|
Aquest article tracta sobre la regio geografica de Turquia. Si cerqueu el cos d'aigua, vegeu ≪
Mar Negra
≫.
|
Regio de la Mar Negra
|
|
|
|
| Eponim
| mar Negra
 |
|---|
|
|
|
| Poblacio
| 8.439.213
(2010)
(58,79
hab./km²
)
|
|---|
|
| Superficie
| 143.537 km²
|
|---|
| Punt mes alt
| Kackar Da?ı
(3.932 m)
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
| Creacio
| juny 1941
|
|---|
|
|
La
Regio de la Mar Negra
(
turc
:
Karadeniz Bolgesi
) es una de les 7
regions geografiques
de
Turquia
.
Situada al nord de Turquia, limita amb la
Regio de la Marmara
a l'oest, la
Regio d'Anatolia Central
al sud, la
Regio d'Anatolia Oriental
al sud-est,
Georgia
al nord-est, i la
Mar Negra
al nord.
- Seccio de la
Mar Negra Occidental
(
turc
:
Batı Karadeniz Bolumu
)
- Area de la
Mar Negra Occidental Interior
(
turc
:
Batı Karadeniz Ardı Yoresi
)
- Area de les
Muntanyes de Kure
(
turc
:
Kure Da?ları Yoresi
)
- Seccio de la
Mar Negra Central
(
turc
:
Orta Karadeniz Bolumu
)
- Area de les
Muntanyes de Canik
(
turc
:
Canik Da?ları Yoresi
)
- Area de la
Mar Negra Central Interior
(
turc
:
Orta Karadeniz Ardı Yoresi
)
- Seccio de la
Mar Negra Oriental
(
turc
:
Do?u Karadeniz Bolumu
)
- Area de la
Costa de la Mar Negra Oriental
(
turc
:
Do?u Karadeniz Ardı Yoresi
)
- Barranc de
Kelkit Superior
-
Coruh
(
turc
:
Yukarı Kelkit - Coruh Olu?u
)
Provincies que es troben completament a la Regio de la Mar Negra:
Provincies que es troben principalment a la Regio de la Mar Negra:
Provincies que es troben parcialment a la Regio de la Mar Negra:
La poblacio de la regio de la Mar Negra es de 8.439.213 persones, segons el cens del 2010. 4.137.166 viuen a les ciutats, mentre que 4.301.747 viuen en pobles. Aixo fa que sigui l'unica de les set regions de Turquia on la poblacio rural supera la urbana.
Malgrat que una aclaparadora majoria es turca, a l'est de la regio tambe viuen
lazis
, gent que parla la llengua
laz
que prove de la mateixa
familia linguistica
que el
georgia
i que durant el periode tarda de l'
Imperi Otoma
van passar de la religio
ortodoxa
a la religio
musulmana
juntament amb els
georgians
musulmans, aixi com els
armenis
musulmans coneguts com a
hemxenis
, i els
grecs pontics
, que es varen convertir a l'islam el segle
xvii
. Si be una gran comunitat (al voltant del 25% de la poblacio) dels grecs pontics
cristians
[1]
va romandre a tota la
regio del Pont
(incloent-hi
Trebisonda
i
Kars
al nord-est de Turquia/el Caucas rus) fins als
anys vint del segle XX
, i en parts de Georgia i Armenia fins als
anys 2010
, conservant els seus propis costums i el seu propi
dialecte del grec
, la gran majoria des de llavors van abandonar Turquia, principalment anant a Grecia. No obstant aixo, la majoria dels grecs pontics musulmans van romandre a Turquia.
La regio de Mar Negra te una costa escarpada, rocallosa, amb rius que cauen a traves de les gorges de les serralades costaneres. Uns quants rius mes grans, reduits a traves de les
Muntanyes Pontiques
(
Do?u Karadeniz Da?ları
) tenen afluents que flueixen en amplies i elevades conques. L'acces cap a l'interior, des de la costa, esta limitat a unes quantes valls estretes, ates que hi ha diverses carenes de muntanyes, amb elevacions de 1.525 a 1.800 metres a l'oest i 3.000 a 4.000 metres a l'est a les Muntanyes de
Kackar
, que formen una paret gairebe intacta que separa la costa de l'interior. Els pendents mes alts, orientats cap al nord-oest, tendeixen a ser densament boscosos. A causa d'aquestes condicions naturals, la costa de la
Mar Negra
historicament ha estat aillada d'
Anatolia
.
El
clima atlantic
lleu i humit de la costa del Mar Negre fa rendible l'agricultura comercial. Desplacant-nos des de
Zonguldak
, a l'oest fins a
Rize
, a l'est, l'estreta franja costanera s'eixampla en uns quants llocs, formant fertils i intensament conreats deltes. L'area de
Samsun
, gairebe a mig cami, es la major productora de
tabac
de la regio; a l'est trobem nombrosos camps de citrics. A l'est de Samsun, l'area al voltant de
Trabzon
es celebre arreu del mon per la seva produccio d'
avellanes
, i mes a l'est, la regio de
Rize
te nombroses plantacions de
te
. Totes les arees cultivables, incloent-hi els pendents muntanyosos alla on no siguin massa costeruts, son sembrats o utilitzats com a pastura. La part occidental de la regio de la Mar Negra, especialment l'area de Zonguldak, es un centre de la
mineria
del carbo i la
industria
pesant.
Les muntanyes d'Anatolia del Nord son una cadena interrompuda de sinuosos altiplans, que generalment son paral·lels a la costa de Mar Negra. A l'oest, les muntanyes tendeixen a ser baixes, amb elevacions que rarament excedeixen de 1.500 metres, pero anant cap a l'est, els cims depassen els 3.000 metres, ja cap al sud de Rize. Vastes depressions del terreny, semblants a valls i congostos, caracteritzen les muntanyes. Els rius flueixen de les muntanyes cap al
Mar Negre
. Els pendents del sud, orientats a l'altipla d'Anatolia, tenen molt pocs arbres, pero als pendents del nord hi trobem densos boscos, tant d'arbrers caducifolis com perennes.
La Regio de la Mar Negra gaudeix d'un
clima atlantic
(en la
classificacio climatica de Koppen
: Cfb); amb precipitacions altes i uniformement distribuides durant tot l'any. A la costa, els estius son calids i humits, i els hiverns son frescos i humits. La costa de la Mar Negra rep la quantitat mes gran de precipitacio i es l'unica regio de Turquia que rep altes precipitacions durant tot l'any. La part oriental de la costa te una mitjana 2.500 mil·limetres anuals, la precipitacio mes alta del pais. Les nevades son molt frequents entre els mesos entre desembre i marc, nevant entre una i dues setmanes, i una vegada esta nevant pot ser molt dur.
La temperatura de l'aigua a tota la costa turca del Mar Negre sempre es bona i fluctua entre els 8 i els 20 ° C durant tot l'any.
Aquells a qui els desagrada la calor i la humitat de l'estiu a les regions de la Mediterrania i de l'Egeu de Turquia,
[2]
caca
s'escapen a l'
altipla
de les muntanyes de la regio de la Mar Negra que estan gairebe permanentment ennuvolats, reben quantitats immenses de pluja i son molt atractius amb una important
flora
i
fauna
,
boscos
,
llacs de crater
,
cascades
,
rius
,
rierols
,
senderisme
de
muntanya
i
natura
,
rafting
,
canoa
i
esports d'hivern
,
caca
i
pesca
,
esqui d'herba
, aigues medicinals i plats tipics.
[3]
Enllacos externs
[
modifica
]