Programa Voyager

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula vol espacialPrograma Voyager
Pais d'origen Estats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
Organitzacio    NASA Modifica el valor a Wikidata
Proposit sonda interestel·lar Modifica el valor a Wikidata
Estat En actiu
Lloc web Web oficial ( angles ) Modifica el valor a Wikidata
Historia del programa
Durada 1977 Modifica el valor a Wikidata ? Present
Primer vol no tripulat 5 setembre 1977 ( Voyager 1 ) Modifica el valor a Wikidata
Missions
Lloc(s) de llancament Estacio de la Forca Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
Informacio dels vehicles
Vehicle(s) de llancament
Situacio de les dues sondes Voyager respecte al Sol al maig de 2005
Model 3D interactiu de la Voyager

El Programa Voyager fou una serie de dues sondes interplanetaries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Jupiter i Saturn . Inicialment concebudes dins del programa Mariner , finalment foren considerades una missio independent i rebatejades com a Voyager ; les dues sondes del programa foren la Voyager 1 i la Voyager 2 .

Les dues missions del programa Voyager han estat un dels majors exits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d'una oportuna alineacio planetaria avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la decada de 1970. Aquesta posicio de Jupiter, Saturn, Ura i Neptu , que ocorre una vegada cada 175 anys, donava a una sonda espacial que seguis una particular trajectoria la possibilitat de passar prop d'un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l’ assistencia gravitatoria , seguir el seu viatge fins al seguent planeta. Aixi, l'us dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectoria, amb unes bateries de plutoni dissenyades per funcionar fins a 2025. A partir d'aquesta data deixaran de transmetre a la Terra, pero continuaran el seu viatge cap a altres estrelles de la Via Lactia. [1] A mes, va facilitar la realitzacio de l'anomenat retrat de familia .

A mes de la seva missio principal, la Voyager 2 tambe aconsegui explorar Ura i Neptu . Les dues sondes van obtenir una gran quantitat d'informacio sobre els planetes gegants del sistema solar i pogueren posar limits molt mes estrictes a la possible existencia d'un gran planeta mes enlla de Pluto . Actualment, els dos vehicles, juntament amb la Pioneer 10 son els objectes humans mes llunyans. [1]

A 2024, la Voyager 1 es mou amb una velocitat de 61.198 km/h, o 17 km/s, en relacio amb el Sol, i es a una distancia de 162,378 ua (24.291.400.000 km del Sol [2] arribant a una distancia de 162.982 ua (24.381.600.000 km) des de la Terra el 19 de gener de 2024. [3] El 25 d'agost de 2012, les dades de la Voyager 1 van indicar que havia entrat a l'espai interestel·lar. [4]

A 2024, la Voyager 2 es mou amb una velocitat de 55.347 km/h, or 15 km/s, en relacio al Sol, i es a una distancia de 135,500 ua (20.275.000.000 km) del Sol [2] arribant a una distancia de 136.300 ua (20.390.300.000 Km) de la Terra el 19 de gener de 2024. [3] El 5 de novembre de 2019, les dades de la Voyager 2 van indicar que tambe havia entrat a l'espai interestel·lar. [5] El 4 de novembre de 2019, els cientifics van informar que, el 5 de novembre de 2018, la sonda Voyager 2 havia arribat oficialment al mitja interestel·lar (ISM), una regio de l' espai exterior mes enlla de la influencia del vent solar , igual que havia fet la Voyager 1 el 2012. [6] [7]

Encara que les Voyagers s'han mogut mes enlla de la influencia del vent solar, encara els queda molt cami per recorrer abans de sortir del Sistema Solar . La NASA indica ≪[Si] definim el nostre sistema solar com el Sol i tot allo que principalment orbita al voltant del Sol, la Voyager 1 romandra dins dels limits del sistema solar fins que emergeixi del nuvol d'Oort entre 14.000 i 28.000 anys en el futur≫. [8]

El cost del programa original va ser de 865 milions de dolars, amb la missio interestel·lar Voyager afegida posteriorment va costar 30 milions de dolars addicionals. [9]

Historia [ modifica ]

Les dues sondes espacials Voyager van ser originalment concebudes com a part del Programa Mariner i, en consequencia, inicialment van ser anomenades Mariner 11 i Mariner 12. Les sondes van obtenir el seu propi programa anomenat “Mariner Jupiter-Saturn”, posteriorment anomenat Programa Voyager, perque es va considerar que el seu disseny havia progressat suficientment per a poder-se desvincular del projecte Mariner. [10]

El Programa Voyager era semblant al Programa Grand Tour planificat durant les decades del 60 i els 70. El Grand Tour hauria aprofitat l'alineament dels planetes exteriors descoberts per Gary Flandro , un enginyer aeroespacial al Jet Propulsion Laboratory . Aquest alineament, que succeeix un cop cada 175 anys, [11] havia de tenir lloc a finals dels anys 70, fet que permetria usar l’ assistencia gravitatoria per explorar Jupiter, Saturn, Ura, Neptu i Pluto. El Planetary Grand Tour havia d'enviar diverses parelles de sondes a volar per tots els planetes exteriors (incloent-hi Pluto, que en aquell llavors encara era considerat un planeta) per diverses trajectories com Jupiter-Saturn-Pluto i Jupiter-Ura-Neptu. El programa va finalitzar a causa de manca de financament, pero alguns dels seus elements van ser incorporats en el Programa Voyager, que va complir molts dels objectius de vols de reconeixement del Grand Tour, exceptuant una visita a Pluto.

La Voyager 2 va ser la primera a ser llencada. La seva trajectoria va ser dissenyada per permetre vols de reconeixement de Jupiter, Saturn, Ura i Neptu. La Voyager 1 va ser llencat despres que el Voyager 2 i comptava amb una trajectoria mes curta i rapida, que va ser dissenyada per dur a terme un vol de reconeixement optim de la lluna de Saturn Tita , [12] de la qual en aquell moment se'n coneixia el seu gran tamany i la seva atmosfera densa. Per tal de realitzar aquesta missio, la Voyager 1 va ser enviada fora del pla ecliptic , posant fi a la seva missio cientifica planetaria. [13] En el cas que la Voyager 1 no hagues pogut portar a cap el vol de reconeixement a Tita la trajectoria de la Voyager 2 s'hauria pogut alterar per explorar-la a canvi de renunciar a visites a Ura i Neptu. [14] La Voyager 1 es va llencar en una trajectoria que no li hauria permes continuar cap a Ura i Neptu, pero podria haver continuat de Saturn cap a Pluto sense explorar Tita. [15]

Durant la decada dels 90, el Voyager 1 va sobrepassar les sondes espacials Pioner 10 i Pioner 11 , esdevenint aixi l'objecte de fabricacio humana mes distant de la terra, un record que mantindra en el futur proxim. La sonda New Horizons, que tenia una velocitat de llancament major que el Voyager 1 , esta viatjant mes lenta que la Voyager 1 a causa de la velocitat que aquesta va guanyar en els seus vols de reconeixement de Jupiter i Saturn.

El desembre de 2004, la Voyager 1 va creuar el xoc de terminacio , on el vent solar es relentitza a velocitats subsoniques i, en entrar a l'healiosheath, es comprimeix i es fa turbulent a causa de les interaccions amb el medi interestel·lar . El dia 10 de desembre de 2007, la Voyager 2 tambe va arribar al xoc de terminacio en un punt aproximadament a 1.6 milers de millions de kilometres mes a prop del sol que el punt on la Voyager 1 va creuar-lo, indicant aixi que el sistema solar es assimetric. [16]

El 2010 la Voyager 1 va infromar que la velocitat del vent solar exterior havia baixat a zero i els cientifics van preveure que s'apropaca a l'espai interestel·lar. [17] El 2011, les dades de les Voyagers van determinar que l'healiosheath no es llisa, sino que es ple de bombolles magnetiques gegants que es creu que es formen quan el camp magnetic del Sol s'enreda al limit del sistema solar. [18]

El juny de 2012, els cientifics de la NASA van informar que la Voyager 1 estava apunt d'entrar l'espai interestel·lar, fet que indicava l'augment considerable de particules d'alta energia de fora dels sistema solar. [19] [20] El setembre de 2013, la NASA va anunciar que la Voyager 1 havia creuat l'heliopausa el dia 25 d'agost de 2012, convertint-se en la primera nau espacial en arribar a l'espai interestel·lar. [21] [22] [23]

El desembre de 2018, la NASA va anunciar que la Voyager 2 havia creuat l'heliopausa el 5 de novembre de 2018, esdevenint aixi la segona nau en arribar a l'espai interestel·lar. [5]

Des de 2017 la Voyager 1 i la Voyager 2 continuen supervisant les condicions a les extensions exteriors del Sistema Solar. [24] Es preveu que les naus espacials Voyager puguin operar instruments cientifics fins al 2020, quan la potencia limitada requerira que els instruments es desactivin un per un. Al voltant del 2025, ja no hi haura prou potencia per operar cap instrument cientific.

El juliol de 2019 es va implementar un pla revisat de gestio d'energia per tal de gestionar millor el subministrament menguant d'energia de les sondes. [25]

Es calcula que l'any 2025 les sondes Voyager no tindran prou energia com per seguir operant cap dels instruments que porten. Actualments aquest estan essent apagats un per un per tal d'allargar reduir el consum d'energia i allargar la vida de les sondes el maxim possible.

Disc d'or de les Voyager [ modifica ]

Disc d'or de les Voyager
Article principal: Disc d'or de les Voyager

Les dues sondes espacials Voyager porten un disc de gramofon daurat, una recopilacio destinada a mostrar la diversitat de vida i cultura a la Terra en el cas que qualsevol de les naus espacials sigui trobada per extraterrestres. [26] [27] La gravacio, realitzada sota la direccio d'un equip que inclou Carl Sagan i Timothy Ferris, inclou fotos de la Terra i les seves formes de vida, una serie d'informacio cientifica, salutacions parlades de persones com el Secretari General de les Nacions Unides i el president dels Estats Units i un popurri, de ≪Sons de la Terra≫, que inclou els sons de les balenes, un nado que plora, les onades trencant-se a la costa i una col·leccio de musica que abasta diferents cultures i epoques, incloses obres de Wolfgang Amadeus Mozart , Blind Willie Johnson , Chuck Berry i Valya Balkanska . S'hi inclouen altres classics orientals i occidentals, aixi com actuacions de musica autoctona d'arreu del mon. El registre tambe conte salutacions en 55 idiomes diferents. [28] [28] El projecte pretenia retratar la riquesa de la vida a la Terra i ser un testimoni de la creativitat humana i el desig de connectar amb el cosmos. [27] [29]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 ≪ 'Voyager I' alcanza el limite del Sistema Solar 35 anos despues de partir ≫ (en castella). Europa Press, 15-06-2012. [Consulta: 23 agost 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 ≪ Voyager Mission Status ≫ (en angles). JPL. [Consulta: 19 gener 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 ≪ Voyager - Mission Status ≫ (en angles). Jet Propulsion Laboratory . National Aeronautics and Space Administration . [Consulta: 19 gener 2024].
  4. ↑ Jpl.Nasa.Gov. ≪ Voyager Enters Interstellar Space - NASA Jet Propulsion Laboratory ≫. Jpl.nasa.gov. [Consulta: 14 setembre 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 ; Fox , Karen; Cofield , Calia; Potter , Sean ≪ Release 18-115 - NASA's Voyager 2 Probe Enters Interstellar Space ≫. NASA , 10-12-2018 [Consulta: 10 desembre 2018].
  6. ↑ University of Iowa ≪ Voyager 2 reaches interstellar space - Iowa-led instrument detects plasma density jump, confirming spacecraft has entered the realm of the stars ≫. EurekAlert! , 04-11-2019 [Consulta: 4 novembre 2019].
  7. ↑ Chang , Kenneth ≪ Voyager 2's Discoveries From Interstellar Space - In its journey beyond the boundary of the solar wind's bubble, the probe observed some notable differences from its twin, Voyager 1. ≫. The New York Times , 04-11-2019 [Consulta: 5 novembre 2019].
  8. ↑ ≪ Solar System Exploration ≫. JPL-NASA. [Consulta: 19 febrer 2021].
  9. ↑ ≪ Voyager - Fact Sheet ≫ (en angles). voyager.jpl.nasa.gov. [Consulta: 19 gener 2024].
  10. ↑ Chapter 11 "Voyager: The Grand Tour of Big Science" (sec. 268.), per Andrew J. Butrica, basat en From Engineering Science To Big Science ISBN 978-0-16-049640-0 editat per Pamela E. Mack, NASA, 1998 [Consulta: 17 gener 2024].
  11. ↑ ≪ Planetary Voyage ≫. USA.gov, 30-10-2013. Arxivat de l' original el 27 novembre 2013. [Consulta: 15 octubre 2013].
  12. ↑ David W. Swift. Voyager Tales: Personal Views of the Grand Tour . AIAA, 1 gener 1997, p. 69. ISBN 978-1-56347-252-7 .  
  13. ↑ ≪ Voyager FAQ ≫. Arxivat de l' original el 21 juliol 2011. [Consulta: 1r gener 2015].
  14. ↑ Jim Bell. The Interstellar Age: Inside the Forty-Year Voyager Mission . Penguin Publishing Group, 24 febrer 2015, p. 94. ISBN 978-0-698-18615-6 .  
  15. ↑ Alan Stern . ≪ The PI's Perspective: What If Voyager Had Explored Pluto? ≫, 23-06-2014. [Consulta: 29 agost 2020].
  16. ↑ ≪ NASA - Voyager 2 Proves Solar System Is Squashed ≫. Arxivat de l' original el 2020-04-13. [Consulta: 17 gener 2024].
  17. ↑ Brown, Dwayne; Cook, Jia-Rui; Buckley, M. ≪ Nearing Interstellar Space, NASA Probe Sees Solar Wind Decline ≫. Applied Physics Lab, Johns Hopkins University , 14-12-2010. Arxivat 15 de desembre 2010 a Wayback Machine .
  18. ↑ Smith , Catharine ≪ WATCH: NASA Discovers 'Bubbles' At Solar System's Edge ≫. Huffington Post , 10-06-2011.
  19. ↑ Amos , Jonathan ≪ Particles point way for Nasa's Voyager ≫. BBC News , 15-06-2012 [Consulta: 15 juny 2012].
  20. ↑ Ferris, Timothy (May 2012). ≪Timothy Ferris on Voyagers' Never-Ending Journey≫ . Smithsonian Magazine . Arxivat de l'original el 4 November 2013.  
  21. ↑ ; Agle , D. C.; Brown , Dwayne≪ NASA Spacecraft Embarks on Historic Journey into Interstellar Space ≫. NASA , 12-09-2013. Arxivat de l' original el 11 de juny 2020. [Consulta: 12 setembre 2013].
  22. ↑ ≪ Voyager 1 has entered a new region of space, sudden changes in cosmic rays indicate ≫. Arxivat de l' original el 22 marc 2013. [Consulta: 20 marc 2013].
  23. ↑ ≪ Report: NASA Voyager Status Update on Voyager 1 Location ≫. NASA. Arxivat de l' original el 13 abril 2020. [Consulta: 20 marc 2013].
  24. ↑ Krauss , Lawrence M. ≪ Pondering Voyagers' Interstellar Journeys, and Our Own ≫. The New York Times , 05-09-2017 [Consulta: 5 setembre 2017].
  25. ↑ Cofield , Calla ≪ A New Plan for Keeping NASA's Oldest Explorers Going ≫. NASA , 08-07-2019 [Consulta: 12 juliol 2019].
  26. ↑ Ferris, Timothy (May 2012). ≪Timothy Ferris on Voyagers' Never-Ending Journey≫ . Smithsonian Magazine . Arxivat de l'original el November 4, 2013.  
  27. ↑ 27,0 27,1 Magazine , Smithsonian; Gambino , Megan. ≪ What Is on Voyager’s Golden Record? ≫ (en angles). [Consulta: 15 gener 2024].
  28. ↑ 28,0 28,1 ≪ Voyager Golden record ≫. JPL. Arxivat de l' original el 27 setembre 2011. [Consulta: 18 agost 2013].
  29. ↑ Ferris , Timothy ≪ How the Voyager Golden Record Was Made ≫ (en angles). The New Yorker , 20-08-2017 [Consulta: 15 gener 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Programa Voyager
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Programa_Voyager&oldid=33289644 ≫