Rayy
,
Ray
o
Rey
(
persa
:
??
,
Rayy
) es una antiga ciutat
iraniana
de l'
ostan
o provincia de
Teheran
. Les ruines es troben a uns 8 km al sud-sud-oest de
Teheran
al costat del santuari de Shah Abd al-Azim.
Epoca antiga
[
modifica
]
A l'
Avesta
es esmentada com a Ragha, sent una de les 12 places sagrades creades per
Ahura Mazda
. Antigament coneguda en vell persa com
Raga
(grec ?αγα?), pertanyia a la
Media
Magna i era capital del districte conegut per
Raguiana
. El rei pretendent de Media Frawartish (Fraortes II) s'hi va voler refugiar sense exit el 521 aC. Sota el rei
Darios el Gran
, el governador fou el seu pare Wishnutaspa que va reprimir una revolta dels parts. Fou coneguda com a lloc d'exili dels jueus. Als "Apocrifs Biblics" es tambe esmentada quan Tobies hi fou enviat pel seu pare per recuperar el diner depositat a mans de Gabael fill de Gabries.
Alexandre el Gran
la va ocupar l'estiu del 330 aC i va tardar 11 dies per anar d'Ecbatana a Raga (Raghae).
Estrabo
diu que la ciutat fou restaurada pels grecs, probablement per
Seleuc I Nicator
, que la va anomenar
Europos
. Despres fou restaurada pels
parts
i anomenada
Arsacia
(Arsakia) pero el nom antic es va recuperar a la caiguda de l'imperi part i va derivar a l'edat mitjana en Rayy (Rhey o Ray o Rey). Entre el 485 i el 553 s'esmenten bisbes sirians orientals, si be segurament daten d'una mica abans i van subsistir despres. El 661 el rei sassanida
Yezdegerd III
va llencar a Rayy el seu darrer crit a la resistencia contra els arabs abans de fugir al
Khurasan
.
Dominacio islamica
[
modifica
]
La conquesta arab no esta datada; les fonts la situen entre 639 i 644. El 646
Sad ibn Abi-Waqqas
va reprimir a la ciutat una revolta. Rayy era feu de la familia noble persa dels Mihran i com que Siyawakhx ibn Mihran ibn Bahram va dirigir la resistencia, Xubin Nuaym ibn Mukarrin la va fer destruir i va ordenar la construccio d'una nova ciutat al
masmughan
Farrukhan ibn Zaynabi ibn Kula. Fins al 690 un
masmughan
de la familia Farrukhan es esmentat al costat del governador arab.
Rayy va passar sense problemes als
abbassides
pero despres de la mort d'
Abu-Muslim
, el 753 el khurramita
Sunbadh
es va apoderar de la ciutat per un temps. El 758
Al-Mahdi
fou nomenat governador de l'est i va reconstruir Rayy amb el nom de Muhammadiyya; la ciutat va quedar rodejada d'una rasa.
Harun ar-Raixid
, fill d'Al-Mahdi, va neixer a la ciutat. L'
1 de maig
del
811
el general
Tahir ibn al-Hussayn
, al servei d'
al-Mamun
, va derrotar a prop de Rayy les forces del seu germa i rival
Al-Amin
dirigides per
Ali ibn Issa ibn Mahan
va derrotar l'exercit d'Al-Mamun, comandat per Tahir ibn al-Hussayn.
[1]
A partir del 865 els
alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
van comencar a disputar Rayy primer als
tahirides
i despres a diversos generals turcs del califa. El 885 el turc Adhgutegin va arrabassar la ciutat als
zaydites
; el 894 el califa en va nomenar governador al seu fill (el futur califa
Al-Muktafi
). Poc despres va comencar el periode samanida i
Ahmad ibn Ismail
(907-914) va rebre la investidura de Rayy el 909 de mans del califa
Al-Muqtadir
, pero el 912
Ismail ibn Ahmad
es va apoderar de la ciutat i la possessio li fou reconeguda pel califa
Al-Muqtadi
. Poc despres el
daylamita
Muhammad ibn Ali Suluk en fou nomenat governador samanida per
Nasr II ibn Ahmad
(914-943)
El 916 el
sajida
de l'
Azerbaidjan
,
Yussuf ibn Abi-s-Saj
la va arrabassar a Ibn Ali Suluk i els
samanides
, iniciant-se un periode de desordres. Rayy va passar al daylamita
Ali ibn Wahsudhan
, i d'aquest va passar a Wasif Bektyimuti; poc despres queia en poder del daylamita Ahmad ibn Ali i de
Muflih
, esclau de Yussuf el sajida (925). Els samanides, amb suport califal, la van recuperar pero no van tardar gaire a perdre-la davant el general daylamita
Asfar ibn Shiroya
que es va fer virtualment independent. El 930 Asfar fou assassinat pel seu lloctinent
Mardawij ibn Ziyar
, originaria de
Gilan
, que va fundar la dinastia ziyarida. A la mort de Mardawij el 935, Rayy va passar als
buwayhides
i fou part del feu d'
Imad-ad-Dawla
(932-946) i de
Rukn al-Dawla
(946-976) a la mort del qual es va dividir en dues branques una de les quals va governar a Rayy amb
Fakhr-ad-Dawla
(976-980), passant llavors a la branca de
Muayyid-ad-Dawla
d'
Isfahan
i
Hamadan
pero el 984 va retornar a Fakhr-ad-Dawla (984-997) i despres a
Majd-ad-Dawla
(997-1029). Sota aquest darrer el samanida
Ismail II ibn Nuh al-Muntasir
(999-1005) va fer un darrer intent d'ocupar Rayy (1000) pero va fracassar. El 1027 Madj al-Dawla va demanar suport a
Mahmud de Gazni
que ho va aprofitar per apoderar-se del seu domini (1029). La dominacio
gaznevida
fou breu pero poc profitosa;
carmates
i
mutazalites
foren perseguits i molts llibres destruits. El 1035 els seljucides van devastar la ciutat i la van ocupar el 1042. El darrer
buwayhida
,
Al-Malik ar-Rahim
(1048-1055) va morir a Rayy, presoner al castell de Tabarak (el 1058 o el 1063 segons les fonts). Tambe a Rayy va morir el sulta
Toghril Beg I
el 1063.
Despres del regnat del sulta
Massud ibn Muhammad
(1134?1152) Rayy fou governada per l'emir Inanj (o Inanj Sunkur) la filla del qual, Inanj Khatun (coneguda com a Qatiba), es va casar amb l'
ildeguizida
Muhammad Pahlawan
(+ 1186), fill d'
Ildeguiz
. Aquest va portar al tron seljucida a
Arslan Shah ibn Toghrul
(1160?1174) amb la mare del qual estava casat, Inanj es va oposar al nomenament pero fou derrotat i es va haver de retirar a
Bistam
, pero amb ajut del
khwarizmshah
va poder recuperar Rayy. Finalment fou assassinat per instigacio d'Ildeguiz que va donar Rayy al seu fill Muhammad Pahlawan. A la mort d'aquest va repartir els seus dominis, el fill Nusrat-ad-Din Abu-Bakr va rebre
Arran
i l'
Azerbaidjan
; Uzbeg va rebre
Hamadan
; i dos fillastres de Pahlawan (fills de la seva muller Inanj Khatun, que era filla d'Inanj Sunkur de Rayy) de noms Kutlugh Inanj i Amir-i-Amiran Umar, van rebre petits feus al
Jibal
, el primer amb capital a Rayy. A peticio del seu avi matern aquest va demanar la intervencio del
khwarizmshah
Tekish
(1192). El 1194
Toghrul III
ibn Arslan-xah (1174?1194), el darrer sulta
seljucida
, va morir en combat prop de Rayy a mans de Kutlugh Inanj, pero el territori va passar a Khwarizm. El 1217 se'n va apoderar Sad ibn Zangi, atabeg
salgurida
de
Fars
, pero no va tardar a ser expulsat pel
khwarizmshah
Jalal-ad-Din Manguberti
. El 12220 fou ocupada pels mongols i part de la seva poblacio massacrada; els que van sobreviure van morir en el segon atac el 1224. La ciutat va quedar quasi despoblada, pero la vida s'hi va mantenir segons acrediten algunes ceramiques que s'han trobar datades de 1243.
Va pertanyer al kanat
il-kanida
pero a la seva decadencia, al segle
xiv
, va caure sota influencia de
Tugha Timur
d'
Astarabad
fins al 1384 quan va ser ocupada per
Tamerla
, sense lluita. Segons el viatger Clavijo, en aquest temps ja estava deshabitada i si quedava algu, l'hauria abandonat llavors, perque gairebe no torna a ser esmentada.
Panorama de la ciutat
Rayy en epoca timurida
[
modifica
]
El 1384
Amir Wali ibn Ali Hindu
d'
Astarabad
, va fugir cap a Rayy, deixant a la familia a la fortalesa de Girdkuh. Timur el va fer perseguir per
Kudadad Husayni
,
Xaikh Ali Bahadur
, Omar Abbas, Kumari Binak i altres que van estar a punt d'atrapar-lo a Rayy, pero encara va poder seguir i va poder entrar als boscos del
Rustumdar
, regio muntanyosa i boscosa en part inaccessible on ja no el van poder seguir. Timur amb 3 de cada dotze soldats va sortir d'Astarabad cap a l'
Iraq Ajamita
en direccio a Rayy. El sulta
jalayirida
Ahmad ibn Uways
, que estava a
Sultaniya
, va encarregar la defensa d'aquesta capital al seu fill
Akbugha ibn Ahmad
i va fugir cap a Tabriz pero els defensors van fugir al seu darrera emportant-se a Akbugha. Pel seu costat Tamerla va entrar a Rayy sense oposicio
[2]
El hivern del 1378 al 1388 Tamerla va enviar l'exercit a acampar a la vora de Rayy, a Sark Kamigh, dirigits per
Miran Shah
,
Shaikh Ali Bahadur
i
Saif al-Din
[3]
El 1393 Tamerla va tornar a Rayy i es va dirigir d'alli a
Kazwin
, el governador de la qual, Shah Suar, va derrotar. D’alli l'avantguarda es va dirigir a
Sultaniya
, on el governador Ak Txeghi havia mort i Isnaf Shah el seu naib havia agafat el govern al seu lloc; quan van arribar les forces timurides Isnaf Shah va abandonar el govern i va fugir i la ciutat fou ocupada sense lluita, si be despres fou abandonada.
[4]
El quarter timurida es va establir a la fortalesa de Shariyar propera a Rayy. El sulta
muzaffarida
d'
Isfahan
Zain al-Abidin Ali
va fugir cap al
Khurasan (provincia mongola)
via Rayy pero prop d'aquesta ciutat (entre Veramin i Shariyar) fou capturat pel governador de Rayy, Musa Jawkar, i entregat a
Shah Mansur
, sulta muzaffarida de
Xiraz
que el va fer cegar.
[5]
Miran Xah fou nomenat governador virrei del
Takhi-i-Hulagu
, i Rayy s'esmenta com un dels regnes integrants del conjunt.
[6]
El 1387 el virregnat del
Khurasan (provincia mongola)
fou entregat a
Xah Rukh (timurida)
i incloia el
Mazanderan
, fins a
Firuzkuh
i Rayy.
[7]
En aquest temps fopu nomenat governador
Bayan Kutxin
. El 1399 L'avantguarda de l'exercit imperial sota
Sulayman Xah
va arribar a Rayy i el governador local Bayan Kutxin va informar al comandant del canvi de actitud de
Miran Shah
per una caiguda que li havia alterat el cervell; llavors Sulayman Shah, sentint-se insegur, va anar a
Hamadan
a esperar ordres. Miran Xah fou convocat per Tamerla i per anar a veure'l va passar per Rayy. El princep fou destituit,
[8]
El 1404 en la revolta de
Iskandar-i Shaykhi
, la infanteria de Rayy i
Saveh
i la cavalleria i infanteria de
Qom
,
Kashan
i Derghuzin, en total uns dos mil homes, foren enviats al
Rustamdar
contra el rebel. Tamerla, que estava retornant a
Samarcanda
de la seva expedicio a
Anatolia
i
Siria
, va passar de
Kazwin
a Sauk-Bulak i d'aqui cap a la plana de Rayy on va entrar el
20 de maig
de
1404
; va acampar a la plana de
Sari (Iran)
enviant l'equipament no imprescindible per la ruta de Rayy i Khuwar; l'amir
Shams al-Din Abbas
, que portava als contingents kara tatars, va seguir tambe la ruta de Rayy, Khuwar i
Semnan
. El
10 de juliol
Tamerla va arribar a
Firuzkuh
i va nomenar a
Sulayman Xah
governador de Rayy i Firuzkuh i les seves dependencies; al governador (
daroga
) de Rayy, Bayan Kutxin, el va autoritzar a retornar i li va concedir el castell de Ghule Khindan.
[9]
Abu Bakr ibn Miran Shah
fou derrotat per
Kara Yusuf
Kara Koyunlu
el
26 d'octubre
de
1406
i es va haver de retirar de la rodalia de
Tabriz
i despres d'alguns tombs va arribar a
Sultaniya
, que va posar en estat de defensa, i se'n va anar a passar el hivern a la rodalia de Rayy.
El 1407
Muhammad Umar
, ara governador del
Mazanderan
per compte de
Xah Rukh (timurida)
, que havia aconseguit reunir al seu entorn un import nucli de suport, va fer una incursio a Rayy on el seu germa
Abu Bakr
havia establert el campament (
ogrok
) de les seves forces, i es va emportar un miler de tendes i molts presoners que va enrolar a la forca, i amb totes aquestes forces va concebre el projecte de conquerir el Khurasan. Abu Bakr mentre, va deixar 200 homes escollits a
Sultaniya
, manats per Dervix Kuji i se’n va anar a Rayy, al peu de la
Muntanya Damavand
on va passar l'estiu. A la primavera del 1408 els amirs Nawruz Ja'un-i- Qurban i Abd al-Rahman Ja'un-i Qurban que havien sortir de
Samarcanda
amb 5000 homes (passant primer per
Khwarizm
i d'alli fins Mazanderan) i van arribar a Rayy. Abu Bakr els va fer una oferta per passar al seu servei, que fou acceptada i es van reunir a la cort del princep prop de Derguzin
[10]
El 1410 es va establir a Rayy i el seu entron, l'ex emperador
Khalil Sultan
, investit per Xah Rukh. Al cap d'un temps va anar a
Isfahan
cridat per
Rustem
i quan aquest va evacuar la ciutat, Khalil s'hi va quedar, pero la va haver d'abandonar a causa de la fam que regnava alli. Despres d'un temps a Rayy, Khalil Sultan es va posar malalt i en un parell de dies va morir (
12 de novembre
de
1411
). Alguns historiadors pensen que fou enverinat, pero de moment no es pot saber si aixo fou aixi i en tot cas si fou per ordre de Xah Rukh.
[11]
El 1413 el districte fou incendiat per
Iskandar
. El
14 d'abril
de
1414
Xah Rukh va sortir del seu
kixlak
de
Mazanderan
i es va dirigir a Rayy, via
Damghan
. Poc despres Xah Rukh, des de Rayy, va anar a
Xahriyar
. Mes tard, el mateix 1414, l'emperador va confiar el govern de Rayy al princep
Adygel
(Ijel) fill de
Miran Xah
. L'abril del 1415 va morir d'una malaltia perillosa el jove (15 anys) Adigel (Adygel, Aiyal, Adijal, Ijel, Aighel....) al que s’havia concedit el govern de Rayy i que practicament nomes havia estat dedicat als plaers. En lloc seu fou nomenat el princep Ilengher o
Alamghir
, fill d'Abu Bakr ibn Miran Xah . (272). El 1415 Rayy fou lloc de concentracio de tropes per anar a
Fars
. Sufocada la revolta de
Baykara
, l'amir Elies Khoja fou confirmat com a governador de
Qom
,
Kaixan
, Rayy i
Rustamdar
fins a
Gilan
(1415).
- ↑
Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992)
ISBN 0791410854
, p. 51
- ↑
Yazdi Sharaf al-Din Ali,
Zafarnama
, Trad. al frances de Petis de la Croix sota el titol “
Histoire de Timur Bec
”, II, 49
- ↑
Ibid”, II, 60
- ↑
Ibid, III, 21
- ↑
Ibid, III, 23
- ↑
Ibid, III, 28
- ↑
Ibid, III, 67
- ↑
Ibid, V, 3
- ↑
Ibid, VI, 23
- ↑
Manuscrit persa
Matla-assadein ou-madjma albahrein
, a
Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme
(volum 14), accesible a Google books
- ↑
Ibid, pag 207
Bibliografia
[
modifica
]
- Howorth, Henry Hoyle.
History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century
. Part III, Londres: Longmans, Green and Co, 1880.
- Cambridge History of Iran
Enllacos externs
[
modifica
]