Profecia de Sant Malaquies

Tipus	obra literaria
Fitxa
Autor	valor desconegut
Llengua	llati eclesiastic
Publicacio	Venecia , 1595
Creacio	decada del 1590
Editor	Arnold de Wyon
Editorial	Giorgio Angelieri
Dades i xifres
Tema	papa
Genere	profecia i Pseudo-epigraf
Serie
Part de	Prophecies of Saint Malachy (en)

La profecia de sant Malaquies es una llista apocrifa d'un centenar de lemes escrits en llati, atribuida a Malaquies d'Armagh (1094-1148) pero molt probablement escrita a la darreria del segle  xvi . ^[1] Cada lema correspon a un papa de Roma , des de Celesti II ( 1143 - 1144 ), fins a l'ultim, que se sol interpretar com la fi del mon.

La llista va ser publicada per primera vegada el 1595 dins del llibre del benedicti Arnold Wion, Lignum Vitae, una obra amb biografies de benedictins famosos . Cap historiador contemporani accepta l'autoria de Malaquies. ^{[1] [2]} Es considera com una obra pseudoepigrafa , escrita devers l'any 1590 per influir en la rivalitat entre Franca i Espanya per controlar el papat per raons poliques propies ^[3] i promoure Girolamo Simoncelli, que finalment no va ser elegit. ^[4] Els comentaris que acompanyen els lemes fins a Urba VII (1590) podrien ser d' Alfonso Chacon (Ciacconius). ^[5]

Historia [ modifica ]

Segons la llegenda, Malaquies hauria confegit aquesta llista en el seu primer viatge a Roma el 1139 i l'hauria lliurat al papa llavors regnant, Innocenci II ( 1130 - 1143 ). ^[4] El document va romandre inapercebut en els arxius vaticans fins que va ser publicat per primer cop el 1595 per l'historiador benedicti Arnold Wion, que el va incloure en el llibre Lignum Vitae en l'apartat sobre el benedicti i sant Malaquies. ^[6] D'aquest llibre impres, avui en dia nomes se'n coneixen tres exemplars: a la Biblioteca Nacional de Franca , ^[7] a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Reial de Belgica . ^[8]

Val a dir que, malgrat els segles transcorreguts des de la publicacio i la popularitat que ha assolit la profecia, l'Esglesia no se'n ha pronunciat mai, ni a favor ni en contra, de la seva validesa. Molts autors posen en dubte l'autoria real de Malaquies, i l'atribueixen a algun autor del segle  xvi , i n'es un dels mes assenyalats Onofre Panvini (1529-1568), un altre historiador eclesiastic i Alfonso Chacon. ^[5] Segons J.M. Iguartua, el document va ser escrit molt probablement entre el 1557 i el 1595. ^{[9] [10]}

Conte 111 lemes de la profecia es de que es poden dividir in dues parts.

• Els 77 primers, que son papats anteriors a la publicacio del llibre de Wion, per als quals ja dona una interpretacio, deguda a Alfonso Chacon (†1601). Es tractaria de papats ben coneguts per l'autor si es que va ser efectivament composta en aquestes dates i en aquest sentit seria una profecia a posteriori .

• Els darrers, des del 78 fins al 111 descriurien els papes posteriors a 1595 i, per tant, son confegits sense cap dubte abans de coneixer-ne el futur, i serien les veres profecies. Les frases finals forsa enigmatiques poden considerar com a lemes o no.

Text de la profecia [ modifica ]

De Celesti II a Climent VIII [ modifica ]

Num.	Nom	Pontificat	Lema	Traduccio
1	Celesti II	1143-1144	Ex castro Tiberis	Del castell del Tiber
2	Luci II	1144-1145	Inimicus expulsus	Enemic expulsat
3	Eugeni III	1145-1153	Ex magnitudine montis	De la grandesa de la muntanya, del mont Magne
4	Anastasi IV	1153-1154	Abbas surranus	L'abat de Suburra
5	Adria IV	1154-1159	De rure albo	Del camp blanc
6	Victor IV (antipapa)	1159-1164	Ex tetro carcere	De la preso tetrica (fosca, negra)
7	Pasqual III (antipapa)	1164-1168	Via trans-Tyberina	Cami a l'altre costat del Tiber
8	Calixt III (antipapa)	1170-1177	De Pannonia Tusciae	De Panonia (Hongria) a Tuscul
9	Alexandre III	1159-1181	De Ansere custode	De l'anec custodi (vigilant)
10	Luci III	1181-1185	Lux in ostio	Llum a la porta
11	Urba III	1185-1187	Sus in cribo	El porc al garbell
12	Gregori VIII	1187 (55 dies)	Ensis Laurentii	L'espasa de Llorenc
13	Climent III	1187-1191	De schola exiet	Sortira de l'escola
14	Celesti III	1191-1198	De rure bovensi	Del camp de bous (llaurable)
15	Innocenci III	1198-1216	Comes signatus	El comte de Segni o assenyalat
16	Honori III	1216-1227	Canonicus ex latere	Canonge de Latera
17	Gregori IX	1227-1241	Avis ostiensis	L'au d'Ostia
18	Celesti IV	1241 (17 dies)	Leo sabinus	El lleo sabi
19	Innocenci IV	1243-1254	Comes laurentius	El comte de Llorenc o llorejat
20	Alexandre IV	1254-1261	Signum ostiense	El signe d'Ostia - Segni d'Ostia
21	Urba IV	1261-1264	Hierusalem Campaniae	Jerusalem a la Campania
22	Climent IV	1265-1268	Draco depresus	El drago abatut, capturat
23	Gregori X	1271-1276	Anguineus vir	L'home de la serp
24	Innocenci V	1276 (5 mesos)	Conciunator gallus	El predicador frances
25	Adria V	1276 (38 dies)	Bonus comes	El bon comte
26	Joan XXI	1276-1277	Piscator tuscus	El pescador tosca
27	Nicolau III	1277-1280	Rosa composita	Rosa ordenada, ben arreglada
28	Marti IV	1281-1285	Ex telonio liliacei Martini	De l'administracio de Marti, el dels lliris
29	Honori IV	1285-1287	Ex rosa leonina	De la rosa del lleo
30	Nicolau IV	1288-1292	Picus inter escas	Pica-soques entre aliments
31	Celesti V	1294 (5 mesos)	Ex eremo celsus	Enlairat des d'ermita
32	Bonifaci VIII	1294-1303	Ex undarum benedictione	Eixit de la benediccio de les ones
33	Benet XI	1303-1304	Concionator patareus	El predicador eloquent (o de Patara)
34	Climent V	1305-1314	De fessis aquitanicis	De les feixes (terres cultivades) d'Aquitania
35	Joan XXII	1316-1334	De surore osseo	Del sabater (o sargidor) d'ossos
36	Nicolau V (antipapa)	1316-1333	Corvus schismaticus	Corb cismatic
37	Benet XII	1334-1342	Abbas frigidus	L'abat fred
38	Climent VI	1342-1352	Ex rosa Atrebatensi	De la rosa d'Arras
39	Innocent VI	1352-1362	De montibus Pammachii	De les muntanyes Pammaqui
40	Urba V	1362-1370	Gallus vicecomes	Vescomte frances
41	Gregori XI	1370-1378	Novus de virgine forti	El nou (per obra de) la verge forta
42	Climent VII (antipapa)	1378-1394	De cruce apostolica	De la creu apostolica (o dels apostols)
43	Benet XIII (antipapa)	1394-1424	Luna cosmedina	Lluna de Cosmedin
44	Climent VIII (antipapa)	1424-1429	Schisma Barcinonum	El cisma de Barcelona
45	Urba VI	1378-1389	De inferno praegnante	De l'infern prenyat
46	Bonifaci IX	1388-1404	Cubus de mixtione	Galleda de mescla
47	Innocenci VII	1404-1406	De meliore sidere	D'un astre millor
48	Gregori XII	1406-1415	Nauta de ponto nigro	Mariner de Negro-ponto (Mar Negre)
49	Alexandre V (antipapa)	1409-1410	Flagellum solis	El flagell del sol
50	Joan XXIII (antipapa)	1410-1419	Cervus sirenae	El cervol de (o per a) la sirena
51	Marti V	1417-1431	Corona veli aurei	La corona del vel d'or
52	Eugeni IV	1431-1447	Lupa Coelestina	La lloba Celestina (celeste?)
53	Felix V (antipapa)	1439-1449	Amator crucis	L'amador de la creu
54	Nicolau V	1447-1455	De modicitate lunae	De la petitesa de la lluna
55	Calixt III	1455-1458	Bos pascens	El bou que pasta
56	Pius II	1458-1464	De capra et albergo	De la cabra i l'alberg
57	Pau II	1464-1471	De cervo et leone	Del cervol i el lleo
58	Sixt IV	1471-1484	Piscator minorita	Pescador minorita (francisca)
59	Innocenci VIII	1481-1492	Praecursor Siciliae	El precursor de Sicilia
60	Alexandre VI	1492-1503	Bos Albanus in portu	El bou Albanus al port
61	Pius III	1503 (26 dies)	De parvo homine	De l'home petit
62	Juli II	1503-1513	Fructus Iovis iuvabit	El fruit de Jupiter agradara
63	Lleo X	1513-1521	De craticula Politiana	De la graella de Politia
64	Adria VI	1522-1523	Leo Florentius	El lleo de Florencia (o de Florenci)
65	Climent VII	1523-1534	Flos pilei aegri	La flor de la llibertat malalta
66	Pau III	1534-1549	Hyacinthus medicorum	El jacint dels metges
67	Juli III	1550-1555	De corona montana	De la corona muntanyosa
68	Marcel II	1555 (22 dies)	Frumentum floccidum	Blat marcit
69	Pau IV	1555-1559	De fide Petri	De la fe de Pere
70	Pius IV	1559-1565	Aesculapii pharmacum	El farmac d'Esculapi
71	Pius V	1566-1572	Angelus nemorosus	Angel dels boscos
72	Gregori XIII	1572-1585	Medium corpus pilarum	El cos enmig de les esferes
73	Sixt V	1585-1590	Axis in medietate signi	Eix enmig (en el centre) del signe
74	Urba VII	1590 (13 dies)	De rore coeli	De la rosada del cel
75	Gregori XIV	1590-1591	Ex antiquitate urbis	De l'antiguitat de la ciutat
76	Innocenci IX	1591 (63 dies)	Pia civitas in bello	Ciutat piadosa en guerra
77	Climent VIII	1592-1605	Crux Romulea	La creu de Romul

De Lleo XI a Benet XVI [ modifica ]

Num.	Nom	Pontificat	Lema	Traduccio
78	Lleo XI	1605 (27 dies)	Undosus vir	Home ondulat, ondulos
79	Pau V	1605-1621	Gens perversa	Poble, gent perversa
80	Gregori XV	1621-1623	In tribulatione pacis	En la tribulacio de la pau, pacific
81	Urba VIII	1623-1644	Lilium et rosa	Lliri i rosa
82	Innocenci X	1644-1655	Jucunditas crucis	Exaltacio, alegria de la creu
83	Alexandre VII	1655-1667	Montium custos	Vigilant de les muntanyes
84	Climent IX	1667-1669	Sidus olorum	Astre, estrella dels cignes
85	Climent X	1670 -1676	De fulmine magno	Del gran riu
86	Innocenci XI	1676-1689	Bellua insatiabilis	Bestia insaciable
87	Alexandre VIII	1689-1691	Poenitentia gloriosa	Penitencia gloriosa
88	Innocenci XII	1691-1700	Rastrum in porta	Rastell en la porta
89	Climent XI	1700-1721	Flores circumdati	Flors en cercle (corona)
90	Innocenci XIII	1721-1724	De bona religion	De la bona religio
91	Benet XIII	1724-1730	Miles in bello	Soldat en guerra
92	Climent XII	1730-1740	Column excelsa	Columna excelsa
93	Benet XIV	1740-1758	Animal rurale	Animal rural
94	Climent XIII	1758-1769	Rosa Umbriae	Rosa d'Umbria
95	Climent XIV	1769-1774	Ursus velox	Os veloc
96	Pius VI	1775-1799	Peregrinus apostolicus	Pelegri apostolic
97	Pius VII	1800-1823	Aquila rapax	Aguila rapac
98	Lleo XII	1823-1829	Canis et coluber	Gos i colobra
99	Pius VIII	1829-1830	Vir religiosus	Home religios
100	Gregori XVI	1831-1846	De balnes Etruriae	Dels banys d'Etruria
101	Pius IX	1846-1878	Crux de cruce	Creu de la creu
102	Lleo XIII	1878-1903	Lumen in caelo	Llum al cel
103	Pius X	1903-1914	Ignis ardens	Foc ardent
104	Benet XV	1914-1922	Religio despopulata	Religio despoblada
105	Pius XI	1922-1939	Fides intrepida	Fe intrepida
106	Pius XII	1939-1958	Pastor angelicus	Pastor angelic
107	Joan XXIII	1958-1963	Pastor et nauta	Pastor i navegant
108	Pau VI	1963-1978	Flos florum	Flor de flors
109	Joan Pau I	1978 (31 dies)	De medietate lunae	De la meitat de la lluna
110	Joan Pau II	1978-2005	De labore solis	Del treball del sol
111	Benet XVI	2005-2013	Gloria olivae	La gloria de l'olivera
112 (?)	Francesc	2013
113 (?)	Pere II [11]	?

Els paragrafs finals [ modifica ]

En la reproduccio d'aquesta darrera part del text cal ser curosos, perque la majoria de les versions que circulen no es corresponen amb el text de Wion de 1695 que, es l'unic que se'n conserva. ^[12]

Observacions tipografiques:

1. El text queda compost en linies molt curtes perque en l'edicio original va columnat amb els lemes anteriors, que estan disposats sobre la pagina en tres columnes.

2. La "p" de Psecutione (3a linia) porta una ratlla horitzontal que talla el pal, cosa que indica abreviatura, normalment "per".

3. La segona "e" de trem?dus (penultima linia) porta una ratlla al damunt que indica, segons les normes de l'epoca, que s'ha de llegir "en".

Aquestes precisions son importants perque, segons com es transcrigui el text, pot quedar totalment alterat no sols el sentit (i per tant la traduccio), sino les possibles interpretacions. El primer que cal veure es que tot aixo clarament NO es un sol paragraf, com sol dir-se en la majoria de les versions que circulen, sino dos: una de les dues primeres linies i un altre la resta (In psecutione.. / Petrus Romanus...). Tambe es pot interrogar sobre si aixo son dos lemes corresponents a dos papes mes, dos paragrafs finals a tall de comentari o conclusio, o be un lema i una conclusio; d'aqui que es pugui considerar que el nombre total de lemes sigui 111, 112 o 113.

Intentem ara algunes traduccions possibles del primer paragraf: com es veu, la paraula psecutione es una abreviatura, normalment cal entendre (i aixi ho fan la majoria de tractadistes) que la p amb una ratlla horitzontal que en talla el pal equival a per ( persecutione ), pero tambe es podria entendre que equival a pro ( prosecutione ). D'altra banda, les sigles SRE poden equivaldre a Sancta Romana Ecclesia (en cas nominatiu) o be a Sanctae Romanae Ecclesiae (en cas genitiu), que es la interpretacio mes habitual. Tot aixo dona lloc a almenys tres possibles traduccions, de significat obviament ben diferent:

[Aquest papa] "regnara en la darrera persecucio de la Santa Esglesia romana"

o be:

"En la persecucio final, la Santa Esglesia romana regnara"

o be:

"En la continuacio, regnara la Santa Esglesia romana extrema " (final?)

Pel que fa al segon paragraf, la traduccio ofereix menys dubtes:

"Pere el Roma, que pasturara les ovelles entre moltes tribulacions, passades les quals la ciutat dels set turons [Roma] sera destruida, i el jutge tremend jutjara el seu poble. Fi.

Hi ha practicament unanimitat a creure que la paraula fi no correspon al text original sino que va ser afegida per Wion per indicar la fi de la cita.

Interpretacions dels darrers lemes [ modifica ]

El mateix Wion dona les interpretacions per als lemes 1-74, que son papes anteriors a la publicacio del seu llibre. La majoria dels autors consideren el text com un frau. ^{[3] [5] [11] [4]} Els que creuen que sigui una veritable profecia, prenen per prova la interpretacio a posteriori dels papes recents. ^{[ cal citacio ]} Tot i aixo, ningu va poder determinar a priori el resultat dels conclaves recents, basant-se en el text de Wion, el que hauria hagut poder fer si fos una vertiable profecia.

107: Pastor et nauta (Joan XXIII)

La paraula nauta apareix dos cops en la llista, al num. 48 i aqui; i tots dos papes son relacionats amb Venecia : Gregori XIII hi era nascut, i Joan XXIII n'era patriarca en ser elegit (tanmateix, el reciproc no es cert: hi ha altres pontifexs relacionats amb Venecia sense que la paraula nauta aparegui en el lema; per exemple, Joan Pau I era tambe patriarca de Venecia en ser elegit). La figura de Joan XXIII com a pastor es una de les descripcions que mes sovint s'han utilitzat, i de fet ell mateix va dir en mes d'una ocasio que la seva inspiracio era la figura del bon pastor . Tambe s'ha proposat com a nauta el fet que dones un cop de timo a l'Esglesia amb la convocatoria del concili Vatica II. ^{[ cal citacio ]}

108: Flos florum (Pau VI)

Aquest es un cas singular dins la llista que dona lloc a moltes argumentacions diverses. Molts autors l'expliquen per l'escut pontifici, que tenia tres flors de lis , la flor heraldica per excel·lencia. Alguns han suggerit el seu interes en la col·legialitat dels bisbes: el papa seria el bisbe dels bisbes, la flor de les flors. ^{[ cal citacio ]}

Un papa escul el seu escut pontifici un cop elegit. Es una decisio personal, per tant; i es segur que tant el cardenal Montini com tots els altres cardenals que el van elegir al conclave de l'any 1963 coneixien la llista i sabien que el lema del qui anaven a elegir era precisament flos florum . Podria ser una profecia autocomplerta i alguns hi veuen una manera oficiosa de donar validesa a la llista. ^{[ cal citacio ]}

109: De medietate lunae (Joan Pau I)

Malgrat que es tracta d'un dels pontificats mes curts de la historia, el nombre de circumstancies que s'ha adduit per a acomplir aquest lema es realment important: el seu nom, Albino Luciani, remet directament la ≪blanca llum≫ de la lluna, era nascut en un poble de la diocesi de Belluno (paraula d'origen celtic que vol dir ≪fortalesa lluent≫) i el seu pontificat va durar exactament un mes, es a dir una lluna.

Pero el mes impressionant es que en les dates del seu naixement (17/10/1912), de la seva ordenacio sacerdotal (7/7/1935), de la seva eleccio com a bisbe del Veneto (15/12/1958) i de la seva eleccio com a patriarca de Venecia -l'ultim carrec abans de ser elegit papa- (15/12/1969), en totes aquestes dates la lluna es trobava en quart creixent. En canvi, en la data de la seva eleccio com a papa (26/8/1978) i de la seva mort (28/9/1978) es trobava en quart minvant, amb la particularitat que en el moment de l'eleccio s'havia produit el quart exacte unes poques hores abans. ^{[ cal citacio ]}

110: De labore solis (Joan Pau II)

Una observacio obvia es l'oposicio lluna-sol en dos lemes seguits, un cas unic en la llista, que podria suggerir alguna mena d'oposicio o complementarietat entre aquests dos pontificats. Van triar el mateix nom, elegit el primer com a homenatge als seus dos immediats predecessors, i el segon per donar continuitat a la mateixa idea.

Pero tambe oposicio: estem davant d'un dels papats mes curts de la historia i un dels mes llargs; davant de dues personalitats absolutament diferents, afable i pacific l'un, energic, ultraconservador i actiu l'altre. Doctrinalment, han estat dos papes molt diferents, ja que mentre un era partidari de l' aggiornamento , concepte posat en circulacio per Joan XXIII, Joan Pau II era molt conservador. Tambe pel que fa a la mobilitat: l'un no va arribar a sortir del Vatica , mentre l'altre ha estat el papa mes viatger de la historia, i ha fet diverses vegades la volta al mon. No hi ha dubte que Joan Pau II ha treballat molt, tal com el sol treballa per donar vida a la Terra. ^{[ cal citacio ]}

111: Gloria olivae (Benet XVI)

Alguns ^{[ Qui? ]} han relacionat el nom elegit amb l'orde dels benedictins tambe anomenats olivatenses , es a dir, relacionats amb l'olivera. Tambe s'ha suggerit que ates que segons la llista aquest sera un dels darrers papes si no el darrer, es possible que el lema indiqui un pontificat glorios, fent un paral·lelisme amb al triomf de Jesucrist el Diumenge de Rams just abans de la seva passio i mort.

En tot cas, sembla que l'eleccio de Benet XVI es encara massa recent per poder donar una interpretacio adequada del lema, si aquest ha de tenir una interpretacio historica, es a dir, relacionada amb fets rellevants del seu pontificat, i no una interpretacio en clau personal. ^{[ Cal actualitzar ]} Una altra interpretacio seria que en el moment de ser elegit papa, hi havia eleccions regionals a Italia, on el partit L'Olivera va aconseguir el control politic de moltes regions. ^{[ cal citacio ]}

I el que queda...?

Estem completament en el terreny de la hipotesi, i per tant cal ser molt prudent a l'hora de fer pronostics sobre el significat real dels lemes que queden pendents.

1. En el text de Wion de 1595, despres de Benet XVI hi ha dos paragrafs i no un, com erroniament indiquen la majoria de les reproduccions posteriors; per tant, podrien ser fins a dos papes. ^{[ cal citacio ]}

2. El lema "in psecutione" no te una lectura clara; segons aixo, la seva interpretacio pot ser extremament diferent, i fins i tot alguns ^{[ Qui? ]} han suggerit que podria indicar un periode de sede vacante .

3. El darrer paragraf "Petrus Romanus", si es un lema, es forca especial, tant per la llargada com per la concrecio del que diu; s'ha suggerit ^{[ Qui? ]} que no es tracta d'un lema propiament dit (i, per tant, no correspon a cap papa) sino d'un paragraf descriptiu del que ha de passar.

4. ≪Petrus Romanus≫ s'ha interpretat habitualment com que el darrer papa portara el nom de Pere II, pero tambe podria ser simplement una apel·lacio generica a tots els papes que, en tant que successors de Pere, son Petrus Romanus . ^{[ cal citacio ]}

5. El darrer paragraf ha estat considerat com l'anunci de la fi del mon, o almenys de la humanitat. No obstant aixo, acabada la guerra freda i, per tant, passat el risc d'una guerra nuclear generalitzada, es pot llegir d'altres maneres menys terribles. Cal observar que el text diu que el Jutge Tremend jutjara ≪el seu poble≫, la qual cosa podria no indicar tota la humanitat, sino nomes una part (els catolics?); si es aixi, cal suposar que el que s'esta profetitzant no es la fi del mon, sino de l'Esglesia catolica o de la institucio del papat tal com la coneixem.

6. El suggeriment que alguns han fet que entre Gloria Olivae i la fi de la llista de papes n'hi faltin alguns no sembla que tingui sentit, ja que aquesta es justament l'unica dada de la profecia que es clara. D'altra banda, si acceptem la interpretacio donada del lema 73 les dates son forca coincidents. ^{[ cal citacio ]}

7. En qualsevol cas, si aquesta profecia te algun valor, sembla que indica que la llista de papes s'esta acabant, i en resten un o dos mes, i despres (a final del 2031?) s'acaba… alguna cosa. Des d'aquest punt de vista, el fet que els lemes tinguin una notable capacitat d'interpretacio, pero nomes a posteriori i no a priori , seria una manera d'indicar que la finalitat de la llista no es dir qui sera el proper papa, sino avisar de quants en queden; per tant, la generacio actual en seriem els principals destinataris. ^{[ cal citacio ]}

Critica [ modifica ]

La questio critica es: aquesta profecia: es veritable o es un frau? Descartades les posicions que demanen una peticio de principi, l'unica posicio racional es veure si funciona, es a dir, si els fets s'adiuen amb la llista; si no s'hi adiuen, la podem descartar com a profecia i considerar-la com una curiositat historica d'interes nomes per als historiadors de l'Esglesia i els erudits en documents antics; per contra, si funciona, s'ha de prendre seriosament per molt que no sapiguem com explicar-ho. Molts autors al llarg dels segles han defensat les dues postures. ^{[ cal citacio ]}

Per tal d'examinar la questio, nomes es prenen en consideracio els lemes del 78 en endavant, ja que son els unics dels quals es pot afirmar amb tota seguretat que eren futurs en el moment de la seva redaccio.

En la defensa de la posicio favorable es considera que si la profecia existeix es perque algu volia comunicar alguna cosa. S'ha simplificat aquesta questio prenent Deu com a inspirador del document, malgrat no ser una premissa cientifica o racional. ^{[ cal citacio ]}

Arguments favorables [ modifica ]

Tots els lemes s'han interpretat a posteriori

Si sempre ha estat possible interpretar el lema que corresponia a cada papa sense fer canvis d'ordre en la llista, es que la llista es vertadera. Si fos un frau, es molt improbable que mai no s'hagi donat el cas que no s'hagues pogut encaixar el lema en el papa corresponent.

Aquest argument es contrarestat per altres que es discuteixen en la seccio posterior: els lemes sempre s'han interpretat a posteriori , i les interpretacions son sovint mes o menys discutibles.

Els papes estan ordenats

Abunda en la rao anterior, ja que certament mai ha calgut suposar canvis arbitraris d'ordre per poder quadrar els lemes. Nomes pot ser discutible l'ordre en que apareixen els antipapes, cosa que es deguda al fet que no es possible representar be en una llista lineal el que de fet es una ramificacio; tanmateix, tambe s'hi pot trobar una regla: tots els successors d'una mateixa linia cismatica van seguits i immediatament abans o despres del papa contemporani amb el primer de la serie, segons si l'antipapa va ser elegit abans o despres d'aquest.

La contraargumentacio es la mateixa: no cal forcar l'ordre, perque els lemes permeten una amplitud tan gran d'interpretacio que es suficient per fer-los encaixar.

Les coincidencies no poden ser fruit de l'atzar

No hi ha dubte que hi ha coincidencies impressionants, com per exemple anomenar Os veloc (n. 95) Climent XIV , el qual pertanyia a la familia Ganganelli, que te en el seu escut un os corrent. Mes encara, aquest escut figurava en pedra a la porta de la casa on va neixer el papa.

Situacions com aquestes son relativament frequents en la llista, tot i que la seva quantificacio dependra molt del nivell d'exigencia amb que es miri la llista. El que no es pot negar es que fets aixi n'hi ha, encara que la seva interpretacio pugui ser discutible. Es pot argumentar que es tracta de meres casualitats, de profecies autocomplertes, etc.

L'Esglesia no s'ha pronunciat sobre aquest text

Es podria defensar que el fet que l'Esglesia no el condemni no vol dir que l'accepti, i que en tot cas caldria que l'aproves expressament per poder aportar el seu testimoni a favor. Si be es cert que mai no hi ha hagut una condemna explicita, tampoc no hi ha hagut mai una aprovacio explicita i si que hi ha hagut al llarg dels segles nombroses condemnes generiques sobre el pretes do de profecia de molts que se l'atribueixen.

Un eix central en la profecia?

Una troballa interessant, tot i que discutible, fa referencia al lema numero 73, axis in medietate signi (≪l'eix enmig del signe'), que correspon a Sixt V .

La interpretacio que Wion atribueix a Chacon, i que s'ha mantingut durant quatre segles, fa referencia que en el seu escut hi ha una faixa que el travessa en diagonal, la qual s'interpreta com l'eix del lema. Diversos autors ^{[ Qui? ]} objecten aquesta interpretacio dient que una banda diagonal dificilment es pot considerar un eix: seria un mes dels lemes a que s'atorga una interpretacio en clau personal, mes o menys discutible. Pero Igartua en proposa una altra mes sorprenent.

Sixt V va ser escollit el dia 24 d'abril de 1585 i va morir el 27 d'agost del 1590 ; el punt central del seu pontificat, doncs, es exactament el dia de Nadal de l'any 1587. Celesti II , el primer papa de la llista, va ser elegit (no coneixem la data amb mes precisio) a final de l'any 1143, es a dir, exactament 444 anys abans. I si hi sumem uns altres 444 anys, arribem al Nadal del 2031. Amb la informacio actualment disponible, tant si es considera que despres de Benet XVI hi ha d'haver encara un o dos pontifexs mes, no sembla agosarat pensar que el final de la llista, sigui el que sigui, arribi precisament a final del 2031, que seria exactament dos mil anys despres de la crucifixio de Crist . D'altra banda, el valor de les lletres en grec del nom de Jesus sumen precisament 888. Segons aixo, doncs, el pontificat de Sixt V seria l'eix, el punt central cronologic de la llista, que tindria una durada equivalent al valor del nom del fundador de l'Esglesia. ^{[ cal citacio ]}

Naturalment, es pot objectar amb rao que tot aixo no deixen de ser calculs fets de forma mes o menys arbitraria, facilment qualificables de jocs de mans matematics; a mes, el pontificat de Sixt V es anterior a la publicacio de Wion, de manera que si creiem que la llista ha estat feta a finals del segle  xvi , es pot argumentar que les dades dels pontificats de Celesti II i Sixt V ja eren conegudes aleshores.

Pero tambe hi ha altres dades que cal tenir en compte, comencant pel fet que les dades del pontificat de Sixt V i que el seu centre sigui justament el dia de Nadal de 444 anys despres de l'inici del pontificat de Celesti II no es pas res manipulable, sino una dada historica, i en tot cas una casualitat.

Evidentment, l'autor de la llista al segle  xvi podia coneixer aquesta casualitat i aprofitar-la per fer la llista amb un final convenient. Aixo presenta un problema: des de l'inici de la llista fins a Sixt V hi ha 73 lemes, mentre que de Sixt V al final n'hi ha de 38 o 40, segons com es considerin els paragrafs finals. Aixo vol dir que els pontificats posteriors a Sixt V haurien de ser de mitjana molt mes llargs, gairebe el doble, que els anteriors; avui en dia aquesta consideracio no ens sorpren, atesos els impressionants avencos de la medecina moderna, pero... es creible aquest raonament en una persona del segle XVI? No seria mes logic que un suposat autor falsari hagues fet acabar la llista per exemple en el lema 144 (dotze vegades dotze)? ^{[ cal citacio ]}

Arguments desfavorables [ modifica ]

Es cientificament impossible coneixer el futur [ modifica ]

L'argument parteix del fet que la ciencia no coneix cap via per la qual hauria de ser possible coneixer esdeveniments del futur, i per tant no es possible cientificament redigir una llista com aquesta.

Aquest argument, aparentment cientific, no es cert del tot. ^{[ cal citacio ]} Sens dubte, la ciencia no coneix cap via per la qual sigui possible el coneixement del futur, pero aixo esta lluny de ser una demostracio d'impossibilitat: el fet que la ciencia no pugui explicar un fenomen nomes vol dir que si arribes a passar no sabriem com explicar-ho. Per tant, primer cal saber si el fenomen succeix realment. ^{[ cal citacio ]} Certament no se sap si podria ser, i encara menys com podria ser, pero cap cientific solvent gosaria afirmar avui que aixo no es possible de cap manera. ^{[ cal citacio ]}

Es un frau des de l'origen, perque es un document del segle  xvi que preten fer-se passar com del segle XII [ modifica ]

Tot i que es molt probable, no es del tot segur que sigui del segle  xvi , i la historia del document amagat a la Biblioteca Vaticana durant quatre segles podria acabar sent certa. Pero encara que fos aixi, que impedeix que sigui profetic en la seva part posterior? Com diria santa Teresa, ^{[ cal citacio ]} de vegades Deu escriu recte amb ratlles tortes; perque no s'ha de valer Deu d'un falsari per donar a coneixer un missatge? ^{[ cal citacio ]}

Moltes interpretacions son enganyoses, falses o portades pels pels [ modifica ]

Aquesta es una objeccio seriosa a l'autenticitat profetica: el fet que nomes sigui possible interpretar els lemes a posteriori , quan ja es disposa de tota la informacio sobre el pontifex a qui correspon cada lema permet disposar d'una gran quantitat de dades, entre les quals no es dificil trobar d'una o altra manera una combinacio que, degudament manipulada i disfressada per donar-li un valor simbolic o poetic, permet confegir una explicacio ad hoc per fer quadrar el lema i la persona.

Per analitzar aquesta objeccio cal veure d'on surten les fonts d'informacio que es fan servir per intrepretar els lemes, i sobretot si el seu us es uniforme o no al llarg de la llista. Segons Igartua (1976), ^[13] hi ha nomes sis fonts d'interpretacio personal per als lemes: el nom personal, el cognom familiar, el lloc de naixement, l'escut familiar o papal, el titol cardenalici i una funcio eclesiastica que hagi acomplert abans de ser cardenal. No tots els lemes s'interpreten, pero, de forma personal, i en alguns casos son tambe susceptibles d'una intrepretacio en funcio de fets historics ocorreguts durant el seu regnat. Cal reconeixer que el cabal de dades que resulta de tot plegat (i les seves combinacions) es notable i permet per tant una gran capacitat creativa. Davant d'aquesta objeccio, Iguartua confronta l'us de les sis fonts en la interpretacio dels lemes coneguts per Wion (1-69) i els posteriors al seu llibre coneguts fins al moment que ho escriu Igartua ^[14] , amb els resultats seguents (els percentatges no sumen 100 perque els lemes fan referencia sovint a mes d'una caracteristica):

Font d'interpretacio	1 a 69	78 a 108
Nom personal	7 (10,1%)	2 (6,5%)
Cognom familiar	21 (30,4%)	7 (22,6%)
Lloc de naixement	14 (20,3%)	5 (16,1%)
Escut	29 (42,0%)	10 (32,3%)
Titol cardenalici	19 (27,5%)	7 (22,6%)
Funcio eclesiastica	16 (23,2%)	4 (12,9%)
Lemes no personals	20 (29,0%)	6 (19,4%)

Es pot observar un notable paral·lelisme entre els percentatges de les dues series: de fet, la prova de Xi-quadrat aplicada a aquest cas dona una probabilitat de 99,91% que corresponguin a la mateixa distribucio. Aixo es dificilment explicable nomes per atzar, tenint en compte que un hipotetic autor del segle  xvi tenia a la vista tota la llista de la primera part i ho desconeixia absolutament tot de la segona.

D'altra banda, si aquests percentatges fossin el resultat natural d'una llista feta nomes a l'atzar, aleshores caldria provar que efectivament la primera redaccio es del segle  xii .

Els lemes son tan generals que sempre es poden interpretar d'una manera o altra [ modifica ]

Es dificil argumentar en contra d'aquesta objeccio, perque no disposem de cap forma objectiva de mesurar aquesta generalitat del lema; tanmateix, hi ha almenys uns quants lemes als quals sembla bastant improbable aplicar aixo: per exemple, el num. 95 ( ursus velox ) o el 109 ( de medietate lunae ), i tambe en d'altres com ara el pelegri apostolic (Pius VI, num. 96), el fet mes destacat del qual fou que va ser el primer papa en tres segles a viatjar fora de Roma per raons apostoliques: concretament va anar a Viena a parlar amb l'emperador per impedir un cisma en l'Esglesia; o l' aguila rapac (Pius VII, num. 97), que va ser desposseit dels Estats pontificis per Napoleo ?el simbol del qual era una aguila? o, finalment, la religio devastada ( Benet XV num. 104), que coincideix amb les carnisseries de la I Guerra mundial i les primeres persecucions de cristians del comunisme naixent.

Mai no s'ha pogut anticipar el nou papa, nomes s'han interpretat a posteriori [ modifica ]

Sempre que s'ha intentat endevinar coses sobre el nou papa a partir de la llista el resultat ha estat llastimos i les prediccions fetes, vistes a posteriori , mes aviat fan riure. Aleshores, de que serveix una profecia que no sabem llegir fins que han passat els fets?

Segons aquest raonament, la finalitat de la profecia no es indicar qui son els papes, sino avisar del seu final, i la nostra generacio en seria el destinatari principal: el final de la llista es a prop (potser a final del 2031?), i pot significar la fi de la humanitat, la fi de l'Esglesia catolica o simplement la fi de la institucio del papat tal com el coneixem. D'altra banda, es impossible amb uns lemes tan poc concrets esbrinar a priori quines persones podrien complir-los i com.

Es tracta de profecies autocomplertes [ modifica ]

Aquest es un fenomen ben conegut per tots els estudiosos de qualsevol tecnica de prospeccio del futur (no sols profecies, tambe des del punt de vista cientific: prospectiva, econometria, analisi estadistica, etc.). Essencialment, es tracta de profecies (o prediccions) que es compleixen perque algu les expressat abans i no s'haurien complert sense aquesta premissa. En aquest sentit, es ben interessant el cas de Pau VI (num. 108).

Segurament el fenomen es dona, pero fora de Pau VI, son comptats els casos en que aixo es pot afirmar i sovint amb dubtes. ^{[ cal citacio ]} Seria mes o menys aplicable als lemes basats en decisions preses un cop elegit, com ara el nom triat o l'escut pontifici (casos de Benet XVI o de Pau VI ). En els lemes basats en aspectes anteriors a l'eleccio, implicaria que es va escollir la persona precisament perque complia la profecia, cosa forca dubtosa (seria el cas n. 95, os veloc ). Que hi hagi uns quants casos en que aixo pugui ser cert, no invalida la llista general, amb almenys 34 casos.

Hi ha antipapes en la llista [ modifica ]

Rere aquesta objeccio, s'hi apunta el raonament que si realment ha estat inspirada profeticament, com es que s'hi inclouen els antipapes, per definicio contraris a l'Esglesia catolica? Hi ha almenys dues contradiccions a aquest raonament: primer, si la llista ha estat efectivament inspirada per Deu, Deu fa el que vol i pot tenir uns criteris que no tenim per que compartir ni menys entendre. En segon lloc, tots els antipapes de la llista van ser en seu moment pastors, potser cismatcs, pero pastors, d'almenys una part important dels creients.

Hi ha hagut mes antipapes dels que surten en la llista [ modifica ]

Aixo es pot considerar cert o no, segons que entenguem per antipapa . Es cert que en temps moderns hi ha hagut personatges que s'han autotitulat papes al marge de la linia oficial vaticana, com per exemple un Pius XIII (que viu als Estats Units i reclama per a ell el lema de Pastor et nauta ) o Climent XV del Palmar de Troya mort el 2005. Pero son comparables aquests antipapes amb els que figuren a la llista? Que tenen a veure aquests moviments absolutament minoritaris amb els del gran cisma d'Occident o els papes d'Avinyo? Per tant, l'objeccio es literalment certa, pero usa el concepte d'antipapa de manera probablement abusiva; no n'hi ha prou que algu es proclami papa per ser un autentic antipapa, encara que tinguin alguns seguidors (quants antipapes hi deu haver hagut segons aquest criteri al llarg dels segles?). Cal que el cisma tingui una certa transcendencia per poder-lo considerar com a tal; i amb aquestes condicions no n'hi ha hagut cap des del darrer que figura a la llista. ^{[ cal citacio ]}

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Dehin , V. ≪Un document passionnant sur l'histoire de l'Eglise≫ (en frances). La Meuse-La Lanterne , 30-03-1971.
• Igartua , Juan Manuel. El enigma de la Profecia de san Malaquias sobre los Papas (en castella). Barcelona: Ediciones Acervo, 1976. ISBN 84-7002-202-4 .  
• Igartua , Juan Manuel. Quien escribio la Profecia de San Malaquias? (en castella). Barcelona: Acervo, 1978. ISBN 84-7002-258-X .  
• Larrayoz , Javier. Los Papas y el fin del mundo . Madrid: Studium, 1964.  
• Serra i Barcelo , Jaume ≪ Dues profecies del temps de Carles II: Sant Malaquies i els Reis d'Espanya i les atribuides a Francisco Monteron ≫. Bolleti de la Societat Arqueologica Lul·liana: Revista d'Estudis Historics , 49, 1993, pag. 307?326. ISSN : 0212-7458 .
• Thurston , Herbert. ≪The socalled Prophecy of St. Malachy≫. A: The war and the Prophets: Notes on Certain Popular Predictions Current in This Latter Age (en angles). nova edicio 2015, 1915. ISBN 978-1517386771 .  

Enllacos externs [ modifica ]

• http://www.argemto.com.ar/malaquias.htm Arxivat 2005-04-29 a Wayback Machine .