La
Primera Guerra Anglo-Maratha
del
1775
al
1782
va ser la primera de les tres guerres que es van lliurar entre la
Companyia Britanica de les Indies Orientals
i l'
Imperi Maratha
a l'India. La guerra va comencar amb el
tractat de Surat
i va acabar amb el
tractat de Salbai
.
Despres de la mort el
1772
del
peshwa
Madhavrao
, el seu germa
Narayanrao Bajirao
es va convertir en peshwa de l'
Imperi Maratha
, pero el seu oncle
Raghunathrao
va assassinar al seu nebot i es va convertir en peshwa, tot i no ser l'hereu legal doncs Gangabai, la vidua de Narayanrao va donar a llum al seu fill postum
Sawai Madhavarao II Narayan
, que era l'hereu legal al tron i dotze caps dels maratha, encapcalats per
Nana Phadnis
van pretendre que el nen fos el nou Peshwa regentar l'estat.
Raghunathrao, que no va voler renunciar al poder, va buscar l'ajuda dels
britanics
a
Bombai
, que van signar el 6 de marc de 1775 el
tractat de Surat
pel que va cedir
Salsette
i Bassein als britanics, juntament amb part dels ingressos procedents de Surat i el
districte de Bharuch
a canvi de proporcionar 2.500 soldats, que foren enviats al comandament del coronel
Thomas Keating
, pero foren obstaculitzats per una torba desorganitzada de Mahratta que van lluitar contra Keating a la
batalla d'Aras
.
[1]
El govern britanic de Calcuta va anul·lar el tractat de Surat i l'
1 de marc
de
1776
va signar el
tractat de Purandhar
amb la regencia, i Raghunathrao va abandonar la seva causa, pero els ingressos dels districtes Salsette i Bharuch foren retinguts pels britanics. El govern de Bombai va rebutjar aquest nou tractat i va donar refugi a Raghunathrao.
El
1777
Nana Phadnis va violar el
tractat de Purandhar
mitjancant la concessio dels francesos un port a la costa oest i els britanics van respondre mitjancant l'enviament d'una forca cap a
Poona
, a mes, les autoritats de Londres van fer costat a Bombai, que en 1778-79 va tornar a donar suport Raghunathrao, que tambe buscava el suport de
Jose Pedro da Camara
, el governador portugues de
Goa
, que no va aconseguir.
[2]
Batalla de Wadgaon
[
modifica
]
La forca de
Companyia Britanica de les Indies Orientals
es componia de 3.900 homes, dels quals al voltant de 600 eren europeus, la resta d'Asia, acompanyada per molts milers de funcionaris i treballadors especialitzats, als que es van unir en el cami per les forces de
Raghunathrao
, que va aportar milers de soldats mes, i mes
artilleria
.
L'exercit de l'
Imperi Maratha
incloia les forces de tots els socis de la confederacio, desenes de milers en total, comandades per
Holkar Tukojirao
i
Madhav Rao I Scindia
. Madhav Rao va alentir la marxa britanica i va enviar forces a l'oest per tallar les linies de subministrament i cremant terres de cultiu i enverinant els pous. Quan es van assabentar d'aixo, els britanics es van aturar a
Talegaon
, a poques hores a pas lleuger de
Poona
, pero a dies de distancia per als milers de funcionaris de suport amb els seus carretes tirades per bous i la cavalleria maratha assetjava per tots costats.
Els britanics van comencar a retirar-se de Talegaon enmig de la nit, pero els maratha van atacar obligant-los a arrecerar-se al poble de Wadgaon on va ser encerclats el
12 de gener
de
1779
. L'endema al vespre els britanics van discutir els termes de la rendicio, i el 16 de gener van signar el
tractat de Wadgaon
que va obligar el govern a renunciar a Bombai tots els territoris adquirits per l'oficina de Bombai de la Companyia Britanica de les Indies Orientals des de 1773.
[3]
La resposta britanica
[
modifica
]
Warren Hastings
, el governador general britanic a
Bengala
va rebutjar el
tractat de Wadgaon
sobre la base que els funcionaris de Bombai no tenien poder legal per signar-lo, i va ordenar al coronel Goddard
[2]
garantir els interessos britanics, pero els reforcos des del nord de l'India, al comandament de Goddard, van arribar massa tard per salvar la forca de Bombai.
Els 6.000 homes de Goddard van capturar Ahmedabad, el febrer de
1779
, un destacament comandat pel capita Popham va capturar Gwalior l'agost del
1780
i Goddard va prendre Bassein el desembre de 1780, i Hastings va enviar el febrer de 1781 una forca comandada pel major Camac per atacar
Madhav Rao I Scindia
, que fou vencut a la ciutat de Sipri,
[4]
ique a partir de llavors va veure tallats els subministraments, fins que a finals de marc van fer una desesperada incursio nocturna en la que foren capturades armes de foc i elefants,
[5]
i a partir de llavors, l'amenaca de les forces Shinde als britanics va ser molt menor.
Tractat de Salbai
[
modifica
]
Despres de la derrota,
Madhav Rao I Scindia
va proposar un nou tractat amb els britanics que reconegues
Sawai Madhavarao II Narayan
com el Peshwa i concedir una pensio a
Raghunathrao
. El
tractat de Salbai
, es va signar el
17 de maig
de
1782
, i va ser ratificada per
Warren Hastings
el juny de 1782 i per
Nana Phadnis
el febrer de 1783. El tractat tambe va tornar a Shinde tots els seus territoris a l'oest del riu
Jumna
. Tambe garanteix la pau entre les dues parts durant vint anys i posant fi a la guerra.
- ↑
Fortescue
, J. W..
A History of the British Army - Volume III
(en angles). Mallock Press, 2008.
ISBN 1443777684
.
- ↑
2,0
2,1
(angles)
John Holland Rose, Arthur Percival Newton i Ernest Alfred Benians,
The Cambridge history of the British empire
v.2, p.266
- ↑
(angles)
Henry Beveridge,
A Comprehensive History of India
, London, Blackie 1862
- ↑
(angles)
James Grant Duff,
A History of the Mahrattas
Longman, Londres 1826
- ↑
(angles)
James ill,
The History of British India
v.4, cap 6, Baldwin Londres, 1826