한국   대만   중국   일본 
Provincia de Brandenburg - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Provincia de Brandenburg

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Provinz Brandenburg
Provincia de Brandenburg
←
1815  ?  1945 →
→
→
de}}}Brandenburg de}}}Brandenburg
Bandera Escut
Ubicació de BrandenburgProvincia de Brandenburg cap al 1871.
Informacio
Capital Potsdam (1815?1827)
Berlin (1827?1843)
Potsdam (1843?1918)
Charlottenburg (1918?1920)
Berlin (1920?1945)
Periode historic
Establiment 1815
Dissolucio 1945
Politica
Forma de govern No especificat

La Provincia de Brandenburg ( alemany : Provinz Brandenburg ) fou entre els anys 1815 i 1919 una provincia del Regne de Prussia i durant els anys entre els dues guerres mundials (del 1919 fins al 1945) part de l' Estat Lliure de Prussia . El nucli central del territori comprenia majoritariament el Marcgraviat de Brandenburg (excepte de la regio d' Altmark ) i la regio de la Baixa Lusacia . 

Geografia [ modifica ]

La Provincia va comprendre parts grans de la Plana d'Alemanya del Nord, estenent-se des del riu Elba a l'oest fins mes enlla de l' Oder a l'est, on la regio de Brandenburg Oriental (o de Neumarkt) feia frontera amb el Gran Ducat de Posen ( provincia de Posen des del 1848 ). Altres provincies limitrofes eren la de Pomerania al nord-est, la de Silesia al sud-est i la de Saxonia al sud-oest. Brandenburg tambe compartia frontera amb els grans ducats de Mecklenburg-Schwerin i de  Mecklenburg-Strelitz  al nord-oest, com tambe amb Anhalt a l'oest.

Al costat de les arees riberenques de l'Elba i de l'Oder, la provincia comprenia grans parts de la conca de l' Spree i del Havel . La ciutat mes poblada era Berlin al centre de la provincia, amb els seus suburbis de  Spandau , Charlottenburg , Schoneberg i Neukolln . Altres grans ciutats eren Potsdam , la residencia reial,  Frankfurt ,  Landsberg (avui en dia Gorzow Wielkopolski) a l'est,  Brandenburg an der Havel  com tambe  Cottbus , Forst i Guben (Gubin) a la Baixa Lusacia . 

Historia [ modifica ]

Els primers pobladors coneguts que van habitar Brandenburg foren els sueus . Durant el periode de les grans migracions als sueus els succeiren els eslaus polabis la fortalesa dels quals a Brandenburg an der Havel fou conquerida per Enric I l'Ocellaire . Enric va subjugar les tribus eslaves fins a l'Oder i el seu fill Oto vaig establir la Marca Geronis en el seu territori, amb el govern conferit al noble saxo Gero .

El 965 es va crear la Marca del Nord tot i que bona part d'ella es va perdre arran de la revolta eslava del 965. El titol de marcgravi no es va convertir en hereditari fins Albert I de Brandenburg , tambe anomenat "Albert l'Os" un altre compte saxo de la Casa d'Ascania , que establi el Marcgraviat de Brandenburg el 1157 . El seu fill, el marcgravi Oto I va aconseguir la dignitat d'un Arxi-Camarlenc del Sacre Imperi Romanogermanic al 1177. L'emperador Carles IV confirma la dignitat electoral amb Butlla d'Or del 1356 . Mes endavant el 1373 assigna l'electorat al seu fill Venceslau IV . L'Elector de Brandenburg ostentava la setena posicio entre els electors de l'Imperi i tenia cinc vots al Consell dels Princeps. [1]

El 1415 el burgravi Frederic de Nurenberg , va adquirir Brandenburg iniciant-se d'aquesta manera la Casa de Hohenzollern que fins al 1918 regnaria primer a Prussia i despres a l'Alemanya del II Reich. Al llarg del temps, els Hohenzollern al costat dels Habsburg , esdevindrien una de les principals dinasties reials europees. El margraviat va formar el nucli de l'estat de Brandenburg-Prussia i el "Gran Elector" Frederic Guillem va fer diverses ampliacions al seu territori. Pel Tractat de Wehlau de 1657, Frederic Guillem va assolir sobirania plena als seus dominis, el qual va permetre al seu fill Frederic I assumir la corona de "Rei en Prussia" al 1701.

Establiment [ modifica ]

El marcgraviat fou un dels territoris que va quedar com una de les parts constituent de Prussia, fins que despres de les Guerres napoleoniques i el Congres de Viena de 1815, l'administracio del regne va ser dividida en deu provincies. La majoria del territori Marcgraviat va ser incorporat a la Provincia nova de Brandenburg, mes notablement el Mittelmark entre els rius Elba i Oder i el Neumark ,regio a l'est de l'Oder. Tanmateix, l' Altmark a la riba occidental de l'Elba va ser incorporat a la Provincia de Saxonia . La Provincia de Brandenburg tambe contenia el territori de la Baixa Lusacia (on Cottbus ja havia estat un enclavament brandeburgues des del segle XV) aixi com l'area al voltant de Belzig i Juterbog , tot annexionat del Regne de Saxonia per la seva alianca amb Napoleo .

La Provincia al comandament d'un Oberprasident estava subdividida en dos governacions ( Regierungsbezirke ) anomenades corresponien a les seves capitals respectives, Potsdam al nord-oest (amb Mittelmark, Prignitz i Uckermark ) i Frankfurt al sud-est (Neumark i Baixa Lusacia). El govern provincial era al principi situat al Potsdam , que era la residencia reial. Al 1827 es va moure a Berlin, va retornar a Potsdam al 1843 i finalment al 1918 va anar a Charlottenburg . Berlin, la capital de Prussia, formava al principi part de la Provincia, pero a partir de la Revolucio Industrial de la decada del 1830 rapidament es va convertir en una metropoli , i a partir de l'1 Abril de 1881 es va convertir en una Ciutat-districte autonoma ( Stadtkreis Berlin ).

Per contrast, les regions exteriors rurals, encara que la servitud havia estat oficialment abolida al 1807 amb diferents reformes, la propietat de la terra es caracteritzava per ser de nobles grans propietaris ( Junker ), de manera similar al que passava a les provincies prussianes orientals de Silesia i Pomerania. Les condicions al camp van quedar en gran part sense modificar, fins i tot durant les Revolucions de 1848 que van portar a lluites violentes als carrers de Berlin. La vida provincial va ser perpetuada en les novel·les per Theodor Fontane i especialment en l'obra descriptiva Wanderungen durch dau Mark Brandenburg .

Estat lliure de Prussia [ modifica ]

Despres de la  Primera Guerra Mundial i les resolucions del Tractat de Versalles de 1919, la Provincia de Brandenburg es va desplacar a la vora oriental de la Republica de Weimar , compartint una frontera comuna de 35 km amb la Segona Republica Polonesa . Al 1920, la Llei del Gran Berlin va expandir els limits territorials de Berlin, incorporant nombrosos districtes i poblacions dels voltants, que pertanyien a Brandenburg, per formar el Gran Berlin ( Groß-Berlin ), inclos Charlottenburg, la seu del govern provincial.

La Gran Depressio va ajudar el Partit Nazi a establir-se com un poder politic important. Despres del Machtergreifung el 30 de gener de 1933, el Gauleiter nazi Wilhelm Kube va assumir el carrec d' Oberprasident , i va ser succeit per Emil Sturtz al 1936. A causa de la seva ubicacio a la proximitat de la capital alemanya, Brandenburg era un centre del regim de terror Nazi, amb campaments de concentracio com Sachsenhausen i Ravensbruck i residencies Nazis com Carinhall . En els ultims dies de la Segona Guerra Mundial l'era el lloc de combats sagnants com el dels Turons de Seelow, de l'Halbe i finalment la Batalla de Berlin .

Al 1945, despres de la guerra, el Neumark territori a l'est de la Linia Oder-Neisse va ser cedit a la Republica de Polonia per formar el Voivodat de Zielona Gora (inicialment part del Voivodat de Pozna? entre 1945 i 1950, esdevenia Voivodat de Lubusz al 1998 despres de fusionar amb el Voivodat de Gorzow ). El restant territori va esdevenir part de la zona d'ocupacio sovietica i va ser transformat a l' estat de Brandenburg , amb Potsdam com a capital estatal. Al 1949, l'estat de Brandenburg va passar a ser part d' Alemanya de l'Est i, juntament amb els altres estats d'Alemanya Oriental, va ser dissolt al 1952 i dividit a districtes administratius . Al 1990, despres de la Reunificacio alemanya , Brandenburg va ser re-establert com a Estat federat alemany de la Republica Federal d'Alemanya .

Administracio [ modifica ]

El govern prussia assignava per a cada provincia un Oberprasident (literalment traduit com a "President Superior"). Aquest governador tenia al seu carrec les prerrogatives reials a nivell provincial com tambe supervisava el compliment de les decisions governamentals en els nivells inferiors de l'administracio. 

A partir del 1875, amb l'enfortiment de l'autonomia de les provincies, els districtes urbans i rurals ( Kreise ) escollien els seus representants a les dietes provincials ( Landtage) . Aquests parlaments legislaven d'acord amb les competencies que els hi estaven transferides. La dieta provincial de Brandenburg elegia un cos executiu provincial (govern), de nom oficial Comite Provincial ( Provinzialausschuss ), com tambe un cap provincial, el  Landesdirektor (literalment traduit com a "Director de Terra"). [2]

Presidents superiors de Brandenburg [ modifica ]

  • 1815?1824: Georg Friedrich Christian von Heydebreck (1765?1828)
  • 1825?1840: Friedrich Magnus von Bassewitz (1773?1858)
  • 1840?1842: vacant
  • 1842?1848: August Werner von Meding (1792?1871)
  • 1848?1849: Robert von Patow (1804?1890), per pro
  • 1849?1850: vacant
  • 1849?1850: August Hermann Klemens Freiherr Wolff von Metternich (1803?1872), 
  • 1850?1858: Eduard Heinrich von Flottwell (1786?1865)
  • 1859?1862: Eduard Heinrich von Flottwell (1786?1865)
  • 1862: Werner Ludolph Erdmann von Selchow (1806?1884)
  • 1862?1879: Gustav Wilhelm von Jagow (1813?1879)
  • 1879?1899: Heinrich von Achenbach (1829?1899)
  • 1899?1905: Theobald von Bethmann-Hollweg (1856?1921)
  • 1905?1909: August von Trott zu Solz (1855?1938)
  • 1909?1910: Friedrich Wilhelm von Loebell (1855?1931)
  • 1910?1914: Alfred von Conrad (1852?1914)
  • 1914?1917: Rudolf von der Schulenburg (1860?1930)
  • 1917?1919: Friedrich Wilhelm von Loebell (1855?1931)
  • 1919?1933: Adolf Maier (1871?1963), DDP
  • 1933?1936: Wilhelm Kube (1887?1943), NSDAP
  • 1937?1945: Emil Sturtz (1892?1945), NSDAP

Directors de terra de Brandenburg [ modifica ]

  • 1876?1896: Albert Erdmann Karl Gerhard von Levetzow (1827?1903), Partit Conservador alemany
  • 1896?1912: Otto Karl Gottlob von Manteuffel (1844?1913), Partit Conservador alemany
  • 1912?1930: Joachim von Winterfeldt-Menkin (1865?1945)
  • 1930?1933: Hugo Swart (1885?1952)
  • 1933?1944: Dietloff von Arnim (1876?1945), NSDAP

Subdivisions [ modifica ]

Mapa administratiu del 1905

Des del 1822 la provincia de Brandenburg va ser dividida en dos  Regierungsbezirke (governacions): el de  Frankfurt  i el de  Potsdam . Entre els anys 1816 i el 1822 existi a mes el de Berlin que comprenia la mateixa capital i les localitats de  Charlottenburg ,  Gesundbrunnen , Lichtenberg , i Stralau . [3]  El 1822 la regio de Berlin es va fusionar amb la de Potsdam.

Regierungsbezirk Berlin [ modifica ]

Establert el 1816 aquesta governacio es va fusionar el 1822 amb la de Potsdam. 

Regierungsbezirk Frankfurt [ modifica ]

Districtes urbans ( Stadtkreise ) [ modifica ]

  1. Cottbus (1886?1950, des del 1952 capital del districte (en alemany, Bezirk ) del mateix nom; des del 1990 part del Land de Brandenburg)
  2. Forst (Lusacia), (1897?1950; la part oest de l'Oder va fusionar en el districte de Cottbus; des del 1947 part de l'Estat de Brandenburg)
  3. Frankfurt de l'Oder , (fins al 1827, 1877?1950, i de 1952; 1947?1952, i des del 1990 part del Land de Brandenburg)
  4. Guben , (1884?1950; la part oest de l'Oder va fusionar en el districte de Cottbus; des del 1947 part de l'Estat de Brandenburg)
  5. Landsberg , (1892?1945)

Districtes rurals ( Landkreise ) [ modifica ]

  1. Arnswalde, (1818?1945; fins al 1938 integrat a la Provincia de Brandenbrug, d'aquesta data fins al 1945 a la provincia de Posen-Prussia Occidental , des d'aleshores integrada a Polonia amb el nom de Choszczno )
  2. Calau, (1818?1950); despres intregrat al Bezirk de Cottbus i des del 1990 en el Land de Brandenburg)
  3. Cottbus, (1818?1952; entre el 1952 i el 1990 pertanyent al districte homonim, i des del 1990 part del Land de Brandenburg)
  4. Crossen, (1818?1945, d'aleshores enca incorporada a Polonia amb el nom de Krosno Odrza?skie )
  5. Kustrin, (en l'actualitat, Kostrzyn nad Odr? a Polonia) 
  6. Friedeberg Nm, (historicament pertanyent a la regio de Brandenburg Oriental , fins al 1938 integrat a la Provincia de Brandenburg, i des d'aquesta data fins al 1945 part de la Provincia de Pomerania; la capital era Frides del 1945 enca dins de Polonia amb el nom de Strzelce Kraje?skie)
  7. Guben, (1818?1945; des del 1950 al Bezirk de Cottbus, i del 1990 enca del Land de Brandenburg)
  8. Konigsberg Nm.
  9. Landsberg, (1818?1945, d'aleshores enca Districte de Gorzow , a Polonia)
  10. Lebus, (1816?1945; des d'aquest any part de Polonia)
  11. Luckau, (1816?1952; despres part del Bezirk de Cottbus, del 1990 enca del Land de Brandenburg)
  12. Lubben, (1816?1952; el 1835 l'area de Beeskow fou cedida a Beeskow-Storkow; des del 1952 del districtre de Cottbus, i del 1990 al Land de Brandenburg)
  13. Meseritz, (1818?1945; fins al 1938 part de Posen-Prussia Occidental)
  14. Oststernberg, (1873?1945; des d'aquesta data integrat a Polonia) separada del districte de Sternberg)
  15. Schwerin (1887?1945; fins al 1938 incorporada a Posen-Prussia Occidental)
  16. Soldin, (1818?1945, en l'actualitat dins Polonia amb el nom de My?liborz )
  17. Sorau, (1816?1 April 1946, oest de resta del Oder va fusionar a Cottbus, Forst i Spremberg districtes)
  18. Spremberg (Lusacia), (1818?1993; 1947?1952, i des del 1990 part del Land de Brandenburg)
  19. Sternberg, (1816?1873)
  20. Weststernberg, (1873?1945; separada del districte de Sternberg)
  21. Zullichau-Schwiebus, (1818?1945)

Regierungsbezirk Potsdam [ modifica ]

Districtes urbans ( Stadtkreise ) [ modifica ]

  1. Berlin , (1822?1881; l'1 d'abril del 1881 la ciutat va ser separada de la Provincia de Brandenburg. [4] )
  2. Brandenburg (Havel) , (de 1881; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  3. Charlottenburg , (1877?1920; fusionat amb el Gran Berlin)
  4. Eberswalde , (1911?1950; formava part del districte d'Oberbarnim: entre 1950 i la reunificacio alemanya, dins el Beziirk de Frankfrut; des del 1990, del Land de Brandenburg)
  5. Lichtenberg , (1908?1920; de 1912: conegut amb el nom Berlin-Lichtenberg; fusionat al Gran Berin)
  6. Potsdam , (de 1809; 1947?1952, d'aquesta data fins al 1990 capital del Bezirk homonim, del 1990 enca part del Land de Brandenburg)
  7. Rathenow , (1925?1950; fusionat en Westhavelland districte; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  8. Rixdorf , (1899?1920; de 1912: conegut amb el nom Berlin-Neukolln; fusionat al Gran Berin)
  9. Schoneberg, (1899?1920; des del 1912 conegut amb el nom de Berlin-Schoneberg; posteriorment integrat al Gran Berin)
  10. Spandau , (1886?1920; fusionat al Gran Berlin)
  11. Wilmersdorf, (1907?1920; de 1912: conegut amb el nom Berlin-Wilmersdorf; fusionat al Gran Berlin)
  12. Wittenberge, (1922?1950; fusionat al districte de Westprignitz; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)

Districtes rurals ( Landkreise ) [ modifica ]

  1. Angermunde, (1818?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  2. Beeskow-Storkow, (1836?1950; combinat de parts de Teltow-Storkow i Lubben; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  3. Juterbog-Luckenwalde (Rebatejat districte de Luckenwalde al 1946; 1818?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  4. Niederbarnim (; 1818?1952; ampliament fusionat al Gran Berlin al 1920; de 1947 i al 1947 la resta amb l'estat de Brandenburg)
  5. Oberbarnim (1818?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  6. Osthavelland (1816?1952; ampliament fusionat al Gran Berlin al 1920; de 1947 i al 1947 la resta amb l'estat de Brandenburg)
  7. Ostprignitz (1818?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  8. Prenzlau, (1818?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  9. Ruppin, (1818?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  10. Teltow, (1836?1952; part de Teltow-Storkow; ampliament fusionat al Gran Berlin al 1920; de 1947 i al 1947 la resta amb l'estat de Brandenburg)
  11. Teltow-Storkow, (1816?1835; dividit a Teltow i Storkow, el qual va fusionar amb del nord Lubben a Beeskow-Storkow)
  12. Templin, (1818?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  13. Westhavelland (1816?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  14. Westprignitz (1818?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)
  15. Zauch-Belzig, (1817?1952; de 1947 part de l'estat de Brandenburg)

Referencies [ modifica ]

  1. ↑   ≪ Brandenburg (province) ≫. A: George Edwin Rines. Encyclopedia Americana , 1920.  
  2. ↑ In other Prussian provinces the same office used to be called Landeshauptmann (about in angles : land captain ). Cf. article: "Landesdirektor", in: Der Große Brockhaus: Handbuch des Wissens in zwanzig Banden : 21 vols.; Leipzig: Brockhaus, 15 1928?1935; Bd. 11 (1932), p. 71.
  3. ↑ Friedrich Heidemann, Handbuch der Post-Geographie der Koniglich Preußischen Staaten , Weimar: Geographisches Institut Weimar, 1819, pp. 165seqq., retrieved on 1 August 2014.
  4. ↑ Cf. Meyers großes Konversations-Lexikon : 20 vols. ? completely new ed. and ext. ed., Leipzig and Vienna: Bibliographisches Institut, 1903-1908, here vol. 2, article 'Berlin', p. 700. No ISBN

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Provincia_de_Brandenburg&oldid=32968753 ≫