 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Ramon Jose Simon Valle Pena
, conegut literariament com a
Ramon Maria del Valle-Inclan
(y Montenegro) (
Vilanova de Arousa
,
28 d'octubre
de
1866
-
Santiago de Compostel·la
,
5 de gener
de
1936
). Va ser un dramaturg, poeta i novel·lista espanyol, que va formar part del corrent modernista d'
Espanya
i proxim, en els seus darrers treballs, a l'esperit de la
Generacio del 98
. Es considerat un dels autors clau de la literatura espanyola del segle
xx
.
Era fill de Ramon del Valle-Inclan y Bermudez de Castro i Dolores de la Pena y Montenegro. Transcorregue la seva infancia i adolescencia en la mateixa comarca que el va veure neixer, on des que va tenir us de rao senti constantment narracions d'episodis de l'ultima guerra carlina, en la qual hi havien pres part alguns membres de la seva familia, relats que haurien d'influir mes tard de gran manera en la seva produccio literaria. Va estudiar per advocat a la
Universitat de Santiago de Compostel·la
. Tot just havia complert els vint anys, marxa a
Mexic
, d'on no tarda a retornar. Fou llavors quan comenca a revelar-se com a escriptor, publicant a la premsa de
Madrid
, on publica el
1895
, articles i contes que feien presagiar el futur mestre.
Al cap de dos anys de residir per primera vegada a la cort, torna a passar una llarga temporada a
Galicia
, on no deixa de viatjar amb frequencia. Posteriorment viatja per
America
del
Sud
, que recorregue en gran part, i durant la guerra de
1914
-
1918
ana a
Franca
convidat pel
Govern
d'aquella
Republica
. La creacio mes celebrada de Valle-Inclan es la del
Marques de Bradomin
, protagonista de les seves
Sonatas
. En referir-se
Julio Cejador
(famos critic d'aquells dies) a la seva arribada a Madrid, tambe apunta a grans trets el caracter d'aquest personatge.
| ≪
|
Arriba a la Cort, diu, presentant-se entre els joves com a personatge misterios, aventurer, coltellejant i de llinatge que recordava en el viure la manera romantica, ben adobada amb cert aristocratic refinament, conforme a l'epoca decadent dels artistes de
Paris
. Segons aquesta mateixa idea romantica-modernista, forja, en la seva fantasia, el tipus de personatge d'hidalgo a l'antiga i bohemi a la moderna, tot a la vegada, a qui dona per nom el
Marques de Bradomin
. Gallec tradicionalista i monarquic xapat a l'antiga, llinatjut i senyor del seus Estats; pero munda i lasciu, conquistador
donjuanesc
, refinat en plaers, en suma, en el fons de l'anima, un espanyol aristocrata a l'antiga, folrat dels decadentismes de la moderna aristocracia. A aquest mirall, que te no poc del famos
lliberti
Casanova
, acomoda la forma de presentar-se a tots cantons, ja que no la seva manera de viure, per no permetre-li-ho la maleida manca de diners; i tal fou el personatge que es proposa retratar en llurs obres literaries.
|
≫
|
Trajectoria com a escriptor i dramaturg
[
modifica
]
Alguns anys mes tard, quan les
Sonatas
ja li havien obert un lloc preeminent entre els literats i una brillant reputacio entre el public, aparegue la seva autobiografia a
Alma espanola
el 27 de desembre de
1903
, en la qual relata la seva vida anterior a l'epoca que passa a Madrid, pero tan plena de fantastiques invencions que la incertesa vers les altres que podien ser certes puja de mida. Deia entre altres coses.
| ≪
|
A bord del
Dalila
, ho recordo amb orgull, vaig assassinar Sir Robert Yones. Fou una venjanca digna de
Benvenuto Cellini
. Us dire com va anar, encara que sou incapacos de comprendre la seva bellesa; pero millor sera que no us ho digui: serieu capacos d'horroritzar-vos.
|
≫
|
Les
Sonatas
, aparegueren per aquest ordre:
Sonata de otono
(
1900
);
Sonata de estio
(
1903
);
Sonata de primavera
(
1904
); i
Sonata de invierno
(
1905
). Citades les primeres obres que cimentaren el seu nom, afegirem que on es revela amb tota la intensitat la forca del seu temperament es a
Aguila de blason
(
1907
) i
Romance de lobos
(
1908
), el protagonista de la qual es el seu ascendent
Juan Manuel de Montenegro
;
Flor de santidad
(
1904
), historia mil·lenaria d'una ingenua pastora que viu en un mon sobrenatural; la
Pipa de kif
, poesies;
La marquesa Rosalinda
,-farsa sentimental i grotesca-, segons la qualifica el seu autor (
1913
), estrenada amb gran exit per
Maria Guerrero
;
La guerra carlista
amb els seus tres volums
Los cruzados de la causa
(
1908
),
El resplandor de la hoguera
(
1909
) i
Gerifaltes de antano
(
1909
), per escriure la qual passa llargues temporades a Navarra, etc. El
1928
es publica el volum IV de les seves obres completes amb el titol de
Retablo de la avaricia, la lujuria i la muerte
, en la qual estan reunides cinc de les seves obres teatrals:
Ligazon; La rosa de papel; El embrujado; La cabeza del Bautista
i
Sacrilegio
, la tercera de les quals correspon a una epoca (
1913
) molt anterior a la de la resta.
En les seves obres teatrals destaca la mateixa qualitat de sobrietat en el dialeg que, malgrat tot i potser per aixo mateix, descriu en ferm trac les linies espirituals i les passions dels seus personatges, i el relleu extraordinari que aquests prenen en el decurs de l'accio. Un notable critic barceloni, en donar compte de l'estrena del drama en un acte
La cabeza del Bautista
, digue:
| ≪
|
Obra del senyor Valle-Inclan, plena de vida, d'una vida negra, huracanada, suggestiona com una representacio de
Gran Gignol
, pero al mateix temps posseeix un refinament psicologic que transforma un crim vulgar en una elegia d'ansia erotica de les mes intenses que s'hagin portat mai a escena.
|
≫
|
Alguns dels ultims llibres de Valle-Inclan porten el titol generic d'
Esperpentos
, que segons el significat que l'autor vol donar-li, sembla mes apropiat en les seves produccions
Farsa i licencia de la reina castiza
i
Los cuernos de Don Friolera
, on el vers i la prosa alternen al servei de la ironia. El protagonista de
Luces de Bohemia
, el poeta Max Estrella, desenvolupa la teoria dels
Esperpentos
: es l'estil tragic de la vida espanyola que nomes es pot donar en una estetica sistematicament deformada. En efecte, la cita de Goya es particularment expressiva, ja que l'estil literari dels
Esperpentos
es l'estil tragic, turmentat, carregat de ferotgia realista i ensems tan esgarrifadora, i pel mateix tan espiritual, de les figures dels capricis de Goya. Com a judici del conjunt de la feina de l'eximi novel·lista gallec es pot llegir un paragraf del no menys notable escriptor
Ramon Perez de Ayala
:
| ≪
|
L'obra sencera de Valle-Inclan, diu, es plastica, acolorida i estatica, com si fos una obra pictorica mes que literaria. Quan hom la llegeix oblida d'estar llegint, i li sembla estar veient amb els ulls. Adhuc en les seves obres dramatiques, tant intenses, les escenes successives resten agrupades com en una decoracio de frescs, i les figures sempre en actitud. Les seves mes amagades inquietuds o estats d'anim, les projecta vers el mon exterior, materialitzant-les en una visio extatica i eterna, com un paisatge somniat. La naturalesa de la seva obra, dintre del dinamisme frenetic que en ocasions sembla tenir, es un misticisme de quietud, d'extasi passiu i gaudi unit. El seu organ estetic resta en els seus ulls. L'essencia de la seva obra esta en la llum, matriu de l'univers
|
≫
|
I referint-se al seu estil, transcrivim l'autoritzada opinio d'
Andres Gonzalez Blanco
a
Los Contemporaneos
:
| ≪
|
Es el primer estilista espanyol, l'unic que maneja el castella contemporani amb tota pulcritud i propietat. Hi ha, en l'estil de Valle-Inclan, base i ensenyanca per formar una generacio d'estilistes. Si tots aprenguessin a escriure com ell, n'hi hauria prou perque la nostra llengua es guaris de les malalties i pestes que avui la tenen prostrada. No es pot aliar mes galanor i mes concisio, ni major encert en la troballa de l'adjectiu just, unit a una major esplendor de forma.
|
≫
|
Escriptor internacional, historiador i gran estil
[
modifica
]
Bust de Valle-Inclan a
La Corunya
.
Algunes de les obres de Valle-Inclan pels anys 1920 foren traduides a idiomes estrangers. El 1925 es traduiren al frances la
Sonata de primavera
i la
Sonata de estio
, i en rebe l'entusiasta homenatge de la critica. El critic de la revista
Les Nouvelles litteraires
va dir que
El marques de Bradomin
hagues encantat a
Lord Byron
i a
Barbery d'Aurevilly
pel seu exasperat romanticisme compost de bogeria erotica, d'ironia melancolica, de catolicisme magnific i sensual, i afegia, despres d'exaltar els dots de contista i poeta del novel·lista espanyol, que amb la
Sonata de estio
, poema de passio exaltada pel sol dels Tropics, n'hi hauria prou per a la gloria d'un autor.
Vers el
1928
aparegueren
La corte de los milagros
i
¡Viva mi dueno!
, les quals formen part de la seva serie
El ruedo iberico
i que tambe assoliren les millors critiques literaries per part de tots els entesos. El mateix any 1928 aparegue la segona serie d'
El ruedo iberico
. Aquesta va ser, en el seu conjunt, una obra monumental, dividida en tres series de tres toms cadascuna, en la que l'autor estudia l'esperit del poble espanyol en el segle
xix
, sota el regnat d'Isabel II, Amadeu, La Republica i Alfons XII. A aquests titols s'han d'afegir els que aparegueren el desembre de 1928, formant part de la mateixa obra:
Los amenes de un reinado; Aleluyas de la Gloriosa
i
La Restauracion borbonica
.
El ruedo iberico
es una interpretacio lliure i moltes vegades humoristica de la realitat politica del segle
xix
. Es la Historia vista a l'inreves. L'enorme quantitat de personatges i el constant dinamisme de l'accio dissolen l'argument en una simfonia de colors i sons, trets caracteristics de l'obra de Valle-Inclan, que en aquestes series es confirma de bell nou amb extraordinaria energia. Per a provar la varietat del seu talent, Valle-Inclan es dona a coneixer com a actor en el
Teatro de la Comedia
interpretant el paper d'un personatge de
La comida de las fieras
,
Jacinto Benavente
, en el que fou molt aplaudit.
El vocabulari de Valle-Inclan s'abona tant en neologismes com en arcaismes saviament ressuscitats i la seva erudicio es molt selecta. Coneixia a fons els classics espanyols i recitava de memoria comedies senceres de
Lope de Vega
i de
Tirso de Molina
. Fou el primer, o almenys dels primers, escriptor espanyol que es preocupa de la presentacio tipografica dels seus llibres. Tant el paper com els caracters, els ornaments de les inicials, tots els factors de la presentacio, en suma, aparegueren en les seves publicacions escollits amb molt gust. Valle-Inclan fou un dels homes donats a la vida de cafe. Fou famosa la tertulia del desaparegut
Nuevo Levante
del carrer de l'Arenal, on l'envoltava la flor de la joventut literaria i artistica d'aquell temps, sobre la qual exercia gran influencia; com ho fou en els anys trenta la del
Cafe Regina
, del carrer d'Alcala, on es reunien amb ell
Diez Canedo
,
Vegue y Goldoni
,
Luis Bello
i altres literats i critics.
Els ultims anys
[
modifica
]
El
1932
fou homenatjat amb un banquet per a celebrar l'exit assolit per les novel·les
Tirano Banderas
i
El ruedo iberico
; en el mateix mes i any, per diferencies amb la Junta del Patronato de Bienes de la Republica, presenta la seva dimissio del carrec que ostentava de conservador del Tesoro Artistico Nacional, i el marc de
1933
fou nomenat director de l'Academia Espanola de Bellas Artes de
Roma
.
Continua la publicacio de les obres que constituien el cicle
El ruedo iberico
, i al mateix temps reunia tot el seu teatre en un volum titulat
Tramoya romantica
. Despres de
Martes de Carnaval
, tambe publica
Claves liricas
, col·leccio de les seves poesies. Una de les seves produccions teatrals,
El embrujado
, que forma part d'un dels toms de la seva
Opera omnia
, amb altres drames, que anys abans havia llegit ell mateix a l'Ateneu, va ser estrenada el
1931
, oferint-se en l'escena com a peca vigorosament tallada del
Retablo de la avaricia, de la lujuria y de la muerte
, tragedia rural de fort trac, de caracters no fortament dibuixats, sino profundament gravats, escrita en prosa admirable, amb ambient encertadament aconseguit, carregat de tintes ombivoles, pero sense apartar-se de la veritat mes del que conve a tota obra d'imaginacio. Correspon, en el teatre de Valle-Inclan, a aquesta serie d'obres d'ambient gallec que recullen de la pagesia els sentiments primitius, sense parar-se en l'exterioritat pintoresca, facil i vistosa, i porten al retaule dramatic un joc de passions elementals, de grans bestieses i d'instints barroers, entre els quals salta la guspira de la tragedia, que l'envolta amb tot el seu pes, com una fatalitat. Tota la critica fou unanime en que Valle-Inclan descrivia la petitesa i la grandesa de la seva Galicia nadiua com ningu ho havia fet fins llavors.
Llista de les obres literaries mes destacables.
[
modifica
]
Es dificil citar totes les obres literaries que estampa aquest fecund autor, pero entre d'altres, a mes de les citades anteriorment, son de les mes notables les que porten els titols de:
- Feminas: seis historias amorosas
(Pontevedra, 1894)
- Epitalamio: Historia de amores
(Madrid, 1897)
- Cenizas
(Madrid, 1899)
- Adega
(1899)
- Corte de amor, florilegio de honestas i nobles damas
(1903)
- Jardin umbrio
(1903)
- Jardin novelesco
(1905)
- Historias perversas
(Barcelona, 1907)
- El Marques de Bradomin
, teatre (Madrid, 1907)
- Aromas de leyenda
, versos (1907)
- El yermo de las almas
, teatre (1908)
- Una tertulia de antano
(1908)
- Cofre de sandalo
(1909)
- Las mieles de antano
(1910)
- Cuentos de abril, escenas rimadas en una manera extravagante
(1910)
- Voces de Gesta
, tragedia camperola (1912)
- Opera Omnia
(1913)
- La media noche, vision estelar de un momento de la guerra
(1917)
- Luces de bohemia
(1920 i 1924)
- Secretos de Estado
- Baza de espadas
- Espana con honra
- Trono en ferias
- Fueros y cantones
- Los aslones alfonsinos
- Dios, Patria i Rey
- La campana de Cuba
- Tablado de marionetas
- Cara de plata
- Tirano Banderas
- Divinas palabras
- Un dia de guerra
A
Barcelona
va donar l'estrena absoluta de quatre de les seves obres teatrals:
Aguila de blason
(1907,
Teatre Eldorado
, amb poc exit),
Voces de gesta
(1911,
Teatre Novedades
),
El yermo de las almas
(1915,
Teatre Principal
) i
La cabeza del Bautista
(1925,
Teatre Goya
).
Adaptacions operistiques
[
modifica
]
Les obres de Valle-Inclan han estat adaptades en diversos moments a altres mitjans. Les operes basades en obres seves son: