Portada del volum 7 (numero 4), abril 2009, de
PLoS Biology
.
Una
publicacio periodica
es una publicacio editada en fascicles successius numerats amb periodicitat fixa o variable i diversa en tematica.
[1]
Una publicacio periodica (en color o en blanc i negre) es compon d'una varietat d'articles sobre tematiques diverses o sobre algun tema especific. Generalment es produida i editada per una
editorial
, i la seva periodicitat pot ser, setmanal, bisetmanal, quinzenal, mensual, etc.
Molts diaris incorporen, una o diverses vegades per setmana, seccions amb format de revista, o les inclouen en les seves tirades com a suplements.
La historia es remunta temps enrere, amb publicacions en forma d'
almanacs
, editats per anys, i que ens proporcionen actualment dades molt utils, per exemple sobre el clima, les comunicacions, les innovacions, la poblacio, i altres topics informatius, al costat de prosa literaria i poemes de breu extensio. La finalitat d'aquests documents era la d'informar els lectors, i tambe entretenir.
[2]
En el transcurs del segle
xviii
van sorgir setmanaris, que incloien topics de modes i costums, acompanyades de critica social i moral.
Les primeres revistes reunien una gran varietat de materials, per aixi cobrir una amplia gamma d'interessos particulars.
Una de les publicacions pioneres va ser
Erbauliche Monaths-Unterredungen
(
Discussions Mensuals Edificants
), que va apareixer entre els anys 1663 i 1668.
[3]
Aviat van sorgir altres revistes a Franca, Anglaterra i Italia; i per a la seguent decada dels anys 1670, van veure la llum algunes mes, lleugeres i divertides, i entre aquestes cal esmentar
Le Mercure Galant
(sorgida el 1672), que mes tard es va anomenar
Mercure de France
.
[4]
Al comencament del segle
xviii
,
Joseph Addison
i
Richard Steele
van crear
The Tatler
(1709-1711), la qual es publicava tres vegades per setmana; l'
Enciclopedia Britanica
la va definir com ≪una col·leccio de textos (assajos, articles, reportatges, poemes), profusament il·lustrada, i que es difon a intervals regulars≫.
Durant el segle
xx
, la publicacio de revistes es va anar consolidant com activitat altament rendible en tot el planeta.
A causa de la gran expansio de la televisio i dels mitjans audiovisuals, sumat a l'augment del cost del paper, moltes revistes van deixar d'editar-se a partir dels anys 1960 i 1970.
[5]
Probablement, el pais que edita mes revistes en l'actualitat sigui el
Japo
, "on hi ha diversos milers de diferents titols", juntament amb els
Estats Units d'America
, un altre pais capdavanter en la materia.
[6]
[7]
Es important assenyalar que, si be
diaris
i
revistes
van tenir un sorgiment similar en el temps, aquestes ultimes es destaquen per estar mes particularment orientades a una classe intel·lectual i lletrada, que pretenia que es poses emfasi en assumptes especials o culturals.
Avui en dia, les revistes son un dels mitjans escrits mes venuts i llegits.
Periodicitat
[
modifica
]
Termes mes precisos designen els diferents tipus de periodics:
- un diari o un quotidia, apareixen tots els dies o gairebe tots els dies (per exemple, alguns no apareixen els diumenges, altres no apareixen en dues o tres jornades assenyalades de cada any);
- un setmanari apareix un cop cada setmana;
- un quinzenal apareix un cop cada dues setmanes;
- un mensual apareix un cop cada mes;
- un bimestral apareix un cop cada dos mesos;
- un trimestre apareix cada tres mesos;
- un quadrimestral apareix cada quatre mesos;
- un semestral apareix cada sis mesos;
- un anual apareix un cop per any;
- un biennal o bianual apareix cada dos anys.