Pro-sex , i tambe feminisme pro-sex , son termes inventats per Ellen Willis en contraposicio al feminisme abolicionista de la pornografia masclista i altres violencies de genere relacionades amb el sexe i la cosificacio de la dona . Willis s'autoconsidera " feminista no tradicional " i pensa que la sexualitat es el centre de l' alliberament de la dona . Al segle  xxi aquestes idees es consideren masclistes pel feminisme. ^{[1] [2]}

A partir dels anys 80 van apareixer nous discursos que inclouen com a subjectes politics que havien estat oblidats fins llavors, com per exemple les prostitutes , les actrius porno i els insubmisos sexuals. ^[3] La idea era incloure totes les dones al feminisme i lluitar per la millora de condicions de vida de totes elles. Aviat van veure que es tractava d'una "trampa", ja que cap d'aquestes dones faria aquest us del seu cos si tingues prou llibertat economica i social, i que el fet que una dona pensi que val el que el seu cos pot valer per a un home es fruit del masclisme de la seva cultura i societat, ja que aixo no es intrinsec de l'especie humana i mai els passa als homes. ^[4]

Aixi, als mateixos anys 80 van comencar a manifestar-se als Estats Units discursos feministes anti- pornografia i abolicionistes amb la prostitucio , perque consideraven que la representacio de les dones al voltant d'aquests eixos estava contribuint a la violencia de genere . Aquesta idea es sintetitza a l'afirmacio de Robin Morgan : “la pornografia es la teoria , la violacio es la practica ”. Davant aquest feminisme estatal que comencava a dictar lleis de regulacio de la pornografia, apareixen autores feministes que defensen l' alliberacio sexual .

Referencies [ modifica ]