La propiocepcio , del llati "proprius" ("un mateix") i "-cepcio" ("percebre") o tambe anomenada sise sentit , ^[1] es el sentit de la posicio del nostre cos i del control neuromuscular de les articulacions. ^[2] Els receptors dels musculs , els tendons i les articulacions envien informacio al cervell indicant quina es la posicio exacta de les diferents parts del cos en cada moment. ^[3] La sensacio de posicio pot ser estatica, donant informacio sobre una part del cos respecte d'una altra, o dinamica, donant informacio sobre la presencia i el grau de moviment de les articulacions al canviar de posicio.

Per altra banda, el control neuromuscular fa referencia a la resposta anticipada o immediata dels musculs del voltant d'una articulacio, mantenint aixi la seva congruencia articular. ^[4] Es a dir, el sistema ajuda a adaptar-nos al nostre entorn, on davant de possibles caigudes o futures lesions, el sentit propioceptiu interpreta si es necessari reaccionar i respon immediatament activant altres grups musculars. ^[5]

Sistema propioceptiu ^[6] [ modifica ]

El sistema propioceptiu esta format per diversos receptors sensorials situats als musculs , els tendons i les articulacions que inclouen mecanoreceptors com els corpuscles de Ruffini i de Pacini, l'organ tendinos de Golgi, el fus muscular i les terminacions nervioses lliures.

Els propioceptors situats als musculs i tendons aporten informacio sobre el grau de contraccio muscular , de tensio i de posicio de les articulacions. L' orella interna permet sentir l'orientacio del cap en relacio amb el terra. ^[7]

La propiocepcio es un proces complex en el qual necessariament existeix una informacio aferent, es a dir, que va de la periferia al sistema nervios central ; que provoca una resposta muscular eferent, del sistema nervios central a la periferia. Existeixen dos nivells de propiocepcio, el conscient o voluntari i l'inconscient o reflex. El control neuromuscular pertany al segon.

• Propiocepcio voluntaria: Aquest tipus de propiocepcio es comunica amb el telencefal a traves de la via de la columna dorsal-lemnisc medial .
• Propiocepcio involuntaria : La propiocepcio involuntaria es comunica amb el cerebel a traves del t racte espinocerebelos dorsal i ventral .

Funcionament [ modifica ]

Els propioceptors envien informacio a la medul·la i al cervell per tal que es processi. Quan la informacio es processada pel cervell, envia informacio als musculs perque modifiquin la tensio i elasticitat muscular per tal de realitzar el moviment desitjat.

Mecanoreceptors [ modifica ]

Les senyals aferents que inicien el control neuromuscular s'origenen als mecanoreceptors, uns organs sensorials situats als lligaments. Son uns receptors sensorials que reaccionen davant la pressio mecanica. Els corpuscles de Ruffini son terminacions nervioses que proporcionen informacio sobre la posicio articular.

Reflexes [ modifica ]

Els propioceptores poden formar circuits reflexos amb les neurones motores per a proporcionar informacio rapida sobre la posicio del cos i les extremitats. Aquests circuits mecanosensoriales son importants per a mantenir la postura i l'equilibri de manera flexible, especialment durant la locomocio. ^[8]

Propioceptors [ modifica ]

Branca sensitiva del nervi motor ocular [ modifica ]

Esta formada per axons aferents que porten informacio des dels receptors cap al sistema nervios central .

Els propioceptors estan situats als musculs extraoculars.

Aquests axons informen de la propiocepcio, la percepcio no visual dels moviments i la posicio del cos. ^[7]

Fus muscular [ modifica ]

Esta situat als musculs esqueletics .

Proporciona informacio sobre els canvis de longitud del muscul i participa en el reflex d'estirament. ^[6]

Envia informacio al sistema nervios central , on s'utilitzara per coordinar el moviment . ^[7]

Permet controlar el moviment i ajuda a mantenir l'estabilitat de l'articulacio .

Reflex miotatic o d'estirament [ modifica ]

Aquest reflex es tracta d'un reflex de proteccio davant un estirament excessiu o sec.

Participa en el manteniment postural.

Organ tendinos de Golgi [ modifica ]

Esta situat a la unio entre el tendo i el muscul. ^[7]

Aquest organ respon a increments i disminucions de la tensio muscular.

Protegeixen als tendons i als musculs del dany produit per una tensio excessiva. En activar-se, es relaxen els musculs agonistes estirats i es contrauen els musculs antagonistes. ^[6]

Receptors de la capsula articular i els lligaments articulars [ modifica ]

La carrega que suporten aquestes estructures en relacio amb la tensio muscular exercida, activa mecanoreceptors capacos de detectar la posicio i moviment de l'articulacio implicada. ^[6]

Funcions [ modifica ]

El cervell ha de poder saber on esta cada part del cos i com s'esta movent sense la necessitat de mirar l' extremitat involucrada. Per exemple, si estem asseguts en una taula sabem que tenim les cames creuades tot i no poder-les veure. Aixi, el sistema propioceptiu ens dona l'habilitat de coneixer quina es la orientacio espaial del cos. ^[9] A mes d'aixo, facilita informacio sobre la sincronitzacio dels moviments i la seva velocitat , la forca dels musculs o la velocitat de contraccio muscular . Tot aixo en conjunt, permet que intervingui en una serie de processos com: ^[10]

• Discriminacio i localitzacio de les parts del cos en l'espai.
• Graduacio de la forca de contraccio.
• Control motor.
• To muscular .
• Funcions manuals.
• Estabilitat
• Modulament de la veu

Un us fonamental de les extremitats es poder estimar una distancia i/o explorar. Quan els senyals visuals no estan disponibles, els animals podem utilitzar la retroalimentacio propioceptiva per estimar el seu historial de moviment. Per exemple, la formiga del desert Cataglyphis realitza un seguiment de la seva ubicacio durant la recerca del menjar contant el nombre de passes que ha donat d'enca que va deixar el niu. ^[11]

Rellevancia clinica [ modifica ]

Deficiencia [ modifica ]

La propiocepcio ocasionalment s’altera de forma espontania. El cos d’una persona pot sentir-se massa gran o massa petit, o algunes parts del cos poden sentir-se distorsionades respecte a la seva mida real. En ocasions poden succeir efectes similars als de l' epilepsia . Es considera que aquests efectes sorgeixen de l'estimulacio del lobul parietal , part involucrada en la integracio d’informacio de diferents llocs del cos. ^[12]

Les persones a les quals se’ls hi ha amputat una extremitat encara poden tenir un sentit confus de l'existencia d’aquella extremitat en el seu cos, conegut com a sindrome del membre fantasma .

Tambe es coneix que un causant del deteriorament temporal de la propiocepcio per una sobredosi de vitamina B6 ( piridoxina ). Altrament, una infeccio viral a la medul·la espinal com exposa Oliver Sacks , pot desencadenar aquestes anomalies. ^[13]

Cal dir que la malaltia de Parkinson es caracteritza per una disminucio de la funcio motora com a resultat de la neurodegeneracio, concretament de les neurones dopaminergiques de la substancia negra . Es probable que alguns dels simptomes de la malaltia de parkinson estiguin relacionats en part amb la propiocepcio alterada. ^[14]

Oliver Sacks , exposa un informe seminovelat a traves d’un pacient-metge anomenat George Dedlow (qui va rebre lesions nervioses durant la Guerra de Successio) com se sent una persona amb la propiocepcio alterada:

“Vaig descobrir horroritzat que a vegades tenia menys consciencia de mi mateix, de la meva propia existencia, que abans. Aquesta sensacio era tan insolita que al principi em desconcertava profundament. Sentia continuament desitjos de preguntar-li a algu si jo realment era George Dedlow o no ho era; pero, com tenia clara consciencia de  l’absurdissim que semblaria preguntar-s’hi aixo, em vaig reprimir i no vaig parlar del meu cas i em vaig esforcar per analitzar els meus pensaments. Aquella conviccio que no era ja jo mateix resultava a vegades bromadora i molt dolorosa. Era, en la mesura que ho puc descriure, una deficiencia del sentit egoista d’individualitat" ^[13]

Diagnostic [ modifica ]

La “correspondencia de la posicio de l’articulacio” es un protocol establert per mesurar la propiocepcio i especificament el sentit de la posicio de l’articulacio, sense l’ajuda d’informacio visual o vestibular. ^[15]

Durant aquestes proves el subjecte, se li priva de la seva visio, se li mou una extremitat, seguidament se li torna a l'estat original i el pacient ha de recrear la inclinacio que l'expert li havia imposat anteriorment.

Historia de l'estudi [ modifica ]

La primera aproximacio al terme de propiocepcio es remunta al s. XVI per un metge italia anomenat Julio Cesar Scaliger, qui ho va definir com una “sensacio de locomocio”. Tres segles despres els fisiolegs, sense adonar-se de l'existencia dels propioceptors especialitzats, van debatre sobre l’origen del “sentit muscular”, terme atribuit a Charles Bell.

Ja a finals del S.XIX i principis del XX, Charles Sherrington va proporcionar l'evidencia definitiva d’una font periferica aferent sensorial i la seva influencia en la contraccio muscular . Finalment aquest encunyaria el terme de propicepcio definit com: la sensacio d’estimuls que son atribuibles a les accions del mateix organisme. A mes a mes aportaria dos termes que mantenen un vincle estret amb la propiocepcio: l’interocepcio i l'exterocepcio.

Si be es cert que Ruffini i altres autors havien descrit els organs propioceptors molt abans, Sherrington fou el primer a demostrar la influencia de les neurones sensorials que innerven d’aquests organs propioceptius en el control de la postura y el moviment.

Avui en dia, l'estudi del control sensoriomotor es continua basant en la concepcio inicial de Sherrington del sistema propioceptiu, en particular el seu emfasi en les anomenades vies “reflexes” que tradueixen la retroalimentacio propioceptiva en sortida motora. ^[16]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Cinestesia
• Cenestesia
• Interocepcio