한국   대만   중국   일본 
Premis Oscar de 1953 - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Premis Oscar de 1953

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremis Oscar de 1953
Imatge
Map
  34° 06′ 07″ N, 118° 19′ 34″ O  /  34.1019°N , 118.326°O  / 34.1019; -118.326
Tipus cerimonia dels Oscars Modifica el valor a Wikidata
Data 25 marc 1954 Modifica el valor a Wikidata
Numero d'edicio 26 Modifica el valor a Wikidata (1953 Modifica el valor a Wikidata)
1952 Modifica el valor a Wikidata
1954 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Pantages Theatre (California)
New Century Theatre (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Estat Estats Units d'America Modifica el valor a Wikidata
Presentador Donald O'Connor  ( Los Angeles )
Fredric March  ( Nova York )
Donald O'Connor Modifica el valor a Wikidata
Transmes per

Lloc web oscars.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000003/1954 Modifica el valor a Wikidata

Els Premis Oscar de 1953 (en angles : 26th Academy Awards ) foren presentats el 25 de marc de 1954 en una cerimonia realitzada al RKO Pantages Theatre de Los Angeles i al New Century Theatre de Nova York .

La cerimonia fou presentada per l'actor Donald O'Connor (Los Angeles) i Fredric March (Nova York).

Curiositats [ modifica ]

Aquesta fou la segona edicio que la cerimonia fou televisada integrament per la cadena NBC .

Shirley Booth , presentadora del premi a millor actor, feu una connexio per televisio des de Filadelfia, on es trobava de gira de teatre, i rebe el nom del guanyador per telefon per part del presentador Donald O'Connor. Per la seva banda, Gary Cooper , presentador del premi a millor actriu, realitza la introduccio al premi mitjancant un video gravat des de Mexic, mentre O'Connor obri el sobre a Los Angeles i digue el nom de la guanyadora.

La gran guanyadora de la nit fou D'aqui a l'eternitat de Fred Zinnemann fou la pel·licula mes nominada (13) i la mes premiada de la nit (8 premis), empatant amb Allo que el vent s'endugue de Victor Fleming (1939) com la pel·licula amb mes premis. Aquesta pel·licula a mes aconsegui nominacions per a tots els seus actors, en categories principals i secundaries, aconseguint els premis a millors actors secundaris per Donna Reed i Frank Sinatra ). Montgomery Clift i Burt Lancaster , ambdos nominats com a actors principals, perderen davant William Holden . El discurs d'acceptacio del premi d'aquest ultim es, fins al moment, el mes curt de la historia amb un senzill "Thank You" ("Gracies").

Walt Disney aconsegui guanyar aquesta nit 4 premis, 2 per als seus documentals i 2 mes per als seus curtmetratges.

Premis [ modifica ]

Millor pel·licula Millor director
Millor actor Millor actriu
Millor actor secundari Millor actriu secundaria
Millor guio original Millor guio adaptat
Millor historia Millor curtmetratge d'animacio
  • Toot, Whistle, Plunk and Boom de Walt Disney
    • Christopher Crumpet de Stephen Bosustow
    • From A to Z-Z-Z-Z d' Edward Selzer
    • Rugged Bear de Walt Disney
    • The Tell Tale Heart de Stephen Bosustow
Millor banda sonora - Dramatica o comica Millor banda sonora - Musical
Millor canco original Millor so
Millor direccio artistica - Blanc i Negre Millor direccio artistica - Color
Millor fotografia - Blanc i Negre Millor fotografia - Color
Millor vestuari - Blanc i Negre Millor vestuari - Color
Millor muntatge Millors efectes especials
Millor documental Millor curtmetratge documental
  • The Living Desert de Walt Disney
    • The Conquest of Everest de John Taylor, Leon Clore i Grahame Tharp
    • A Queen Is Crowned de Castleton Knight
  • The Alaskan Eskimo de Walt Disney
    • The Living City de John Barnes
    • Operation Blue Jay (U.S. Army Signal Corps)
    • They Planted a Stone de James Carr
    • The Word de John Healy i John Adams
Millor curtmetratge, un carret Millor curtmetratge, dos carrets
  • The Merry Wives of Windsor Overture de Johnny Green
    • Christ Among the Primitives de Vincenzo Lucci-Chiarissi
    • Herring Hunt (National Film Board of Canada)
    • Joy of Living de Boris Vermont
    • Wee Water Wonders de Jack Eaton
  • Bear Country de Walt Disney
    • Ben and Me de Walt Disney
    • Return to Glennascaul (Dublin Gate Theatre Prod.)
    • Vesuvius Express d'Otto Lang
    • Winter Paradise de Cedric Francis

Oscar Honorific [ modifica ]

  • Pete Smith - per les seves enginyoses i picants observacions sobre l'escena d'America en la seva serie de "Pete Smith Specialties". [estatueta]
  • Joseph Breen - per la seva consciencia, de ment oberta, que ha dignificat el Codi de Produccio Cinematografica. [estatueta]
  • 20th Century-Fox - en reconeixement de la seva imaginacio, teatralitat i prospectiva en la introduccio de la tecnica revolucionaria coneguda com a Cinemascope . [estatueta]
  • Bell & Howell Company - per la seva feina pionera i exits fonamentals en l'avanc de la industria cinematografica. [estatueta]

Premi Irving G. Thalberg [ modifica ]

Presentadors [ modifica ]

Actuacions [ modifica ]

Multiples nominacions i premis [ modifica ]

Les seguents pel·licules van rebre diverses nominacions:

  • 13 nominacions: D'aqui a l'eternitat
  • 10 nominacions: Vacances a Roma
  • 6 nominacions: Lili i Arrels profundes
  • 5 nominacions: Julius Caesar i La tunica sagrada
  • 3 nominacions: La guerra dels mons , Jane Calamitat , Melodies de Broadway , The Moon is Blue i Stalag 17
  • 2 nominacions: Above and Beyond , Call Me Madam , Els cavallers de la taula rodona , Martin Luther , Mogambo , The President's Lady , Titanic i La reina verge


Les seguents pel·licules van rebre mes d'un premi:

  • 8 premis: D'aqui a l'eternitat
  • 3 premis: Vacances a Roma
  • 2 premis: La tunica sagrada


Notes [ modifica ]

  1. Inicialment s'atorga la nominacio i el premi a Ian McLellan Hunter , que dona la cara per Dalton Trumbo a consequencia de la seva inclusio a la llista negra de Hollywood per la seva pertinenca al Partit Comunista dels Estats Units. El desembre de 1992 l'Academia decidi retirar la nominacio i premi de McLellan Hunter i concedir-lo a Trumbo, sent entregat l'Oscar a la vidua de Trumbo el 10 de maig de 1993. [1]
  2. Inicialment s'inclogue Luis L'Amour, guionista de la pel·licula en la categoria de millor historia, si be posteriorment el mateix guionista i productor questionaren aquesta nominacio en basar-se el guio en un conte publicat per la revista "Collier's" el juliol de 1952, si be no fou esmentat en els credits de la pel·licula. Posteriorment la nominacio fou retirada. [2]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Premis Oscar de 1953