La
Primera Republica Portuguesa
(en
portugues
:
Primeira Republica Portuguesa
) fou el periode de setze anys compres entre la
Revolucio del 5 d'octubre
de
1910
, que posa fi al
Regne de Portugal
, i el
cop d'estat
de l'any
1926
, que establi el regim conegut amb el nom de
Ditadura Nacional
i que finalitza amb l'aparicio de l'
Estado Novo
sota la
dictadura
feixista
d'
Antonio de Oliveira Salazar
.
El moviment revolucionari del
5 d'octubre
de
1910
es va donar com una sequencia natural de l'accio doctrinaria i politica que es venia desenvolupant a Portugal des de la creacio del
Partit Republica
l'any
1876
. La propaganda republicana va saber treure partit d'alguns fets historics de repercussio popular: les commemoracions del tricentenari de la mort de
Luis de Camoes
el
1890
i els disturbis provocats per l'
ultimatum britanic de 1890
van ser aprofitats pels defensors de les doctrines republicanes, els quals van assolir identificar-se amb els sentiments nacionals i aspiracions populars portuguesos.
Imatge de
Teofilo Braga
, primer
President de la Republica
(Govern Provisional).
Durant el breu regnat de
Manuel II de Portugal
, que va ascendir al tron despres de l'atemptat en el qual va morir
Carles I
i el seu hereu
Lluis Felip de Braganca
, el moviment republica es va afermar. El
3 d'octubre
de
1910
va esclatar la revolta republicana, que ja s'endevinava en el context de la inestabilitat politica, i la victoria de la revolucio es va deure en part a la incapacitat del govern de reunir suficients tropes per dominar als prop de dos-cents revolucionaris que resistien les armes a la ma. Amb l'adhesio d'alguns vaixells de guerra, el govern es va rendir i els republicans van proclamar la Primera Republica, exiliant-se Manuel II al
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
.
Organitzacio del Govern
[
modifica
]
En 16 anys que dura aquest regim de govern, entre
1910
i
1926
, hi va haver 8 Presidents de la Republica, un govern provisional i 38 ministres, aixi com una junta constitucional.
Establiment de la Republica
[
modifica
]
Imatge de
Manuel de Arriaga
, el primer president escollit democraticament.
Primers anys
[
modifica
]
El
1911
es va aprovar una
constitucio
republicana
, inaugurant un regim parlamentari amb escas poder en mans del
President
i un
sistema bicameral
. La republica va provocar importants fractures en la societat portuguesa, especialment entre la poblacio rural de tall monarquic, els sindicats i l'Esglesia. El mateix partit republica tingue dues faccions: el sector mes conservador es va separar per a formar el
Partit Evolucionista
i el
Partit d'Unio Republicana
. A pesar d'aquestes secessions, el Partit Republica, dirigit per
Afonso Costa
fou la principal forca politica de la republica. Les forces opositores van comencar a fer us de la violencia com metode per a acostar-se al poder
El Partit Republica Portugues va veure en l'inici de la
Primera Guerra Mundial
una oportunitat unica per a arribar als seus objectius: posar fi als les incursions monarquiques des d'
Espanya
, com les que havien tingut lloc
en 1911
[1]
i
en 1912
,
[2]
i de l'ocupacio estrangera de les
colonies
, i dintre del nivell intern, creant un consens nacional entorn del regim i fins i tot entorn del partit. Aquests objectius domestics no es van aconseguir, ja que la participacio en el conflicte no fou subjecte al consens nacional i no es va assolir mobilitzar a la poblacio. El que va ocorrer fou el contrari, la guerra va causar que les diferencies ideologiques s'ampliessin. La falta de consens sobre la participacio de Portugal en la guerra va fer possible l'aparicio de dos cops d'estats, dirigits per
Joaquim Pimenta de Castro
(gener-maig de
1915
) i
Sidonio Pais
(
1917
-
1918
).
Buit de poder
[
modifica
]
Imatge de
Sidonio Pais
.
El buit de poder creat despres de l'assassinat de Sidonio Pais el
14 de desembre
de
1918
va dur al pais a una breu
guerra civil
. Al nord de Portugal es va proclamar la restauracio de la monarquia el
9 de gener
de
1919
i quatre dies mes tard va tenir lloc una insurreccio monarquica a
Lisboa
. Una coalicio republicana, dirigida per Jose Relvas va coordinar la repressio dels alcaments utilitzant per a aixo els militars lleials al regim i civils armats. Despres d'una serie d'enfrontaments amb els monarquics, aquests van ser vencuts definitivament a
Porto
el
13 de febrer
del mateix any. Aquesta victoria militar va permetre al Partit Republica tornar al govern i sortir triomfant en les eleccions que van tenir lloc durant aquest any, guanyant-les per majoria absoluta.
Fou durant aquest intent de restauracio republicana quan es va intentar realitzar una reforma per a dotar al regim d'una major estabilitat. L'agost de 1919 es va escollir un President conservador,
Antonio Jose de Almeida
(pertanyent a la
Union Sagrada
, unio del Partit Evolucionista i el Partit Republica Portugues), i al seu govern se li va donar el poder de dissoldre el parlament. Les relacions amb la
Santa Seu
, que havien estat restaurades per Sidonio Pais, continuaren. El president va usar el seu nou poder per a resoldre la crisi de govern de maig de
1921
, nomenant al Partit Liberal (el resultat de la fusio de postguerra entre els Evolucionistes i els Unionistes) per a preparar les proximes eleccions. Aquestes eleccions van tenir lloc el
10 de juliol
de 1921 en les quals, la victoria va ser del partit en el poder. El
19 d'octubre
va tenir lloc un alcament militar, conegut sota el nom de la
Nit Sagnant
, en el qual un nombre significatiu de capitosts conservadors, incloent al primer ministre
Antonio Granjo
, van ser assassinats. Aquest esdeveniment, conegut com a "nit de sang" va crear una important esquerda entre les elits politiques i l'opinio publica. Aixo va mostrar la gran inestabilitat de les institucions republicanes i que el terme democratic era nomes una denominacio.
Final de la Republica
[
modifica
]
Antonio Maria da Silva
, ultim
Primer Ministre de Portugal
.
Les eleccions realitzades el
29 de gener
de
1922
van inaugurar un periode d'estabilitat, en el qual el Partit Republica va tornar a guanyar per majoria absoluta. El descontentament amb aquesta situacio no va desapareixer. Va haver moltes acusacions de corrupcio, i els atacs de l'oposicio van acreixer. Al mateix temps, tots els partits politics van sofrir lluites internes, especialment el partit en el govern. Tot i aixo, el sistema de partits de la Republica demostra que no era estable, tenint entre
1910
i
1926
46 governs. La posicio dels presidents a governs d'un sol partit que dissentien amb el Partit Republica i el desig de tots per acaparar el poder provocaven la practica inexistencia d'estabilitat en el govern de la nacio. Es van intentar diverses formules diferents, incloent governs d'un unic partit, coalicions i executius presidencials pero cap d'elles va tenir efecte. La forca era l'unica via que tenia l'oposicio per a imposar-se si volia gaudir dels fruits del poder.
A mitjans de la
decada de 1920
l'escena politica nacional i internacional es feia favorable a l'aparicio d'una solucio autoritaria, a traves de la qual, un govern reforcat podria imposar l'
ordre public
i restaurar la situacio politica. Les forces armades, l'interes politic de les quals havia augmentat a causa de la Primera Guerra Mundial i els liders de la qual no havien oblidat que el Partit Republica Nacional els havia enviat a la guerra quan ells no volien lluitar, s'acostaven a les forces conservadores, considerant-se l'ultim bastio d'ordre contra el caos que es desenvolupava per tot el pais. Aixi doncs, hi va haver converses entre politics conservadors i carrecs militars, que van afegir les seves demandes politiques i corporatives a la situacio. El
28 de maig
de
1926
va tenir lloc un
cop d'estat
de les
forces armades
amb el suport de gairebe tots els partits politics. Com havia ocorregut l'any
1917
, la poblacio de
Lisboa
no va intentar protegir la Republica, deixant-la en mans de l'exercit. Amb aquest aixecament va iniciar la
dictadura militar
que es mantindria en el poder fins al
1974
, quan seria enderrocada per la
Revolucio dels Clavells
i que portaria a l'actual
Tercera Republica de Portugal
, assentant la
democracia
en el pais.
- ↑
de la Torre Gomez
, Hipolito.
Fuerzas armadas y poder politico en el siglo XX de Portugual y Espana
. Universidad Nacional de Educacion a Distancia, 1996, p. 77.
ISBN 8488861575
.
- ↑
de la Torre Gomez
, Hipolito.
Contra-revolucao: documentos para a historia da primeira Republica Portuguesa
. Perspectivas & Realidades, 1985, p. 138.