Realitzacio

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

La realitzacio es el proces pel qual es crea un producte audiovisual i compren des de l'etapa de desenvolupament del mateix fins a la distribucio [1] . Per tant, es la disciplina encarregada de portar a terme la posada en escena d'una obra audiovisual.

La realitzacio suposa assumir decisions tant a nivell artistic com productiu i la limitacio unicament ve donada pels mitjans tecnics disponibles (pressupost del qual es disposa i l'equip amb el que es disposa) i pels requisits de programacio. En el cas de grans produccions en que estan involucrades importants empreses productores pot estar limitada per la mateixa linia editorial i ideologia de qui encarrega el producte.

Independentment del tipus de producte, en general, un proces de realitzacio segueix les seguents etapes: [2]

  • Elaboracio de la idea i guio o tractament
  • Recerca d'inversors
  • Contractacions i firma de contractes

Preproduccio [ modifica ]

Rodatge [ modifica ]

En l'edicio on-line el material original s'utilitza en totes les etapes del proces. En l'edicio off-line, s'utilitza una copia del material original (generalment "cremant" - la impressio a la pantalla- el codi de temps) per despres acoblar una copia de treball, que funcionara com una guia per a crear la versio final (on -line)

Control de realitzacio [ modifica ]

El control de realitzacio o CR es el lloc des del qual es duen a terme els processos necessaris perque es produeixi la gravacio o emissio d'un programa de televisio . Aquest control esta compost per una serie d'operadors que duen a terme diverses funcions per a la realitzacio del proces, i en ell s'hi troben una serie d'aparells electronics relacionats amb el senyal d'audio, de video i d'il·luminacio. Els operadors son els encarregats de controlar aquestes eines.

  • El realitzador es el coordinador del programa, el que decideix quines imatges es punxen i revisa el funcionament correcte de la tasca de la resta d'operadors de l'equip. S'ocupa tant de l'aspecte visual com del contingut del programa.
  • L'ajudant de produccio es l'operador que preve i anticipa tot el que passa al plato gracies a l'escaleta. Hi ha la possibilitat que el realitzador faci la funcio d'ajudant de realitzacio. En linies generals la seva tasca consisteix a prevenir els canvis de set, entrades d'aplaudiments, passos a publicitat , control dels temps entre d'altres.
  • L'operador de so se sol situar en una cabina a part de la resta de l'equip de produccio i s'encarrega de tot el referit al so del programa: Comprovar el funcionament correcte dels microfons , assegurar el so correcte en videos i capcaleres. La taula de mescles [3] de so te estructures de faders , a cada fader es controla el senyal i el volum d'un dispositiu d'audio. El fader master serveix per a regular tots els faders alhora. El so es regula mitjancant un vumetre que indica la seva potencia. La majoria de taules tenen un llum verd quan els parametres de so son els adients.
  • El titulador es l'operador que maneja l'ordinador del mateix nom i la funcio es transcriure els retols que hagin d'apareixer en el programa: nom de les persones que apareixen a les noticies, noms dels presentadors, etc ...
  • L'operador de teleprompter es l'encarregat de filtrar al teleprompter les noticies en l'ordre que marca l'escaleta perque el presentador pugui llegir-les sense deixar de mirar a camera. Es imprescindible en informatius i opcional en programes.
  • El control de cameres CCU es una cabina a part de la resta de l'equip amb una serie de monitors corresponents a les diferents cameres que hi ha a plato. El CCU controla per control remot diverses funcions de la camera ( diafragma , balanc de blancs , balanc de negres, ...). A mes mitjancant un monitor controla el senyal que prove de les cameres perque aquesta no surti ni cremada ni fosca.
  • L'il·luminador s'encarrega d'il·luminar el plato televisiu per tal que els diferents sets que es van a utilitzar mostrin condicions de llum optimes per a la gravacio. La major quantitat de treball se centra en les proves anteriors a l'emissio o enregistrament. Un cop determinada l'estructura, es grava en un suport informatic. D'aquesta manera, durant el programa (amb les rutines introduides a la taula d'il·luminacio) la seva unica tasca es comprovar que tots els dispositius funcionen correctament i d'acord amb les ordres preestablertes. La Taula de mescles d'il·luminacio o dimmer esta formada per estructures anomenades faders , que regulen la intensitat del llum a cada focus del plato. Cadascun dels faders esta numerat en correspondencia amb el seu focus. El fader master serveix per a regular tots els faders alhora. Els dimmers moderns son programables i tenen memories per poder adequar-se a diferents necessitats d'il·luminacio.
  • El mesclador executa les ordres del realitzador: passa el senyal d'una camera a una altra, i punxa directament per tall. Aquest operador disposa de dos monitors, el de previ, on apareix la imatge que es disposa a punxar, i el de programa, on apareix el que s'esta punxant en aquell moment.
  • L'operador de video es l'encarregat del control de la torre VTR, de llancament de videos i l'enregistrament en general.

Postproduccio [ modifica ]

Sortides professionals [ modifica ]

Distribucio [ modifica ]

Llenguatge cinematografic [ modifica ]

Igual que nosaltres fem servir el llenguatge formal per comunicar -nos i expressar el nostre estat d'anim en el cinema tambe hi ha un llenguatge propi. Els professionals del cinema l'utilitzen per expressar-plastica i esteticament, mostrar una historia i transmetre diferents emocions.

El componen varietat d'elements; espai, il·luminacio, so, temps, moviment, to i color i tambe la manera en la que s'utilitzen aquestos.

  • Espai: dins aquest component, trobem l'enquadrament , angulacio, pla , profunditat de camp i punt de vista
  • Il·luminacio : depenent del tipus de font i intensitat, utilitzem la llum de manera diferent en relacio al genere cinematografic que tractem
  • So: aquest pot dictar la qualitat d'una pel·licula, inclouen la musica, els efectes de so i els dialegs
  • Temps: depen del muntatge i el propi ritme de la pel·licula
  • Moviment: la camera es pot ubicar en diferents posicions i suports, la seleccio de qualsevol dels metodes determinara el tipus de moviments que es realitzaran durant la filmacio
  • To i color: amb aixo podem definir la sensacio que volem que transmeti el film, mitjancant la paleta de colors

Referencies [ modifica ]

  1. Ortiz Diaz-Guerra, 2012 , p. 5.
  2. Ortiz Diaz-Guerra, 2012 , p. 6.
  3. Diccionario de Arte II (en castella). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.78. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].  

Bibliografia [ modifica ]

  • Bestard Luciano , Maria. Realizacion audiovisual (en castella). Editorial UOC, 2011. ISBN 8497884442 .  
  • Cebrian Herreros , Mariano. Fundamentos de la teoria y tecnica de la informacion audiovisual (en castella). Mezquita, 1983.  
  • Ortiz Diaz-Guerra , Maria Jesus. Produccion y realizacion en medios audiovisuales (en castella). Universitat d'Alacant, 2012. ISBN 9788409000869 .  
  • Perez , Gabriel. Curso basico de periodismo audiovisual (en castella). Universidad de Navarra, 2003.