Publi Corneli Escipio Africa Emilia
(
llati
:
Publius Cornelius P. f. P. n. Scipio Africanus Aemilianus
), nascut l'any
185 aC
i mort el
129 aC
, va ser un militar i
magistrat roma
. Era fill de
Luci Emili Paule Macedonic
, el conqueridor de
Macedonia
, pero va ser adoptat pel seu cosi germa
Publi Corneli Escipio
, que no tenia fills. El seu pare adoptiu era fill de l'antic
proconsol
de la
Hispania Citerior
,
Escipio Africa
, i d'
Emilia Tercia
, germana d'Emili Paule Macedonic. Amb aquesta adopcio, per tant, va passar de formar part de la
gens Emilia
a ser un nou membre de la
gens Cornelia
, i es conegut habitualment com a
Escipio Emilia
, o tambe com a
Escipio l'Africa el Menor
, en referencia al seu avi.
Va estudiar a
Grecia
on va acompanyar al seu pare biologic quan tenia disset anys, i va lluitar a la
batalla de Pidna
(
168 aC
). Segurament a Grecia va coneixer l'historiador
Polibi
i el
167 aC
quan el grec va ser enviat com a ostatge a Roma, Emilia li va donar la proteccio de la seva poderosa familia i es va convertir en el seu
mecenes
. Van ser amics durant tota la seva vida. Polibi el va dirigir en els seus estudis literaris, i li va donar a coneixer la refinada cultura grega. L'historiador el va acompanyar en totes les seves campanyes. Emilia, enmig de les seves activitats militars, no va perdre l'oportunitat d'ampliar el seu coneixement de la literatura i la filosofia gregues, gracies a les relacions constants amb el seu amic. Mes endavant va ser deixeble del filosof
Paneci
. No va descuidar la literatura i la cultura del seu propi pais. Va cultivar l'amistat amb
Terenci
i
Lucili
, i
Gai Leli Sapient
va ser un dels seus millors amics.
Va comencar a destacar l'any
151 aC
. En aquest any, despres de diversos desastres a
Hispania
, quan els
consols
van comencar a reclutar tropes, no es van presentar voluntaris. Llavors Emilia es va oferir voluntari per servir en el lloc que els consols consideressin convenient. El van nomenar
tribu militar
i va acompanyar al consol
Lucul·le
a Hispania on es va distingir pel seu coratge. Va matar a un cap hispa ≪de dimensions gegantines≫ en combat singular. En una altra ocasio va ser el primer en escalar les muralles en la conquesta de la ciutat d'
Intercacia
. Tot aixo li va fer guanyar l'admiracio dels enemics i la dels seus companys, i la seva integritat el van fer molt estimat per l'exercit. L'any
150 aC
Lucul·le el va enviar a
Africa
per obtenir de
Masinissa I
alguns
elefants
, i el rei numida el va rebre molt be, per mor del seu nom, ates que havia conegut el seu avi, Escipio l'Africa el Major. El rei estava en guerra amb
Cartago
, i va demanar a Escipio Emilia que fes de mediador, pero el roma no va aconseguir res. Escipio va tornar a Hispania amb alguns elefants que el rei li va prestar.
Quan va esclatar la
Tercera Guerra Punica
l'any
149 aC
, Escipio va tornar a Africa encara com a
tribu militar
. Escipio va guanyar encara mes prestigi, i per la seva habilitat va compensar els errors del consol
Manili
. Tenia la confianca tant de Masinissa com de les tropes romanes i per la seva integritat i fidelitat a la paraula donada va obtenir el respecte dels seus enemics. L'any seguent
Luci Calpurni Piso
va agafar el comandament de l'exercit roma i Escipio va tornar a Roma, pero tenia l'opinio tant a favor seu que el senat li va encarregar la direccio de la guerra. Fins i tot el vell
Cato Salonia
, mes propens a criticar que a elogiar, va estar a favor, sobretot despres de la manca d'exits de Piso.
L'any
147 aC
va ser candidat a
edil
, pero per les seves aptituds militars, va ser escollit consol nomes amb 37 anys, sense tenir encara l'edat legal i sense haver estat abans
pretor
. El senat li va assignar la provincia d'
Africa
, cap a la que es va dirigir. L'acompanyava el seu amic Polibi.
Apia
descriu la campanya que va
acabar amb el setge
i la destruccio de Cartago a la primavera de l'any
146 aC
, tot i que els seus habitants es van defensar carrer per carrer i casa per casa. La destruccio i la mort dels defensors per part dels romans va durar dies. Despres de completar els acords amb diversos reis del pais, Africa es va convertir en provincia romana. Escipio Emilia va retornar a Roma on va celebrar un
triomf
esplendid i el malnom d'Africa que havia rebut per herencia li va ser donat per dret propi.
L'any
142 aC
va ser
censor
amb
Luci Mummi
. Es va caracteritzar per la seva severitat en la repressio de la immoralitat i el luxe, pero els seus intents van ser boicotejats pel seu col·lega, que vivia amb molt de luxe i era en aquest sentit mes indulgent. Els censors aquell any van celebrar el
lustrum
, on Escipio va fer un important discurs.
L'any
139 aC
va ser acusat (segons es creu de
majestas
) per
Tiberi Claudi Asel
,
tribu de la plebs
que Escipio Emilia, quan era censor, havia reduit a la condicio d'erari, pero va ser absolt, i el discurs que va fer en defensa seva, va ser celebre, i tingut en gran estima en epoques posteriors. Per aquest temps tambe va dirigir una
ambaixada
a
Egipte
i
Asia
, missio a la que nomes es va emportar cinc esclaus per donar exemple de combatre el luxe.
Guerra de Numancia
[
modifica
]
Va ser nomenat consol, tot i estar absent, per l'any
134 aC
junt amb
Gai Fulvi Flac
i se li va assignar la provincia d'
Hispania
on els exercits romans anaven de desastre en desastre. En arribar a la zona davant la indisciplina de l'exercit, va defugir el combat, llevat d'escaramusses menors. Despres d'haver aconseguit disciplinar de nou l'exercit, va posar
setge
a la ciutat de
Numancia
, que va ser defensada aferrissadament pels seus habitants. Falta d'aliments, la ciutat va haver de capitular l'any seguent sense condicions. Alguns van preferir la mort i altres es van lliurar i van acabar venuts com
esclaus
l'any
133 aC
. Cinquanta dels seus habitants van adornar el triomf d'Emilia i la resta van ser venuts com a esclaus. Els romans van arrasar la ciutat. Emilia va rebre el renom de
Numanti
, a mes del d'Africa. En aquest any Roma va estar convulsa per les mesures del tribu
Tiberi Semproni Grac
, que va acabar amb el seu assassinat. Emilia, casat amb
Sempronia
, la germana dels Gracs, no simpatitzava amb les seves reformes i no va demostrar pena per la seva mort.
Retorn a Roma
[
modifica
]
Emilia no va tornar a Roma fins al
132 aC
. La seva aprovacio de la mort de Grac (va dir que va ser assassinat justament) el va allunyar del poble. La
plebs
, que probablement havia esperat una resposta diferent del seu general que a mes era cunyat del seu defensor martir, va expressar en veu alta la seva desaprovacio i des d'aquest moment Escipio va perdre molta de la seva influencia sobre ells. El seu nom encara tenia un prestigi que no es podia oblidar facilment, i va ser principalment per la seva influencia i autoritat que el
partit aristocratic
va poder derrotar el projecte de llei que va presentar el tribu
Papiri Carbo
, que proposava que els tribuns poguessin ser elegits tantes vegades com els comicis ho decidissin. Escipio Emilia va ser considerat el cap de l'aristocracia (els
optimates
) i va imposar mesures que tenien com a consequencia la virtual derogacio de la
llei agraria
de Tiberi Grac. Al
Forum
, Papiri Carbo el va acusar d'enemic del poble, i d'haver-se alegrat de la mort de Grac. El poble va comencar a mostrar-li oberta hostilitat i es van sentir crits de ≪fora el tira≫ (
129 aC
). A la nit del dia que va passar aixo, Escipio Emilia es va retirar a la seva cambra per preparar un discurs per a l'endema i al mati va ser trobat mort. Van circular diversos rumors sobre la seva mort, pero la majoria creia que va ser assassinat. Alguns van pensar que va morir d'una mort natural, i uns altres que va acabar amb la seva propia vida, desesperant de que la proposta que havia de portar l'endema a l'assemblea pogues sortir endavant. Pero no es va investigar la causa de la seva mort, i aixo afavoria l'opinio popular de que va ser assassinat. La sospita va caure sobre diverses persones: la seva dona Sempronia i la seva mare,
Cornelia Escipiona
, van ser sospitoses. Tambe ho van ser Papiri Carbo, Fulvi i
Gai Semproni Grac
. Cicero va assenyalar com a culpable Gai Papiri Carbo.
[1]