Regio d'Anatolia Oriental
|
|
|
|
Eponim
| Anatolia
![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
|
|
|
Poblacio
| 6.100.000
(36,87
hab./km²
)
|
---|
|
Superficie
| 165.436 km²
![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Punt mes alt
| Ararat
(5.137 m)
![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Limita amb
| |
---|
Creacio
| juny 1941
![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
|
La
Regio d'Anatolia Oriental
(
turc
:
Do?u Anadolu Bolgesi
) es una de les 7
regions geografiques
de
Turquia
.
Situada a l'est de Turquia, limita amb la
Regio de la Mar Negra
i
Georgia
al nord,
Armenia
, l'
Azerbaidjan
i l'
Iran
a l'est, l'
Iraq
al sud-est, la
Regio d'Anatolia del Sud-est
al sud, la
Regio de la Mediterrania
al sud-oest i la
Regio d'Anatolia Central
a l'oest.
La regio i el nom "Do?u Anadolu Bolgesi" foren definits al
Primer Congres de Geografia
en 1941. Te la major altitud mitjana, la major area geografica i la menor densitat de poblacio de totes les regions de Turquia.
Abans d'obtenir el seu nom actual de l'estat turc
, la major part de la regio formava part dels
sis valiats
dins de la regio, coneguda llavors com a
Altipla d'Armenia
.
[1]
[2]
Despres del
genocidi armeni
, el terme geopolitic "Anatolia Oriental" es va encunyar per substituir el que historicament es coneixia com a
Armenia Occidental
.
[3]
[4]
[5]
[6]
[7]
Substitucio amb Armenia
[
modifica
]
Despres del
genocidi armeni
i l'
establiment de la Republica de Turquia
, l'Altipla d'Armenia (o
Armenia Occidental
) va passar a denominar-se "Anatolia Oriental" pel govern turc.
[3]
[4]
[5]
A partir de 1880, el nom
Armenia
estava prohibit d'utilitzar en documents otomans oficials, en un intent de censurar la historia dels armenis a la seva propia patria.
[5]
[6]
[7]
El govern del sulta
Abdul Hamid II
va substituir el nom d'Armenia amb termes com "Kurdistan" o "Anatolia". A la
Sublim Porta
(Palau del govern otoma) es creia que no hi hauria una
questio armenia
si no hi hagues Armenia. El proces de "nacionalitzacio" dels toponims es va continuar pels
kemalistes
, que eren els successors ideologics dels
Joves Turcs
, i que van guanyar popularitat durant el periode republica. A partir de 1923 tot el territori de l'
Armenia Occidental
va ser rebatejat oficialment com "Anatolia oriental" (literalment l'
Orient Oriental
).
[3]
[4]
[5]
[7]
El mapa de 1895 fa una clara distincio entre Armenia i Anatolia
La paraula Anatolia significa "sortida del sol" o "est" en grec. Aquest nom es va donar a la peninsula de l'
Asia Menor
aproximadament en els segles V o IV aC. Durant l'epoca otomana, el terme
Anadolou
incloia els valiats nord-orientals d'Asia Menor amb el centre a Kyotahia. Les nombroses fonts primaries d'origen europeu, otoma, armeni, rus, persa, arab i d'altres no van confondre mai els termes Armenia i Anatolia. Aixo testifica, entre altres coses, que, fins i tot despres de la perdua de la seva condicio d'estat, la nacio armenia encara constituia una majoria a la seva patria, i tambe va ser reconeguda pels ocupants otomans.
[3]
Historicament, l'Altipla d'Armenia s'ha situat a l'est d'Anatolia, amb una frontera pel mig situada a prop de
Sivas
(Sebastia) i
Kayseri
(Caesarea). Per tant, es incorrecte referir-se a Armenia com a part d'"Anatolia Oriental".
[6]
Al segle
xvii
, quan la questio armenia encara no estava inclosa en l'agenda de la diplomacia internacional, els termes "Anatolia" o "Anatolia Oriental" mai es van utilitzar per indicar Armenia. A mes, el "Mapa Mundial Islamic" del segle
xvi
i altres mapes otomans dels segles
xviii
i
xix
van indicar clarament a Armenia (Ermenistan) en un territori especific, de la mateixa manera que les seves ciutats.
[3]
Armenia, juntament amb els seus limits, es va esmentar inequivocament en els treballs d'historiadors i cronistes otomans fins a finals del segle
xix
.
Katib ?elebi
, un famos cronista otoma del segle
xvii
, va comptar amb un capitol especial titulat "Quant a pais anomenat Armenia" en el seu llibre
Jihan Numa
. No obstant aixo, quan aquest llibre va ser publicat novament en 1957, el seu modern editor turc H. Selen va canviar aquest titol per "Anatolia Oriental".
Osman Nuri
, un historiador de la segona meitat del segle
xix
, menciona repetidament a Armenia en els seus tres volums de
Abdul Hamid i el periode del seu regnat
.
[3]
En la decada del 1960, l'aerolinia suissa
Swissair
va eliminar la nomenclatura 'plateau armenien' dels mapes proporcionats pels seus avions a peticio de l'ambaixador turc a
Berna
.
[5]
- Seccio d'
Alt Eufrates
(
turc
:
Yukarı Fırat Bolumu
)
- Seccio d'
Erzurum - Kars
(
turc
:
Erzurum - Kars Bolumu
)
- Seccio d'
Alt Murat - Van
(
turc
:
Yukarı Murat - Van Bolumu
)
- Area d'
Alt Murat
(
turc
:
Yukarı Murat Yoresi
)
- Area de
Van
(
turc
:
Van Yoresi
)
- Seccio de
Hakkari
(
turc
:
Hakkari Bolumu
)
Provincies que es troben completament a la Regio d'Anatolia Oriental:
Provincies que es troben principalment a la Regio d'Anatolia Oriental:
La poblacio total de la regio es de 6.100.000 (cens de 2000) i 5.906.565 (estimacio de 2014). La regio te la segona poblacio rural mes gran de Turquia despres de la
regio de la Mar Negra
.
El nivell de migracio (cap a les altres regions, especialment cap a la regio de la Marmara) es alt i la densitat de poblacio (40 persones/km²) es inferior a la mitjana per Turquia (98 persones/km²). La migracio cap a altres regions de Turquia i cap a paisos estrangers es superior a l'augment de la poblacio natural, fet que esta provocant un lleuger descens de la poblacio de la regio.
L'altitud mitjana es de 2.200 m. Les principals caracteristiques geografiques inclouen planicies, altiplans i massissos. Actualment te lloc una activitat volcanica.
Massisos i muntanyes
Planes i altiplans
Llacs
Rius
Clima i natura
[
modifica
]
Ates que la major part de la regio esta lluny del mar i te una elevada altitud, te un
clima continental
sever amb llargs hiverns i estius curts. Els hiverns son molt freds i nevats, mentre que als estius el clima es bo a les terres altes i calid a les terres baixes.
La regio te la temperatura mitjana mes baixa de totes les regions turques, amb -25 °C. Tot i que pot baixar fins a -40 °C. La mitjana d'estiu es d'uns 20 °C. La diferencia de temperatura anual de la regio es la mes alta de Turquia. Algunes arees de la regio tenen microclimes diferents. Com a exemple,
Tsolakert
(prop d'
Araratt
) te un clima mes suau.
La regio conte un 11% per cent de la superficie total forestal de
Turquia
, i es rica en plantes i animals nadius.
Roures
i
pins
formen la majoria dels boscos.
La regio te un gran potencial d'
energia hidroelectrica
.
Clima i natura
[
modifica
]
La major part de la regio es troba allunyada del mar i la seva altitud es elevada. Els hiverns son llargs i els estius curts. A l'hivern el fred es intens i sol nevar-hi. A l'estiu, el temps es fresc a les zones altes i calid a les zones baixes. La regio te la temperatura mitjana mes baixa de totes les regions turques.(-25 °C), tot i que es pot arribar a baixar dels -40 °C. La mitjana de l'estiu esta per damunt dels 20 °C.
La diferencia de temperatura anual de la regio es la mes alta de Turquia.
Algunes arees de la regio tenen microclimes diferents. Com a exemple,
Tsolakert
(prop del
Mont Ararat
), te un clima mes suau.
La regio te un 11% de tota la massa forestal de Turquia. Els
roures
i els
pins grocs
formen la majoria dels boscos. Tambe es rica en plantes natives i animals.
La regio te un alt potencial per a la produccio d'
energia hidroelectrica
.
- ↑
Lynch, H.F.B., "Armenia, Travels and Studies" Londres, 1901, vol2 p391. "The natural boundary between Armenia and Asia Minor is the course of the Western Euphrates between the town of Kemah, and its passage through Taurus below Keban-Maden."
- ↑
Oswald, Felix "A Treatise on the Geology of Armenia", Londres, 1906.
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
Sahakyan
, Lusine.
Turkification of the Toponyms in the Ottoman Empire and the Republic of Turkey
. Montreal:
Arod Books
, 2010.
ISBN 978-0969987970
.
- ↑
4,0
4,1
4,2
Hovannisian
, Richard
.
The Armenian Genocide: Cultural and Ethical Legacies
. New Brunswick, N.J.: Transaction Publishers, 2007, p. 3.
ISBN 1412835925
.
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
5,4
Cheterian
, Vicken.
Open Wounds: Armenians, Turks and a Century of Genocide
. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 2015, p. 65.
ISBN 1849044589
. ≪As a result of policies such as these, the expression Armenian Plateau, which had been used for centuries to denote the mountainous highlands around Lake Van and Lake Sevan, was eliminated and replaced by the expression 'eastern Anatolia'.≫
- ↑
6,0
6,1
6,2
Galichian
, Rouben
.
Historic Maps of Armenia: The Cartographic Heritage
. Londres i Nova York: I.B. Tauris, 2004, p. 8-9.
ISBN 1860649793
.
- ↑
7,0
7,1
7,2
Journal of the Society for Armenian Studies
. 14-16, 2005, p. 55. ≪Most of historical Armenia presently constitutes a part of Turkey (renamed "Eastern Anatolia"), which conducts a policy of minimizing the role of the Armenians in history≫