|
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
El
raonament inductiu
,
induccio
o
metode logic inductiu
es el proces de raonament pel qual s'arriba a una conclusio a partir de la generalitzacio. Es parteix d'una serie d'exemples significatius on es dona una caracteristica concreta i s'infereix que es donara en els individus semblants o situacions analogues. La induccio permet establir hipotesis i avancar en el
coneixement
. El seu grau de
veritat
o certesa, pero, resta sempre en questio, perque es poden trobar contraexemples o excepcions que contradiguin la hipotesi inicial.
Desenvolupamemt
[
modifica
]
El
raonament inductiu
es una modalitat del
raonament no deductiu
que consisteix a obtenir conclusions generals a partir de premisses que contenen dades particulars. Per exemple, de l'observacio repetida d'objectes o esdeveniments de la mateixa indole s'estableix una conclusio per a tots els objectes o esdeveniments d'aquesta naturalesa.
Premisses: Es igual:
- He observat el corb numero 1 i era de color negre.
- El corb numero 2 tambe era negre.
- El corb numero 3 tambe.
Conclusio:
- Aleshores, tots els corbs son negres.
En aquest raonament, es generalitza per a tots els elements d'un conjunt la propietat observada en un
nombre
finit
de casos. Ara be, la veritat de les premisses (10.000 observacions favorables a aquesta conclusio, per exemple) no converteix en veritable la conclusio, ja que hi podria haver una excepcio. D'aqui que la conclusio d'un raonament inductiu nomes pugui considerar-se probable i, de fet, la informacio que obtenim per mitja d'aquesta modalitat de raonament es sempre una informacio incerta i discutible. El raonament nomes es una sintesi incompleta de totes les premisses.
En un raonament inductiu valid, per tant, es possible afirmar les premisses i, simultaniament, negar la conclusio sense contradir. Encertar en la conclusio sera una questio de probabilitats.
[1]
Dins del raonament inductiu es distingeixen dos tipus:
- Complet
: s'acosta a un raonament deductiu perque la conclusio no aporta mes informacio que la ja donada per les premisses. En aquest, s'estudien tots els individus abastats per l'
extensio
del concepte tractat, per exemple:
- La Jessica i l'Alan tenen tres fills: Sofia, Andrea i Kevin
- La Sofia es rossa
,
- L'Andrea es rossa
,
- En Kevin es ros
,
- Per tant, tots els fills de l'Alan i la Jessica son rossos
.
- Incomplet
: la conclusio va mes enlla de les dades que donen les premisses. A major quantitat de dades, major probabilitat. La veracitat de les premisses no garanteix la veracitat de la conclusio. Per exemple:
- La Maria es rossa
,
- En Joan es ros
,
- En Pere es ros
,
- En Jordi es ros
;
- Per tant, totes les persones son rosses.
Els canons de Mill
[
modifica
]
El filosof i economista liberal britanic
John Stuart Mill
va proposar
cinc metodes (o canons) en el raonament inductiu
.
Els primers quatre canons apunten a concloure quina circumstancia trobada en els casos es causa del fenomen estudiat. En l'ultim, les causes es busquen en altres fenomens.
I. Metode de la concordanca.
Si es troba una unica circumstancia en comu entre els casos que s'investiguen, es pot induir que aquesta circumstancia es la causa del fenomen.
II. Metode de la diferencia.
Si una circumstancia entre diverses d'iguals es la que distingeix la resta dels casos, i el fenomen es dona diferentment en aquest cas, llavors aquesta circumstancia es la causa del fenomen.
III. Metode de la concordanca i diferencia.
Es el metode de la concordanca, que es verifica amb el metode de la diferencia. Aquest metode pot semblar mes segur. No obstant aixo, tampoc es infalible.
IV. Metode dels residus.
Consisteix a eliminar determinades circumstancies, i anar observant si el fenomen persisteix.
V. Metode de les variacions concomitants.
Consisteix a observar les variacions del fenomen, i descobrir quin altre fenomen varia de manera concomitant. Si es troba, aquest pot ser la causa del fenomen estudiat.
Aplicacions practiques
[
modifica
]
Cites i notes
[
modifica
]
- ↑
Considereu, per exemple, els
cignes
: a
Franca
son blancs. A
Alemanya
i
Anglaterra
tambe son blancs. En realitat, en tota
Europa
tots els cignes son blancs. No obstant aixo, i al contrari de la induccio obvia i tradicional, no tots els cignes son blancs.
Enllacos externs
[
modifica
]