Sant Benet
escrivint les regles; pintat (
1926
) per
Hermann Nigg
1849
-
1928
)
La
regla de sant Benet
es un codi de vida
monastica
, obra de
Benet de Nursia
, escrita en
llati
els anys
534
-
550
, d'una importancia cabdal, que es converteix en la base del
monaquisme
a
Occident
. L'esperit de la
regla
es resumeix en
pax
(pau) i
ora et labora
(resa i treballa).
[1]
Mes enlla de la seva gran influencia religiosa, es un dels treballs mes importants escrits durant la formacio de la societat medieval, encarnant la idea d'una constitucio escrita, i d'una autoritat limitada per la llei. S'adreca a monjos principiants, i mes particularment als
novicis
que es preparen durant un any per a la seva futura vida de monjo.
Benet redacta una regla senzilla que estableix una vida comunitaria solidament estructurada, sota l'autoritat d'un pare espiritual, l'
abat
. Organitza la vida dels frares a traves de tres activitats: el treball manual, la lectura divina i l'ofici divi.
Privilegia la
pregaria
personal per tal de tenir una comunicacio mes intima amb Deu que porti a la perfeccio interior. Limita igualment les exigencies ascetiques, que es tradueixen per una intensitat mes forta en el moment de la
Quaresma
en la imitacio de
Jesucrist
. Predica igualment les virtuts monastiques, com la humilitat, el renunciament a ell mateix, la caritat.
Les seves fonts principals son les regles i els escrits asceticomonastics anteriors de
sant Agusti
,
sant Jeroni
,
sant Basili
(dins l'
ortodoxia oriental
),
Joan Cassia
i
Cesari d'Arle
, i especialment l'anonima regla del Mestre, base gairebe literal de la primera part.
La seva comunitat va fundar l'
abadia de Montecassino
, entre
Roma
i
Napols
. La regla de sant Benet va ser conservada gracies als monjos d'aquest monestir que, en el moment d'un atac dels
llombards
, van aconseguir salvar el text.
Gregori I
la va poder aixi reprendre en la seva
Vida de sant Benet
.
Regula
, 1495
La vida del religios o religiosa es dividida en periodes regulars de son, de pregaria, de lectura de la Santa Escriptura, de descans i de treball fisic. En periodes posteriors el treball intel·lectual i l'ensenyament van reemplacar els treballs agricoles, els artesanats, i les altres formes de treball manual com la majoria del poble cristia.
El model de la vida monastica de sant Benet era la familia, amb l'abat semblant al pare (
abbas
) i tots els religiosos com germans (
nonnis
). De la mateixa manera, el monaquisme femeni tenia una
abadessa
com a mare.
La jornada del monjo es basava en 8 hores liturgiques, 8 vegades per dia l'oracio liturgica havia de ser acomplerta. Els horaris son definits en funcio de la longitud estacional del dia.
El dia comenca a mitjanit, amb el servei de les
matines
, seguit de l'ofici de
prima
, seguit a l'aurora pel cant de les
laudes
. Abans de l'arribada de les espelmes de cera al segle
xiv
, era fet en la foscor o amb un minim d'enllumenat. Aquests oficis podien ser molt llargs, de vegades fins a trenc d'alba pero consistien generalment a cantar tres salms, tres respons, una llico (lectura de la
Biblia
), i un himne, afegint cada dia la celebracio d'un sant local.
Els monjos es retiraven llavors per a dormir i es despertaven a les 6 hores, es rentaven i escoltaven missa. Llavors es reunien per tal de rebre les consignes i ordres per a la jornada i discutir els assumptes propis. Tambe hi havia temps per les activitats personals com la lectura o el treball fins a les 9 del mati. Es feia ≪l'
ofici de tercera
≫ per continuar despres amb altres treballs. Al migdia deien l'ofici de
sexta
i despres dinaven. Despres d'un breu periode per a la migdiada, el monjo es podia retirar fins a l'ofici de nona, cap a les 3 de la tarda. Despres venien els treballs al jardi i d'altres serveis fins a dues hores abans del crepuscle. Cap a les 6, les vespres, despres les completes cap a les 7 i en acabar-se anaven a dormir per aixecar-se aviat per a les matines.
Difusio i versions
[
modifica
]
Els nombrosissims manuscrits conservats transmeten basicament dues versions antigues, potser primitives: la del text dit pur, caracteritzada pel primer mot,
Obsculta
, i la del text dit interpolat, que comenca amb
Ausculta
(escolta). Els arquetips d'ambdues recensions sembla que es difongueren des de
Roma
ja a partir de la fi del segle
vi
. Una bona copia del text pur fou enviada per
Pau Diaca
a
Carlemany
despres del
787
(el millor manuscrit es el de
Sankt Gallen
, del
914
). Del text interpolat, es conserva el manuscrit d'
Oxford
, dels segles
vii
a
viii
.
La regla a Catalunya
[
modifica
]
Una variant (caracteritzat per
Absculta
) es coneguda per manuscrits d'origen catala i de la
Narbonesa
, probablement conegut ja al comencament del
segle
vii
. L'unica edicio
incunable
catalana (
Montserrat
,
1499
) pertany al text
Obsculta
amb interpolacions, que potser prove d'un
codex
de l'
abadia de Montecassino
arran de la visita de monjos d'aquest monestir a Montserrat a mitjan segle
xv
.
La regla de sant Benet fou observada als
comtats catalans
ja des del segle
ix
, duta pels
carolingis
, mentre que a la resta de la
peninsula Iberica
no ho fou fins al segle
xi
, per influencia dels
cluniacencs
, que aixi s'allunyaven de les antigues regles
visigotiques
de
sant Isidor
i
sant Fructuos
. La regla de sant Benet fou traduida diverses vegades al catala a partir del segle
xiv
. Hi ha dues versions modernes (
Montserrat
,
1918
i
1966
).
Bibliografia
[
modifica
]
- Dalmau, Bernabe
(1999).
Viure segons la regla de sant Benet. La liturgia i el treball
. A:
Temps de monestirs. Els monestirs catalans entorn de l'any mil
(pag. 128-139) Barcelona: Generalitat-Portic.
- Regla de Sant Benet
. Montserrat: Monestir de Montserrat, 1920.
OCLC
865312633
.
Enllacos externs
[
modifica
]