Quiros
es un
conceyu
del
Principat d'Asturies
. Limita al nord amb els conceyos de
Santo Adriano
i
Morcin
; al sud amb el conceyu de
??ena
i amb la
Provincia de Lleo
; a l'est amb els conceyos de
Riosa
,
Morcin
i
??ena
i a l'oest amb els de
Proaza
i
Teberga
.
Geograficament ho conformen dues valls: el del
riu Ricabo
, que neix a l'ombra de la Pena Cigal i s'enforteix amb les aigues que ragen de la font Las Garrafas, i el del Bogues, originat en la font del Nacimiento, en el cor del Port Agueria, molt prop de l'anterior i del limit amb la provincia
lleonesa
. Ambdos cursos fluvials s'uneixen en el lloc de Santa Marina (antigament Ambas Mestas), formant llavors una unica vall, mes ample i que es diu ja de Quiros, el qual te a banda i banda nombrosos talvegs per les quals discorren els rierols que alimenten el cabal principal.
Aquestes petites valls abunden en boscos, prats, terres de cultiu (moltes menys que antany) i alli trobem les principals petjades de l'assentament huma, be en els llogarets o en caserius dispersos per la fraccio terrena. Aquest es molt muntanyenc (dels 208,80
km²
de superficie, el 40% te mes de 1200
metres
d'altura i nomes el 3% te un pendent inferior al 20%) encara que les angostures se suavitzen en certa manera en les vegues dels rius, destacant la del Noceo i Pontonga en Santa Marina, la d'Arrojo i la de Las Agueras. Els pobles (llocs, caserias) s'assenten en la riba del riu o a mitjan vessant de les valls. La capital, la vila de Barzana, Pola de Barzana en temps llunyans, esta en el centre del conceyu, al peu de l'antic Cami ral i de la carretera que avui utilitzem.
A efectes legals i geografics la vall de Quiros acaba a l'Entrepenas o Foces de Valdemurio, un estret congost entre enormes parets calcaries que es la porta i la separacio del vei conceyu de
Proaza
. Precisament per aquesta gola es va tracar la carretera en la decada de 1860, gracies als desvetllaments de l'enginyer belga
Gabriel Heim
. Importants cordals separen el municipi dels seus veins, pel que podem dir que te uns limits ben marcats. Destaquen al nord la serra de Tene, pas del vell Cami ral de la Col·la Aciera; a l'est l'Aramo, boga amb
Riosa
,
Morcin
i
??ena
; al sud el
massis d'Ubina
, frontero amb
??ena
i la provincia de
Lleo
, i a l'Oest el
massis de Sobia
i la serra del Gorrion, barreres naturals amb
Teberga
. Per l'interior destaca el gran mont Roneiru que separa les parroquies de Cienfuegos i Nimbra.
Quant als seus caracters geologics, abunda la calcaria que veiem apuntar aqui i alla en prats i camperas, i en muntanyes com penya Rueda (un dels piecs mes bells del Principat, majestuosa piramide natural de 2.155 metres d'altura), la Cigal·la (2.071 metres, amb el famos Guertu'l Diable, refugi de cabirols), el Fontan (2.417 metres), la penya d'Alba (seu del conegut Santuari Mariano, amb concorreguda romiatge el dia 15 d'agost).
En 1996 el Concejo tenia 1.541 habitants (908 homes i 830 dones) per a una superficie de 208,79 km² i 63 nuclis de poblacio (incloent la Capital,
Barzana
) entre llocs i caserias. El nombre real de veins es menor que el del
Padro
, ja que molta gent inscrita en aquest no viu de fet en el conceyu. La mitjana i edat es alta i la major part de la joventut va emigrar a la ciutat per causa dels estudis o el treball. Per contra, alguns jubilats retornen als seus pobles de naixenca per a viure-hi permanentment.
A Quiros s'arriba per les carreteres
AS-229
(des de
Trubia
, per San Adriano i Proaza) i
AS-230
(
La Pola
- Barzana de Quiros, pel
Port de la Cobertoria
). Ambdues estan actualment sotmeses a una profunda reforma i ampliacio. La vella aspiracio de tenir acces directe a la
meseta
s'ha materialitzat en la pista de Trobaniello, poc recomanable en dies de pluja, neu o boira. Aquesta pista en principi anava a ser una carretera estatal la immediata conclusio de la qual ja demanava
Canella
el
1902
.
El conceyu aquesta dividit en 13
parroquies
que es detallen a continuacio al costat del seu nom en
asturia
entre parentesis.
Les activitats economiques, desapareguda practicament la
mineria de carbo
(fa pocs anys es van clausurar les mines a cel obert) es limiten a la
ramaderia
: vaques
roxas
, una mica d'ovi, cabrum, cavallar i aus de corral per a consum propi. L'agricultura esta representada en els petits horts per al servei de les families. Ultimament s'aprofita la fusta (castany i roure) molt abundant en la zona. Hi ha abundancia de
carbo
, encara que avui ja no s'explota, i mineral de ferro que es fonia en La Fabrica, en uns alts forns instal·lats en la decada de 1870 i que van sucumbir per la gran competencia de la naixent siderurgia basca. L'espato fluor, de gran puresa, esta present tambe en el conceyu, pero mai es va explotar industrialment.
Els antics habitants de la zona van ser conscients de la riquesa mineral del subsol, com ho testifiquen les mines prehistoriques de coure del Aramo, en les quals es va trobar en 1888 eines i cranis humans conservats avui en el Museu Arqueologic d'Oviedo. Com en la resta de la regio, l'aigua es un element abundant en els rierols que descendeixen rapidament de les muntanyes per a nodrir al riu. S'aprofita industrialment a l'embassament de Valdemurio i a les minicentrals de Santa Marina i L<s Agueras.
Fa tres lustres que es va iniciar en la zona el
turisme rural
, amb diversos establiments hotelers. El primer va ser el nucli de
Llanuces
, en el palau Miranda, inspirat en el conegut Hotel La Rectoral de Taramundi. Ultimament es van obrir cases de turisme rural en Corts, Ricabo, San Salvador, Bermiego... Tambe hi ha un Alberg en les antigues escoles de Llanco per a qui busqui un allotjament relativament economic. Molta gent acudeix al conceyu per a coneixer els bells paisatges, l'arquitectura i gastronomia tradicional, pero el turisme no es bastant per a sostenir la feble economia local. Desaparegut el monocultiu miner, es necessari buscar la manera que la gent no hagi d'abandonar el seu municipi natal, com fins ara. Una infraestructura molt esperada es l'acondicionament total de la
Senda de l'Os
(sobre les vies del vell ferrocarril miner) fins a Santa Marina, perque els ciclistes i senderistas arribin al mateix cor del conceyu, travessant llocs emblematics com Las Agueras, Arrojo, La Fabrica (enfront del llegendari castell d'Alba), Barzana, podent seguir viatge per l'Alto de La Cobertoria, la vall de Lindes o el de Nimbra.
En les altures existeixen els
pastures comunals
per al bestiar (Port Agueria, el Aramo, Port de Villamarcel, etc.) aprofitats pels vaquers del conceyu, representats a la
Junta Ramadera
, encara que les frequents incursions de ramaders forans (sobretot de
??ena
i
Riosa
) solen ocasionar frequents conflictes. Pels alts veiem fajos i algun teixeixo; a mitjan vessant de la vall, els prats i boscos caducifolios (castanys, roures, bedolls) ?amb algunes lamentables "importacions" de pins forans- i en la zona baixa alternen els cultius ?a les vegues dels rius i terres proximes als pobles- i les prades, amb avellaners i freixes en els linderos. Les antigues cortines per al cultiu de blat de moro i patates son nomes un record en la ment dels avis.
Evolucio demografica
[
modifica
]
Gracies a l'impuls assolit per la industria minera a la fi del segle
xix
Quiros comenca el segle amb un no gens menyspreable quantitat de 6.387 habitants, assolint en la decada dels 20 la seva cota mes alta amb 6.594 habitants i una densitat de poblacio propera a 32 hab/km². Es en la decada dels seixanta quan comenca el periode involutiu de la poblacio, i que arriba fins als nostres dies, sent la decada dels 80 on mes s'ha intensificat aquesta reduccio, arribant a tenir en aquests moments una densitat de 8 hab/km².
Tot aixo ens presenta unes estructures totalment desequilibrades, mostrant-se una piramide de poblacio on es pot observar que la majoria la poblacio supera els 40 anys. Respecte a la seva activitat economica cal dir que en el conceyu de Quiros el sector primari i mes en concret la ramaderia exerceix un domini aclaparant en el terreny economic, emprant a un 70,96% dels actius. La cabanya bovina orientada a la produccio carnia es la mes representada en Quiros, quedant gairebe en abando la seva produccio lactia. Quant al sector secundari destaquem la poca o nul·la aportacio que oferix a la zona, ocupant actualment a un 3,51% de les ocupacions locals. Cal assenyalar aqui els intents realitzats per a obrir de nou algunes explotacions mineres per a la seva explotacio com les de Santa Marina. El sector terciari dels serveis ocupa un total del 25,53% de la poblacio activa, estant dotat el conceyu de serveis basics com escoles, consultoris medics, bancs, etc. Ultimament es vol potenciar el turisme rural, destacant les obres efectuades a Llanuces destinades per a tal fi, en les quals es van reconstruir diverses cases.
En l'antiguitat
[
modifica
]
Existeixen testimoniatges molt antics del poblament en la zona (tumuls i dolmens del Neolitic a La Cobertoria, mines de coure a l'Aramo), aixi com de l'epoca romana i altomigeval (amb nombrosos
castros
disseminats pel territori, la majoria sense estudiar encara). No tenim noticies de coves amb pintures rupestres o altres vestigis humans, encara que es possible que existeixin jaciments similars als de
Teberga
(
abrics de Fresnedo
) i
Santo Adriano
(
cova del Conde
). Si que coneixem toponims relacionats amb pobles preromans, com Aramo (nom de divinitat gal·la) o el mateix nom Quiros, referit a la roca o sol pedregos, o a un antroponim.
A terres limitrofes apareixen tambe restes de cultes preromanes (Benduenos, a
??ena
, referit al deu celtic Vindonius). La toponimia menor presenta tambe paraules arcaiques:
- Alba: Alp- (lloc blanc i alt)
- Candanosa: Kant-, Kand- (roca de color blanc)
- Cigal·la: Sek- (aigua, riu que fluix de la forest)
- Navariegas: N?w?- (foia, plana entre forests)
- Salencia: Sal (corrent d'aigua)
- Noms de llocs o finques propers a Villar de Cienfuegos.
Romanitzacio i epoca visigoda
[
modifica
]
El rastre dels
romans
apareix en noms de lloc (Cuanana, nom relacionat amb uns altres com Xomezana, Llaviana, Mamorana, Parana, etc.; Nimbra o nemus-oris,
≪bosc sagrat≫
) i en el
Camin Real de la Mesa
, antany via romana al Puerto Ventana, encara que no consta l'existencia d'assentaments destacables, a pesar de la relativa proximitat a viles documentades com la de Mamorana al conceyu de ??ena. No tenim noticies de l'epoca
visigoda
i la invasio
musulmana
, excepte la troballa de restes en el llogaret de Bogues, que s'esmenten mes endavant, i el pas d'una expedicio mora de castig pel port Ventana i la vall de Ricabo, segons afirma
Sanchez Albornoz
.
Bisbat d'Oviedo
[
modifica
]
Des de l'epoca de la Monarquia Asturiana fins al
segle
xvi
el Concejo pertany al Bisbat d'
Oviedo
, en virtut de les donacions regies (
Ordoni I
en
858
,
Alfons III
en
875
). Representava el poder episcopal en la zona la familia Bernaldo de Quiros, el solar de la qual era el castell d'Alba. El seu palau principal era el Pedrero, en Las Agueras, molt prop de la desapareguda torre de Valdemurio.
Constitucio del municipi
[
modifica
]
En el segle
xvi
el conceyu deixa passa de ser bisbalia (es a dir, propietat de l'Esglesia) a esser de Realengo, ja que
Felip II
el compra al
Papa Gregori XIII
. Pocs anys despres, com recorda
Canella
, els veins acorden comprar la seva llibertat pagant a la Hisenda regia la no menyspreable suma de 12.000 maravedins per cadascun dels 394 i ½ (sic) veins que tenia Quiros. El pagament es va efectuar entre els anys 1581-1587 i el 6 de novembre de 1587 el Monarca atorga la Cedula de Llibertat al municipi, que constituix els seus propis organs de gestio, en els quals seguira influint decisivament la noblesa local.
En aquesta data la seu de l'Ajuntament era un castell o torre, de la qual no han de quedar restes materials, encara que potser entre els veins pervisqui algun record o tradicio oral sobre mateix. Si que tenim referencies de dos autors del segle XIX: En el Diccionari Geografic-Historic de
Martinez Marina
, obra inconclusa, es diu (any 1800 aproximadament):
El lloc de Barzana, anomenat antigament Pola de Barzana, es troba a la riba i costat oriental del Riu, i es la Capital del Concejo, que te en ell una torre alta a manera de Castell que serveix de Preso, i pegant a ell una decent sala on es fan les eleccions d'Oficis de Justicia i celebra les seves Juntes l'Ajuntament (...)
D'altra banda en el Diccionari de
Pascual Madoz
, entorn de 1850, es diu que l'Ajuntament es reuneix en un "antic i ben conservat castell". Aquesta obra va desapareixer al fer la caixa de la carretera a mitjan segle
xix
(poc temps despres, per tant, del que escriu Madoz) i probablement estava en el centre de la vila, mes o menys a l'altura de la petita placa on esta la font publica. Va Ser substituida per l'actual Casa Consistorial, que no conserva record algun de la seva antecessora ni elements arquitectonics d'interes.
El conceyu tenia representacio propia en la
Junta General del Principat d'Asturies
, organisme regidor d'aquesta regio fins a principis del segle
xix
, integrada per procuradors dels diferents conceyos agrupats en partits, un dels cuales es denominava "de la bisbalia", en estar format pels territoris redimits del domini episcopal (Proaza, Teberga, Quiros, Santo Adriano, entre altres).
Segles
xviii
i
xix
[
modifica
]
No hi ha majors esdeveniments en la zona, al marge dels propis del ritme de les estacions i els treballs del camp, i la visita d'algun personatge com
Jovellanos
en 1792 cami de Castella, fins a la
Guerra de la Independencia
, quan els invasors francesos passen per Llanuces causant grans estralls i incendiant la vella casa solar dels Miranda, a la part alta del llogaret (les restes encara es veuen avui dia). En 1821 neix al llogaret de Cortes
Melchor Garcia Sampedro
, missioner dominic martiritzat a Tonkin, provincia d'
Indoxina
(avui
Vietnam
), que sera beatificat (1958) i posteriorment canonitzat (1988). Les
Guerres Carlines
tambe van deixar petjada al conceyu, encara que avui ja no es recorda. En la primera (1833-1839) les tropes de Sanz,
Gomez
i Florez van travessar el conceyu, i en la tercera (1872-1876) molts mossos quirosans es van unir als carlins.
Breu industrialitzacio
[
modifica
]
Durant el segle
xix
i part del XX es produix una timida industrialitzacio, amb explotacions de ferro i carbo, que fineix en la decada de 1960, epoca a partir de la qual es produix el massiu despoblament del Municipi. AL fil d'aquest desenvolupament industrial es va projectar un ferrocarril per a unir Lleo i Asturies pel port Ventana i Quiros, arribant fins a San Esteban de Pravia, pero la idea va fracassar en benefici del tracat per
Payares
.
La
Guerra Civil
no va portar decisives batalles a aquestes valls, pero si calamitats diverses en forma de morts en els fronts i la rereguarda, persecucions per motius politics, fam, por i miseria. Va existir una linia de fortificacions dels milicians al Puerti Ventana i Agueria; les seves trinxeres i obres defensives son visibles encara. El
1958
Vicente Jose Gonzalez Garcia assenyalava les seguents empreses actives a Quiros:
- FABRICA MIERES: Cienfuegos, Nimbra, La Fabrica (Carbo, ferro)
- FUENTES Y COMPANIA: Nimbra (Carbo)
- MINES DE XAGARIN: San Salvador, Salcedo (Carbo)
- SOCIETAT HULLERA ESPANYOLA: Llanuces (Carbo)
- MINES DE CORTES: Cortes (Carbo)
Totes elles van desapareixer en menys de trenta anys, encara que alguna mina va sobreviure fins als anys vuitanta integrada en la companyia estatal
HUNOSA
. Com ja es va esmentar, l'activitat puixant es la ramadera, el turisme i altres activitats de serveis.
En l'actualitat
[
modifica
]
El minvament de la poblacio comporta tambe la perdua o reduccio de certs equipaments: les escoles dels pobles van tancar al concentrar-se els alumnes en el Col·legi Public "Verge d'Alba", en Barzana, que al seu torn ha anat tancant aules a l'una que perdent alumnes. Les dues fleques, de gran tradicio en la zona, van tancar tambe les seves portes. Les nombroses esglesies parroquials i capelles son ateses per un unic sacerdot. El cinema i els balls de la vila son un record molt llunya. No obstant aixo, encara rete el municipi la seva Caserna de la Guardia Civil, un estanc, el consultori medic i la biblioteca publica. Recentment es va instal·lar en l'antic "Llar del Productor" una casa-asil per a ancians, exemple palpable de la situacio de la zona.
Enllacos externs
[
modifica
]
A
Wikimedia Commons
hi ha contingut multimedia relatiu a:
Quiros