Un nuclid radioactiu o radionuclid es un nuclid inestable , i que per tant degenera emetent radiacions ionitzants . Malgrat que alguns fisics de vegades empren vulgarment el mot radioisotop per a designar aixo, cal notar que al llenguatge estricte o formal de la fisica i tecnologia nuclear es erroni, ^[1] ja que un nuclid i un isotop no son el mateix. Quan un radionuclid emet radioactivitat assoleix un estat mes estable, que requereix menys energia que abans, i en general es transforma en un altre nuclid diferent (o be en el mateix, pero menys excitat, si ha emes radioactivitat gamma ), que pot o no ser tambe radioactiu. Aquest proces radioactiu ocorre en principi de manera espontania, pero l'esser huma ha apres a provocar-ho de manera artificial . En qualsevol dels dos casos la radioactivitat resultant te exactament les mateixes caracteristiques.

Els radionuclids es caracteritzen per tenir una vida mitjana finita, que pot anar des de petites fraccions de segon a milers d'anys. De fet, alguns d'ells tenen un periode de semidesintegracio tan llarg que encara no s'ha pogut quantificar experimentalment i fins i tot n'hi ha que s'havien considerat, i per a certes aplicacions practiques encara se sol fer, estables . Dels nuclids coneguts actualment n'hi ha noranta teoricament estables i dos-cents cinquanta-cinc als quals no se'ls ha observat desintegrar-se. D'altra banda, hi ha gairebe el doble, uns sis-cents cinquanta, als quals si se'ls ha observat radioactivitat i que tenen una vida mitjana d'almenys una hora. A la Terra es coneixen uns tres mil radionuclids de vida mitjana superior a una hora, la major part dels quals (prop d'un 90%) son antropogenics (produits pels humans), uns dos mil quatre-cents de vida mitjana inferior a una hora i encara d'altres tan inestables que la seva vida mitjana es curtissima.

Els radionuclids s'apliquen a la tecnologia nuclear per a obtenir energia electrica , a la industria (controls de qualitat , etc.), a la medicina ( radioterapia , etc.) i per a armament nuclear (basicament a la propulsio de vehicles i a eines per a matar). La seva utilitzacio implica greus riscos ambientals ( contaminacio radioactiva ) i de salut ( radiotoxicitat , enverinament per radiacions , etc.), per aixo cal fer-ho amb extrema cura. Cal recordar que els radionuclids d'origen natural, com l' urani o el plutoni , existeixen en quantitats finites a la Terra, per aixo cal usar-los d'una manera sostenible . D'altra banda, el seu us genera residus radioactius , que poden ser molt perillosos i pels quals l'unic tractament que se sol fer es cobrir-los fins que la seva radioactivitat sigui propera a la natural . Els possibles tractaments per als que trigarien mes d'una trentena d'anys en fer-ho (tot el combustible gastat de les centrals nuclears i per a fins militars, per exemple) encara es troben en fase de teoria, investigacio o experimentacio.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Activitat d'una substancia radioactiva

Referencies [ modifica ]