Psicosi
| Tipus
| signe clinic
i
problema de salut
 |
|---|
| Especialitat
| psiquiatria
i
psicologia clinica
|
|---|
|
| Tractament
| psicoterapia
|
|---|
Medicacio
olanzapina
,
pimavanserina
,
quetiapina
,
diazepam
,
haloperidol
,
aripiprazole
,
risperidona
,
brexpiprazole
(en)
 ,
asenapina
,
paliperidone
(en)
,
ziprasidone
(en)
,
lurasidone
(en)
,
clozapina
,
clospirazine hydrochloride
(en)
i
amoxapina
|
|
| Causat per
| esquizofrenia
,
trastorn bipolar
,
depressio major
,
traumatic experience
(en)
,
estres
,
drug misuse
(en)
,
medicament
,
condicio fisica
,
privacio del son
,
abus d'alcohol
,
demencia
i
trastorn esquizoafectiu
|
|---|
| Causa de
| deliri
,
al·lucinacio
i
trastorn del pensament
|
|---|
|
| CIM-9
| 290
-
299
|
|---|
|
| MedlinePlus
| 001553
|
|---|
| UMLS
CUI
| C0033975
i
C0029516
|
|---|
Psicosi
es un terme
psiquiatric
generic que designa un estat mental en que el pensament i la percepcio estan severament deteriorats.
Les persones que experimenten un
episodi psicotic
poden patir
al·lucinacions
i creences il·lusories (per exemple il·lusions de grandesa o
paranoies
), demostrar canvis en la
personalitat
i exhibir pensaments desorganitzats (vegeu
trastorn del pensament
). Aixo va sovint acompanyat per la negacio de l'inusual i l'estrany de la naturalesa d'aquest comportament, dificultats amb la interaccio social i impediments per a portar endavant les activitats de la vida diaria. Un episodi psicotic se sol descriure implicant una
perdua de contacte amb la realitat
.
Generalitats
[
modifica
]
La psicosi es considerada per la
psiquiatria
general com un simptoma d'una malaltia mental severa, pero no es un
diagnostic
en si mateixa. Tot i que no esta exclusivament lligada a cap estat fisic o psicologic particular, esta particularment associada amb l'
esquizofrenia
, el
trastorn bipolar
(depressio maniaca) i la
depressio clinica
severa. Tambe hi ha
patologies
fisiques que poden induir un estat psicotic, incloent traumatismes cerebrals o altres trastorns neurologics, intoxicacio per drogues i sindromes de dolor entre altres.
El terme psicosi s'hauria de distingir del concepte
alienacio mental
, que es un terme legal quan es considera que una persona no es criminalment responsable dels seus actes. Tambe s'ha de distingir de la
psicopatia
, un trastorn de la personalitat sovint associat amb la violencia, la manca d'
empatia
i comportaments socials manipuladors. Tot i que ambdos termes se solen denominar col·loquialment "psicosi", l'arrel de la psicopatia, particularment pel que fa a la violencia, rarament es dona en la psicosi i la distorsio perceptual de la realitat rarament es dona en la psicopatia.
La psicosi tambe s'ha de distingir de l'estat de
deliri
, en el qual un individu psicotic pot ser capac de dur a terme accions que requereixen un alt nivell d'esforc intel·lectual amb la consciencia clara. Finalment, s'ha de distingir de
malaltia mental
. La psicosi es pot mirar com un simptoma d'altres malalties mentals, pero com a concepte descriptiu no es considera propiament una malaltia. Per exemple, persones amb
esquizofrenia
poden tenir llargs periodes sense psicosi i persones amb
trastorn bipolar
i depressio poden tenir simptomes en el caracter pero sense psicosi. A la inversa, la psicosi es pot produir en persones sense cap malaltia mental cronica, com a resultat d'una reaccio adversa a les drogues o un
estres
extrem.
Estats psicotics ocorreguts despres d'un us de
droga
poden estar particularment lligades a una
sobredosi
, us cronic o recessio del consum. Alguns compostos poden ser mes propensos a induir psicosi i alguns individus poden mostrar una sensibilitat mes gran que d'altres. Algunes drogues "de carrer", com la
cocaina
, les
amfetamines
, el PCP i els
al·lucinogens
estan particularment lligades al desenvolupament de psicosis.
La intoxicacio amb drogues que tenen efectes generals depressius en el
sistema nervios central
(especialment alcohol i barbiturics) no tendeixen a causar psicosi durant l'us, i fins i tot poden disminuir o alleugerir l'impacte dels simptomes en algunes persones. En canvi la desintoxicacio d'aquestes drogues si que pot produir psicosi o
deliri
.
Tambe se sap que l'
estres
psicologic contribueix a o dispara estats psicotics. Tant una historia d'incidents traumatics experimentats durant la vida, com l'experiencia recent d'un succes estressant, es creu que contribueixen al desenvolupament de la psicosi. Una psicosi breu disparada per l'estres es coneix com a
psicosi reactiva breu
.
La falta de son tambe ha estat lligada a la psicosi, tot i que hi ha poques evidencies que sigui un factor de risc per a la majoria de persones. Alguns pacients experimenten certs tipus d'
al·lucinacions
, mentre que experiencies sensorials o pensaments inusuals apareixen quan es desperten o al moment d'adormir-se. Aquests son, de tota manera, fenomens normals del son i no es consideren signes de psicosi.
Durant els 1960 i 1970, les psicosis van ser d'interes particular per als critics
contraculturals
de les practiques mediques generals, que argumentaven que podia ser nomes una altra manera de construir la realitat i no necessariament un senyal de malaltia. Per exemple,
R. D. Laing
argumentava que la psicosi es un medi simbolic d'expressar preocupacions en situacions en les quals aquests punts de vista podrien no ser benvinguts o resultar inquietants per als receptors. Laing va continuar afirmant que la psicosi podria tambe ser vista com una experiencia transcendent amb aspectes curatius i espirituals.
Thomas Szasz
es va centrar en les implicacions socials d'etiquetar persones com a psicotics; una etiqueta que, argumentava, que medicalitzava injustament visions diferents de la realitat perque la societat pogues controlar aquesta gent no ortodoxa.
En general, de tota manera, els avancos tant en el
diagnostic
com en l'estudi cientific de la psicosi han portat cap a teories que porten a la
biologia
, la
psicologia cognitiva
i la
neuropsicologia
a ser generalment acceptades com a explicacions. Als
Estats Units
i
Europa
, pocs professionals de reputacio, des dels anys de 1990 han abordat la psicosi fora del marc de referencia cientific.
La medicacio antipsicotica es normalment el tractament principal per a la psicosi i potencialment pot minimitzar o eliminar els simptomes en un temps relativament curt. La
terapia cognitivo-conductual
esta recomanada actualment per moltes organitzacions cliniques estandard com un tractament efectiu per a la psicosi.
Etimologia
: La paraula "psicosi" va ser utilitzada per primer cop per
Ernst von Feuchtersleben
el 1845 com a alternativa de bogeria i
mania
i prove de les paraules gregues "psykhe" (ment) i "osis" (malaltia o condicio anormal). La paraula va ser utilitzada per a distingir trastorns que es creia que eren trastorns de la ment, en oposicio a les
neurosis
, que es creia que radicava en un trastorn del sistema nervios.
L'experiencia psicotica
[
modifica
]
Un episodi psicotic pot ser significativament variat segons el caracter. Per exemple, les persones experimentant un episodi psicotic en el context de la depressio poden tenir deliris o al·lucinacions persecutories o auto-culpabilitzadores, mentre que les persones experimentant un episodi psicotic en el context de la
mania
poden crear deliris de grandesa o tenir una experiencia de profunda significacio religiosa.
Tot i que normalment es doloros i es veu com un proces malaltis, algunes persones que experimenten psicosi hi troben aspectes beneficiosos i valoren l'experiencia o les revelacions que venen d'aquesta.
Al·lucinacions
[
modifica
]
Les
al·lucinacions
es defineixen com a percepcions sensorials en absencia d'estimul extern. Son diferents de les il·lusions, que son la mala percepcio dels estimuls externs. Les al·lucinacions poden donar-se en qualsevol dels cinc sentits i prendre gairebe qualsevol forma, cosa que inclou des de sensacions simples (com llums, colors, gustos, olors) fins a experiencies mes significatives com veure i interaccionar amb animals i persones completament formades, escoltar veus i sensacions tactils complexos.
Les
al·lucinacions auditives
, en particular l'experiencia de sentir veus, son una caracteristica comu i sovint preeminent de la psicosi. Les veus al·lucinades poden parlar sobre o a la persona, i poden involucrar veus de diferents persones. Les al·lucinacions auditives tendeixen a ser doloroses quan son despectives, ordres o preocupants. De tota manera, l'experiencia de sentir veus no es sempre necessariament negativa segons alguns experts.
Deliris i paranoia
[
modifica
]
La psicosi pot involucrar creences
delirants
o
paranoiques
.
Karl Jaspers
va classificar els deliris psicotics entre els tipus "primaris" i "secundaris". Els deliris primaris els defini com a fora de lloc i incomprensibles en termes dels processos mentals normals, mentre que els secundaris serien comprensibles en el marc de la situacio actual de la persona o de la seva historia personal.
Trastorns del pensament
[
modifica
]
El trastorn formal del pensament descriu una distorsio subjacent del pensament conscient i es classifica basicament pels seus efectes en la parla i l'escriptura. Les persones afectades poden mostrar una necessitat imperiosa de parlar (parlant incessantment i rapida), desviacio o canvis en les idees (canviant el tema a mitja frase o inapropiadament), bloqueig del pensament i construccio de rimes i jocs de paraules.
Falta de perspectiva
[
modifica
]
Una caracteristica important i enigmatica de la psicosi es que normalment va acompanyada de falta de perspectiva sobre el que es inhabitual o estrany en la naturalesa de l'experiencia o el comportament de la persona. Fins i tot en el cas d'una psicosi aguda, els que la pateixen poden semblar totalment inconscients que les seves vivides al·lucinacions i deliris impossibles son, en cap aspecte, irreals. Aixo no es sempre aixi; de tota manera, la perspectiva pot variar segons la persona i al llarg de la duracio de l'episodi psicotic.
En alguns casos, particularment en les al·lucinacions auditives i visuals, el pacient te bona perspectiva i aixo fa l'experiencia psicotica encara mes terrorifica, ja que el pacient s'adona que no hauria d'estar sentint veus, pero les sent.
La comprensio medica de la psicosi
[
modifica
]
Hi ha diverses possibles causes per a la psicosi. La psicosi pot ser el resultat d'una malaltia mental subjacent com ara el
trastorn bipolar
(conegut tambe per depressio maniaca) o l'
esquizofrenia
. La psicosi tambe pot ser accionada o agreujada per un estres mental sever i altes dosis o us cronic de drogues com les
amfetamines
, l'
LSD
, el PCP o la
cocaina
. De tota manera, la incidencia de la psicosi com a resultat d'una sola administracio de qualsevol droga es poc frequent, tot i que hi ha casos registrats en la literatura medica, cosa que suggereix que la sensibilitat d'una persona a nous compostos pot ser impredictible. Abandonar sobtadament algunes drogues depressores del
sistema nervios central
, com l'
alcohol
i les
benzodiazepines
, pot activar tambe episodis psicotics.
La divisio de les principals psicosis en
trastorn maniaco-depressiu
(actualment anomenat
trastorn bipolar
) i demencia precoc (avui dita
esquizofrenia
) va ser feta per
Emil Kraepelin
, que va intentar crear una sintesi dels diversos trastorns mentals identificats pels
psiquiatres
del segle
xix
, agrupant les malalties basant-se en la classificacio dels simptomes comuns. Kraepelin va usar el terme 'trastorn maniaco-depressiu' per a descriure tot l'espectre de trastorns de la personalitat en un sentit molt mes ampli del que es fa servir avui dia. En la classificacio de Kraeplin aixo inclouria la
depressio clinica
'unipolar', aixi com el
trastorn bipolar
i altres trastorns de la personalitat. L'esquizofrenia es caracteritza per episodis psicotics que aparentment no estan relacionats amb trastorns del caracter i la majoria de pacients no medicats mostren signes de trastorn entre els episodis psicotics.
Els episodis psicotics poden variar en durada entre els individus. En la psicosi reactiva breu, l'episodi psicotic esta directament relacionat a un succes vital especific i estressant, de manera que els pacients poden recuperar el funcionament normal en un parell de setmanes. En alguns casos poc frequents, els individus poder restar en un estat psicotic ple durant alguns anys, o potser tenir simptomes psicotics atenuats (com al·lucinacions de baixa intensitat) presents la major part del temps.
Els pacients que passen un episodi psicotic breu poden tenir la majoria de simptomes que es donen en persones que son psicotiques com a resultat de (per exemple) esquizofrenia, i aquest fet ha estat utilitzat per a donar suport a la nocio que la psicosi es basicament una fallada en algun sistema biologic especific en el cervell. La hipotesi dopaminica de la psicosi va ser un dels primers, i encara populars, exemples d'una teoria basada en aquesta assumpcio. De tota manera, hi ha molta controversia al voltant de quant de pes s'ha de donar a aquestes teories exclusivament psicologiques, ja que ha esdevingut mes clar que un ampli ventall d'influencies (incloent factors ambientals, socials i de desenvolupament durant la infancia) poden contribuir a l'experiencia final de la psicosi.
Tambe s'ha argumentat que la psicosi existeix en un continu, ja que tothom pot tenir alguna experiencia inusual i potencialment distorsionadora de la realitat en la seva vida. Aixo ha estat sostingut per recerques que mostren que experiencies com les al·lucinacions han estat experimentades per una gran part de la poblacio que poden no haver estat mai impedits o ni tan sols estressats per les seves experiencies
¹?
. Des d'aquest punt de vista, les persones diagnosticades amb una malaltia psicotica podrien ser simplement un extrem d'un espectre on les experiencies esdevenen particularment intenses o estressants.
La psicosi des de la psicoanalisi
[
modifica
]
Per la psicoanalisi la psicosi es una organitzacio de la subjectivitat en la qual
Freud
veu una forma especifica de perdua de la realitat amb regressio de la libido sobre el jo i amb, eventualment, la constitucio d'un deliri com a temptativa de curacio. Per
Lacan
, el mecanisme constitutiu de la psicosi es la
forclusio
del nom del pare.
Psicosi i el funcionament del cervell
[
modifica
]
La primera imatge del cervell d'una persona amb psicosi es va fer el 1935 utilitzant una tecnica anomenada
pneumoencelografia
[1]
(un procediment doloros i ara obsolet en que el
fluid cerebroespinal
es drenat del voltant del cervell i substituit amb aire per permetre que l'estructura del cervell es mostri mes clarament en una imatge per
raigs X
).
Els estudis moderns de les imatges del cervell, investigant els canvis en l'estructura i el funcionament de gent experimentant episodis psicotics, han mostrat resultats complexos.
Un estudi del
2003
que va investigar canvis estructurals en els cervells de persones amb psicosi va demostrar que hi havia una reduccio significativa de la
substancia grisa
en el
cortex
de les persones abans i despres d'esdevenir psicotics.
[2]
Descobriments com aquest han portat a debatre si la psicosi es
neurotoxica
en si mateixa o si son els canvis potencialment destructius en el cervell els que estan relacionats amb la durada de l'episodi psicotic. Investigacions recents han suggerit que aquest no es el cas
[3]
tot i que la investigacio continua.
Escanners funcionals del cervell han revelat que les arees del cervell que reaccionen a les percepcions sensorials estan actives durant la psicosi. Per exemple, una
tomografia per emissio de positrons
o un escanner
fMRI
d'una persona que assegura que sent veus pot mostrar activitat del
cortex auditiu
, o de parts del cervell involucrades en la percepcio i la comprensio de la parla.
D'altra banda, encara no hi ha una definicio psicologica suficientment clara de
creenca
per a fer una comparacio particularment valida entre persones diferents. Els estudis d'imatges del cervell en les il·lusions han confiat tipicament en les correlacions entre els patrons d'activacio del cervell i la presencia de creences il·lusories.
Un descobriment clar es que les persones amb tendencia a tenir experiencies psicotiques sembla que mostrin una activitat mes gran a l'hemisferi dret del cervell.
[4]
Aquest nivell mes alt d'activitat en l'hemisferi dret tambe s'ha trobat en persones sanes que tenen nivells alts de creences
paranormals
.
[5]
i en persones que informen d'experiencies
mistiques
.
[6]
Tambe sembla el cas que les persones que son mes creatives tendeixen mes a mostrar un patro similar d'activacio cerebral.
[7]
Alguns investigadors s'han afanyat a assenyalar que aixo no suggereix de cap manera que les experiencies paranormals, mistiques i creatives siguin en absolut "per elles mateixes" un simptoma de malaltia mental, aixi com que no es clar que fa que algunes d'aquestes experiencies siguin beneficioses mentre que d'altres porten els impediment o els senyals d'alarma de malalties mentals diagnosticables. De tota manera, la gent que han tingut experiencies profundament diferents de la realitat o mantenen punts de vista o opinions inusuals han tingut tradicionalment un rol complex en la societat, amb alguns vistos com a excentrics o bojos, mentre altres han estat alabats com a
profetes
o visionaris.
La psicosi ha estat tradicionalment associada al
neurotransmissor
dopamina
. En particular, la hipotesi dopaminica de la psicosi ha estat influent i afirma que la psicosi resulta d'una sobreactivitat de la funcio dopaminica del cervell. Les dues fonts d'evidencia mes grans donades per a defensar aquesta teoria son que les drogues que bloquegen la dopamina (i.e.
antipsicotics
) tendeixen a reduir la intensitat dels simptomes psicotics, i que les drogues que incrementen l'activitat dopaminica (com les
amfetamines
i la
cocaina
) poden activar la psicosi en algunes persones.
La connexio entre la dopamina i la psicosi es considera generalment com a complexa. Primer de tot, mentre que les drogues antipsicotiques bloquegen els receptors de dopamina immediatament, acostumen a tardar una setmana o dues a reduir els simptomes de la psicosi. A mes a mes, noves i igualment efectives drogues antipsicotiques bloquegen una mica menys de dopamina en el cervell que les drogues mes velles, mentre que tambe afecten la funcio de la
serotonina
, suggerint que la 'hipotesi dopaminica' es bastament simplificada.
El psiquiatre
David Healy
ha criticat les companyies farmaceutiques per promocionar teories biologiques simplificades de les malalties mentals que semblen implicar la primacia dels tractaments farmaceutics mentre ignoren factors socials i de desenvolupament dels quals se sap que son influencies importants en l'
etiologia
de la psicosi.
[8]
Algunes teories es miren molts dels simptomes psicotics com un problema amb la percepcio de la propietat dels pensaments generats internament i les experiencies.
[9]
Per exemple, l'experiencia de sentir veus pot sorgir d'un discurs generat internament que es confosa per la persona psicotica com a provinent d'una font externa.
La marihuana i la psicosi
[
modifica
]
Actualment hi ha una evidencia creixent d'una petita pero significant relacio entre el consum de
cannabis
i la vulnerabilitat a la psicosi.
[10]
Alguns estudis indiquen que el consum de cannabis es correlaciona amb un augment lleu de l'experiencia psicotica, el qual pot disparar una psicosi completa en algunes persones. Estudis recents han estat criticats per no considerar altres drogues (com l'
LSD
) que els participants poden haver estat utilitzant tambe durant o abans de l'estudi, aixi com altres factors com la possible pre-existencia de lesions de salut mental. De tota manera estudis mes recents amb millors controls tambe han trobat un petit increment en el risc de psicosi per als consumidors de marihuana. Encara no es clar si aixo es una relacio causal, i podria ser que el consum de marihuana nomes incrementes les probabilitats de psicosi en persones ja predisposades a aquesta. El fet que el consum de marihuana ha incrementat en les ultimes decades, mentre que la frequencia de la psicosi no,
[11]
suggereix que no hi ha una relacio causal directa per a tots els consumidors.
Condicions no psiquiatriques i psicosi
[
modifica
]
La psicosi pot ser una caracteristica de diverses malalties, sovint quan el
cervell
o el
sistema nervios
esta directament afectat. De tota manera, el fet que la psicosi pugui ocasionalment apareixer en paral·lel amb certes malalties (incloent-n'hi algunes com la
grip
o les
galteres
per exemple) suggereix que tota una gamma de circumstancies que causen estres en el sistema nervios poden portar a una reaccio psicotica. La psicosi que sorgeix de condicions no psiquiatriques es coneix com a 'psicosi secundaria'. Els mecanismes pels quals aixo passa encara no estan clars, pero la no especificitat de la psicosi ha portat Tsuang i els seus col·legues a argumentar que "la psicosi es la 'febre' de les malalties mentals, un indicador serios pero no especific".
[12]
Hi ha algunes condicions no psiquiatriques que estan particularment associades a la psicosi, que poden incloure:
- ↑
Moore, MT, Nathan, D, Elliot, AR & Laubach, C. (1935) Encephalographic studies in mental disease. American Journal of Psychiatry, 92 (1), 43-67.
- ↑
Neuroanatomical abnormalities before and after onset of psychosis: a cross-sectional and longitudinal MRI comparison. Lancet, 25, 361 (9354), 281-8
- ↑
Untreated initial psychosis: relation to cognitive deficits and brain morphology in first-episode schizophrenia. American Journal of Psychiatry, 160(1), 142-148
- ↑
Lateralized hemispheric dysfunction in the major psychotic disorders: historical perspectives and findings from a study of motor asymmetry in older patients. Schizophrophrenia Research, 30, 27(2-3), 191-8
- ↑
Brain electric correlates of strong belief in paranormal phenomena: intracerebral EEG source and regional Omega complexity analyses. Psychiatry Research, 100(3), 139-154
- ↑
Temporal lobe signs: electroencephalographic validity and enhanced scores in special populations. Perceptual and Motor Skills, 60(3), 831-842
- ↑
Are creativity and schizotypy products of a right hemisphere bias? Brain and Cognition, 49(1), 138-151
- ↑
Healy, D. (2002) The Creation of Psychopharmacology. Cambridge, MA: Harvard University Press.
ISBN 0674006194
- ↑
The perception of self-produced sensory stimuli in patients with auditory hallucinations and passivity experiences: evidence for a breakdown in self-monitoring. Psychological Medicine, 30 (5), 1131-9
- ↑
Editorial: The link between cannabis use and psychosis: furthering the debate. Psychological Medicine, 33, 3-6
- ↑
Comorbidity between cannabis use and psychosis: Modelling some possible relationships. NDARC Technical Report No. 121. Sydney: National Drug and Alcohol Research Centre
- ↑
Toward reformulating the diagnosis of schizophrenia. American Journal of Psychiatry, 157(7), 1041-1050
Bibliografia
[
modifica
]
En la literatura autobiografica anglosaxona
[
modifica
]
- Dick
, Philip K.
Valis
. 1st Vintage Books ed. Londres: Gollancz, 1991.
ISBN 0-679-73446-5
.
- Jamison
, Kay R.
An unquiet mind
. Nova York: A.A. Knopf, 1995.
ISBN 0-679-44374-6
.
</ref>
- Schreber
, Daniel Paul.
Memoirs of my nervous illness
. Nova York: New York Review Books, 2000.
ISBN 0-940322-20-X
.
</ref>
- McLean
, Richard.
Recovered, not cured : a journey through schizophrenia
. Crows Nest, N.S.W.: Allen & Unwin, 2003.
ISBN 1-74115-134-1
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari