Ramon Casas i Carbo

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Ramon Casas )
Infotaula de personaRamon Casas i Carbo

Autoretrat de Ramon Casas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 4 gener 1866 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 29 febrer 1932 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura Arrecifes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Pintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio pintor , dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Genere Retrat Modifica el valor a Wikidata
Moviment Impressionisme Modifica el valor a Wikidata
Cataleg raonat Ramon Casas, una vida dedicada a l'art. Cataleg raonat de l'obra pictorica (1999) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Familia
Conjuge Julia Peraire Modifica el valor a Wikidata
Pares Ramon Casas i Gatell Modifica el valor a Wikidata  i  Elisa Carbo i Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Germans Montserrat Casas i Carbo i Elisa Casas i Carbo Modifica el valor a Wikidata
Parents Joaquim Casas i Carbo ( cosi ) Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 13ff1268-66df-4714-b4be-34f4c88b56af Modifica el valor a Wikidata

Ramon Casas i Carbo ( Barcelona , 4 de gener de 1866 [1] - Barcelona , 29 de febrer de 1932 ) fou un pintor , dibuixant i cartellista vinculat a l' impressionisme i un dels impulsors del modernisme catala . Es un dels pintors mes reconeguts de la primera generacio modernista i, juntament amb Santiago Rusinol , membres de la bohemia daurada , [2] l'impulsor de la renovacio de la pintura catalana de finals del segle  xix . Amb tan sols 15 anys, va iniciar una estada a Paris per ampliar la seva formacio, que es va prolongar tres anys. Cal destacar els sues dotsper a la pintura i per al dibuix, aixi com la seva capacitat per a conrear amb el mateix exit el paisatge i el retrat , si be va ser aquest darrer genere el que li va proporcionar un major reconeixement i el va consagrar com el retratista mes cobejat per la burgesia barcelonina. [3] Entre la seva obra, excel·leix la galeria de retrats al carbo de personalitats del mon de la cultura i la politica. [4] Tambe va guanyar nombrosos premis en els concursos de cartells i les seves obres van fer-se molt populars. Els de l' Anis del Mono , els Cigarrillos Paris, el cava Codorniu , el d'Autogaratge Central, poden citar-se entre els seus mes coneguts, aixi com els que realitza per anunciar Pel i Ploma , Forma , Hispania , etc. [5]

Biografia [ modifica ]

Fill de Ramon Casas i Gatell, un india de Torredembarra que havia fet fortuna a Cuba , i Elisa Carbo i Ferrer, filla del tambe india Pere Carbo i Rovira , nasque el 1866 al domicili familiar del carrer Nou de Sant Francesc, 11-13 (vegeu casa Ramon Casas i Gatell ).

Als 11 anys mostrava poc d'interes pels estudis i, atesa la seva habilitat per a dibuixar, va comencar a rebre classes de dibuix a l'estudi de Joan Vicens (1820-1886), un reconegut retratista que havia cursat estudis a l'Escola de la Llotja . L'any 1881 comenca a col·laborar en diferents revistes, comencant per L'Avenc , de la qual es cofundador i hi publica per primera vegada, el 9 d'octubre, un dibuix: Record d'altre temps , un detall del claustre de Sant Benet de Bages .

Aquell mateix mes, Casas va emprendre el primer viatge a Paris , acompanyat de dos cosins seus, Miquel Carbo i Joaquim Casas i Carbo i es va instal·lar a la rue Lourcine. A la capital francesa, va assistir a classes al taller del pintor Carolus-Duran , [6] pintor influit en aquella epoca per Manet , en companyia d' Eugene Carriere , Maurice Lobre i Puis de Chavannes i, tal com reflecteix el carnet en que anotava les seves despeses, es va aficionar a frequentar cafes nocturns i exposicions d'art i al consum del tabac. En aquella epoca, va pintar Autoretrat vestit de flamenc , admes al Salo de 1883 .

Posteriorment, va tornar a Barcelona , on va participar en l'exposicio que la sala Pares realitzava cada quinze dies amb un paisatge titulat Sant Hilari . Va ser aquest mateix any que va coneixer Santiago Rusinol , amb qui va mantenir una gran amistat durant la resta de la seva vida.

Dedica un temps a viatjar per tota la peninsula. A Granada , amb Laurea Barrau , va coincidir amb el pintor angles Tom Roberts , de qui pinta el retrat. A Granada mateix, el pintor va descobrir un gran interes pel tipisme andalus i va enviar al primer Salon des Champs-Elysees la seva obra Autoretrat vestit de flamenc , que mes tard es va exhibir a la sala Pares sota el titol El xulo . Aixi, el mes de gener de 1884 va enviar a la sala Pares un dibuix titulat Cursa de braus , amb que comencava un seguit d'obres centrades en la tauromaquia , una tematica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva obra durant uns anys. El mes de marc va tornar a Barcelona i el 1885 es va traslladar de nou a Paris, on va visitar amb regularitat l' Academia Gervex , on va coincidir amb altres pintors com Rusinol.

Durant la seva estada a Madrid estudia els classics del Museu del Prado . El 1890 torna a Paris amb Santiago Rusinol , Miquel Utrillo i Ignacio Zuloaga i es va establir al barri de Montmartre . Entre 1890 i 1892 va il·lustrar els articles que Santiago Rusinol enviava a La Vanguardia en la serie que va titular Desde el Molino , en una clara al·lusio al Moulin de la Galette, on tots dos residien; articles i dibuixos van ser aplegats el 1894 per Rusinol en el llibre titulat Desde el Molino , publicat per La Vanguardia en la serie amb que obsequiava els seus subscriptors. En aquesta epoca pinta obres com Plein air (1891, MNAC) i Bal du Moulin de la Galette (1890-1891, Museu del Cau Ferrat) entre altres obres, en les quals es noten influencies de Toulouse-Lautrec , Steinlen i Forain .

A partir de 1889 va exposar anualment a la sala Pares de Barcelona , encara que en un principi sense gaire exit per la quotidianitat dels seus temes; aixi i tot, continua pintant quadres com Garrot vil , La carrega , Ball de tarda , Processo de Santa Maria del Mar , etc. El seu estil combinava habilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions. Tambe fou un dels fundadors del cafe Els Quatre Gats ( 1897 - 1903 ), on se suposa que conegue el seu futur mecenes William Deering i el seu fill Charles Deering . De mica en mica, es va anar convertint en un dels pintors mes cobejats per la societat burgesa barcelonina de l'epoca, que se'n disputava els retrats.

El 1898 comenca a publicar la revista d'art Els Quatre Gats , substituida un any despres per Pel & Ploma i que amb posterioritat fou substituida per Forma . La premsa li servi per al seu vessant de dibuixant i per a compaginar amb el cartellisme : en son un exemple les obres Cartell de la revista Pel i Ploma , i l' Esbos per a l'anunci de l'Anis del mono , que es troben en el Museu Abello , de Mollet del Valles . Es especialment destacable la seva col·leccio de vora els dos centenars de retrats al carbo d'intel·lectuals i personatges d'aquells anys, com Unamuno , Azorin , Granados , Sorolla , Zuloaga , i Albeniz .

El 1899 entra en la Societat Internacional de Pintura . Altres obres seves son la decoracio del fumador del Cercle del Liceu de Barcelona, el retrat equestre d' Alfons XIII , la restauracio del claustre romanic de Sant Benet de Bages i una amplia col·leccio de retrats de figures europees i americanes.

El 1909, dona una col·leccio de dos-cents retrats al carbo de personatges del mon cultural, politic, economic i social de Catalunya, de la resta de l'estat i de l'estranger.

El 1910 pinta L'enterrament de Raimon Casellas arran del suicidi d'aquest critic d'art i gran amic del pintor. [7]

El 10 de novembre de 1912 mori la seva mare, Elisa Carbo, i hereta el monestir de Sant Benet de Bages [8] i l'illa del passatge de Santa Eulalia , conjuntament amb les seves germanes Montserrat i Elisa. El 1922 es casa amb la seva model Julia Peraire i Ricarte , [9] cunyada del filosof i politic Jaume Serra i Hunter .

Julia (1915). Museu Carmen Thyssen de Malaga

Casas i Rusinol , molt vinculats amb l' Escola luminista de Sitges , van ser els impulsors de les festes modernistes de Sitges , portades a terme al Cau Ferrat , i contribuiren d'aquesta manera al renom d'aquesta poblacio i al seu turisme.

El 29 de febrer de 1932 mori a la seva casa del carrer Descartes, num. 1, de Barcelona.

El mestre del cartell catala [ modifica ]

Es podria dir que en el cartell es troba una de les formes mes tipiques de la comunicacio visual: el seu missatge, la seva informacio, han d'entrar visualment, captar-se al moment. La lectura global del cartell ha de fer comprensible tot el seu significat. El text escrit es reduira a l'imprescindible (un nom, una frase breu, una adreca); la resta de la informacio, l'ha de donar la imatge. Imatge en el sentit mes ampli, ja que algunes vegades pot consistir en un signe, un color, o la distribucio tipografica d'un text. [10]

Juntament amb Alexandre de Riquer , se'l considera el pioner i mestre del cartell a Catalunya.

Els seus primers cartells, els fara per a la taverna d' Els Quatre Gats (lloc on es reunien els artistes del segle  xix ).

Una de les singularitats del cartellisme a Catalunya que demostra la intel·ligencia dels empresaris catalans es que l'empresari no va directament a una empresa a encarregar el cartell per promocionar el que sigui sino que posen en marxa un concurs public en que fan una crida pel cartell que ha de promocionar el seu producte.

Els seus cartells responen a un corrent inspirat en la produccio d' Henri de Toulouse-Lautrec .

Historia del cartellisme de Ramon Casas [ modifica ]

  • L'any 1897, Casas va treballar en equip amb un altre dels mestres del cartellisme: Miquel Utrillo; junts van elaborar el cartell per a les “ombres xineses” de la taverna dels Quatre gats. Aquest primer cartell mostrava el perfil segur de la dona al primer terme, i la colla d'amics asseguts al fons; te el caracter dels cartells moderns. Es troba recarregat respecte als cartells moderns, i a la composicio li faltava simplicitat.
Cartell per als Putxinel·lis dels Quatre Gats, 1899   
  • L'any 1898 Casas se'n surt realment amb els cartells moderns, es a dir, els cartells destinats a la publicitat de productes industrials i no industrials. El mateix any, Vicenc Bosch organitza un concurs de cartells de publicitat del seu Anis del mono i Casas fou el guanyador del primer premi. Els cartells de l' Anis del mono demostren que Casas va ser un dels primers artistes a comprendre l'art del cartell i el que havia de ser el cartell publicitari. En aquest cartell, s'aprecia la senzilla composicio, pero, que no manca de gracia i d'agilitat per l'ample arabesc del xal de la dona. A mes a mes, dona al cartell un caracter plenament espanyol, que influeix en el seu exit no tan sols a Espanya sino tambe a l'estranger. El text d'aquest cartell es curt i clar, gran i molt llegible, com es adient per a qualsevol anunci publicitari. Casas tambe realitza els projectes de xampany Codorniu, encara que son poc coneguts, ja que no van ser impresos. En el mateix any 1898 va realitzar el primer cartell apaisat per a l'establiment industrial de M. Fuster. En aquest cartell, es podia apreciar una vista esquematica d'una fabrica, i a la dreta d'aquesta, la figura femenina que era imprescindible per als cartells modernistes.
  • El 1899, Casas realitza un cartell per als putxinel·lis dels Quatre Gats en el qual ens ofereix que el mateix Pere Romeu (propietari) es representat com un titella caricaturesc, i l'altre personatge es Miquel Utrillo . Seguidament, realitza una serie de cartells que van destinats a anunciar les revistes que financa i il·lustra: dos per a Pel i Ploma , un altre per a Forma i uns altres dos per a revistes amb que no esta tan lligat, que son Hispania i La Vida Literaria. En els cartells realitzats per Casas, normalment hi apareix la silueta duna dona, la qual sembla que no hi pot faltar.
  • Uns dels seus treballs posteriors i famosos de 1900 i 1901 van ser Cigarrillos de Paris , concurs organitzat per l'industrial catala establert a Buenos aires, i l'altre Sanatori de sifilitics del Dr. Abreu. El 1901, Casas realitza un altre cartell per Autogaraje Central , en el qual fa constar els punts febles de “l'esportsman”: l'automobil i la dona.
  • Ramon Casas dibuixa el seu primer cartell imaginari el 1902 Paris-Madrid , en que trobem altre cop la figura femenina. Aquest tipus de cartell, pero, no va arrelar. Aquest mateix any, Casas compon un cartell de tipologia classica, destinat a la mostra Antiquarium Artium Barcinonensis Exhibition.
  • El 1904, en realitza un altre de caracter comercial per a l'Agencia d'Inquilinats de Barcelona. [11]

Els concursos [ modifica ]

Els concursos van ser fonamentals per al desenvolupament del cartell a Catalunya, ja que son l'element impulsor del cartellisme.

Anis del mono (1898)

La mona de l' Anis del mono va existir. A la fabrica, situada a Badalona, hi tenien una mona dins d'una gabia. L'exportacio d'aiguardents va ser una de les activitats clau de la Renaixenca catala dels segles XVIII i xix . Es van comencar a crear marques i es distingien pel nom i per l'ampolla. L' Anis del mono va ser fundat el 1869 pels germans Bosch i Grau. Aquests van ser els qui van tenir la genial idea d'utilitzar una ampolla de vidre semblant al model d'un envas de perfum que un d'ells va comprar a Paris per regalar-li a la seva dona. Aquest es el fet pel qual va comencar el seu exit, per la diferenciacio. Moltes marques van seguir la pauta del seu anis com per exemple Anis del tigre , Anis del topo , Anis del sot , etc. La publicitat dels anissos va arribar a ser molt violenta (sobretot per part de l'Anis del tigre, ja que el seu logotip es un tigre atacant una mona).

El 3 de desembre del 1896 es va celebrar la primera exposicio de cartells d'artistes estrangers, amb obres de Toulouse-Lautrec , Cheret, Hardy, Lefevre, Price o Robertson, a la sala Pares . L'exposicio va tenir un exit espectacular i a partir d'aquell moment els industrials i els comerciants catalans van deixar de tenir recels respecte a l'us del cartell. El 1897, tambe va ser un any importat per al cartell catala i, a partir del 1898, el cartell ja estava en tots els carrers de la ciutat de Barcelona. A principis d'any, la premsa va publicar una convocatoria d'un concurs per anunciar l'Anis del mono, per iniciativa d'un dels seus propietaris, Vicente Bosch. El fet que un fabricant privat utilitzes un concurs public per a donar publicitat al seu producte, va causar furor. Es van oferir tres premis: de 1.000, 500 i 250 pessetes . La reaccio dels artistes va ser absoluta, exposant a la sala Pares de Barcelona 162 projectes de cartells, la majoria dels quals eren d'artistes catalans. El propietari va decidir actuar com a unic jutge i els premis els va repartir de la manera seguent:

En veure l'alta qualitat dels cartells que havien presentat, es van concedir altres accessits de 225 pts. cada un. Varen ser guanyats per Ramon Casas, Lluis Labarta, Miquel Utrillo i Jaume Borras i Dachs. Amb l'exit obtingut en aquest concurs gracies als seus tres projectes presentats, Ramon Casas es va col·locar al capdamunt del cartellisme catala.

Es diu que la cara de la mona, en el cartell, podria simbolitzar Darwin; a mes a mes, en el cartell que porta la mona a la ma, hi posa: "Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento".

Codorniu (1898)

El setembre del 1898, es va convocar el segon concurs de cartells, organitzat per la industria privada, celebrat per Manel Raventos per anunciar el seu cava Codorniu . Els premis van augmentar i aquesta vegada es tractava de cinc premis de 1.500, 500, 250, 200 i 100 pts, respectivament. El concurs va tenir lloc a Madrid , i a diferencia del primer concurs es va triar un jurat qualificat per dictaminar els veredictes. Es varen presentar 173 projectes. Va haver-hi una mica de polemica en el primer premi, ja que va ser pel valencia Tubila, decisio que va ser molt discutida. Pero l'autentic guanyador del concurs va ser Ramon Casas, que va presentar cartells com "Ambar i Espuma" i "Lola Plumet", amb els quals va aconseguir-ne el segon premi i segon extraordinari. Els dos cartells han estat reimpresos modernament per la companyia. [12]

Cigarrillos Paris (1901, 2n concurs)

L'any 1901 va apareixer en la historia del cartell el concurs anunciador dels Cigarrillos Paris de Buenos Aires , celebrat a l'octubre, pero donat a coneixer al febrer pel seu propietari: l'industrial Manel Malagrida. Es tractava d'un concurs d'escala totalment internacional. Els premis concebuts eren realment molt elevats: vuit premis de 10.000, 5.000, 2.000, 1.000, 750 i 500 francs, i set accessits de 250 francs. Es varen presentar un total de 555 projectes procedents de tots els paisos europeus, americans, i fins i tot d'algun punt d'Asia. El resultat del concurs va ser el seguent:

  • 1r premi: Aleardo Villa (Italia)
  • 2n premi: Leopoldo Metlicovitz (Italia)
  • 3r premi: Ramon Casas (pel seu cartell "Cigarrillos Paris. Son los mejores").

El cartell de Ramon Casas no va aconseguir el primer premi perque les lletres no estaven prou definides i la lectura no era tan facil i visual com la dels altres cartells guanyadors. Manuel Malagrida i Enric Casellas, propietaris de la fabrica, enviaren una carta a Ramon Casas, a la redaccio de Pel & Ploma informant que, ja que s'havia d'imprimir el cartell i que no hi havia temps, era impossible remetre l'original a Casas per fer-hi les modificacions que solucionin el defecte de la lletra. L'informaren que l'original havia estat traspassat a un artista reputat de Buenos Aires perque millores aquest aspecte. A la revista, es llegeix que Casas no es troba alli en aquells moments, pero publiquen uns petits fragments de la carta on valoren la qualitat de l'obra: “...le diremos que ha sido desde el primer dia y continua siendo nuestra favorita; pero convenimos tambien en que la parte accesoria, o sea, la inscripcion no se adapta a las exigencias del cartel de reclame. Aquel "Cigarrillos Paris" queda confundido y casi imperceptible en el fondo gris del cartel. Lastima de letras que no sean mas grandes y que la tinta no ofrezca un contraste bien marcado en el fondo del cartel...”.  [13]

Pintura [ modifica ]

Fi de segle XIX era una pintura que originariament es va col·locar a la cerveseria Els Quatre Gats . Popularment era coneguda com Ramon Casas i Pere Romeu en un tandem
Sardanes a la font de Sant Roc a Olot , quadre pintat per Ramon Casas entre 1901 - 1902 , actualment a la sala anomenada la Rotonda del Cercle del Liceu

Gracies a la bona situacio economica de la familia de Casas, li va permetre deixar l'escola als onze anys per comencar a cursar estudis en una escola d'art. Al cap d'uns anys d'haver treballat en L'Avenc , va marxar a Paris per seguir amb els seus estudis sota el guiatge de  Carolus Duran . El talent de Ramon Casas va ser reconegut immediatament a Franca. La primera pintura que va destacar a Paris fou Autoretrat vestit de flamenc l'any 1883. Tots aquests merits li permeteren convertir-se en membre del famos i prestigiat Salon des Champs Elysees  i de la Societe d'artistes Francaises ('Societat d'artistes francesos').

Un dels quadres pintats per Ramon Casas  entre 1884-1885, en que es pot observar un alt grau de detalls en els espectadors i la multitud

Un aspecte que destacava de la pintura de Casas era els detalls amb que pintava gran part de les seves obres, sobretot en obres en que apareixien grans multituds; podem observar-ho en pintures com Sardanes a la font de Sant Roc i principalment en les obres on estampava places de toros (1884-1885). [14]

Obres [ modifica ]

Pintura [ modifica ]

Obres destacades

Cartellisme [ modifica ]

Atelier Casas & Utrillo. Petite fete flamenca oferte a Vincent d'Indy par ses amis et admirateurs, conservat al MAE
  • 1897: "Modas de Apolonia Castaneda"
  • 1898: "Atelier Casas & Utrillo", "Transparentes y Objetos Artisticos" y "Fabricacion de Silicatos M. Fuster" 29x64 cm, Centre de Documentacio i Museu de les Arts Esceniques , ca 1898 . "Anis del Mono", "Codorniu".
  • 1899: "Renaud Germain. Perfumeria Fina y Jabones" Puchinel·lis 4 gats , 54x39 cm, Centre de Documentacio i Museu de les Arts Esceniques ,
  • 1900: "Sifilis" (para el Sanatorio de sifiliticos del Dr. Abreu), "Hispania, Literatura y Arte, Cronicas Quincenales", "Papier a cigarretes Job" y "Fabra-Barcelona. Los mejores hilos y algodones"
  • 1901: "Auto-Garage Central. Consejo Ciento"
  • 1902: "Antiquarum Artium Barcelonensis", "Hojas Selectas. Revista para todos" y "Enciclopedia Universal Ilustrada J. Espasa" 70x48 cm, Centre de Documentacio i Museu de les Arts Esceniques , 1902 .
  • 1904: "Agencia de Inquilanato"
  • 1905: "Champagne Kola" y "Jabon Fluido Gorgot"
  • 1908: "Jochs Florals de Barcelona. Festes del cinquantenari" y "Copa Catalunya Carrera Internacional de Voiturettes Barcelona Mayo 1908"
  • 1910: "Vino Rioja Fino Rubi"
  • 1916: "L'auca del Senyor Esteve" (obra teatral de Santiago Rusinol presentada en el Teatro Victoria)
  • 1929: "La tuberculosi amenaca la vida i riquesa de Catalunya" (precisamente el, en 1866, habia superado dicha enfermedad)
  • 1937: "Ajut Infantil de Reraguarda. Espera els vostres donatius"
  • Sense data: "Aperitivo Rossi" y "Decoracion de habitaciones" (para el mobiliario de Jose Ribas)

Dibuix [ modifica ]

Fons [ modifica ]

El Centre de documentacio i Museu de les Arts Esceniques conserva peces del treballs artistic del pintor. Hi podem trobar 11 retrats originals i cartells. [31] [32]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Arxiu Municipal de Barcelona, detall de registre foli 18 registre 70 any 1866 ≫. Arxivat de l' original el 2018-08-02. [Consulta: 1r agost 2018].
  2. ↑ Cerda i Surroca , Maria Angela. Boires i crisantemes: el poema en prosa modernista . La Magrana, 1990, p. 11. ISBN 8474104904 .  
  3. ↑ ≪ Conferencia: Ramon Casas i Carbo, 150e aniversari | Ateneu L'Harmonia | Gestio comunitaria a Sant Andreu de Palomar ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  4. ↑ ≪ Carrer de Ramon Casas ≫. Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 10 febrer 2013]. [ Enllac no actiu ]
  5. ↑ ≪ Sobre el cartellisme catala - Ajuntament de Barcelona ≫. Juuls5, 19 / 01 / 2014. [Consulta: 19 / 01 / 2014].
  6. ↑ Tharrats , Joan Josep . Cent Anys de Pintura a Cadaques . Barcelona: Parsifal, 2007. ISBN 84-95554-27-5 .  
  7. ↑ Ramon Casas, Retrats al carbo. . 1982a ed.. Barcelona: Publicacio de l'Ajuntament de Barcelona, p. 170. ISBN 84-500-8199-8 .  
  8. ↑ Ferrer i Alos , Llorenc. El pintor Ramon Casas, Sant Benet de Bages i Navarcles . Navarcles: Ajuntament de Navarcles, 2016.  
  9. ↑ ≪ Barcelona: Indice de matrimonios 1921-1922 ≫. familysearch.org .
  10. ↑ Barnicoat , John. Los carteles: su historia y lenguaje . Rosellon, 87-89 Barcelona-15: Gustavo Gili, S.A., p. Proleg i pagina 26.  
  11. ↑ RAMON CASAS. Exposicio Desembre 1982. Centre Cultural del Palau de la Virreina . . 1982a ed.. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Serveis de Cultura, 1982, 19/01/2015. ISBN 8450082005 .  
  12. ↑ ≪ La Vanguardia ≫ (en castella). [Consulta: 4 gener 2015].
  13. ↑ ≪ Els concursos de cartells dels Cigarrillos Paris (1900-1901) ≫. Museu de la Garrotxa d'Olot. [Consulta: 19 gener 2015].
  14. ↑ ≪ Art Now And Then ≫ (en angles). [Consulta: 27 desembre 2014].
  15. ↑ ≪ Interior del Moulin de la Galette | Museu Nacional d'Art de Catalunya ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  16. ↑ ≪ Autoretrat | Museu Nacional d'Art de Catalunya ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  17. ↑ ≪ Plein air | Museu Nacional d'Art de Catalunya ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  18. ↑ ≪ Interior | Museu Nacional d'Art de Catalunya ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  19. ↑ ≪ Le Sacre Coeur, Montmartre | Museu Nacional d'Art de Catalunya ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  20. ↑ ≪ Corpus. Sortida de la processo de l'esglesia de Santa Maria | Museu Nacional d'Art de Catalunya ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  21. ↑ ≪ Ramon Casas i Pere Romeu en un tandem | Museu Nacional d'Art de Catalunya ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  22. ↑ ≪ Toros (Cavalls morts) o A l'estiu, tota cuca viu | Museu Nacional d'Art de Catalunya ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  23. ↑ Serra , Catalina ≪ El MNAC compra un cuadro de juventud de Ramon Casas ≫. El Pais , 17-11-2009 [Consulta: 10 gener 2015].
  24. ↑ Casanova , Rossend ≪ Barcelona en el museo ≫. Cultura , Num. 424, 04-08-2010, pag. 16-17 [Consulta: 10 gener 2015].
  25. ↑ ≪ La mandra | Museu Nacional d'Art de Catalunya ≫. [Consulta: 27 abril 2021].
  26. ↑ ≪ Descobreix una Joia del Museu ≫. Dia Internacional dels Museus . Ajuntament de Barcelona , 18-05-2003. [Consulta: 17 abril 2011]. [ Enllac no actiu ] PDF
  27. ↑ Ramon Casas. Retrats al carbo. . 1982a ed.. Barbcelona: Publicacio de l'Ajuntament de Barcelona, p. 170. ISBN 84-500-8199-8 .  
  28. ↑ ≪ Museus en linia ≫. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2016].
  29. ↑ ≪ Museu d'Art de Sabadell ≫. Museus Municipals de Sabadell, Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l' original el 2016-12-21. [Consulta: 20 desembre 2016].
  30. ↑ ≪ Museus en linia ≫. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2016].
  31. ↑ ≪ Art - Museu de les Arts Esceniques ≫. [Consulta: 16 octubre 2018].
  32. ↑ Escena Digital - Ramon Casas i Carbo

Bibliografia [ modifica ]

  • Puig Reixach, Rosa Maria. "De Miami a Sitges, l' ultim viatge" Minorisa, Edicions. Edicio actualitzada catala 2020.
  • Puig Reixach, Rosa Maria. "De Miami a Sitges, el ultimo viaje" Minorisa, Edicions. Edicion actualizada castellano 2020.
  • Puig Reixach, Rosa Maria. "De Miami a Sitges, l'ultim viatge", El cep i la nansa,edicions, 2015.

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Casas_i_Carbo&oldid=33432580 ≫