한국   대만   중국   일본 
Rayy - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Rayy

Plantilla:Infotaula geografia políticaRayy
Imatge

Localitzacio
Map
  35° 35′ 51″ N, 51° 26′ 04″ E  /  35.5975°N , 51.4344°E  / 35.5975; 51.4344
Estat Iran

Provincia provincia de Teheran

Xarestan xarestan de Rayy Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Poblacio humana
Poblacio 250.000 (1996) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud 1.180 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Rayy , Ray o Rey ( persa : ?? , Rayy ) es una antiga ciutat iraniana de l' ostan o provincia de Teheran . Les ruines es troben a uns 8 km al sud-sud-oest de Teheran al costat del santuari de Shah Abd al-Azim.

Historia [ modifica ]

Epoca antiga [ modifica ]

A l' Avesta es esmentada com a Ragha, sent una de les 12 places sagrades creades per Ahura Mazda . Antigament coneguda en vell persa com Raga (grec ?αγα?), pertanyia a la Media Magna i era capital del districte conegut per Raguiana . El rei pretendent de Media Frawartish (Fraortes II) s'hi va voler refugiar sense exit el 521 aC. Sota el rei Darios el Gran , el governador fou el seu pare Wishnutaspa que va reprimir una revolta dels parts. Fou coneguda com a lloc d'exili dels jueus. Als "Apocrifs Biblics" es tambe esmentada quan Tobies hi fou enviat pel seu pare per recuperar el diner depositat a mans de Gabael fill de Gabries. Alexandre el Gran la va ocupar l'estiu del 330 aC i va tardar 11 dies per anar d'Ecbatana a Raga (Raghae). Estrabo diu que la ciutat fou restaurada pels grecs, probablement per Seleuc I Nicator , que la va anomenar Europos . Despres fou restaurada pels parts i anomenada Arsacia (Arsakia) pero el nom antic es va recuperar a la caiguda de l'imperi part i va derivar a l'edat mitjana en Rayy (Rhey o Ray o Rey). Entre el 485 i el 553 s'esmenten bisbes sirians orientals, si be segurament daten d'una mica abans i van subsistir despres. El 661 el rei sassanida Yezdegerd III va llencar a Rayy el seu darrer crit a la resistencia contra els arabs abans de fugir al Khurasan .

Dominacio islamica [ modifica ]

La conquesta arab no esta datada; les fonts la situen entre 639 i 644. El 646 Sad ibn Abi-Waqqas va reprimir a la ciutat una revolta. Rayy era feu de la familia noble persa dels Mihran i com que Siyawakhx ibn Mihran ibn Bahram va dirigir la resistencia, Xubin Nuaym ibn Mukarrin la va fer destruir i va ordenar la construccio d'una nova ciutat al masmughan Farrukhan ibn Zaynabi ibn Kula. Fins al 690 un masmughan de la familia Farrukhan es esmentat al costat del governador arab.

Rayy va passar sense problemes als abbassides pero despres de la mort d' Abu-Muslim , el 753 el khurramita Sunbadh es va apoderar de la ciutat per un temps. El 758 Al-Mahdi fou nomenat governador de l'est i va reconstruir Rayy amb el nom de Muhammadiyya; la ciutat va quedar rodejada d'una rasa. Harun ar-Raixid , fill d'Al-Mahdi, va neixer a la ciutat. L' 1 de maig del 811 el general Tahir ibn al-Hussayn , al servei d' al-Mamun , va derrotar a prop de Rayy les forces del seu germa i rival Al-Amin dirigides per Ali ibn Issa ibn Mahan va derrotar l'exercit d'Al-Mamun, comandat per Tahir ibn al-Hussayn. [1]

A partir del 865 els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam van comencar a disputar Rayy primer als tahirides i despres a diversos generals turcs del califa. El 885 el turc Adhgutegin va arrabassar la ciutat als zaydites ; el 894 el califa en va nomenar governador al seu fill (el futur califa Al-Muktafi ). Poc despres va comencar el periode samanida i Ahmad ibn Ismail (907-914) va rebre la investidura de Rayy el 909 de mans del califa Al-Muqtadir , pero el 912 Ismail ibn Ahmad es va apoderar de la ciutat i la possessio li fou reconeguda pel califa Al-Muqtadi . Poc despres el daylamita Muhammad ibn Ali Suluk en fou nomenat governador samanida per Nasr II ibn Ahmad (914-943)

El 916 el sajida de l' Azerbaidjan , Yussuf ibn Abi-s-Saj la va arrabassar a Ibn Ali Suluk i els samanides , iniciant-se un periode de desordres. Rayy va passar al daylamita Ali ibn Wahsudhan , i d'aquest va passar a Wasif Bektyimuti; poc despres queia en poder del daylamita Ahmad ibn Ali i de Muflih , esclau de Yussuf el sajida (925). Els samanides, amb suport califal, la van recuperar pero no van tardar gaire a perdre-la davant el general daylamita Asfar ibn Shiroya que es va fer virtualment independent. El 930 Asfar fou assassinat pel seu lloctinent Mardawij ibn Ziyar , originaria de Gilan , que va fundar la dinastia ziyarida. A la mort de Mardawij el 935, Rayy va passar als buwayhides i fou part del feu d' Imad-ad-Dawla (932-946) i de Rukn al-Dawla (946-976) a la mort del qual es va dividir en dues branques una de les quals va governar a Rayy amb Fakhr-ad-Dawla (976-980), passant llavors a la branca de Muayyid-ad-Dawla d' Isfahan i Hamadan pero el 984 va retornar a Fakhr-ad-Dawla (984-997) i despres a Majd-ad-Dawla (997-1029). Sota aquest darrer el samanida Ismail II ibn Nuh al-Muntasir (999-1005) va fer un darrer intent d'ocupar Rayy (1000) pero va fracassar. El 1027 Madj al-Dawla va demanar suport a Mahmud de Gazni que ho va aprofitar per apoderar-se del seu domini (1029). La dominacio gaznevida fou breu pero poc profitosa; carmates i mutazalites foren perseguits i molts llibres destruits. El 1035 els seljucides van devastar la ciutat i la van ocupar el 1042. El darrer buwayhida , Al-Malik ar-Rahim (1048-1055) va morir a Rayy, presoner al castell de Tabarak (el 1058 o el 1063 segons les fonts). Tambe a Rayy va morir el sulta Toghril Beg I el 1063.

Despres del regnat del sulta Massud ibn Muhammad (1134?1152) Rayy fou governada per l'emir Inanj (o Inanj Sunkur) la filla del qual, Inanj Khatun (coneguda com a Qatiba), es va casar amb l' ildeguizida Muhammad Pahlawan (+ 1186), fill d' Ildeguiz . Aquest va portar al tron seljucida a Arslan Shah ibn Toghrul (1160?1174) amb la mare del qual estava casat, Inanj es va oposar al nomenament pero fou derrotat i es va haver de retirar a Bistam , pero amb ajut del khwarizmshah va poder recuperar Rayy. Finalment fou assassinat per instigacio d'Ildeguiz que va donar Rayy al seu fill Muhammad Pahlawan. A la mort d'aquest va repartir els seus dominis, el fill Nusrat-ad-Din Abu-Bakr va rebre Arran i l' Azerbaidjan ; Uzbeg va rebre Hamadan ; i dos fillastres de Pahlawan (fills de la seva muller Inanj Khatun, que era filla d'Inanj Sunkur de Rayy) de noms Kutlugh Inanj i Amir-i-Amiran Umar, van rebre petits feus al Jibal , el primer amb capital a Rayy. A peticio del seu avi matern aquest va demanar la intervencio del khwarizmshah Tekish (1192). El 1194 Toghrul III ibn Arslan-xah (1174?1194), el darrer sulta seljucida , va morir en combat prop de Rayy a mans de Kutlugh Inanj, pero el territori va passar a Khwarizm. El 1217 se'n va apoderar Sad ibn Zangi, atabeg salgurida de Fars , pero no va tardar a ser expulsat pel khwarizmshah Jalal-ad-Din Manguberti . El 12220 fou ocupada pels mongols i part de la seva poblacio massacrada; els que van sobreviure van morir en el segon atac el 1224. La ciutat va quedar quasi despoblada, pero la vida s'hi va mantenir segons acrediten algunes ceramiques que s'han trobar datades de 1243.

Va pertanyer al kanat il-kanida pero a la seva decadencia, al segle  xiv , va caure sota influencia de Tugha Timur d' Astarabad fins al 1384 quan va ser ocupada per Tamerla , sense lluita. Segons el viatger Clavijo, en aquest temps ja estava deshabitada i si quedava algu, l'hauria abandonat llavors, perque gairebe no torna a ser esmentada.

Panorama de la ciutat

Rayy en epoca timurida [ modifica ]

El 1384 Amir Wali ibn Ali Hindu d' Astarabad , va fugir cap a Rayy, deixant a la familia a la fortalesa de Girdkuh. Timur el va fer perseguir per Kudadad Husayni , Xaikh Ali Bahadur , Omar Abbas, Kumari Binak i altres que van estar a punt d'atrapar-lo a Rayy, pero encara va poder seguir i va poder entrar als boscos del Rustumdar , regio muntanyosa i boscosa en part inaccessible on ja no el van poder seguir. Timur amb 3 de cada dotze soldats va sortir d'Astarabad cap a l' Iraq Ajamita en direccio a Rayy. El sulta jalayirida Ahmad ibn Uways , que estava a Sultaniya , va encarregar la defensa d'aquesta capital al seu fill Akbugha ibn Ahmad i va fugir cap a Tabriz pero els defensors van fugir al seu darrera emportant-se a Akbugha. Pel seu costat Tamerla va entrar a Rayy sense oposicio [2]

El hivern del 1378 al 1388 Tamerla va enviar l'exercit a acampar a la vora de Rayy, a Sark Kamigh, dirigits per Miran Shah , Shaikh Ali Bahadur i Saif al-Din [3]

El 1393 Tamerla va tornar a Rayy i es va dirigir d'alli a Kazwin , el governador de la qual, Shah Suar, va derrotar. D’alli l'avantguarda es va dirigir a Sultaniya , on el governador Ak Txeghi havia mort i Isnaf Shah el seu naib havia agafat el govern al seu lloc; quan van arribar les forces timurides Isnaf Shah va abandonar el govern i va fugir i la ciutat fou ocupada sense lluita, si be despres fou abandonada. [4] El quarter timurida es va establir a la fortalesa de Shariyar propera a Rayy. El sulta muzaffarida d' Isfahan Zain al-Abidin Ali va fugir cap al Khurasan (provincia mongola) via Rayy pero prop d'aquesta ciutat (entre Veramin i Shariyar) fou capturat pel governador de Rayy, Musa Jawkar, i entregat a Shah Mansur , sulta muzaffarida de Xiraz que el va fer cegar. [5] Miran Xah fou nomenat governador virrei del Takhi-i-Hulagu , i Rayy s'esmenta com un dels regnes integrants del conjunt. [6]

El 1387 el virregnat del Khurasan (provincia mongola) fou entregat a Xah Rukh (timurida) i incloia el Mazanderan , fins a Firuzkuh i Rayy. [7] En aquest temps fopu nomenat governador Bayan Kutxin . El 1399 L'avantguarda de l'exercit imperial sota Sulayman Xah va arribar a Rayy i el governador local Bayan Kutxin va informar al comandant del canvi de actitud de Miran Shah per una caiguda que li havia alterat el cervell; llavors Sulayman Shah, sentint-se insegur, va anar a Hamadan a esperar ordres. Miran Xah fou convocat per Tamerla i per anar a veure'l va passar per Rayy. El princep fou destituit, [8]

El 1404 en la revolta de Iskandar-i Shaykhi , la infanteria de Rayy i Saveh i la cavalleria i infanteria de Qom , Kashan i Derghuzin, en total uns dos mil homes, foren enviats al Rustamdar contra el rebel. Tamerla, que estava retornant a Samarcanda de la seva expedicio a Anatolia i Siria , va passar de Kazwin a Sauk-Bulak i d'aqui cap a la plana de Rayy on va entrar el 20 de maig de 1404 ; va acampar a la plana de Sari (Iran) enviant l'equipament no imprescindible per la ruta de Rayy i Khuwar; l'amir Shams al-Din Abbas , que portava als contingents kara tatars, va seguir tambe la ruta de Rayy, Khuwar i Semnan . El 10 de juliol Tamerla va arribar a Firuzkuh i va nomenar a Sulayman Xah governador de Rayy i Firuzkuh i les seves dependencies; al governador ( daroga ) de Rayy, Bayan Kutxin, el va autoritzar a retornar i li va concedir el castell de Ghule Khindan. [9]

Abu Bakr ibn Miran Shah fou derrotat per Kara Yusuf Kara Koyunlu el 26 d'octubre de 1406 i es va haver de retirar de la rodalia de Tabriz i despres d'alguns tombs va arribar a Sultaniya , que va posar en estat de defensa, i se'n va anar a passar el hivern a la rodalia de Rayy.

El 1407 Muhammad Umar , ara governador del Mazanderan per compte de Xah Rukh (timurida) , que havia aconseguit reunir al seu entorn un import nucli de suport, va fer una incursio a Rayy on el seu germa Abu Bakr havia establert el campament ( ogrok ) de les seves forces, i es va emportar un miler de tendes i molts presoners que va enrolar a la forca, i amb totes aquestes forces va concebre el projecte de conquerir el Khurasan. Abu Bakr mentre, va deixar 200 homes escollits a Sultaniya , manats per Dervix Kuji i se’n va anar a Rayy, al peu de la Muntanya Damavand on va passar l'estiu. A la primavera del 1408 els amirs Nawruz Ja'un-i- Qurban i Abd al-Rahman Ja'un-i Qurban que havien sortir de Samarcanda amb 5000 homes (passant primer per Khwarizm i d'alli fins Mazanderan) i van arribar a Rayy. Abu Bakr els va fer una oferta per passar al seu servei, que fou acceptada i es van reunir a la cort del princep prop de Derguzin [10]

El 1410 es va establir a Rayy i el seu entron, l'ex emperador Khalil Sultan , investit per Xah Rukh. Al cap d'un temps va anar a Isfahan cridat per Rustem i quan aquest va evacuar la ciutat, Khalil s'hi va quedar, pero la va haver d'abandonar a causa de la fam que regnava alli. Despres d'un temps a Rayy, Khalil Sultan es va posar malalt i en un parell de dies va morir ( 12 de novembre de 1411 ). Alguns historiadors pensen que fou enverinat, pero de moment no es pot saber si aixo fou aixi i en tot cas si fou per ordre de Xah Rukh. [11] El 1413 el districte fou incendiat per Iskandar . El 14 d'abril de 1414 Xah Rukh va sortir del seu kixlak de Mazanderan i es va dirigir a Rayy, via Damghan . Poc despres Xah Rukh, des de Rayy, va anar a Xahriyar . Mes tard, el mateix 1414, l'emperador va confiar el govern de Rayy al princep Adygel (Ijel) fill de Miran Xah . L'abril del 1415 va morir d'una malaltia perillosa el jove (15 anys) Adigel (Adygel, Aiyal, Adijal, Ijel, Aighel....) al que s’havia concedit el govern de Rayy i que practicament nomes havia estat dedicat als plaers. En lloc seu fou nomenat el princep Ilengher o Alamghir , fill d'Abu Bakr ibn Miran Xah . (272). El 1415 Rayy fou lloc de concentracio de tropes per anar a Fars . Sufocada la revolta de Baykara , l'amir Elies Khoja fou confirmat com a governador de Qom , Kaixan , Rayy i Rustamdar fins a Gilan (1415).

Vegeu tambe [ modifica ]

Notes [ modifica ]

  1. Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854 , p. 51
  2. Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama , Trad. al frances de Petis de la Croix sota el titol “ Histoire de Timur Bec ”, II, 49
  3. Ibid”, II, 60
  4. Ibid, III, 21
  5. Ibid, III, 23
  6. Ibid, III, 28
  7. Ibid, III, 67
  8. Ibid, V, 3
  9. Ibid, VI, 23
  10. Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein , a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books
  11. Ibid, pag 207

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Rayy
  • Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century . Part III, Londres: Longmans, Green and Co, 1880.
  • Cambridge History of Iran

Enllacos externs [ modifica ]