Laghman
(
paixtu
:
?????
) es una de les 34 provincies de l'
Afganistan
. Es troba a la part oriental del pais i te com a capital la ciutat de
Mehtarlam
o Mehtar Lam (abans de 1972 Tigri). Amb una poblacio de 386.400 habitants
[1]
el
2006
, la provincia de Laghman te una superficie de 3.843 km². Limita amb la provincia de
Panjshir
i de
Nuristan
al nord, la de
Kunar
a l'est, la de
Nangarhar
al sud, i les provincies de
Kabul
i de
Kapisa
a l'oest.
La llengua majoritaria es el
paixtu
seguit del tadjik i el pashai (llengua del grup dardic i kafir). Una antigua llengua iranica, el para?i, encara es parla a alguns pobles aillats.
El nom de la provincia fou anteriorment
Lamghanat
derivat de la ciutat de
Lamghan
, modernament
Laghman
, pero anomenada com a Lamghan a totes les fonts islamiques medievals.
S'ha trobat una inscripcio aramea que assenyala una ruta de comerc entre India i
Palmira
que passava per la regio de Laghman sota els
aquemenides
. En temps d'Alexandre el Gran aquesta regio es esmentada com
Lampaka
. Al segle VII la va visitar el pelegri xines
Xuan Zang
, que assenyala que hi havia pocs budistes, pero hi havia molts hinduistes. Al segle seguent,
Huen-Tsang
, l'assenyala com a centre del budisme mahayanista i diu que hi havia deu monestirs budistes al pais (que anomena com a
Lampa
)
La ciutat de Lamghan era ja prospera al segle X i s'esmenta al
Hudu al-alam
(982) que la situa al curs mirtja del
riu Kabul
, que l'autor anomena riu de
Lamkan
, i considera que aquest riu, augmentat amb el Dunpur (el Adinapur del temps de
Baber
) formava el Kabul; era residencia de comerciants i un empori comercial amb l'India. Al final del segle X el turc
Sebuktegin
va assolir el poder a la regio i va originar la dinastia
gaznevida
, i Lamghan, que era de cultura hindu (el
Hudu al-alam
hi esmenta pagodes budistes) i formava la part occidental del regne dels
hindushahides
de
Wayhind
, es va islamitzar. El raja hindushahida Daybal o Jaipala (Jayapala) fou derrotat dues vegades per Sebuktegin a la regio de Lamghan, que el turc va annexionar a les seves possessions. Les colonies musulmanes durant uns anys van estar exposades als atacs dels pashais i
kafirs
pagans del nord del
Kabul
. Durant el regnat de
Mahmud de Gazni
, Nizami Arudi Samarkandi relata un atac i saqueig de Lamghan pels infidels; la destruccio fou prou gran perque el visir
Ahmad ibn Hasan al-Maymandi
condones els impostos d'aquell any. Un segle despres pero, la ciutat ja no corria cap perill, i hi van neixer diversos savis i notables; Yakut esmenta a una familia de cadis i
fakihs
hanafites
que es van establir a
Bagdad
al segle
xii
. Al segle
xvi
Baber va passar molt de temps en aquesta regio i al
Babur-nama
l'omple d'elogis per la verdor dels seus turons amb boscos de xiprers i roures verds i la fertilitat de les seves valls amb cultius de blat, arros, taronges i altres citrics i fins i tot datils. Sota Baber el nom apareix com Lamghanat i incloia les valls baixes del
Kafiristan
. En l'imperi mogol fou un districte dependent del govern de
Kabul
. A la segona meitat del segle
xvi
i al XVII fou la base de les expedicions contra els kafirs, entre les quals la del 1582 dirigida pel governador de Kabul Muhammad Hakim, germa d'Akbar el Gran. La ciutat de Lamghan ja no s'esmenta.
Com a provincia fou creada en la reorganitzacio administrativa del
1964
. Durant el periode comunista els islamistes radicals van prendre el control de part de la provincia pero es van enfrontar entre ells; les lluites unides a les accions de l'exercit afganes i els seus auxiliars sovietics van provocar seriosos danys a la provincia. Despres de l'ocupacio americana del
2001
la provincia va quedar sota control d'un equip dirigit pels
Estats Units
.
Persones il·lustres
[
modifica
]
Districtes de Laghman
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
|  Mapa provincial d'Afganistan
|