de
1905
) i va haver de fugir (1905). Cyilima, fill natural no reconegut de Ntare IV, nascut d'una dona congolesa en una expedicio del rei a
Kivu
, tambe dominava un territori pero privat del suport alemany va ser derrotat (abril de
1906
). El
8 d'octubre
de
1905
els alemanys van reconeixer a Mwezi II Gisabo com a unic rei ("sulta") de Burundi.
El
1906
el comandant militar Werner von Grawert en fou nomenat el primer resident per
Ruanda
i Urundi (Burundi) i el
15 de novembre
de
1907
com a resident a Urundi (Burundi), continuant sempre sota autoritat del governador de l'
Africa Oriental Alemanya
a
Dar es Salaam
. El resident va ordenar al rei Mwezi II Gisabo d'anar a Bujumbura a la vora del llac Tanganyika; la tradicio deia que el rei no podia veure el llac Tanganyika, i si ho feia moria; el rei no obstant va obeir l'orde i va morir l'endema de retornar a Buhonga prop de Bujumbura (21 d'agost de 1908) i encara que va morir de malaria el poble va quedar convencut de la realitat de la llegenda; la seva esposa preferida, la reina Ririkumutima, li va donar 6 filles i 3 filles incloent l'hereu Mbikije; altres fills eren Karabona (que fou membre de la regencia el
1915
fins al
1921
), Bishinga, Inabiyengero, Louis Nduwumwe (tambe regent el 1915) i un mes. Va pujar al tron Mutaga IV Mbikije (1908-1915) que va regnar fins a la seva mort el
30 de novembre
de
1915
. El
15 d'agost
de
1912
els alemanys van traslladar la capital de Bujumbura a
Gitega
, al centre del pais, on residia el rei, per evitar el conflicte del llac. Durant els setze anys de residencia alemanya hi va haver deu residents (un d'ells va exercir tres vegades).
Mutaga IV Mbikije va morir en una baralla amb el seu germa Bangura al que va sorprendre fent la cort a Ngezahayo, una de les seves dues dones (de cadascuna tenia un fill, Bangiricenge i Katamtari o Kamatari). Li va succeir el menor (3 anys)
Mwambutsa IV Bangiricenge
, amb un consell de regencia fins al
28 d'agost
de
1929
. Bangiricenge fou coronat el
16 de desembre
de
1915
i el
1917
va adoptar el nom de regnat de Mwambutsa IV.
Conquesta belga i aliada
[
modifica
]
El belgues i aliats, sota el comandament del general Tombeur, van entrar a Burundi el juliol de
1916
procedents de Nyanza a Ruanda, i van ocupar Gitega; una altra columna va entrar a Bujumbura. Les dues columnes van convergir a
Tabora
el
20 de setembre
de
1916
. Tombeur fou administrador i governador militar fins al novembre i de fet fins a la presa de possessio del primer comissari reial belga, general Malfeyt, el
31 de gener
de
1917
el qual havia estat nomenat tres mesos abans. Al regne de Burundi es va nomenar un resident el mateix
1916
.
Mandat belga
[
modifica
]
Alguns intents de revolta locals produits en contra del rei Mwambutsa IV a partir del 1916 foren sufocats pels belgues. La regencia va haver de signar (
1918
) un document legitimant l'ocupacio belga (que fou signat pels regents Nduwumwe, Ntarugera i Karabona). A les converses preliminars del
tractat de Versalles
ja es va decidir que l'Africa Oriental Alemanya seria un mandat "B" (gestio de tipus colonial) i es dividiria en dos parts: una sota mandat belga i una altra sota mandat britanic. El
18 de maig
de
1919
el belgues van cedir a la Gran Bretanya la comarca brurundesa de
Bugufi
(al nord-est) a l'efecte de construir una via ferria anomenada El Cap-El Caire (que mai es va fer). El tractat de Versalles es va signar el
30 de juny
de
1919
i el
22 de juliol
de
1922
la Societat de Nacions va confiar oficialment el mandat de Ruanda i Burundi a Belgica (conegut com a
Ruanda-Urundi
) formalment acceptat pel parlament belga el
20 d'octubre
de
1924
quan va obtenir l'aprovacio dels Estats Units. El territori ocupat per Belgica incloia els districtes d'
Ussui
i
Ujiji
als quals el regne europeu va renunciar el 21 de marc de 1921 a favor de la
Gran Bretanya
.
Els belgues van acceptar el sistema d'administracio indirecta a traves de la monarquia, heretat dels alemanys, amb el rei (mwami), la noblesa aristocratica (baganwa) i els caps secundaris (batware), amb una alta estructura administrativa belga pel damunt. El
21 d'agost
de
1925
el mandat de Ruanda-Urundi fou posat administrativament sota dependencia de la colonia del
Congo Belga
(pero amb pressupostos separats), i es va establir la figura dels governadors de Ruanda-Urundi (dels quals depenien els residents que dirigien al seu torn als administradors territorials) que eren al mateix temps vicegovernadors del Congo Belga-Ruanda-Urundi.
El
1927
es va decidir la construccio d'una nova capital en un lloc alt i sa, que es diria Astrida en honor de la duquessa del Brabant, esposa de l'hereu de la corona belga, pero el projecte mai es va portar a terme. El 1928 va esclatar una revolta sectaria i antiblanca que es va estendre per la zona fronterera pero fou dominada per forces britaniques i belgues.
El
1929
una llei va dividir Urundi en 18 territoris o administracions territorials, cadascun format per diverses comarques regides per caps tradicionals (hi havia un total de 133 caps tradicional alguns amb jurisdiccio sobre territoris enclavats en els territoris d'altres caps tradicionals). Les autoritats tradicionals havien d'assistir a les colonials en recaptacio d'impostos, cens de la poblacio i propietats, i mobilitzacions per treballs forcats d'utilitat col·lectiva. Molts caps considerats indignes o incompetents foren apartats del poder i sovint ho foren mes per causes subjectives (haver estudiat en una escola europea al pais, ser de l'etnia batutsi considerada apte per manar a diferencia dels bahutus...) que objectives i van afavorir la perdua del poder del qual disposaven els hutus, que ja era inferior als tutsis que tenien la reialesa.
Quan la reforma administrativa es va acabar el
1945
els 133 caps tradicionals del 1929 foren reduits a
35
, entre els quals els hutus havien desaparegut. El 1933 els caps s'havien reduit a 46 (44 el 1937). Dels 27 caps bahutu que hi havia el 1929 en quedaven 3 el 1933 i 1 el 1937 i cap al 1945; els baututsis eren 30 el 1929, 7 el 1933, 8 el 1937, i 10 el 1945. L'aristocracia
baganwa
, tambe tutsi aportava 76 caps el 1929, 36 el 1933, 35 el 1937, i 25 el 1945. Aquesta estructura va subsistir fins poc abans de la independencia.
El rei va casar el
1932
amb la reina Therese Kanyonga i se'n va divorciar mes tard per casar-se amb la reina Baramparaye el
1946
. Aquest any
1946
l'
ONU
va ratificar el mandat del pais a Belgica.
Cap a la independencia
[
modifica
]
A partir del
1958
el princep
Louis Rwagasore
, germanastre gran del princep hereu (del primer matrimoni del rei), va comencar a realitzar activitats nacionalistes i el setembre del
1958
va formar el partit
UPRONA
(Unio pel Progres Nacional) junt amb Paul Mirerekano i Thaddee Siryuyumusi, tots propers de
Patrice Lumumba
del Congo; el partit fou autoritzat pels belgues el
7 de gener
de
1960
i el princep va poder entrar al pais. El seu pare li volia confiar un dels territoris dels caps tradicionals (Butanyerera) pero la va refusar per dedicar-se la causa nacionalista; el pare pero es va declarar per damunt dels partits. Del 14 al
20 de marc
de
1960
el UPRONA va fer un congres on es va demanar la independencia de Burundi i va demanar al poble no pagar les taxes, boicotejar els magatzems colonials i en general la desobediencia civil.
Els caps tradicionals foren suprimits per llei el
22 de setembre
de
1960
i es van establir les provincies. El
27 d'octubre
Rwagasore fou arrestat pels belgues i posat en residencia vigilada i a mitjan novembre es van fer unes eleccions locals guanyades pel Partit Democrata Cristia (PDC) patrocinat pels belgues. El
9 de desembre
fou alliberat. Els partits guanyadors de les eleccions van formar el primer govern autonom el
26 de gener
de
1961
dirigit per l'hutu Joseph Cimpaye de la coalicio Unio de Partits Populars formada despres de les eleccions i liderada pel PDC.
El
18 de setembre
de
1961
es van fer les eleccions legislatives supervisades per l'ONU i l'UPRONA va obtenir una amplia victoria (80%) contra el Front Comu (dins del qual el PDC i el Partit del Poble o PP) que va obtenir nomes el 20% (58 de 64 escons). El
28 de setembre
Thaddee Siryuyumusi fou elegit president de l'Assemblea Legislativa, i Rwagasore va ser encarregat de formar govern sent investit el
29 de setembre
de
1961
amb Pierre Ngendamdumwe com a viceprimer ministre en un govern amb 15 carteres de les quals la de defensa romania en mans dels belgues.
El
13 d'octubre
de
1961
Rwagasore fou assassinat per un grec, Kageorgis, sicari dels liders del PDC entre els quals el princep Baranyanka. Va formar govern el tutsi Andre Muhirba de la UPRONA (
20 d'octubre
). El
2 d'abril
de
1962
els assassins de Rwagasore foren condemnats i Kageorgis afusellat el
30 de juny
. L'
1 de juliol
de
1962
es va proclamar la independencia.
Independencia i proclamacio de la republica
[
modifica
]
La constitucio del
16 d'octubre
de
1962
va establir la monarquia parlamentaria. Set primers ministres hi va haver al regne des de la independencia el 1962 fins al 1966 (i un va exercir dues vegades). El
19 d'octubre
de
1965
un intent de cop d'estat organitzat per oficials hutus va intentar enderrocar al govern i proclamar la republica. Algun politics hutus foren executats. El rei va fugir del pais. El seu fill, el princep Charles Ndizeye, nascut el 1947 del segon matrimoni del rei, fou proclamat oficialment regent el
8 de juliol
de
1966
. L'
1 de setembre
de
1966
es va proclamar rei amb el nom de Mwami
Ntare V
.
El
28 de novembre
de
1966
Ntare V fou enderrocat pel seu primer ministre capita
Michael Micombero
, un tutsi, i va sortir del pais. Es va proclamar la republica i es va establir el sistema de partit unic (el UPRONA).
Llista de reis
[
modifica
]
- Ntare I Kivimira Savuyimba Semunganzashamba Rushatsi Cambarantama vers 1680 -1709
- Mwezi I Ndayishinguje vers 1709-1739
- Mwezi Mutaga I Senyamwiza Mutamo vers 1739-1767
- Mwezi Mwambutsa I Mbariza Syarushambo Butama cvers 1767-1796
- Mwezi Ntare III Rutaganzwa Rugamba vers 1796-1850
- Mwezi Ntare IV Rugamba vers 1850-1852
- Mwami Mwezi II Gisabo Bikata-Bijogu 1852-1908
- Mutaga IV Mbikije 1908-1915
- Mwambutsa IV
Bangiricenge 1915-1966
- Mwami
Ntare V
1966
Primers ministres (carrec creat el 1961)
[
modifica
]
- 26 de gener 1961 - 28 setembre 1961 Joseph Cimpaye (Hutu)
- 28 de setembre 1961 - 13 d'octubre 1961 princep
Louis Rwagasore
(Tutsi)
- 20 d'octubre 1961 - 10 de juny 1963 Andre Muhirwa (Tutsi)
- 18 de juny 1963 - 6 d'abril 1964 Pierre Ngendandumwe (Hutu)
- 6 d'abril 1964 - 7 de gener 1965 Albin Nyamoya (1st time)(Hutu)
- 7 de gener 1965 - 15 de gener 1965 Pierre Ngendandumwe (Hutu)
- 15 de gener 1965 - 26 de gener 1965 Pie Masumbuko (acting)
- 26 de gener 1965 - 30 de setembre 1965 Joseph Bamina (Hutu)
- 13 d'octubre 1965 - 8 de juliol 1966 Leopold Biha (Tutsi)
- 11 de juliol 1966 - 28 de novembre 1966
Michel Micombero
(Tutsi)
Autoritats colonials
[
modifica
]
Comandants alemanys de l'estacio de Kajaga
[
modifica
]
- Ullman 1896
- Muller 1896-1897
Comandants alemanys de l'estacio d'Usumbura (Bujumbura)
[
modifica
]
- Konstantin Cramer 1897 - 1898
- Werner von Grawert 1898 - 1902
- Robert von Beringe 1902 - 1904
- Werner von Grawert 1904 - 1907 (segona vegada), el 1906-1907 resident a Ruanda i Urundi
Residents alemanys
[
modifica
]
- Werner von Grawert 1907 - 1908
- Heinrich Fonck (interi) 1908 - 1909
- Eberhard Gudowius 1909
- Erich von Langenn-Steinkeller 1909
- Otto Brentzel 1909 - 1910
- Wilhelm Goring 1910 - 1911
- Kurt von Stegmann und Stein 1911 - 1912
- Erich von Langenn-Steinkeller 1911 - 1913 (segona vegada)
- Von Boch 1913 - 1914
- Schimmer 1914 - 1915
- Wentzel 1915
- Erich von Langenn-Steinkeller 1915 - 1916 (tercera vegada)
Residents belgues
[
modifica
]
- Edouard van den Eede 1916 - 1918 (resident militar)
- Pierre Marie Joseph Ryckmans 1919 - 1928
- Oscar Defawe (interi) 1928 - 12 May 1929
- Charles, Baro de l'Epine (interi) gener a desembre del 1930
- Leon Borgers 1930 - 1933
- Oger Coubeau 1933 - 1935
- Hambart 1935 - 1937
- Rene Verstappen (interi) 1938 - 1940
- George Victor Sandrart 1941 - 1944
- Robert Schmidt 1944 - 1953
- Siroux 1953-1956
- Robert Scheyven 1956 - 1959
- Ivan Reisdorff 1959 - 1961
- Roberto Regnier 1961 - 1962
Alts representants belgues
[
modifica
]
- Roberto Regnier 1962
- Edouard Henniquiau 1962